“No són només els diners, és temps i creixement”. És la reflexió que feia Pau Quesada, tècnic del Reial Madrid, després d’encaixar el 6-0 al Camp Nou. El Barça va tornar a demostrar per què és un equip referent i del qual en podem sentir orgull, tal com va descriure Alexia Putellas després del partit. “Sento que tots anem en la mateixa direcció: afició, equip i club”, va afegir la capitana. Les blaugranes van omplir el Camp Nou amb 60.067 persones en la millor assistència des del retorn a l’estadi. L’entrada contra el Reial Madrid va superar els 56.812 espectadors que s’havien reunit deu dies abans per veure el Barça - Rayo Vallecano (1-0).

S'acaben les paraules per descriure aquest equip. El Barça femení ha tornat a fer història, dins i fora del terreny de joc. El conjunt de Pere Romeu ha reunit 60.067 persones al Camp Nou –rècord absolut des de la tornada a l'estadi, masculí i femení–, Alexia Putellas ha arribat als 500 partits amb la samarreta blaugrana i, sobre el camp, ha tornat a golejar –i crucificar– el Reial Madrid, per tercer cop en una setmana. 6-0 al final dels 90 minuts a Barcelona i 12-2 en el global de l'eliminatòria. El Barça avança amb pas ferm a les semifinals per vuitena temporada consecutiva i es veurà les cares amb el Bayern de Múnic.

La distància entre el Barça i el Reial Madrid continua sent una evidència. Les blaugranes han encarrilat els quarts de final de la Champions després de guanyar 2-6 a l'estadi Alfredo Di Stéfano, un resultat del qual el club blaugrana té bons records a Madrid. Ewa Pajor –amb un doblet–, Esmee Brugts, Irene Paredes, Vicky López i Alexia Putellas han desfermat la bogeria a Madrid en un camp ple a vessar. Linda Caicedo, amb dos gols, ha estat la més destacada del conjunt blanc aquesta nit, en un partit jugat davant de més de 4.000 aficionats —alguns dels quals amb la samarreta blaugrana—, que han gaudit d'un gran espectacle de futbol, tot i que no al Santiago Bernabéu.

El Barça obrirà el Camp Nou el dijous 2 d’abril (18.45 h) amb motiu dels quarts de final de la Lliga de Campions femenina. El Chelsea jugarà a Stamford Bridge; el Bayern de Múnic, a l’Allianz Arena; l’Arsenal, a l’Emirates Stadium; el Manchester United, a Old Trafford; l’Olympique de Lió, al Groupama Stadium; el Wolfsburg, al Volkswagen Arena... i el Reial Madrid, a l’Alfredo Di Stéfano. És a dir, el conjunt blanc és l’únic que no obrirà el camp gran per disputar els quarts de final de la Champions. No és cap sorpresa, ja que l’equip dirigit per Pau Quesada no ha jugat mai al Bernabéu, des de la seva creació, el 2019, quan va absorbir el modest Tacón. Fa un any, la migcampista Melanie Leupolz va confessar al pòdcast Kicker FE:male que havia tingut una conversa amb Florentino Pérez. La futbolista alemanya va explicar que el president blanc va dir a les jugadores que obrirà el Santiago Bernabéu per al primer equip femení “quan guanyi el primer títol”.

El camí cap a Oslo ja ha quedat definit. El Barça –que s'estalvia els play-offs després de quedar entre els quatre primers classificats– s'enfrontarà al Reial Madrid o al París FC als quarts de final. Aquests dos equips disputaran una eliminatòria prèvia al febrer de la qual sortirà el pròxim rival de les blaugranes en el seu intent per tornar a regnar a Europa. L'anada dels quarts es jugarà a Madrid o a París –on les blaugranes van tancar la primera fase amb una nova victòria (0-2)– el 24 o el 25 de març, mentre que la tornada es podria disputar l'1 o el 2 d'abril al Camp Nou, ja que hi ha aturada per seleccions al futbol masculí. Les blaugranes disputaran aquesta ronda per dotzena vegada, en vuit de les quals ha aconseguit classificar-se.

El Barça torna a demostrar que és una secció rendible. Guanyar a París era quasi més necessari per ajudar l’economia del club que per qüestions esportives, en què excepte una combinació de resultats pràcticament impossible la bona feina prèvia ja havia assegurat virtualment el bitllet cap als quarts de final. Sigui com sigui les de Pere Romeu han tornat a fer la feina i tanquen una primera fase de la Champions gairebé perfecta: cinc victòries i un empat al camp del Chelsea. El darrer triomf, a París per 0-2 gràcies als gols de Vicky López i Graham Hansen per consolidar la primera posició a Europa.

El Barça va sortir disposat a deixar enrere els fantasmes de la passada edició de la Champions. Amb una golejada contra el Bayern de Múnic (7-1), que en poc més de deu minuts ja havia encaixat dues dianes, les blaugranes van confirmar que han girat full de la dolorosa derrota en la final de Lisboa, en què un Arsenal superior les va derrotar. El campió de la Bundesliga no va ser rival per a un Barça que va saltar a la gespa del Johan molt concentrat. La intensitat en la pressió i, sobretot, una circulació de pilota veloç i fluida van convertir les bavareses en una joguina trencada en mans de les catalanes. Alexia Putellas, amb un golàs des de la frontal, va obrir la llauna d'una golejada que és una gran carta de presentació de l'equip en el nou format de la UEFA Women's Champions League, amb una fase de Lliga amb 18 equips, dels quals se'n classifiquen 12 després de sis partits.

No sempre es pot guanyar i no sempre es pot dominar. El Barça va quedar-se amb un pam de nas contra un gran Arsenal que va saber llegir el partit en tot moment fins a donar l'estocada a la segona part, just quan semblava que les catalanes ja tenien el control de la final. No va ser el dia d'Aitana, Alexia o Salma. La final es va jugar parlant en anglès. I la pregunta és... i ara què?

Canvi de guàrdia al regnat del futbol europeu. Només en els guions dels més pessimistes es podia preveure que el Barça, que s'havia plantat a la final de la Champions a còpia de golejades, podria caure contra l'Arsenal (1-0), un conjunt que des del 2007 no sabia què era disputar un duel decisiu per lluitar pel títol. El Barça de les quatre Pilotes d'Or d'Alexia i Aitana i vigent campió de les últimes dues Champions es va veure sorprès a Lisboa per un equip desacomplexat que va saber jugar molt bé les seves armes i va deixar amb un pam de nas les blaugranes. El Barça va atacar més, però l'Arsenal va mossegar millor. Desfeta dolorosa per als més de 15.000 aficionats que van tenyir Lisboa de blaugrana i van acompanyar l'equip a un estadi José Alvalade que va viure una inesperada festa londinenca.

El futbol femení no interessa als gestors del futbol masculí. És així. Hi ha gent que es fa creus al veure com s'han programat partits de lliga masculina a la mateixa hora que la final de la Champions femenina del Barça contra l'Arsenal a Lisboa. Ben senzill: a qui mana no li importa. El futbol femení no deixa de créixer cada any, però, això sí, superant entrebancs. De facilitats, cap ni una.

Ewa Pajor, Irene Paredes i Claudia Pina, amb un doblet, li han recordat al Chelsea que les reines d'Europa són les blaugranes. En un duel en què tot s'ha intensificat els darrers minuts, el Barça aconsegueix una meravellosa renda de tres gols de diferència (4-1) per segellar, d'aquí a una setmana, a Stamford Bridge, la classificació per a la final de la Champions. L'entrada de Pina –la màxima golejadora de la competició– a la segona meitat ha sigut clau per catalitzar la golejada.

El camí que porta de Bilbao fins a Lisboa farà pujada. Per repetir l'èxit aconseguit en terres basques fa uns mesos a la final de Portugal caldrà picar molta pedra. Quan ets el millor equip i t'has fet un fart de guanyar, et toca carregar la creu de ser una peça de caça major: tothom et vol derrotar. En el debut a la Lliga de Campions 2024/25, el Barça ha encaixat una dolorosa derrota al camp del Manchester City (2-0). Tocarà aixecar el vol i millorar el joc en els pròxims partits, després d'una primera part en què les angleses han estat netament superiors. A la segona, quan l'equip blaugrana semblava a punt d'aconseguir l'empat, una contra britànica ha tallat les ales d'un equip que no perdia cap partit des de feia uns quants mesos. La darrera ensopegada va ser el 20 d'abril, a casa contra el Chelsea (0-1). La darrera derrota en fase de grups, una de fa dos anys contra el Bayern.

Hi ha dues preguntes que planen sobre el Barça femení quan falten dues setmanes perquè comenci la temporada. La primera és si es pot superar la perfecció. El curs passat de les blaugranes va ser senzillament immaculat. El millor de la història del club. Campiones de Lliga, Copa, Supercopa i Champions. I a més a més, contra la seva bèstia negra particular, l’Olympique de Lió. La segona és què més es pot demanar a unes jugadores que ja ho han guanyat tot. "Volem seguir fent història. Volem que seguiu somiant amb nosaltres. Garantim esforç i treball per competir per tots els títols un any més", va dir Alexia Putellas en un Gamper de presentació contra el Milan (2-0) i de rècord d'assistència: 5.579 aficionats van fer lluir un estadi Johan Cruyff amb capacitat per a 6.000 espectadors. L'anterior registre datava d'un duel contra el Reial Madrid, el 25 de març de l'any passat (5.569).

La desaparició d'Alexia de les alineacions titulars de l'eliminatòria davant el Chelsea ha quedat com una anècdota per dos motius: pel bon rendiment de l'equip sense ella a Stamford Bridge i perquè la jugadora de Mollet del Vallès no ha mostrat disconformitat amb aquest rol secundari malgrat haver guanyat dues Pilotes d'Or recentment i tractar-se de la imatge mediàtica més cridanera d'aquest Barça històric juntament amb Aitana Bonmatí, qui no para de guanyar protagonisme dins i fora del terreny de joc. Els 27 minuts a l'Estadi Olímpic Lluís Companys i el temps afegit de la tornada han estat tot el que li ha ofert Jonatan Giráldez. Alexia ho ha entomat sense males cares, va estar a punt de marcar en l'última jugada de l'anada i es va afegir com una més a la celebració pel pas a la final de la Champions League.

Fa una setmana, després de la Setmana Tràgica de l'equip masculí i de la derrota del femení a Montjuïc, un amic culer em va dir "És que si no podem ni confiar en elles ja podem plegar". A Londres les jugadores van confirmar que sí, que s'hi pot confiar perfectament, després de remuntar, guanyar el Chelsea i classificar-se per a la final de Bilbao del pròxim 25 de maig, la cinquena en la seva història i ni més ni menys que la quarta consecutiva. Una fita que serà recordada per una generació que s'està acostumant a veure un èxit rere un altre d'un equip llegendari.

La Champions femenina de futbol es podrà veure per TV3 i per la plataforma 3Cat. Ho ha anunciat avui el director de la cadena, Sígfrid Gras, durant la seva compareixença a la comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. "Hem arribat a un acord amb DAZN, la plataforma global líder de streaming de l’esport, per a la transmissió d’un màxim de 10 partits de la UEFA Women´s Champions League del Futbol Club Barcelona, que és l’actual campió de la competició", ha detallat.

La dimensió sociològica de la victòria a la final de la Champions del femení de futbol del Barça ha estat tan gran que l’equip va acabar sent rebut a banda i banda de la plaça Sant Jaume. “Una celebració com les d’abans de l’equip masculí”, van explicar a TV3. Lògicament, ni el president d’un govern amb una conselleria de Feminismes ni una alcaldessa podien deixar escapar l’oportunitat de rebre un equip de dones que ha tingut mig país enganxat a la pantalla.

Eindhoven, l'objectiu obsessiu des que Alexia va plorar a la gespa del Juventus Stadium de Torí després de perdre davant l'Olympique de Lió l'any passat, ja no és un simple desig: el Barça hi disputarà la final de la Champions League el 3 de juny. La ciutat neerlandesa es pot anar preparant per a un altre desplaçament massiu del barcelonisme. Si el maig del 2022 van ser 15.000 els seguidors culers que van acolorir de blaugrana els carrers de l'antiga capital italiana en una diada històrica malgrat la derrota en el terreny de joc, aquesta vegada els milers d'aficionats que viatgin a Eindhoven volen disfrutar d'una festa completa. I això implica emportar-se la segona Champions cap a Barcelona.