Hi ha un restaurant a Banyoles on cada plat té la firma d’una dona. On treballar-hi no és només una feina, sinó un trampolí per a persones en situació de vulnerabilitat. Un restaurant teixit a partir de la sororitat i impulsat per una associació de dones en plena pandèmia, que amb el temps ha esdevingut el centre cívic del barri vell de la capital del Pla de l’Estany. Un espai de trobada cultural i d’inserció social, però també per trencar estereotips. Situat a l’antiga Fonda Comas, a només tres minuts a peu de la plaça Major i del museu Darder, La Porta del Món va néixer la tardor del 2020 com un projecte comunitari sense ànim de lucre que donava resposta a una necessitat que havia copsat l’associació de dones Món Banyoles tres anys enrere. Es tractava de crear un espai on dones migrades guanyessin confiança i autonomia per fer el salt al món laboral sense el risc de ser explotades a partir del que els generava més confiança: la cuina.

Un any enrere, cap dels nou joves tenien idea de circuits ni tensions i avui ja han estat capaços, sota la tutela d’un mestre, de muntar plaques fotovoltaiques i punts de càrrega d’electricitat per a vehicles. A finals de maig, i després de 930 hores de formació i pràctiques, ja podran treballar com a auxiliars en el sector de les energies renovables. I si passen l’examen per al certificat verd fins i tot estaran capacitats per signar els butlletins elèctrics. Dayana González, de 28 anys i mare d’una criatura de dos, és l’única dona de l’equip, i amb el casc de seguretat a la mà explica que ja somia muntar la seva pròpia empresa i ser la cap.

Què demanen pel Primer de Maig col·lectius com les persones amb trastorns mentals, amb discapacitat o amb autisme? Bàsicament, feina. Les seves taxes d'ocupació són baixíssimes: 35%, 19% i menys del 25%, respectivament. Les reclamacions són tan senzilles com que el mercat laboral relaxi les etiquetes discriminatòries; compleixi la llei de reserva del 2% de les places a les empreses amb plantilles de més de 50 persones, o que aquestes persones tinguin un lloc de treball adaptat a les seves necessitats. En definitiva, que no tota la feina es limiti a centres especials de treball, sinó que, els que puguin, acabin en una empresa ordinària.

Dia de lliurament de diplomes per a les 26 dones que han fet el curs per ser auxiliar de cuina. Hi ha nervis, il·lusió i alguna llàgrima que s’escapa d’emoció perquè per a les alumnes, més enllà de les 275 hores de formació en sis mesos, l’experiència els ha donat sobretot “força”, “confiança” i un poder dir-se “ho has aconseguit” perquè hi han treballat les habilitats personals, competències digitals i de recerca activa d’ocupació.

"Sabràs portar l'autocarregadora?", "Ja aguantaràs les temperatures?". Des de fa anys les dones lluiten per la inserció al món laboral i cada vegada es trenquen més sostres de vidre, però encara queden sectors tradicionalment masculinitzats en què la paritat continua quedant lluny, i el forestal n'és un. Les dones que treballen al bosc sovint conviuen amb els prejudicis sobre la seva condició física, habilitat o resistència. "Encara hi ha una mica de por a ser menyspreada, a les mirades, als comentaris, en aquestes feines «d'home», que requereixen força o tècnica", explica l'Anna Barea, que fa uns sis anys que treballa a la Mancomunitat de Municipis Berguedans per la Biomassa.

Tècnic de so, 1.200 euros al mes i un 18,1% d'inserció laboral. Fuster, més de 2.000 euros mensuals i un 80% d'inserció laboral. Tot i l'evident diferència de condicions, a la segona opció (fusteria) queden places vacants ens els centres de formació professional (FP) que ofereixen estudis per dedicar-s'hi, mentre que a la primera (DJs) cada curs hi ha un excés de demanda per part dels estudiants. Aquesta dicotomia que podria semblar anecdòtica es repeteix cada cop en més centres i en més sectors laborals que inclouen oficis que es consideren tradicionals.

"Aquest any ha sigut duríssim. Veure que has de demanar diners als pares, quan ells venen d'una època de sobreesforç, en què si havies de migrar i anar a la mina, te n'hi anaves. És una generació [la dels meus pares] que no està preparada per a l'atur. Els xoca molt que jo no treballi". El Miguel Ángel (51 anys) resumeix així els últims setze mesos. És el temps que porta sense treballar. Aquest veí del barri madrileny de Manoteras, al districte d'Hortaleza, ha passat per diverses feines al llarg de la seva vida, sobretot vinculades al sector serveis i la neteja, però el passat mes de juny es va quedar sense. Des d'aleshores, tot i buscar activament, no ha trobat res. Només a l'abril va aconseguir una cosa esporàdica com a jardiner, però al cap de pocs dies es va esfumar. Ara, l'atur se li ha acabat.

Ouafaa Elatari va arribar a Catalunya el 2010, en plena recessió econòmica, per buscar un lloc on consolidar la seva vida i ampliar la seva carrera professional. Jove, amb la carrera de dret sota el braç i amb anys d'experiència exercint com a advocada a Fes, va arribar a Barcelona. Però els canvis mai són fàcils. Encara menys quan no coneixes el sistema laboral, educatiu, sanitari i cap dels tràmits administratius bàsics. Poc temps després d'establir-se a Ciutat Vella, Elatari va conèixer la Fundació de l'Esperança, a través de la qual ha seguit formant-se i ara, gairebé deu anys després del primer contacte, són els seus fills els que segueixen el vincle amb l'entitat de La Caixa.

La taxa d’ocupació dels universitaris catalans no para de créixer. Així ho demostra l'últim estudi de l'Agència de Qualitat Universitària (AQU), que estableix que la taxa d'ocupació dels ciutadans amb estudis superiors se situa en el 85%, tres punts per sobre que l'any 2020. Segons l'enquesta feta a més de 40.000 estudiants universitaris que han entrat al món laboral durant la pandèmia, els sectors amb més bones perspectives per trobar feina continuen sent l'arquitectura i la construcció civil i les TIC, amb una taxa d'ocupació del 95%; medicina i ciències biomèdiques (94,5%); i tecnologies industrials, infermeria i salut, i l'àmbit agrícola, forestal i de pesca, tots amb un 94% d'ocupació. Tot i aquests grans sectors, que es mantenen líders en ocupació, les últimes dades recollides per l'AQU mostren un canvi de tendència sorprenent en l'àmbit de filosofia i història, que en només tres anys ha vist com la taxa d'ocupació s'ha disparat i ha augmentat 7,8 punts percentuals des del 2020.

Els rànquings universitaris –i els rànquings en general– tenen un punt de reduccionistes i simplificadors de la realitat que tracten. Són una foto fixa, sovint més quantitativa que qualitativa. Però alhora són, també, un necessari ajut orientatiu i descriptiu, i si s'utilitzen bé són útils tant per a les institucions afectades en la seva feina de prioritzar recursos i línies d'actuació com per al públic general a l'hora de triar centre. Naturalment, parlem dels rànquings fiables i seriosos, no mediatitzats per interessos espuris o fets per cobrir l'expedient. Més que per promoure absurdes competicions, han de ser entesos, a més, en un doble sentit: com una forma més de transparència i com un saludable estímul per millorar.

Aquest matí s'han conegut les dades del rànquing que cada any elabora la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD) i que classifica 80 de les 86 universitats de l'Estat en funció d'una trentena de variables que tenen a veure amb l'ensenyament, la investigació, la transferència de coneixement i l'orientació internacional. Englobant totes les àrees analitzades, l'informe conclou que la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és la millor de l'Estat, tal com ja ho va ser l'any passat, seguida de la Universitat de Navarra i la Carlos III de Madrid.

La Fageda, el projecte social nascut a la Garrotxa ara fa 40 anys i conegut principalment per la seva producció de iogurts i postres, fa el pas al mercat madrileny i valencià. Malgrat que el seu fundador, el psicòleg Cristóbal Colón, havia negat en reiterades ocasions els últims anys la seva intenció d'expandir el negoci fora de Catalunya, la fundació ha decidit finalment fer aquest pas "per poder assumir més projectes socials de nous col·lectius en risc d'exclusió social", asseguren des de La Fageda.

La formació professional dispara les opcions dels estudiants de trobar una feina ràpidament. Si bé la taxa d’atur juvenil s'enfila al 42%, els joves que han finalitzat aquests estudis i es troben buscant feina són només el 12%. Així, la FP es consolida un any més com la via que més perspectives d'ocupabilitat genera a Catalunya, una situació que encara és més optimista en el cas de la FP dual, que combina l’aprenentatge a l’aula amb un de pràctic i remunerat en una empresa, i on la taxa d’atur al finalitzar els estudis se situa en el 9,52%.

Només es pot dinar a Les Beaux Mets si no es tenen antecedents penals i s'és major d'edat. Tampoc es pot entrar al restaurant amb mòbils, ordinadors, càmeres, claus, medicaments o diners en efectiu. Tot s'ha de deixar a les taquilles de l'entrada. Per descomptat, tampoc es poden portar armes o objectes que puguin fer mal. Les Beaux Mets no és un restaurant com qualsevol altre: és a dins d'una presó, la de Baumettes, a Marsella. És el primer restaurant penitenciari que obre a França per acollir comensals de l'exterior i forma part d'un projecte de reinserció laboral. A Les Beaux Mets tant els cambrers com els cuiners i els bàrmans són presos que s'estan formant i preparant per a la vida fora de la presó.

Tenir una feina, tenir una ocupació, suposa en general una magnífica oportunitat per desenvolupar-se. Facilita el reconeixement social, fomenta la vida independent i contribueix al benestar i la salut. Per descomptat, també en el cas de les persones amb problemes de salut mental. Ajudar aquest col·lectiu a aconseguir la inserció laboral, també donar eines i suport a les empreses perquè sigui un èxit, i combatre l’estigma que hi ha sobre les malalties mentals a la feina, és l'objectiu d'Incorpora Salut Mental, que és una línia del programa d'integració sociolaboral de Fundació "la Caixa".

El 5 de juliol, en Driss Rasem s'estrenarà com a professor de la seva llengua materna, el darija, una variant de l'àrab marroquí, en un curset que farà a Salt per a professors de l'escola d'adults d'aquesta població i educadors socials que atenen menors immigrants no acompanyats, entre altres estudiants. En Driss té 20 anys i fa poc més de dos anys va fugir del Marroc en una pastera que el mar hauria engolit si els seus 54 ocupants no haguessin estat tota la nit buidant, amb un petit bidó, l'aigua que no parava d'entrar dins l'embarcació per un orifici. Ha passat nits al carrer i experiències en centres d'acollida que voldria oblidar. Ara, mentre espera que l'acceptin en un cicle formatiu d'atenció a persones dependents a Banyoles, encara la tasca d'ensenyar la seva llengua materna amb un cert respecte, i també amb molta il·lusió i orgull.

"L’any passat, amb tota aquesta situació, em vaig quedar sense feina. Tinc un fill petit, soc mare soltera i vaig tenir molts problemes en el dia a dia i per pagar el pis”, explica Adriana Garrido. Té 32 anys i el setembre de l’any passat es va quedar sense feina per culpa de la pandèmia. De fet, la pandèmia va provocar la pèrdua de 137.600 llocs de treball a Catalunya durant el 2020. El programa Làbora, però, impulsat per l'Ajuntament de Barcelona, l'ha ajudat a trobar una feina amb contracte indefinit i al sector de l'hostaleria: "Ha sigut molt dur, però de tot se'n surt i estic molt agraïda”.

La Cooperativa Incorpora'm passarà a gestionar en breu tot el procés de producció del gratacul. Es tracta d'un fruit que surt del roser silvestre i que està considerat com un superaliment pel fet de tenir una gran quantitat de vitamina C, a més de propietats antiinflamatòries i antioxidants. Fins ara, una empresa privada cerdana impulsada el 2016 per quatre socis se'n feia càrrec, integrant a la seva plantilla persones amb diferents capacitats funcionals procedents de diverses entitats que treballen amb aquest col·lectiu. Una d'elles era la Fundació Adis de Puigcerdà, de la qual en depèn aquesta cooperativa que va començar a funcionar l'estiu passat i que pretén acabar l'any comptant amb una cinquantena d'empleats, tal com informa l'ACN.

El projecte AVENIR compleix aquest mes de febrer un any des que es va presentar com una iniciativa pionera per fomentar l'acollida i inclusió de joves emigrats sols al Pallars Jussà. Un total de deu joves viuen en tres pisos al centre de Tremp i compten amb un equip de tutors. Els primers resultats del projecte, que combina la part educativa i social amb la formativa i laboral, ja es comencen a visibilitzar i tres dels joves ja han aconseguit contracte laboral, dos estudien a l'institut de Tremp i cinc s'han format al programa Reintegra. Malgrat el covid-19, alguns d'ells ja han pogut començar les pràctiques a empreses de la zona. L'Ahmed Chabou ja fa pràctiques d'electricista i el Zaid Mellal confia poder-ho fer molt aviat.

El soroll de les màquines de cosir inunda la sala: perquè són una desena d'aparells en funcionament i perquè el silenci entre les assistents és pràcticament total. "Podem posar música?", pregunta prudent una d'elles després de taral·lejar, de manera inconscient, un parell de frases. "A la segona hora sí que en posem, de vegades", li respon una altra. Concentren tota la seva atenció en fer bé cadascun dels passos que els permetrà tenir, quan acabin el curs, una bossa feta per elles mateixes. Totes –menys l'Abdeslam, que es va incorporar divendres– són dones i totes s'han hagut de reinventar després de deixar els seus països d'origen.