Trenta anys. Aquest divendres farà tres dècades que el Barça, de la mà del Dream Team i de Johan Cruyff, va aixecar d'una vegada per totes la primera Copa d'Europa de la història del club. Es curaven les ferides de les finals perdudes amb anterioritat. Es deixaven endarrere els complexos. El Barça era campió d'Europa. I ho va aconseguir amb un gol icònic de Ronald Koeman. "Koeman, toca Stòitxkov, para Bakero, pica Koeman...", narraria Joaquim Maria Puyal. Els instants previs a l'èxtasi. Un gol que canviaria la idiosincràsia del club. Un gol improvisat en aquell mateix moment. "La falta no estava preparada", recordava aquest dilluns Hristo Stòitxkov en un acte organitzat pels Amics de Johan. "En l’últim entrenament vam llançar faltes. Però era indirecta i vam parlar sobre què fer. Si hagués de repetir-la, potser xutaria en una altra direcció", confessava, per la seva banda, el mateix Koeman.

"Koeman, toca Stòitxkov, para Bakero, pica Koeman..." En l'imaginari blaugrana la narració de Joaquim Maria Puyal sempre estarà lligada a la primera Copa d'Europa, al gol que Ronald Koeman va marcar al Sampdoria. Fa trenta anys, una nit de maig del 1992, el Barça de Johan Cruyff aixecava a Wembley la primera Lliga de Campions. Aquest dilluns Amics de Johan han celebrat el quart acte d'homenatge en record de l'exjugador i exentrenador blaugrana per mantenir viu el seu llegat. En l'edició d'enguany hi han participat molts dels components del Dream Team, en un acte on també han coincidit el president Joan Laporta i els dos últims entrenadors blaugranes: Ronald Koeman i Xavi Hernández.

Que tots els mitjans de comunicació ens hàgim abocat a recordar un fet de fa 25 anys demostra la transcendència que va tenir. I acostumats a la bunquerització actual, deixa un punt de nostàlgia escoltar i llegir els protagonistes d’aquella màgica nit londinenca com expliquen amb tota naturalitat, i fins i tot amb sentit de l’humor, tot el que va envoltar Wembley 92. Des del que es reconeix cagat per la pressió -Josep Guardiola-, fins al que encara es maleeix per no haver marcat -Julio Salinas-, passant pel que no va poder jugar per sanció -Guillermo Amor- i arribant a l’heroi -Ronald Koeman-, que no va poder dormir de tanta felicitat.

Els protagonistes d'aquella final mítica per al barcelonisme, llavor del nou barcelonisme amb moral de victòria, rememoren aquella vetllada per a l'ARA.

El Barça va ser fundat el 29 de novembre del 1899 al gimnàs Soler de Barcelona, però la seva refundació va tenir lloc a dos quarts d’onze de la nit del dia 20 de maig del 1992, a l’estadi de Wembley, a Londres, quan Ronald Koeman va transformar en gol una falta xiulada per l’àrbitre al minut sis de la segona part de la pròrroga de la final de la 37a edició de la Copa d’Europa.

El Barça celebrarà els 25 anys de la primera Copa d'Europa del club el dia 10 de juny al Camp Nou. Aquest serà l'acte central i el fi de festa per homenatjar l'equip que va guanyar l'Orelluda a Wembley, el 1992.

"Avui és un dia que val la pena mirar enrere per recordar una de les dates que està escrita amb lletres d'or a la nostra història –comença la carta que Sandro Rosell, el president del Barça, perquè demà es compleixen 20 anys d'aquell 20 de maig de 1992–. Aquell dia el nostre club va assolir la seva primera Copa d'Europa i va començar a construir un futur que, en el present dels nostres dies, ha esdevingut l'etapa esportiva més gloriosa dels seus gairebé 113 anys d'existència".