22 joves van ingressar l'any passat a la unitat de referència de psiquiatria infantil i juvenil (URPI) de l'Hospital de Santa Caterina de Salt per un intent de suïcidi. Cinc casos més que l'any anterior. Rere cada intent hi ha un immens sofriment i la desesperació dels mateixos joves amb risc de suïcidi i també de les seves famílies, que supliquen més recursos perquè les administracions "no deixin morir" els seus fills i dotin de més recursos el sistema d'atenció a la salut mental infantojuvenil. "A l’hora de decidir pressupostos, d’apostar-hi de debò, sempre és l’última de la cua. Quan un adolescent està en crisi, tres mesos d’espera per al psicòleg de la sanitat pública no són una simple demora administrativa. Són una eternitat que pot tenir conseqüències fatals", lamenta la periodista Sònia Cebrian, mare d'una jove de 16 anys que ha estat ingressada a la unitat d'ingrés infantil i juvenil de l'Hospital de Santa Caterina de Salt per un intent de suïcidi. Hi ha estat durant quinze dies i aquest dimecres ha rebut l'alta. "Els professionals, els de la sanitat i els de l'educació, estan desbordats i no arriben a tot, i les famílies improvisen pedaços que només els permeten mantenir el cap fora de l’aigua a base de lluita i solitud", afegeix Cebrian.

Cada vegada més estudis i experts alerten que el suïcidi és més freqüent entre els nostres joves. Les dades ho corroboren: el suïcidi s’ha convertit en una de les principals causes de mort entre els joves d’entre 15 i 29 anys. A més, gairebé un 20% dels adolescents ha pensat en el suïcidi en algun moment de la seva vida, segons un informe sobre salut mental elaborat per la Universitat Rey Juan Carlos (URJC) amb la col·laboració de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Paral·lelament, segons un altre informe impulsat per l’IDIAPJGol, els casos d’autolesió entre infants i joves d’entre 10 i 24 anys han experimentat un augment alarmant del 267% entre els anys 2013 i 2022.

Mai havia imaginat que el meu germà moriria. Com tampoc m’havia plantejat mai que arribaria un dia en què hauria d’explicar als meus fills que va ser una mort per suïcidi. Moltes vegades, en altres moments, m’he dit que no podria fer-ho. En aquesta situació el que sempre m’havia dit una vegada i una altra és que no sabia si dir-los-ho. Com. Quan. Fins a on els explicaria. O què dirien, una vegada que m’haguessin escoltat.

Un veterinari es suïcida a la mateixa clínica, de nit, al final d’un dia de feina especialment dur. Sense haver intuït res, el seu company de feina es troba l’endemà una nota de comiat enganxada a la porta i el mort a l’altre costat, que s’ha pres els mateixos fàrmacs que administrava als animals moribunds, per acabar amb ells.

Des de principis d'any, el pla de prevenció de suïcidis a les presons s'ha activat ja 549 vegades i, en el mateix temps, onze interns s'han llevat la vida. Els departaments de Justícia i Salut han anunciat aquest dilluns la posada en marxa d'un pla de xoc conjunt amb deu mesures per millorar la prevenció del risc de suïcidi en els centres i una revisió del programa marc de prevenció, vigent des del 2019. Entre la desena de mesures que s'aplicaran, i tenint en compte que l'aïllament és un dels múltiples factors de risc de suïcidi als centres penitenciaris, el Govern afegeix una capa més d'avaluació a l'estat del pres abans que entri en una cel·la d'aquestes característiques. A partir d'ara, un psiquiatre dictaminarà si hi ha cap contraindicació i avaluarà la capacitat de cada intern per afrontar aquest règim.

Els suïcidis i les autolesions continuen sent un greu problema de salut pública a Catalunya. De mitjana, hi ha gairebé dos casos i més d'11 intents cada dia. La taxa de mortalitat per suïcidi per cada 100.000 habitants va baixar un 2% l'any passat, però en total es van notificar 626 defuncions, segons dades provisionals publicades per l’Institut Nacional d’Estadística. Es tracta d'una dada superior a les registrades abans de la pandèmia. Malgrat els esforços de la conselleria de Salut, que ara lidera Olga Pané, per reduir la incidència de les conductes suïcides, el departament encara és lluny dels seus objectius: rebaixar en més d'un 15% la taxa de temptatives i morts per suïcidi per al 2030.

La notícia ha passat en segon pla, com solen fer-ho les notícies referides a aquesta mena de fets (en el millor dels casos, perquè la majoria passen inadvertides): dues germanes que vivien al districte de Sant Andreu de Barcelona, a un pis al carrer Navas de Tolosa, es van suïcidar la matinada del passat dilluns, hores abans de ser desnonades del seu domicili. Tenien 54 i 64 anys, i van deixar cartes de comiat en què explicaven que havien decidit deixar de viure davant de la impossibilitat de resoldre el seu problema. No havien pagat el lloguer del pis des de març de 2021 i devien a la propietat poc més de nou mil euros.

El canvi climàtic i la contaminació impacten de ple en la salut de les persones: se sap que incrementen el risc de patologies com el càncer i els problemes cardiorespiratoris, però també tenen efectes nocius sobre la salut mental. Amb tot, fins ara no s'havia fet una anàlisi completa sobre aquesta relació. Investigadors de l'Hospital Clínic i l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) han revisat les evidències que vinculen canvi climàtic i contaminació atmosfèrica amb salut mental per "treure'n conclusions sòlides" i dilluns han publicat els resultats a la revista World Psychiatry. Segons l'informe, l'escalfament global pot haver incrementat un 5% els casos de suïcidi, una xifra estimada que es preveu que arribi al 7% al 2050. També relacionen la crisi climàtica amb un augment dels comportaments suïcides, com ideacions i autolesions, i de les hospitalitzacions per aquest motiu, així com amb més risc de patir demència o deteriorament cognitiu.

Prop de 40.000 persones es van treure la vida entre el 2020 i el 2022 a Corea del Sud, una xifra que supera en un 22,7% el nombre de morts per covid-19 durant aquests mateixos tres anys. Les malalties mentals són més letals que el coronavirus i han esdevingut una gran epidèmia en aquest país asiàtic. L'administració alerta que s'està davant una emergència nacional.

Des de principi d'any cinc interns s'han tret la vida a les presons catalanes o mentre estaven de permís o en tercer grau, una dada que millora substancialment el rècord de conductes autolítiques que es va registrar l'any passat, amb 14 suïcidis, 13 d'ells a l'interior dels centres penitenciaris, i 154 temptatives. Malgrat tot, el departament de Justícia ha posat en marxa un pla de xoc que suposarà la contractació de 111 professionals formats específicament per prevenir tant aquest tipus de conductes com les agressions a funcionaris penitenciaris, que també havien registrat un repunt en els últims anys. Es tracta d'una "aposta històrica", en paraules de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart.

Sols i desemparats es van sentir els pares de Pol Gual davant de l’assetjament que patia a l’institut de la Ràpita on estudiava ESO. El noi, que acaba de fer 16 anys, té un trastorn autista lleu i una gran dificultat per relacionar-se i fer amics. Algun company es burlava d’ell i la majoria li feien el buit. “Un parell de mesos abans del que va passar, estava trist, diferent, ens deia que es quedava a la biblioteca”, recorda el Joan, el pare. El que va passar és que un dia de l’hivern passat, l’adolescent va arribar a casa i es va llançar pel balcó deixant una nota de comiat en què lamentava que els dolents són aplaudits. Miraculosament, va sobreviure i ara, mig any després, els seus esforços se centren en la recuperació. La tornada a un nou institut haurà d’esperar i, malgrat tot, el pare diu que està “il·lusionat”.

L’onada de malestar i problemes de salut mental entre els infants i els joves no és només una qüestió de quantitat, sinó de gravetat. Un 26,8% dels joves catalans d’entre 12 i 18 anys verbalitzen que s’han autolesionat o s’han fet mal voluntàriament almenys un cop a la vida i un 43% han arribat a pensar en algun moment que es volen morir o adormir-se i no despertar-se més. Són dades que emanen de la primera gran enquesta que han fet els departaments de Salut i Educació conjuntament per mesurar el benestar emocional dels estudiants, a partir de les opinions i experiències de 270.000 alumnes d’entre 10 i 18 anys (de cinquè de primària a batxillerat i FP) de 1.965 centres. Segurament algunes de les conductes podien tenir una intencionalitat suïcida i altres eren una manera perjudicial de gestionar el dolor emocional, la ira o la frustració, sense voluntat de posar fi a la pròpia vida. Però per prevenir-les, independentment de l'objectiu, el Govern formarà els mestres en l’abordatge de conductes suïcides i autolesives perquè tinguin eines per detectar els estudiants que es trobin en aquesta situació, reaccionar-hi i acompanyar-los. 

Un llençol lligat amb diferents peces de roba i unes sabates blanques tipus croc. Són l'últim rastre, abandonat als peus d'un arbre, de l'home que aquesta nit s'ha suïcidat en un parc públic de Barcelona. La policia ha trobat el seu cos, penjat d'un arbre, a la plaça Pablo Neruda, a poc més de 400 metres de la Sagrada Família. Eren dos quarts de vuit del matí i la ciutat vivia en aquest punt, a l'encreuament dels carrers Marina i Aragó, la circulació frenètica de l'hora punta. Faltava poca estona perquè els autocars comencessin a descarregar turistes a només uns metres d'aquí per caminar en grup fins a la Sagrada Família. I perquè els operaris que treballen en les obres del tramvia a la Diagonal comencessin a posar en marxa la maquinària. Ells han vist tot just arribar que algú havia decidit treure's la vida en un dels punts amb més bullici de la ciutat, en una zona de la plaça que queda per sota del nivell del carrer. La policia, que no té dubtes que ha estat un suïcidi, ja estava desplegada a la zona. Segons els testimonis amb què ha parlat l'ARA, tenia entre 30 i 40 anys.

Júlia Junqueras va trigar nou anys a afrontar el suïcidi del seu pare, un dia de novembre del 2012. A fer el dol i poder convertir aquella ràbia inicial de "per què ens has abandonat?" en l'acceptació que el suïcidi no és un fet voluntari. "Al principi em deia a mi mateixa que havia estat un accident", explica aquesta infermera de Figueres de 28 anys. S'ho deia com una via d'autoprotecció, perquè no sempre és fàcil d'entendre com un progenitor, la persona que t'ha donat la vida i que se suposa que t'ha de protegir, posa fi a tot d'una manera tan traumàtica.

Les alarmes per l’augment dels intents de suïcidi entre els joves van saltar a mitjans del 2021. Des d’aleshores, les urgències han anat rebent cada vegada més adolescents que han pensat a treure’s la vida o que han superat la ideació i ho han intentat. Acostumen a ser noies d’entre 12 i 17 anys que s’han autointoxicat i que són reincidents. Només al Sant Joan de Déu, hospital infantojuvenil de referència, l’any passat es van atendre 281 temptatives juvenils i, des del 2020, s'ha multiplicat per cinc la taxa d’aquestes consultes per cada 1.000 visites al centre. El volum de casos fa feredat, i ja abans de l’estiu la direcció general d’Ordenació i Regulació Sanitària del departament de Salut va haver d’emetre una alerta per l’"impactant augment" de les consultes per sobreingesta de medicaments en menors, sobretot en noies: entre elles, les temptatives s’havien triplicat en tan sols dos anys, passant dels 480 casos als 1.265. "En un primer moment pensàvem que seria passatger, però continua creixent", explica a l'ARA el director de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addicions de l’Hospital del Mar, Víctor Pérez.

El matí de l’11 de novembre del 2002, Elena Jacinto va tenir una de les seves habituals baralles amb la seva mare i va agafar el metro cap a l’institut convençuda que ja en tenia prou d’aquella vida de neguits. Tenia 17 anys, i en els últims mesos havia intentat en sis ocasions llevar-se la vida prenent-se pastilles, primer les que arreplegava per casa i després les que li receptava el psiquiatre. No va arribar al centre. A l’estació de Plaça del Centre li va costar, però finalment es va tirar a les vies. Pum. Diu que volia “trobar la pau” perquè creia que la família viuria millor sense ella. 

L'Audiència de Castelló ha condemnat a deu anys de presó un home de 62 anys per haver assetjat i amenaçat un menor d'edat fins a empènyer-lo a suïcidar-se. La sentència respon al veredicte del tribunal popular que al juliol va declarar Vicente Paradís Ibáñez culpable de l'homicidi dolós del noi, veí de Vila-real, que llavors tenia 17 anys.

Prevenir el suïcidi, la primera causa de mort no natural del país sobretot entre els joves, és una prioritat de salut pública. El telèfon 024 creat per evitar suïcidis atén unes 300 trucades al dia i ha donat resposta a un total de 34.000 trucades en els quatre mesos que fa que està en funcionament a Espanya. Cada trucada d'auxili és una persona amb una història al darrere. De totes les atencions, unes 1.500 persones han acabat derivant-se als serveis d'emergència, i s'han identificat 585 casos en què el suïcidi estava en curs durant la trucada.

Dificultats per tornar a relacionar-se amb els companys, vergonya de treure’s la mascareta –que actua com a escut protector físic però també simbòlic–, dèficits en els estudis, sentir-se més còmode a casa que al carrer, esdevenir més empàtic, conèixer-se millor o adquirir més seguretat en un mateix. Són algunes de les seqüeles, positives i negatives, que dos anys de covid han deixat en els adolescents que ens han obert les portes de les seves habitacions per explicar com es troben i com afronten el futur. Un futur que titllen d’“incert”. Pot passar qualsevol cosa.

La conselleria de Justícia ha decidit modificar la polèmica circular 2/2021 que estableix com s'han de fer les immobilitzacions a les presons catalanes. El protocol el va posar en marxa ERC quan estava al capdavant de la conselleria de Justícia, després de les crítiques rebudes per part de diverses institucions de defensa dels drets humans i del Defensor del Poble. Però la mesura va aixecar polseguera entre els funcionaris que asseguraven que la circular els deixava desprotegits davant d'eventuals agressions dels interns. Quan Junts va arribar al departament es va comprometre a modificar el protocol, sense derogar-lo.