Ciutadilla, Castellserà, Agramunt, Palau d’Anglesola, Bell-lloc, Bellvís, els Alamús, Juneda, Bovera, Torregrossa, Torrefeta i Florejacs… Els forns de pa, sobretot els de petita escala, estan proliferant en els últims anys als nuclis rurals. Tot i que d’una forma encara tímida, l’obertura de nous projectes està contrarestant una tendència que semblava dramàtica. “El que fins ara estava en declivi avui sembla una moda”, opina Toni Frias, l’actual president del Gremi de Forners de les Terres de Lleida. Però no és pas una casualitat. Almenys, a ulls del sector. “Ha estat fruit de temps i molta dedicació”, manifesta Frias. I és que, en els últims anys, el Gremi ha dedicat importants esforços a la promoció i convocatòria de cursos i formacions per a forners nouvinguts i comerciants reconvertits. “Ara n’estem collint els fruits”, conclou el president de l’entitat.

El parallamps no para els llamps. Hi ha un etern conflicte semàntic aquí. El parallamps canalitza el llamp per prevenir les males conseqüències que pot tenir sobre les persones i els equipaments. La protecció del parallamps és necessària i, des del 2006, obligatòria. Però, a veure, existeixen les botigues de parallamps? Doncs sí, i a Barcelona hi ha la més antiga del món. Parallamps Torrente, al carrer del Marquès de Barberà 21, tota una meravellosa raresa, un exotisme, un espai de singularitat. Un reducte de “romanticisme”. No dubta a qualificar-la així Carles Torrente, que juntament amb el seu germà Jordi, és a càrrec del negoci des de fa uns trenta anys. Romanticisme, sí, perquè el més pràctic avui seria tancar la botiga, marxar de Ciutat Vella i operar quasi al 100% de manera virtual des d’una oficina en un polígon industrial, per exemple. Amb la reforma integral que l’espai va experimentar l’any 2000 s’ho van plantejar, però “no vam voler deixar perdre els orígens”, exclama el Carles. Els orígens, sí, cent seixanta-cinc anys d’una història que des del 1891 és familiar. Va ser l’any en què Josep Torrente, l’avi del Carles i el Jordi, va comprar el negoci al seu fundador, Josep Sellarès. Avui, quarta generació de Parallamps Torrente. Durant molts anys, la fabricació es va fer al mateix local, però des de la reforma integral es fa fora. Hi conserven, això sí, el torn i les màquines per si cal rectificar alguna peça. Antigament, per treure del local peces de vuit o deu metres pràcticament calia parar el trànsit i demanar al comerç del davant poder entrar-hi per maniobrar.

Malgrat que el ministeri de Treball està decidit a fer efectiva la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals l'any vinent, les negociacions amb la patronal continuen encallades. El govern espanyol té pressa per arribar a un acord i ha fet una última oferta: fins a 6.000 euros d'ajudes a les micropimes i l'11 de novembre com a data límit per arribar a un acord amb sindicats i empresaris. Mentrestant, però, cada sector hi diu la seva, i el del comerç –sobretot el petit comerç– s'oposa frontalment a aquesta reducció. La sectorial de Comerç de la patronal Pimec conclou, a partir d'una enquesta als seus socis, que aquesta proposta "posaria en risc la viabilitat de més de la meitat dels establiments de proximitat".

A les avingudes de Nova York més botigueres hi ha unes quantes plantes baixes per llogar. Potser ho fa el lloguer que en demanen, però, indiscutiblement, la clientela ha canviat de trajecte. Ja no té la necessitat de mirar els aparadors per estar al cas de les novetats ni per saber si encara queden vambes per córrer del trenta-nou. I si tingués en la necessitat, potser tampoc no es miraria gaire els aparadors, perquè entre la vida real i el mòbil guanya el mòbil. O sigui que una de les conseqüències de no aixecar el cap de les pantalles és que ja no veiem les botigues. I tot s’encomana. Sentit en uns magatzems d’electrònica de consum: “No sé si ens en queden. Miri-ho a la web”. Els aparadoristes treballen per a les marques de luxe.

Les franquícies catalanes van vent en popa. El conjunt de la xarxa de franquícies –establiments que utilitzen una marca ja establerta i els seus productes i serveis–, composta per 316 marques, va facturar 6.926 milions d'euros el 2022 i va donar feina a un total de 73.413 persones a tot Espanya. Així es desprèn de l'informe Les Centrals de Franquícia de Catalunya 2023, publicat aquest dilluns per l'Associació de Franquícies de Catalunya. Del total de les 316 marques analitzades, 257 són originàries de Catalunya i les 59 restants són d'origen estranger.

La sisena jornada de vaga a l’estat francès contra la reforma de les pensions que proposa Emmanuel Macron no va permetre tenir aquesta conversa amb Joana Serra presencialment, ja que el peatge del Voló estava bloquejat, les entrades a Perpinyà tallades unes hores i el centre de la ciutat col·lapsat. “Em sorprèn molt que al sud no us arribi això i que gairebé no hi hagi cap mitjà que en parli. Una manifestació d’entre 15.000 i 30.000 persones –sempre hi ha la típica guerra de xifres– és molt grossa per a una ciutat com Perpinyà”, explica Serra en videotrucada una estona després que la manifestació, a la qual ella va assistir, hagués acabat tot i que el col·lapse a la ciutat continuava. “Crec que el tancament de la delegació de TV3 a Perpinyà té molt a veure en aquest desconeixement”, afegeix.

La lluita contra el plàstic als comerços a Catalunya té un enemic clar: les safates d’un sol ús. En clara expansió els últims anys, han proliferat als lineals dels supermercats, però també al petit comerç d'alimentació per embolcallar els productes frescos, substituint en alguns casos les tradicionals bosses transparents de compra a granel. L'ús de les safates s'ha disparat més d'un 70% en només dos anys: de 238 milions l'any 2018 a més de 406 milions el 2020, segons les últimes dades de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC). I aquestes xifres, avisa l'informe, només compten els productes que s'envasen al mateix establiment o a l'obrador, i no el que ja venen així des del fabricant industrial.

Les persianes abaixades al carrer Joaquim Costa i entorn, al barri del Raval de Barcelona, són l'excepció, no arriben al 10%. La majoria de comerços capegen la crisi com poden, ajudats pel consum local i per la mateixa xarxa que han creat entre ells, tot i que el moment no és fàcil i les facturacions s'han desplomat com a tot arreu. La imatge, però, dista molt de la que ofereixen alguns carrers del veí Barri Gòtic, molt més abocat al monocultiu turístic i mancat de veïns, on la pandèmia s'ha endut per sempre o de forma temporal un 30% dels negocis, segons dades de Barnacentre –la sagnia és més intensa en vies molt cèntriques com el carrer Ferran–, i ha posat en dubte la sostenibilitat del model. El Raval, en canvi, va sobrat de veïns, amb 42.669 habitants per quilòmetre quadrat – el doble que el Gòtic–, és una de les zones més densament poblades de la ciutat i també de les més diverses: més de la meitat dels veïns han nascut a l'estranger. I la zona de Joaquim Costa és una rara avis en vitalitat comercial.

En el logo d’Amazon, un somriure taronja fa el recorregut de la A a la Z per insistir als seus clients que els durà a la porta de casa qualsevol producte que es puguin imaginar. Fins i tot si a dos dies per a la nit de Reis la joguina per la qual es deleixen els seus fills ha desaparegut de tots els prestatges. L’impacte de la pandèmia en les compres online ha afavorit, més que a ningú, el colós fundat per Jeff Bezos, que ja es visualitza com l’ajudant del Pare Noel predilecte per a milions de llars aquest any. Tot plegat es resumeix en una xifra. En el pitjor any possible per a la majoria de comerços arreu del món, el gegant del comerç electrònic ha contractat més de 400.000 treballadors. “Serà una campanya de Nadal sense precedents”, avisava l’home més ric del món en l’última presentació de resultats. Els magatzems de la multinacional -on també s’han denunciat contagis de covid per negligències en la prevenció de riscos- viuen des de fa setmanes instal·lats en el frenesí de les compres festives.

A partir de demà, botigues, perruqueries o centres d’estètica funcionaran només amb reserva, mentre que l’hostaleria es prepara per reobrir amb la meitat de la capacitat a les terrasses a partir de la segona quinzena de maig. Amb dubtes sobre la por al virus dels clients i les mesures de seguretat, molts d’ells veuen impossible que apujar la persiana els garanteixi prou ingressos per sobreviure fins que s’aixequin les restriccions.

L'associació Barcelona Oberta, que agrupa els principals eixos comercials turístics de Barcelona, ha reclamat a l'ajuntament de la capital catalana que canviï la normativa i permeti obrir els diumenges. La fundació argumenta que una sentència del Tribunal Suprem invalida l'ordenança barcelonina.

“Es lloga local comercial històric ubicat a Gran de Gràcia de 150 metres quadrats per 4.000 euros al mes. També hi ha la possibilitat de comprar-lo per 1.300.000 euros. A escassos metres hi ha botigues del grup Inditex, Calzedonia, Benetton, Adolfo Domínguez, Celio, Dormity, Multiópticas, Shana o Opencor”.

Els eixos del comerç de proximitat a Barcelona encara són la Gàl·lia per a les grans cadenes i franquícies que aterren a la capital catalana. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi Activitat comercial i ecosistema dels eixos de proximitat de Barcelona, elaborat per l’Observatori Eixos i que va presentar ahir la Fundació Barcelona Comerç. Als 21 eixos comercials de Barcelona les grans marques només hi han aconseguit una penetració del 3,56% sobre el total d’establiments actius. Això és el que l’informe anomena índex de clonicitat comercial, que permet saber quina és la presència real de les botigues que trobem repetides arreu de la ciutat. Tot i així, l’estudi no té en compte les zones comercials més turístiques de la ciutat, com ara el passeig de Gràcia i el Portal de l’Àngel, que no es considerarien eixos comercials de proximitat.

Que els mercats de poble siguin una parada obligada de visitar per a la majoria de turistes no és casualitat. No és només l’aura folklòrica que envolta les parades de pagesos i venedors la que atreu els visitants, és que en bona part de la resta d’Europa -si no és Nadal- aquest tipus de comerç costa de trobar. Aquí els botiguers aguanten estoicament l’envestida de les cadenes de supermercats en una mena de partida d’escacs en què la gran distribució va tombant peons mentre el comerç local se les empesca per protegir el rei i allargar la partida. A França, per exemple, súpers i hípers ja copen més del 99,7% del mercat del consum quotidià. En canvi, a Catalunya (com passa a Espanya o Itàlia), aquestes cadenes han crescut molt més lentament, però ara ja superen el 50% de la quota de mercat i sembla que tenen clara l’estratègia per continuar avançant.

REW

<<

El pare dirigia un cor infantil. La mare també. Així que Arnau Puigdellívol no se'n va escapar. A més de cantar, també tocava el piano i feia teatre. "Des de molt petit em van motivar amb la cultura. I jo ho disfrutava moltíssim", recorda. Va començar estudiant animació sociocultural, però va canviar-ho per estilisme. "A l’escola tothom volia dissenyar col·leccions, però jo no. El que més m’agradava era l'espectacle de les desfilades, tota la producció que hi ha al darrere. Vaig trobar el meu camí".

]]> El govern espanyol ha aprovat avui el decret llei de l'anomenada autollicència exprés, que permetrà al petit comerç obrir sense llicència i sense haver d'esperar els terminis actuals, que van de sis a divuit mesos. L'objectiu és fer més àgils els tràmits i reduir els costos per als botiguers. La normativa es limitarà a 300 metres quadrats -encara que les autonomies podran ampliar-ho- i l'ha podran aplicar tant les empreses petites com les grans.

]]>