A l'entrevista que va publicar el diari ARA aquest diumenge el president de la Generalitat, Salvador Illa, deixava anar una idea que fins ara ha estat sempre tabú, i és que la Comunitat de Madrid no pot ser tractada com la resta perquè té uns privilegis lligats a la seva condició de capital de l'Estat. "Madrid té una qüestió de capitalitat que s'haurà de prendre en consideració a l'hora de repartir recursos", va dir exactament. Aquesta reflexió deriva d'un fet inqüestionable, que és que el criteri pactat entre ERC i el PSOE per repartir aquests recursos en el nou sistema de finançament, el d'ordinalitat, beneficia abans que ningú la Comunitat de Madrid, fins i tot més que Catalunya. Tant és així que, en les simulacions que s'han fet, entre Madrid i Catalunya es repartirien la meitat dels recursos extres que caldria posar al sistema, entre 8.000 i 10.000 milions segons els càlculs.

Elisenda Alamany (Sabadell, 1983) arriba a l'ARA decidida a alçar el to pel tema del finançament, però també per llançar la seva carrera com a alcaldable el 2027.

Aquest dilluns s’ha escenificat la posada en marxa del projecte de finançament singular defensat per ERC i acceptat pel PSOE en el marc de la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. El text acordat i signat per les dues bandes és ple de bons propòsits, matisats sempre per l’apel·lació a l’extensibilitat d’allò acordat a les altres administracions tributàries autonòmiques. L’objectiu és que l’administració tributària de la Generalitat assumeixi progressivament les competències en la gestió de l’IRPF i que les declaracions de l’IRPF corresponents a l’exercici 2025 ja es puguin presentar a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), amb la possibilitat d’utilitzar la clau d’identificació digital establerta per la Generalitat (idCAT), i que es pugui avançar en l’assumpció de competències gestores “concurrents amb les de l’AEAT, en particular amb la comprovació de la correcta aplicació de la normativa autonòmica i, en especial, de les deduccions aprovades pel Parlament”.

Això d’avui del finançament és més difícil que l’intent de l’amnistia. Perquè parlem de diners. Més encara, parlem dels diners dels catalans que financen una part del benestar d’espanyols de les altres comunitats. 

ERC ha posat sobre la taula com a condició per investir Salvador Illa que Catalunya disposi d'un sistema de finançament propi que inclogui la recaptació del 100% dels impostos, és a dir, una cosa molt semblant al concert basc. I com ja ha passat en altres ocasions quan els socialistes han necessitat el suport dels independentistes, el PSOE s'ha obert a negociar, això sí, amb peus de plom i calibrant les paraules al màxim. La versió oficial que traslladen tant des de la Moncloa com des del PSOE és que és compatible un acord multilateral entre totes les comunitats autònomes, com ara un finançament que tingui en compte la "singularitat" de Catalunya. La realitat, però, és que el que està demanant ERC (i també Junts en el seu acord d'investidura amb Pedro Sánchez) no és una simple millora del finançament, és a dir, més diners, sinó tenir el que col·loquialment s'anomena "la clau de la caixa", és a dir, recaptar tots els impostos aquí i després pactar una aportació solidària per a la resta de territoris. I això és impossible que es pugui dur a terme sense una reforma de la Lofca, ja que obligatòriament situaria Catalunya fora del règim comú.

Mentre continuem sota problemes molt greus, com la sequera o la possibilitat d’una guerra a Europa, la política espanyola continua explotant a causa de l’amnistia.

El Govern de la Generalitat ha mostrat avui cautela davant l'anunci del govern de l'Estat d'iniciar aquest any els tràmits per reformar el finançament autonòmic, però ha subratllat que la seva intenció és "estudiar" aquesta revisió en els organismes bilaterals en els quals estan representats l'Estat i la Generalitat. Fonts de la conselleria d'Economia han assenyalat que estaran "atents" a la manera en què evoluciona aquest tema i que la seva intenció, en tot cas, és analitzar de manera particular amb l'Executiu central aquesta reforma.

Pas ferm del Govern de la Generalitat per recollir el màxim suport social possible per l'embat a Madrid pel pacte fiscal. Si aquest dijous el president Artur Mas feia una crida perquè la ciutadania catalana clami a favor del concert, avui ha sigut el torn del conseller d'Interior, Felip Puig.

El portaveu adjunt del PPC, Santi Rodríguez, posa més llenya al foc i escenifica el cada cop més proper divorci CiU-PP. L'endemà que el president de la Generalitat, Artur Mas, fes una crida clara a la ciutadania catalana perquè clami públicament a favor del pacte fiscal, Rodríguez ha dit aquest divendres que troba la petició de Mas "fora de lloc".