Quan fem un viatge, normalment planegem amb cura els desplaçaments i triem la ruta que seguirem per trobar la més ràpida, còmoda, econòmica o paisatgísticament atractiva, segons les prioritats que tinguem. No som l’única espècie que fa desplaçaments periòdics. Molts altres animals, com per exemple els herbívors que viuen en grups socials, també ho fan a la cerca de les millors pastures i de fonts d’aigua segons l’època de l’any. És el cas de les zebres, els nyus o les gaseles, entre molts altres. Pot semblar que es mouen guiats simplement pel seu instint de supervivència, sense pensar-s'ho gaire, però com acaben de demostrar Emilio Berti i els seus col·laboradors del Centre Alemany per a la Recerca Integrativa de la Biodiversitat, la Universitat Friedrich-Schiller de Jena, la Universitat Oxford i l’organització Save the Elephants de Kenya, n’hi ha que també planifiquen amb cura els seus desplaçaments.

Cada època té el seu elefant a l’habitació. Aquella cosa evident que no volem veure, aquell problema que ens neguem a identificar, a discutir. Què és el que avui ens passa estranyament inadvertit tot i tenir-ho davant dels ulls? Durant segles va ser el masclisme patriarcal, finalment desemmascarat. També l’abús de la natura, que ara se’ns ha girat en contra. O el racisme, que encara cueja per no dir que senyoreja.

Els elefants, amb el seu aspecte gegantí, les orelles com pàmpols, els magnífics ullals de marfil i aquesta trompa tan característica, ens atreuen des de ben petits. Els infants els veuen com un animal simpàtic i proper i, a conseqüència de la seva força, la seva capacitat natural d’aprendre i una vida longeva, ha sigut domesticat en algunes regions del món. Tot i que altres animals també tenen una boca o nas allargat (des d’algunes papallones fins a ossos formiguers), els elefants són els únics proboscidis vius. N’hi ha tres espècies, encara que la majoria de nosaltres no els distingim i, com a molt, parlem d’elefants africans i elefants asiàtics.

Una turista espanyola ha mort aquest divendres al ser atacada per un elefant a Tailàndia. Segons informa Efe, els fets han passat en un centre d'elefants a l'illa de Yao Yai, al sud-oest del país asiàtic, quan la turista s'estava banyant amb aquest paquiderm. Una treballadora del centre explica que la turista estava banyant l'animal, però, de sobte, aquest li ha clavat un ullal i li ha causat unes ferides que han acabat sent mortals. De moment, no ha transcendit cap informació sobre la víctima més enllà que és espanyola.

Una de les tres elefantes del Zoo de Barcelona ha mort sent la més longeva de la seva espècie a tot el món. La Yoyo va arribar al Zoo el 2009 i, tot i que es desconeix la seva data de naixement exacta, es calcula que tenia més de 54 anys, mentre que l'esperança de vida mitjana de la seva espècie en captivitat és de 39 anys.

Namíbia, al sud de l'Àfrica, planeja sacrificar centenars dels seus animals més majestuosos per alimentar part dels 1,4 milions de persones –gairebé la meitat del país– que pateixen una crisi de fam per culpa de la pitjor sequera que hi ha hagut en un segle. El pla, que preveu que el país mati 723 animals salvatges –entre els quals hi ha 83 elefants– per alimentar la població, és “necessari” i “conforme amb el mandat constitucional, segons el qual els nostres recursos naturals s'utilitzen en benefici dels ciutadans namibis”, va dir el ministeri de Medi ambient, Silvicultura i Turisme del país en un comunicat de premsa.

Els humans podríem no ser els únics que utilitzem noms per diferenciar-nos i presentar-nos en societat. Segons un estudi de la Universitat Estatal de Colorado (CSU, en anglès) publicat aquest dilluns a la revista Nature Ecology & Evolution, els elefants salvatges de la sabana africana (Loxodonta africana) també fan servir sons específics per adreçar-se a cada membre de la manada. Per exemple, per cridar o alletar les cries o per saludar-se o avisar-se de potencials perills. Altres espècies amb habilitats comunicatives com els lloros o els dofins fan servir el mètode de la imitació per comunicar-se entre ells. Però l'estudi signat per Michael Pardo, estudiant de postgrau de la Fundació Nacional de Ciències dels Estats Units, planteja la possibilitat que els paquiderms puguin tenir la capacitat cognitiva per connectar un soroll amb un individu i que tota la manada assumeixi aquesta etiqueta simbòlica. És a dir, que tenen "cert grau de pensament simbòlic".

Es calcula que a l’Àsia hi ha uns 15.000 elefants asiàtics en captivitat, cosa que representa una tercera part del total d’exemplars que queden a la zona d’aquesta espècie en perill d’extinció. Aquesta dada va alarmar tant la biòloga catalana Andrea Torres, que el 2019 va decidir viatjar a Tailàndia amb una amiga per analitzar a fons la situació. Com a coordinadora de l’àrea d’animals salvatges i de consum a la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA) i amant dels viatges, és una pràctica que fa sovint per veure de primera mà la situació dels animals. L’Andrea també escriu en u­­n blog personal sobre viatges i turisme responsable amb animals i per a ella és un amplificador perfecte: “Vaig adonar-me que amb FAADA no arribava a tot el públic, perquè sobretot arribem a gent ja conscienciada. En canvi, amb el blog, en barrejar-ho amb viatges, arribo a un altre tipus de públic”, explica.

Ja fa anys que els elefants són un problema a Botswana. Més enllà d'escàndols com el del rei emèrit espanyol, la creixent població d'aquests animals dificulta la vida d'algunes comunitats del país. És per això que els líders polítics d'aquest estat del sud de l'Àfrica es mostren cada cop més contraris a les polítiques conservacionistes d'Occident.

Alan Roocroft ha passat gairebé més temps entre elefants que entre persones. Va entrar a treballar al zoo de Manchester amb només 14 anys i més de mig segle després s’ha convertit en un dels principals experts en la gestió d'elefants als zoològics. La mort de cuidadors el va empènyer a repensar tot el sistema que hi havia fins als anys 90 i és pioner del “contacte protegit”, un sistema que ha creat per atendre les necessitats socials i biològiques dels animals i garantir alhora la seguretat dels cuidadors. L’ha implantat en 130 zoos, entre els quals el de Barcelona. 

Les tres elefantes del Zoo de Barcelona, la Susi, la Yoyo i la Bully, han estrenat aquest cap de setmana un nou fangar. Gràcies a aquest espai, que reprodueix el seu hàbitat natural a l'Àfrica i amplia les seves instal·lacions habituals, les elefantes podran banyar-se i refrescar-se aquest estiu. De moment se les ha vist rebolcar-se al fang i llançar-se aigua amb la trompa com si fossin canalla, tot i la seva edat real. Les tres elefantes són velles, tenen al voltant dels 50 anys i van arribar al Zoo de Barcelona després de patir maltractaments, estar encadenades o en circs. L'esperança de vida d'un elefant africà ronda els 70 anys.

Ja són a més de 500 quilòmetres al nord del seu hàbitat natural i fa un any que viatgen. Són una manada de 15 elefants asiàtics que migren a través de la Xina sense que ningú sàpiga el seu objectiu. Segons els experts, és la migració més llarga, i possiblement més estranya, que s'ha vist mai. Potser busquen més bon aliment; potser s'han perdut; potser són un grup intrèpid, com els protagonistes de tantes pel·lícules fantàstiques. Científics d'arreu del món estan fascinats pel cas –les migracions són habituals en l'espècie, però sobta que no s'estableixin enlloc i, simplement, optin per continuar caminant– i les autoritats xineses han desplegat un operatiu de 400 treballadors que els segueixen per protegir-los, però també per tenir cura de la població que van trobant-se a mesura que avancen. Les aventures dels elefants han generat tanta expectació que ja són estrelles televisives: a la cadena estatal xinesa, en retransmeten les aventures en directe, les 24 hores del dia.

La sequera i la caça furtiva han empès el govern de Namíbia a posar a subhasta 170 elefants salvatges. Segons ha informat el ministeri de Medi Ambient en un anunci al diari oficial New Era, els incidents entre els animals i la població l'han empès a intentar salvar d'aquesta manera aquests exemplars, amenaçats d'extinció per la caça furtiva i la desertització.

Almenys 275 elefants han mort en estranyes circumstàncies a Botswana des del mes de març, segons va admetre el govern del país en un comunicat. Poc abans s'havien fet públiques imatges captades per avions d’organitzacions mediambientals que havien detectat, deien, fins a 356 cadàvers dispersats al llarg del delta del riu Okavango en els últims tres mesos.

A l'oest de Zimbàbue, a tocar de la frontera amb Botswana, hi ha el Parc Nacional de Hwange. És el més gran d'aquest país africà i, des de la seva creació el 1922, l'elefant ha sigut un dels animals emblemàtics de la reserva. En els últims dos mesos, però, almenys 55 d'aquests elefants han mort de gana i de set a causa de la sequera que castiga el país, la més greu en els últims anys.

Agents del Seprona de la Guàrdia Civil han pres declaració a un veí de Reus que venia una pota d'elefant per internet, en una pàgina d'articles de segona mà, com a objecte ornamental i decoratiu. L'elefant és un animal protegit per la legislació internacional, i l'home està acusat d'un delicte penal contra la protecció a la fauna, la flora i els animals domèstics. L'investigat no tenia documentació que acredités la procedència de la pota i que la seva venda fos legal. Fetes les diligències penals, la Guàrdia Civil ha posat la part de l'animal a disposició de l'autoritat judicial.

Botswana, la gran reserva mundial d'elefants, ha aixecat la prohibició de caçar-ne que era vigent des del 2014. El govern d'aquest país de l'Àfrica meridional ho justifica per frenar el conflicte creixent entre els seus habitants i els animals. La mesura suposa posar en perill els 130.000 exemplars que viuen en aquest territori, aproximadament un terç dels cens total d'elefants segons estimacions a la baixa.

El Parlament de Hong Kong ha aprovat aquest dimecres una llei per prohibir el comerç local d'ivori a partir de l'any 2012, en una històrica votació que avança en la protecció dels elefants africans, després que la Xina hagués prohibit ja des de l'1 de gener el comerç amb ullals d'aquests animals.

La policia del Camerun va trobar la setmana passada 216 ullals d’elefant dins la camioneta d’un coronel de l’exèrcit. El nou decomís significa que 108 elefants més han mort a mans de caçadors furtius, ja sigui al mateix Camerun o en països veïns com el Gabon o la República del Congo. En aquesta zona de l’Àfrica central, la població d’elefants s’ha reduït un 66% en els últims vuit anys. Un descens que es deu en gran mesura a la demanda d’ivori de la Xina, on les escultures fetes amb aquest material són, a més d’una tradició mil·lenària, un senyal d’estatus i prestigi social. És per això que la prohibició de vendre i processar ivori a tota la Xina, que entrarà en vigor l’últim dia de l’any, és el pas més important que s’ha fet fins ara per acabar amb la caça furtiva. Tancar el mercat més gran del món d’ivori podria suposar la fi de la principal amenaça que ha portat l’elefant africà al límit de l’extinció.