Els 5 punts clau de la llei 24/2015 que estudiarà el TC
La PAH defensava que és una bona llei perquè "atura talls de subministrament i desnonaments"
BarcelonaLa llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, va ser aprovada pel Parlament el 23 de juliol. Tots els partits de l'hemicicle van votar-hi a favor per unanimitat, i aquell dia tothom va coincidir a assenyalar que es tractava d'una jornada "històrica".
Malgrat que encara hi havia aspectes pendents de desenvolupament, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i l'Associació contra la Pobresa Energètica (APE) ja feia dies que en defensaven la utilitat perquè "atura talls de subministrament i desnonaments", i davant l'amenaça que acabés al Tribunal Constitucional (TC) ja havien organitzat diverses jornades de protesta davant les seus del PP.
La protecció de les famílies vulnerables que no paguen les factures d'aigua, llum o gas ja va motivar un primer decret català contra la pobresa energètica, el 6/2013, que l'executiu de Mariano Rajoy ja va portar al TC perquè aquest acabés suspenent-lo. Aquesta normativa era menys ambiciosa que la llei 24/2015 i, de fet, el Govern va escudar-se en aquesta normativa posterior per assegurar que seguiria garantint els subministraments. L'executiu català va afegir llavors que ja havia aconseguit la suspensió de prop de 30.000 talls a tot Catalunya. El TC va precisar fa només quatre dies que sí que permet a la Generalitat crear un fons per lluitar contra la pobresa energètica.
Però, què diuen exactament els només nou articles que inclou la llei 24/2015?
- Una segona oportunitat per a les persones endeutades. Es fixa com haurien de ser els procediments judicials i extrajudicials perquè les famílies puguin liquidar els seus deutes vinculats amb l'habitatge habitual, sempre que es trobin en risc d'exclusió. Especifica, sota diversos condicionants i un cop liquidats tots els actius dels deutors, que el jutge "pot acordar la cancel·lació dels imports no satisfets".
- Lloguer social. No es pot executar cap desnonament sense oferir abans un lloguer social, sempre que es tracti de famílies vulnerables que prèviament compleixin uns criteris objectius i validats pels serveis socials.
- Els grans tenidors d'habitatge. Hi ha un segon condicionant per no poder executar un desnonament. Té a veure amb els propietaris de diversos habitatges, i la llei marca que els grans propietaris són les entitats financeres, immobiliàries o fons d'inversió que siguin titulars d'una superfície habitable de més de 1.250 metres quadrats, exceptuant els promotors socials o els propietaris de pisos de protecció oficial. Incomplir això podria comportar la imposició de sancions. Aquest pas, per posar un exemple, ja l'ha fet l'Ajuntament de Barcelona.
- Garantir un parc social de lloguer. L'administració pot obligar a cedir habitatges durant un període mínim de tres anys, quan existeixi com a mínim una unitat familiar en situació de risc d'exclusió dins el mateix municipi. Aquesta cessió obligatòria s'aplica també sobre els considerats grans propietaris.
- Mesures contra la pobresa energètica. S'han de garantir els subministraments bàsics i l'administració ha d'aplicar les ajudes que siguin necessàries per evitar els talls. També s'insta a arribar a acords amb empreses subministradores perquè posin ajudes a fons perduts per fer-hi front.
Davant d'això, aquest divendres ha parlat la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, i ha anunciat que, d'una manera o altra, la llei acabarà a la taula del TC. Ara bé, ho farà de manera parcial, en la línia del que ja havia dictaminat l'alt tribunal aquesta mateixa setmana. Així doncs, es mantenen les obligacions de reallotjar famílies en risc de desnonament i el fons per actuar contra la pobresa energètica, però es buida la norma de les eines que recollia.
És per això que Soraya Sáenz de Santamaría ha defensat que no entra "en el fons de l'assumpte", sinó que es limita a preservar la llei processal única a l'Estat i a mantenir la igualtat entre tots els espanyols perquè un territori no tracti millor que un altre les persones sobreendeutades. Però, a la pràctica, quins efectes concrets té això sobre la norma catalana?
- Se suspèn l'obligació que els grans tenidors ofereixin lloguers socials abans de desallotjar-los.
- S'anul·la la possibilitat que l'administració obligui a cedir pisos buits durant un període mínim de tres anys.
- S'impedeix que sigui obligatòria la mediació entre els bancs i les famílies.
Hi una altra derivada de tot l'embolic judicial i de recursos. La PAH i l'APE ja havien advertit que l'aprovació de la llei 24/2015 tenia com mínim quatre aspectes pendents de desenvolupament.
- Tramitar el reglament per habilitar el mecanisme de segona oportunitat. Sense aquest reglament hi ha entitats financeres que condicionen la dació en pagament d'un pis a renunciar al lloguer social que marca la llei.
- Mobilitzar els habitatges buits dels grans tenidors, iniciant les cessions obligatòries.
- Signar els convenis necessaris amb les subministradores perquè participin del fons social per compensar els impagaments dels rebuts d'aigua, llum i gas.
- Aprovar els pressupostos necessaris per garantir els diferents punts que contempla la llei.
L'entrada en escena del TC, però, segurament dificultarà en gran mesura que aquest desenvolupament es faci efectiu del tot.
