Un remolí de llibres a punt de xuclar-lo: això és el primer que veu qualsevol que entri a la nova llibreria Ona, situada al número 94 del carrer Pau Claris de Barcelona. La instal·lació de l’artista madrilenya Alicia Martín crida l’atenció tant o més que les altres peces que els clients trobaran disseminades al llarg de 1.000 metres quadrats. Si la primera Ona naixia el 1962 com a eina de combat per revitalitzar el català en ple franquisme –els seus artífexs van ser Josep Espar Ticó, Josep Úbeda i Ermengol Passola–, el nou local, que ha passat a ser el germà gran del que Montserrat Úbeda va obrir el 2013 a Gràcia, ha sumat la militància lingüística de la llibretera a la voluntat de l’empresari Tatxo Benet per actualitzar la imatge de la catalanitat. Passejar-se per la nova Ona recorda aquelles galeries d’art contemporani que saben transmetre luxe i bon gust en cada sala.

Fins aquest any, Sant Jordi implicava aglomeracions, suor i nervis. Anar d'un lloc a un altre, sempre fent tard, fins que acabava la marató, esgotat. Físicament i mentalment esgotat. Abans que el coronavirus fes acte de presència –convertint les nostres vides en un relat digne d'Edgar Allan Poe–, les pitjors previsions del sector eren la pluja i la proximitat de la diada amb Setmana Santa.

Ester Pujol serà la nova directora editorial de la divisió de llibreries de Grup Enciclopèdia Catalana, que inclou segells com Catedral i Rata, en substitució de Iolanda Batallé, nova directora de l’Institut Ramon Llull. “Estic molt contenta de poder-me sumar a un projecte editorial ambiciós fet des de Catalunya però amb una vocació universal -diu Pujol, que començarà a treballar a Enciclopèdia el dia 1 de novembre-. La intenció és fer arribar la literatura al màxim de lectors sense posar límits de gènere, és a dir, publicant novel·la però també assaig i poesia. Ho farem reforçant línies que ja hi ha com La Galera, Rata i Catedral, però també impulsant-ne de noves que encara no puc concretar”.

Emili Rosales, fins ara editor a Destino, serà a partir de dilluns el nou director editorial de Grup 62, substituint Ester Pujol en el càrrec, que inclou la direcció de segells com Proa, Columna, Empúries, Edicions 62 i la col·lecció en català de Destino. Pujol tornarà a ser editora de Columna, on havia estat fins al 2011, moment en què va assumir el seu últim càrrec.

El territori personal d'Ester Pujol, directora editorial del Grup 62, està ple de referències literàries i especialment marcat per l'obra d'Emili Teixidor, desaparegut fa només uns dies. Pujol és filla de Manlleu i ha escollit com a racó preferit de Catalunya la plana de Vic, el seu Macondo, que fins fa ben poc compartia amb Teixidor com a referència vital i com a lloc on sempre que pot s'escapa, ja que fa anys que viu i treballa a Barcelona. "L'Emili i jo compartíem el nostre paisatge, en parlàvem sovint i teníem sempre les mateixes ganes de tornar-hi", explica l'editora, que recorda que Teixidor "sempre deia que volia tornar a la seva terra quan es morís, i així ha sigut". "Ell, que va convertir aquest bocí de Catalunya en universal, gràcies als seus llibres, i especialment Pa negre , ara ha tornat a casa", diu l'editora. El motiu pel qual ha escollit aquest paisatge de planícia quasi infinit és perquè és casa seva, el lloc on té les arrels.

Si el novembre de l’any 2003 centenars d’habitants de Roda de Ter acomiadaven el poeta Miquel Martí i Pol, una altra xifra multitudinària s'ha reunit aquesta tarda a l’església de Sant Pere per dir adéu a l’escriptor, pedagog i mestre Emili Teixidor.

Familiars, alumnes, amics i gent del món de les lletres acomiaden aquest dimecres a la tarda l'escriptor Emili Teixidor, traspassat aquest dimarts. La capella ardent s'ha instal·lat en una torratxa al capdamunt de l'Escola Betània-Patmos de Barcelona, a la part alta de la ciutat. Teixidor va fundar l'Escola Patmos el 1959, i el 1975 es va fusionar amb la Betània.

'Mecanoscrit del segon origen' de Manuel de Pedrolo amb 868.779 exemplars venuts –1,3 exemplars si es compten les edicions no venals– i 'Aloma' de Mercè Rodoreda amb 331.450 exemplars són els llibres més venuts dels 50 anys d'història d'Edicions 62. Els segueixen de prop 'Joc brut' (212.951) i 'Trajecte final' (208.308), també de Pedrolo. Completen la llista 'Cròniques de la veritat oculta' de Pere Calders, el popular 'Solc', 'De mica en mica s'omple la pica' de Jaume Fuster' i 'L'auca del senyor Esteve' de Santiago Rusiñol. Edicions 62 ha fet públiques aquestes dades amb motiu del 50è aniversari de l'editorial, que també organitzarà una exposició amb textos inèdits –que serà inaugurada a l'octubre a la biblioteca Jaume Fuster– i el rodatge d'un documental.

Quan el maig de l’any 1962 apareixia 'Nosaltres, els valencians', primer llibre d’Edicions 62, Ramon Bastardes i Max Cahner no podien imaginar de cap de les maneres que, mig segle més tard, aquella iniciativa hauria superat la xifra de 5.000 títols publicats i arribaria al seu 50è aniversari agombolada pel grup Planeta, La Caixa i Enciclopèdia Catalana.

Edicions 62 celebra el 50è aniversari el dia 7 de juny, i ens avancem a la festa –i a la felicitació– amb un reportatge que repassa la història d'una editorial que en mig segle de vida ha publicat més de 5.000 títols amb dos objectius principals: donar a conèixer traduccions de primer nivell d'autors de renom del panorama internacional i construir un catàleg significatiu d'escriptors catalans.