"Jo no he tingut cap relació mai amb Plus Ultra, ni ningú em va demanar res. No vaig fer res ni em vaig interessar pel rescat". José Luis Rodríguez Zapatero ha comparegut durant quatre hores a la comissió d'investigació del cas Koldo del Senat, convocat pel PP a l'inici de la campanya electoral de Castella i Lleó, per parlar, fonamentalment, sobre el rescat de Plus Ultra. Un cas que està sota investigació per presumpte blanqueig de capitals –es qüestiona si part del rescat podria haver estat utilitzat per blanquejar diners provinents de corrupció a Veneçuela— i al qual fa temps que els populars donen màxima credibilitat.

Amb un to agre i bel·ligerant i anant a l'ofensiva, Alberto Núñez Feijóo ha comparegut a la comissió del Congrés sobre la dana del País Valencià per donar explicacions sobre la informació que va tenir el dia de la tragèdia. Al llarg de tres hores i mitja, ha utilitzat la carta d'ETA, ha evitat aclarir per què el PP manté Carlos Mazón com a diputat a les Corts Valencianes –cosa que li permet continuar sent aforat–, ha culpat els socis del govern espanyol d'haver avalat la gestió de la Moncloa, s'ha parapetat darrere del caos ferroviari i ha recorregut a una expressió que ha repetit tres vegades: "Tan valents amb un president dimitit i tan covards amb un president en exercici".

Vuit anys després dels atemptats del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils, les víctimes mantenen l'objectiu que una investigació judicial aclareixi tot el que envolta el 17-A. La sentència de l'Audiència Nacional, que es va centrar només en l'explosió a Alcanar el dia abans, va obviar la possible relació entre el CNI i l'imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty. L'últim any, però, la comissió d'investigació al Congrés sobre el 17-A ha desvelat documents que revelen que el CNI havia intentat captar Es-Satty. En aquesta mateixa comissió, un dels tres condemnats pels atemptats, Mohamed Houli, va acusar obertament el CNI de conèixer "les intencions de l'imam".

"A qui es creurà vostè, a mi o als seus propis ulls?" Aquesta cèlebre frase de Groucho Marx a la pel·lícula Sopa de ganso resumeix molt bé l’esperpent de les compareixences a la comissió del Congrés dels Diputats sobre l'operació Catalunya. El festival de negacions, oblits selectius i cinisme de manual que han protagonitzat figures com Mariano Rajoy, Jorge Fernández Díaz, María Dolores de Cospedal o Alícia Sánchez-Camacho és el modus operandi de qui se sent impune i protegit per les estructures de l’Estat.

No reconèixer la veracitat dels àudios i afirmar que estan manipulats i editats. Aquesta ha sigut l'estratègia conjunta de l'ex número 2 del PP María Dolores de Cospedal i de l'exlíder del PP a Catalunya Alícia Sánchez-Camacho per escapolir-se de les noves evidències que les vinculen a l'operació Catalunya. Precisament aquest dilluns El món a RAC1 ha publicat una conversa que la també exministra de Defensa va mantenir amb l'excomissari José Manuel Villarejo el setembre del 2014 en la qual parlen obertament de la guerra bruta contra l'independentisme. "No recordo parlar de Catalunya amb Villarejo", ha assegurat Cospedal durant la seva compareixença a la comissió d'investigació del Congrés. Lluny d'esclarir les maniobres contra dirigents del Procés, Sánchez-Camacho ha intentat girar el relat: s'ha presentat com una "ciutadana de segona" i víctima d'una "persecució" que la va "obligar a marxar del territori que estimava". "Aquesta és la veritable operació Catalunya", ha criticat.

El PSOE i el PP sí que s'han entès per evitar que el Congrés investigui la vinculació de l'expresident del govern espanyol Felipe González amb els GAL. La publicació d'uns documents desclassificats de la CIA fa unes setmanes ha tornat a posar aquest passat fosc de l'Estat a debat, però els partits tradicionals s'han unit, amb Vox, per no reobrir el terrorisme d'estat de la dècada dels 80. Esquerra, JxCat, EH Bildu, el PNB i el BNG havien presentat una sol·licitud per crear una comissió d'investigació i els lletrats del Congrés la van avalar ahir dilluns en l'informe tècnic que sempre elaboren en relació a les qüestions que ha de veure la mesa. Res impedeix que la cambra baixa investigui aquests fets i un expresident espanyol en una comissió parlamentària, concloïen els lletrats. L'únic a què s'oposaven era a una compareixença al ple de González –la cambra baixa no pot fer tasques de control d'un expresident– i del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, perquè no pot respondre a qüestions de fa 30 anys.

És dimecres 17, de juny del 2020. Aquest migdia farà una mica més de calor que ahir, però la temperatura es mantindrà a ratlla, sobretot a la meitat est. Avui els ruixats i les tempestes afectaran el Pirineu, moltes comarques de Girona i punts del Vallès i del Maresme ja des de mig matí.

Dit i fet. Després de les noves informacions que esquitxen Joan Carles I i que aquest cop també impliquen Felip VI, segon beneficiari d'un compte corrent del rei emèrit a Suïssa, els partits sobiranistes al Congrés insisteixen un cop més en la necessitat d'investigar a la cambra baixa la suposada corrupció de la monarquia. ERC, JxCat, el PNB, EH Bildu, la CUP, Compromís i el BNG han impulsat aquest dijous una petició conjunta per intentar que la iniciativa tiri endavant, la qual registraran al Congrés un cop s'hi sumi Més País, el partit d'Iñigo Errejón, que, per temes temes logístics, encara no ha pogut firmar el text.

Serà el tercer ple extraordinari forçat pels grups de l'oposició des de l'inici del nou curs polític a Barcelona i plantejarà que l'Ajuntament de Barcelona insti el govern espanyol a posar en marxa una comissió d'investigació al Congrés sobre els atemptats del 17-A. Com ja va passar en la primera de les sessions extraordinàries, la que va discutir sobre la necessitat de regular el preu del lloguer, els grups d'ERC i Junts per Catalunya han unit forces per obligar el govern d'Ada Colau a convocar el ple, que encara no té data. "La ciutadania té dret a saber. Les víctimes i les seves famílies tenen dret a saber si l'atemptat era inevitable, si hi va haver una cadena d'errors no intencionats o alguna negligència", ha defensat el portaveu d'ERC després de les últimes revelacions periodístiques que remarcaven el vincle entre l'imam de Ripoll i els serveis d'intel·ligència espanyols. El republicà, tot i mostrar-se convençut que l'alcaldessa té "tot l'interès que se sàpiga la veritat", ha recelat que la seva entesa de govern amb els socialistes li pot generar "incomoditats" a l'hora de fer la petició a l'executiu espanyol.

L’exsecretari d’estat de Seguretat, José Antonio Nieto, va acabar esclatant ahir. Era el primer alt càrrec policial que participava en la comissió d’investigació dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils que se celebra al Parlament, després d’una sèrie interminable de negatives, i va acabar qualificant de “delirant, ridícul, absurd i tendenciós” el que li deien alguns diputats catalans. I això que la seva primera intervenció des d’Andalusia, on ara és portaveu del PP al Parlament, s’havia desenvolupat sense estridències.

El Parlament portarà aquesta setmana a la Fiscalia l'expresident del Govern Mariano Rajoy, l'exvicepresidenta Soraya Saénz de Santamaría i l'exministra María Dolores de Cospedal, per no comparèixer en la comissió d'investigació de la cambra catalana sobre l'aplicació del 155. Els tres exdirigents populars han declinat les dues vegades que han estat citats pel Parlament a la comissió al·legant que, en la seva condició de membres del Govern, no era obligatòria la compareixença.

Els serveis d’intel·ligència de Bèlgica i Espanya van congelar relacions durant dues setmanes l’abril del 2018 arran de l’escàndol de les balises sota el cotxe de l’expresident Carles Puigdemont, segons es desprèn de l’informe del comitè R del Parlament belga, encarregat de controlar l’activitat dels serveis secrets, i del qual ha tingut coneixement l’ACN a través de fonts properes. En una reunió el 28 de març, un mes i mig després de la localització de les balises, els serveis belgues van avisar el seu enllaç espanyol que fer operacions al seu país sense autorització podia “perjudicar greument” les seves relacions. A mitjans d’abril, després d’un correu electrònic, es van congelar les relacions, que no es van normalitzar fins a finals de mes, el 26 i 27 d’abril, en el marc d’una reunió internacional. L’Estat, segons han indicat fonts properes a l’informe, mai ha admès a Bèlgica que fos el responsable de la col·locació de les balises.

El Parlament ha constituït aquest dimarts al matí la comissió d'investigació sobre l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya. Tots els grups a la cambra han participat en la sessió constitutiva a excepció de Cs, i els altres dos partits constitucionalistes, el PSC i el PP, han volgut expressat els seus recels amb la iniciativa. La comissió ha aprovat, de moment, que el president sigui el diputat de JxCat Toni Morral. Carles Riera (CUP) en serà el vicepresident i Gemma Espigares (ERC), la secretària.

El Parlament ha rebutjat aquest divendres la creació de la comissió d'investigació sobre el presumpte espionatge del Govern –principalment a través dels Mossos– a periodistes i polítics. Ho fa per l'oposició dels grups independentistes, que han intentat fins a l'últim moment que s'ampliés la investigació als cossos policials estatals que actuen a Catalunya: la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Ciutadans i el PP s'han negat a acceptar aquesta ampliació del focus, malgrat que els comuns i el PSC –també impulsors de la comissió– s'havien avingut a fer-ho. De fet, el partit taronja ha anunciat que té la intenció de forçar la creació de la comissió exactament com està plantejada tot i el rebuig del ple. Per crear-la de manera automàtica –via article 67 del reglament– necessiten que dos grups parlamentaris més els donin suport. El PSC i Catalunya en Comú - Podem es mantenen a l'expectativa.

Ciutadans va trobar ahir el desllorigador per poder evitar tombar la presidenta de la Comunitat de Madrid i alhora treure rèdit de la debilitat de Cristina Cifuentes arran de la polèmica pel seu màster presumptament fals. El partit taronja va donar un ultimàtum al PP perquè accepti la comissió d’investigació a l’Assemblea de Madrid sobre l’assumpte, o demanarien la dimissió de la presidenta. El PP va acceptar la comissió amb matisos, fet que permet a la formació presidida per Albert Rivera arribar a la moció de censura que ja han registrat els socialistes madrilenys amb l’excusa per votar no : esperar fins que es resolgui la comissió d’investigació.

La comissió d'investigació sobre presumpte finançament il·legal del PP ha començat a caminar aquest dimecres al Congrés. Tota l'oposició ha acordat la compareixença de l'extresorer dels populars Luis Bárcenas el pròxim 26 de juny. Serà així el primer citat per la comissió, malgrat que es pot acollir al seu dret a no declarar ja que hi ha diferents processos judicials contra ell. Els següents a comparèixer hauran de ser la resta de tresorers del PP, en una data que es podria fixar per al voltant del 12 de juliol, segons han avançat fonts de la comissió.

Canvi de plans. Mariano Rajoy es lliurarà de comparèixer al Congrés pels escàndols de corrupció al PP a curt termini. La comissió d’investigació sobre el presumpte finançament il·legal del partit de govern a Espanya ha acordat aquest dimarts que els primers a declarar siguin tots els tresorers del partit: Ángel Sanchís (1982-1987), Rosendo Naseiro (1987-1990), Álvaro Lapuerta (1993-2008), Luis Bárcenas (2008-2009) –tots imputats– i l’actual, Carmen Navarro. Així van pactar-ho PSOE, Podem i Ciutadans. Els socialistes van cedir a la seva petició inicial perquè la comissió tiri endavant al més ràpid possible entre finals de juny i principis de juliol.

El PP promet fer tot el que sigui possible per aturar la comissió d'investigació al Congrés sobre el seu presumpte finançament il·legal. El seu coordinador general, Fernando Martínez-Maíllo, ha amenaçat de recórrer-la als tribunals si tota l'oposició s'obstina a tirar-la endavant per investigar només els populars. Es pregunta si és legal que es pugui fer una "causa general contra el PP" sense que es determini un àmbit temporal a la corrupció, ni territorial ni temàtic. En aquest sentit, ha recordat que la justícia ja va tombar una comissió d'investigació a l'Ajuntament de Madrid aprovada a instàncies de Podem perquè "no definia l'àmbit jurídic".