Les persones que ocupen un habitatge per necessitat tenen més problemes de salut mental que la població general. Concretament, entre les dones el patiment es multiplica per tres (fins al 83%, pel 30% de mitjana de dones) i, entre els homes, s'ha de multiplicar per quatre (85%, pel 21%), segons un estudi elaborat conjuntament per l'Observatori Desca, Enginyeria Sense Fronteres, la PAH de Barcelona, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Agència de Salut Pública de Barcelona. "Tinc els nervis de punta, visc segrestada a casa per por que si en surto, hi entrin". El relat el fa Laura Tamayo, de 51 anys i mare de cinc fills, que sense permís de residència ni possibilitats de treballar, es va veure obligada a ocupar un habitatge a l'Hospitalet perquè l'única alternativa que els quedava a la família era sobreviure al carrer. A Tamayo se la menja l'ansietat de nit i de dia, el neguit de no poder donar als fills (dels 8 als 29 anys) alguna de les coses que demanen. Cap luxe, però diu que "de vegades no té ni un euro" per comprar una xocolata.

Va ser una mesura desplegada amb l'esclat de la pandèmia de la covid-19. Es tracta de la suspensió d'alguns desnonaments aprovada pel govern espanyol i que, com la resta de mesures en vigor per afrontar la crisi energètica i de preus dels últims dos anys, decau aquest 31 de desembre. Per això, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ja pressiona perquè l'executiu de Pedro Sánchez prorrogui la mesura ara que, per primer cop, es tenen xifres del seu impacte: ha permès la suspensió de 58.000 desnonaments en quatre anys, tal com ha publicat l'Observatori DESCA aquest dimarts. Durant aquest període de temps s'han practicat 106.294 desnonaments, segons l'informe.

Segon intent de desnonament de la família d'Alejandra Tirado aturat. La comitiva judicial marxa del pis que ocupa amb els seus dos fills menors d'edat des del 2018, però els va anunciar que tornaran d'aquí deu dies, així que creix l'angoixa i la incertesa en mig de l'alleujament per poder continuar a casa. És dilluns al matí i sobre la taula del menjador hi ha els set informes dels serveis socials de Sant Adrià de Besòs que, l'un rere l'altre, corroboren que la família viu en una situació més que precària, amb la mare malalta i amb una pensió mínima. Fins i tot la treballadora social escriu que l'Ajuntament assumirà el cost de tres nits en un hostal quan es produeixi el desallotjament, la resposta d'ofici que dona el consistori per a aquest tipus de casos. Davant aquest panorama, des de fa unes poques setmanes la filla gran, de 20 anys, ja no resideix al pis i s'ha traslladat amb la seva filla de dos anys a una habitació rellogada. 

Les entitats socials impulsores de la mesura del 30% d’habitatge protegit a Barcelona han defensat avui la norma i han denunciat el boicot dels lobis. "La mesura funciona", ha dit la portaveu de la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca, Lucia Delgado. El govern de l'alcalde Jaume Collboni, en canvi, defensa que la norma espanta la inversió privada i que s'ha de modificar. Els fets són que, des que el 2019 va entrar en vigor la norma que obliga a reservar a habitatge social el 30% de les noves construccions o rehabilitacions de més de 600 metres, només s'han aconseguit uns 60 pisos de lloguer protegit.

El Govern, a través de l'Agència Catalana del Consum (ACC), ha obert en tres anys 141 expedients a grans tenidors d'habitatge per no oferir un lloguer social a famílies vulnerables abans de desnonar-les, tal com marca la llei. D'aquests expedients sancionadors oberts des del 22 de febrer del 2019, quan la llei 24/2015 va deixar d'estar suspesa, 57 ja s'han resolt amb una sanció per infracció greu, és a dir, amb una multa de 30.000 euros a empreses immobiliàries, encara que la multa pot arribar a ser de més del triple. Del total de multes, 10 han estat a Terrassa, 6 a l'Hospitalet, 4 a Castelldefels, 3 a Badalona i 3 a Santa Coloma. L'Agència no gestiona els expedients de la ciutat de Barcelona, perquè ho fa el mateix Ajuntament.

“La banca sempre guanya” és una frase feta que en els últims temps ha perdut vigència. L’influent sector financer ha viscut en els últims quinze anys un viacrucis que a Espanya s’ha saldat amb una desaparició massiva d’entitats, especialment caixes d’estalvi, la pèrdua de més de 120.000 llocs de treball i importants caigudes en el preu de l’acció. 

La por de viure amb l'amenaça d'un desnonament és molt coneguda per la Nadia Mermouri, una dels milers de persones que ha viscut en carn pròpia el que és haver de dependre de la fortalesa (la pròpia, la dels veïns i la dels moviments socials) per garantir un sostre a les seves dues filles. La situació de falta d'ingressos va fer que el 2017 rebés la primera notificació judicial per desnonar-la del seu pis. Després en van venir dues més; l'última –amb data oberta el 2018– la va obligar a fer guàrdia dia i nit a casa durant quasi dues setmanes. El malson, explica, no només el vivien ella i el seu marit, sinó també les dues filles menors d'edat: "Tu procures que no se't noti, però és impossible dissimular i acaben notant, en el teu caràcter, que t'angoixa perdre la casa, veuen coses", recorda d'aquells dies.

"Si el banc dolent passa a ser un banc públic volem que els 140.000 pisos que té també passin a ser parc públic d'habitatge". Així de contundents s'han expressat els portaveus de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, la PAH, aquest migdia a Barcelona. La plataforma ha fet una concentració a la confluència entre l'avinguda Diagonal i el passeig de Gràcia que ha agrupat un centenar de persones i després s'han desplaçat fins a la delegació del govern espanyol, al carrer Mallorca.

Nou pas endavant per recuperar la llei antidesnonaments catalana. ERC, JxCat, els comuns i la CUP han arribat finalment a un acord per tirar endavant un esborrany de consens i tancar la ponència conjunta on es renegociava aquesta qüestió, tombada pel Tribunal Constitucional. Ara falta que el text passi a comissió parlamentària –previsiblement la primera setmana de febrer–, on encara es podran fer més aportacions, i finalment al ple del Parlament, on es donarà l'aval definitiu al text.

Amb vuit furgonetes dels Mossos davant del seu portal, preparades per desallotjar-lo, el Carlos, de 53 anys, ha decidit "aguantar el tipus" amb calma. A fora, una cinquantena de veïns i veïnes, convocats pels moviments per un habitatge digne, protestaven davant la porta per impedir –sense èxit– l'entrada a la comitiva judicial. "Només em quedava intentar mantenir la dignitat, i prou que m'ha costat. No els he obert, els he esperat a dins assegut fins que han trencat la porta i han entrat". Els agents han apartat un per un els manifestants amb la tècnica d'arrancar cebes i han accedit al pis. Aleshores el Carlos els ha rebut i ha entregat les claus. La seva mare, malalta crònica del cor i amb un informe de vulnerabilitat acreditada, no era al pis. "Sort que en l'últim moment hem decidit que era millor que ella no hi fos, perquè la situació de tensió ha sigut molt potent", relata el Carlos.

Els moviments socials que lluiten per un habitatge digne han acumulat 364 multes des del 2019. En total, el valor d'aquestes sancions arriba als 200.000 euros. Ho han explicat aquest dimecres diversos membres d'entitats com la PAH, Alerta Solidària i el Sindicat de Llogateres de Catalunya. Segons l'advocada d'Alerta Solidària, Eva Pous, les sancions són majoritàriament per desobediència i resistència derivades de les accions que fan aquests col·lectius quan intenten aturar els desnonaments de veïns del seu entorn. A més, ha alertat que des del juny les multes també són per obstrucció a la justícia, un delicte que es comet quan s'impedeix a funcionaris desenvolupar les seves funcions i pel qual es poden demanar fins a 601 euros de multa, segons ha detallat. Els sindicats denuncien que se'ls sanciona "sota l'empara de la llei mordassa".

La Maribel té clar que la seva espiral va començar amb la crisi hipotecària. Va instal·lar-se al número 8 del carrer Ermengarda del barri d’Hostafrancs de Barcelona el 2007. Treballava de cambrera de pis i va decidir comprar el pis. Anys més tard, es va quedar a l’atur i es va convertir en una víctima més de la bombolla immobiliària. "Cobrava 740 euros i, si pagava la hipoteca, no podia pagar ni la comunitat ni l’IBI, i era impossible", explica a l'ARA. Després d’anys d’angoixa, va poder firmar una dació en pagament i va aconseguir un lloguer social gràcies a la llei d’habitatge 24/2015, que obliga els grans propietaris –aquells que tenen més de 10 habitatges– a oferir un lloguer assequible a les persones vulnerables abans de desnonar-les.

L'Abdelahim, la seva dona i els seus fills van arribar en pastera buscant una situació estable per a la seva família. L'Abdelkader, sense ingressos, no té feina i li costa trobar-ne perquè li falta una mà. La Wassima va haver de triar entre ocupar o deixar d'alimentar les seves filles. Són tres dels 41 veïns que viuen des del 2018 en un bloc ocupat per la PAHC a la carretera de Vic de Manresa. Si no passa res, en deu dies poden quedar-se al carrer. Van guanyar el judici contra el propietari de l'edifici, però hi va presentar recurs i ara la justícia li ha donat la raó. "No som delinqüents, només volem viure", diu la Wassima. I és que, a més de quedar-se sense sostre, s'ha imposat una multa de 450 euros per veí. Si no la paguen, poden anar a la presó.

La Fiscalia de Barcelona va obrir el 16 de març una investigació arran de la denuncia contra l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per presumptament haver adjudicat subvencions de manera irregular a entitats afins. L'associació unionista Abogados Catalanes por la Constitución va ser qui va presentar la denúncia, i aquest dilluns l'ha ampliat —confirmen des de l'entitat— per demanar també que s'investiguin els regidors Gerardo Pisarello i Eloi Badia i el diputat per Barcelona al Congrés, Jaume Asens, com ha avançat l'Abc. Considera en el seu escrit, a què ha tingut accés l'ARA, que poden haver comès presumptes delictes de prevaricació, frau a la contractació, malversació de cabdals públics i tràfic d'influències, i ara hi afegeix, a més, el delicte d'organització criminal. La Fiscalia haurà de decidir ara si amplia o no la investigació a partir d'aquests nous elements que denuncia l'associació d'advocats, lligada a Societat Civil Catalana.

Per una política d'habitatge social i assequible, mig miler de persones s'han manifestat aquest dissabte a Barcelona en protesta per l'incompliment del govern espanyol de regular el preu dels lloguers, segons dades de la Guàrdia Urbana. Mig centenar d'entitats, com el Sindicat de Llogateres, l'Observatori DESC o la PAH, han convocat una nova mobilització davant de la delegació del govern espanyol, al carrer Mallorca amb Roger de Llúria, tan sols sis setmanes després de protagonitzar un acte de força per l'anul·lació del decret de la Generalitat que obligava els grans tenidors a oferir habitatge social abans de desallotjar famílies vulnerables. El lema de la concentració: "L'habitatge és un dret, no un negoci", il·lustra l'esperit de la convocatòria a favor d'un augment del parc immobiliari públic i en contra de les grans empreses que monopolitzen el mercat a preus inassolibles per a una societat en crisi.

"Hi havia una vegada 65 cabretes que no tenien casa. Caminant pel bosc van trobar una cabana buida que aviat va convertir-se en el seu millor refugi: un projecte educatiu que omple el barri d'aprenentatges i amor. Un bon dia, però, mentre les cabretes jugaven, va presentar-se un caçador dolent". Així comença el conte que expliquen els voluntaris de l'Escola Popular de Manresa als 65 nens en situació vulnerable que acullen cada tarda. La realitat es barreja amb la ficció: la cabana és el local ocupat on fan tasques de reforç escolar, les cabretes són els nens a qui ajuden, i el caçador és la Sareb, el banc propietari de l'espai. El conte encara no ha arribat al desenllaç, però el nus explica com el propietari interposa una ordre de desallotjament a l'escola. La data marcada pel desnonament és l'1 de març i la principal via de defensa del centre són els dibuixos dels nens amb un missatge comú: "No vull marxar de l'escola".

Milers de famílies estan pendents aquests dies d'una resolució del Tribunal Constitucional sobre els recursos que va interposar el PP contra dos decrets del Govern sobre l'accés a l'habitatge per donar més cobertura a l'anomenada llei 24/2015 per fer front a l'emergència en l'habitatge i la pobresa energètica. Del posicionament dels magistrats dependrà si, com passa amb la normativa actual en vigor, els grans tenidors han d'oferir un lloguer social abans de desallotjar les famílies que no poden fer front al pagament del lloguer, la quota de la hipoteca o estan ocupant per pura necessitat d'evitar viure al carrer. Almenys hi ha 3.300 famílies que estan a l'espera de la proposta per no perdre el sostre, però la xifra és més elevada perquè en aquest recompte no s'inclouen les dades dels ajuntaments que tenen els seus propis registres, com Barcelona, Mollet i Badalona.

Un grup de 40 persones ha ocupat aquest migdia la seu d'Haya Real State a Barcelona, una immobiliària amb la qual treballa el fons d'inversió Cerberus. Els fets han passat a l’avinguda Josep Tarradellas, número 36, a les 12 del migdia i la protesta s'ha allargat fins passades les cinc de la tarda. Un cop han accedit a les oficines –ara buides de treballadors i només custodiades per un guàrdia de seguretat–, els manifestants han pujat al terrat de l'edifici i han desplegat una gran pancarta en què es podia llegir el lema "Guerra a Cerberus". Mentrestant, més de 400 persones han seguit l’acció des del carrer.

Barcelona en Comú ha traslladat al ple de Barcelona d'aquest divendres un text de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) per demanar al govern espanyol que aprovi immediatament un nou decret que suspengui tots els desnonaments i talls de subministrament a persones vulnerables. La proposta s'ha aprovat amb els vots a favor dels dos grups de govern, comuns i socialistes –que són les mateixes forces que governen a l'Estat–, i d'ERC i JxCat, però el debat s'ha centrat sobretot en els atacs de l'oposició al fet que els partits s'instin ells mateixos a prendre decisions. "El nostre és un sí perplex i tenaç", ha defensat la republicana Eva Baró, que ha considerat que els socialistes han fet un "exercici d'hipocresia" fent-se la foto amb els representants de la PAH abans del ple, i els ha acusat d'estar "blanquejant les vergonyes del govern espanyol". La mateixa PAH ha demanat als partits que siguin "conseqüents" perquè si votessin el mateix al Congrés que a l'Ajuntament la mesura prosperaria. I ha dirigit l'avís específicament als socialistes.

La Fiscalia demana provisionalment dos anys de presó per a cadascun dels vuit activistes de la PAH que el març del 2017 van irrompre i ocupar durant 28 hores una oficina del BBVA per protestar contra els desnonaments d'habitatges. A més, el ministeri públic reclama una multa de 900 euros a raó de 15 euros diaris durant dos mesos i el pagament dels 172,27 euros en què es van calcular els desperfectes ocasionats per l'acció reivindicativa a l'oficina, malgrat que l'entitat bancària s'ha retirat de l'acusació.