Dijous passat, després del Telenotícies migdia i abans de la informació meteorològica, vam veure a TV3 una promoció del Col·lapse oferint un tastet del que veuríem dissabte a la nit. Ens van ensenyar les imatges de Jordi González assegut davant per davant del periodista Pedro J. Ramírez, en un entorn lúgubre i elegant, sota la llum d’uns fluorescents. El presentador explicava que li parlaria en català a Pedrojota perquè havia crescut escoltant aquest idioma. I aleshores li feia una pregunta: “Pedro, per a tu què representa Catalunya?”. La resposta, però, sembla que no l’arribarem a saber, perquè dissabte no vam veure aquesta entrevista per enlloc. Ni rastre. I això que la veu que tancava l’anunci ho deixava ben clar: “Pedro J. Ramírez, al Col·lapse, amb Jordi González. Dissabte a la nit a TV3 i a la plataforma 3Cat”. S’havia venut com el plat fort del programa i es feia servir d’esquer per captar l’audiència. A més, les imatges de la promoció demostraven que l’entrevista ja estava feta i gravada, per tant la desaparició no es podia atribuir a algun imprevist del convidat que li havia impedit fer acte de presència.

Dissabte a la nit, el Col·lapse començava la nova etapa amb Jordi González al capdavant. Ricard Ustrell va aparèixer per passar-li el relleu, i va entregar-li una maleta amb un botó que servia per engegar la maquinària del programa. González va començar parlant d’ell mateix i el seu retorn a la televisió pública: “9.125 nits després, en la meva llengua i a TV3, us dic bona nit!”. Col·lapse va tornar a fer honor al seu nom en aquesta estrena de temporada. Manu Guix presentava la banda advertint que ell deixava els músics allà, però que després marxaria perquè tenia el compromís amb l’Acadèmia d’Operación Triunfo. Tothom té coses més importants a fer que quedar-se al Col·lapse. González anunciava la seva amiga Marta Torné com a padrina del programa, un ritual disfressat d’importància sense finalitat clara. Si una cosa ens ha quedat clara del Col·lapse és que cadascú hi porta els seus amics. I una vegada més, es queia en l’endogàmia de TV3 on el relat passa per ells mateixos.

Dissabte, Ricard Ustrell entrevistava el president del Banc de Sabadell, Josep Oliu, al Col·lapse. Com va explicar el mateix banquer, només va a la televisió “en ocasions molt especials”. De fet, no recordava haver-hi anat mai. És fàcil intuir que la maror de fons de l’opa del BBVA ha propiciat aquesta necessitat excepcional, tot i que Oliu es va emparar en raons de coincidència geogràfica: “Soc de Sabadell. I quan em van dir que el Ricard m’ho podia demanar, que també és de Sabadell, vaig dir que amb aquest no m’hi puc negar”. A Oliu li va agradar recordar els vincles del passat entre la seva família i la d’Ustrell. Una manera delicada d’establir un pacte de cordialitat i sortir d’allà sense fer-se mal.

Per entendre el que Elon Musk i companyia volen fer amb el món és útil saber com s'imaginen la fi d'aquest món. I més quan el que ha passat amb DeepSeek aquesta setmana és un exemple perfecte de les pors i els somnis de Silicon Valley. Per més excèntric que pugui semblar a vegades, Musk és un tipus amb una filosofia pensada i complexa que, com sol passar als homes que assoleixen aquests nivells de poder, actua guiat per una visió més semblant a una doctrina religiosa que a un manual de negocis. La guerra de l'Iraq no es pot entendre sense considerar la base teològica de l'administració Bush que unia liberals i neoconservadors en una mateixa fe redemptora que era poc més que cristianisme secularitzat: la humanitat dividida entre el bé i el mal, la croada per escampar la democràcia com si fos la paraula de Déu, la creença messiànica en el progrés moral, etcètera. De la mateixa manera, a Silicon Valley avui es parla molt sovint de la imminència de l'Harmagedon, però l'esperança de salvació aquesta vegada no es diposita en l'adveniment d'una democràcia global, sinó en la tecnologia.

Set empresaris que han admès pagar diners per abusar de menors explotades sexualment no aniran a la presó, i només hi entraran els tres màxims responsables d'una trama que es va destapar el 2014 i no s'ha jutjat fins aquest any. Una dècada d'espera que la justícia ha compensat als acusats en forma de reducció de condemna. Aquesta sentència de l'Audiència de Múrcia que fa només dos mesos va escandalitzar arreu de l'Estat s'explica per una circumstància prou comuna als tribunals. Tot el temps que una causa passa aturada en un jutjat és un temps d’espera angoixant, per les víctimes que busquen un reconeixement i pels acusats que volen defensar-se. Esperar judici moltes vegades vol dir tenir la vida en suspens, i la llei preveu compensar-ho amb una rebaixa de la condemna, que s’aplica a través de l’atenuant de dilacions indegudes.

Costa dir si la proliferació de candidatures independentistes és un món que es mor o una esperança que neix. Aquest increment és una tendència epocal a Occident: per a les pròximes eleccions al Parlament Europeu es parla molt de l’auge de l’extrema dreta, però no tant de la guerra acarnissada entre faccions que pot fer-la ingovernable. És una divisió gairebé perfecta entre les forces que han tocat poder als respectius països i s’han moderat –Giorgia Meloni com a cas paradigmàtic– i els grups que no han governat mai i mantenen el seu radicalisme retòric –com ara Alternativa per a Alemanya–. Ambdós partits van coincidir la setmana passada a Roma en una convenció de l’extrema dreta en la qual van escenificar-se disputes duríssimes, des de la postura amb Rússia i Ucraïna fins a la conveniència de donar suport o no a Ursula von der Leyen. Els partits es multipliquen i la pregunta és si aquesta multiplicació de veus correspon a una multiplicació de propostes genuïnes o a una cosa més fosca.

La comunitat científica ha centrat l'agenda d'estudis sobre el canvi climàtic en els escenaris de menor augment de temperatura i en anàlisis de riscos simples, en gran part perquè les avaluacions més realistes i complexes del risc són més difícils de dur a terme. També perquè aquests escenaris de canvi climàtic estan alineats amb l'Acord de París, que busca limitar l'escalfament per sota dels 2 °C i, a més, perquè els científics majoritàriament intentem evitar l'alarmisme. No obstant això, els espectaculars augments de temperatura que estem tenint ara, tant al mar com a terra, els incendis forestals a gran escala, les sequeres prolongades i les inundacions, juntament amb la inseguretat alimentària, els enfrontaments civils i les migracions que aquest canvi climàtic genera, estan obrint els ulls, no només de la majoria dels científics, sinó també de la gent de tot el món, sobre la necessitat d’estudiar molt més del que ho fem els potencials efectes catastròfics de col·lapse dels ecosistemes i de la societat on ens pot dur el canvi climàtic.

Dissabte al vespre Ricard Ustrell va entrevistar Helena Rakosnik al Col·lapse. En la prèvia a l’entrevista, Xavi Canalias va revelar qui l’acompanyava: el seu marit Artur Mas. “Avui vinc de claca, avui vinc d’acompanyant”, va dir el president, que destil·lava un cert orgull perquè aquell dia era la seva dona la protagonista i no ell.

La confluència de diverses crisis en aquest mateix moment, arreu del planeta, pot semblar una coincidència, però no ho és. Recentment, l’historiador econòmic Adam Tooze ha popularitzat el terme policrisi global. El concepte és particularment adient per debatre el moment actual, ja que implica que totes aquestes crisis que patim –i les que podem patir en el futur– no tenen lloc de manera isolada, sinó que estan interrelacionades. És el funcionament ineludible del nostre planeta: el principi ecològic segons el qual tot es lliga a tota la resta. La complexitat d’aquest entramat de crisis dificulta tenir-ne una perspectiva completa i poder-ne resseguir la concatenació de causes i efectes. 

Eudald Carbonell (Ribes de Freser, 1953) és catedràtic de prehistòria a la Universitat Rovira i Virgili, investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i codirector de les excavacions d’Atapuerca. A la vintena de llibres de divulgació que ha escrit, hi afegeix ara El futur de la humanitat (Ara Llibres, 2022), en què proposa un contundent decàleg per la supervivència de l’espècie humana.

Que arribis a judici per un acomiadament quan ja has esgotat el subsidi de l’atur o que triguis dos anys a cobrar una indemnització. Els endarreriments a l’hora d’assenyalar un judici en l’àmbit social i laboral són tan habituals que situacions com aquestes han deixat de ser una excepció a Catalunya. De mitjana la majoria de judicis d’aquest tipus s’estan assenyalant a dos anys vista, tot i que en alguns jutjats encara poden trigar més. Ara el Tribunal Constitucional ha dictat una sentència que assegura que haver d’esperar tant de temps per a un judici suposa una vulneració de drets. La magistrada que la signa, Inmaculada Montalbán, considera que en casos poc complexos aquests retards vulneren "el dret a la tutela judicial efectiva i a obtenir una resolució en un termini raonable".

Des de fa unes setmanes observem com els dos bàndols de la guerra es retreuen la interrupció de l'exportació del gra d'Ucraïna cap a tercers països i la crisi alimentària que pot derivar-se'n. ¿La guerra serà la responsable d'un nou episodi de fam? ¿Estem parlant d'una crisi conjuntural o d'un col·lapse del sistema alimentari globalitzat?

Crida d'auxili de l'Hospital de Mollet. Es tracta d'un dels molts hospitals comarcals que hi ha a Catalunya i que està al límit. Abans de la crisi del coronavirus el centre no tenia unitat de cures intensives (UCI) com a tal, sinó una unitat de semicrítics amb deu llits amb ventiladors. Ara, en canvi, "s'ha convertit en una completa UCI col·lapsada", lamenta el coordinador de malalties infeccioses de l'hospital, Josep Maria Tricas, que parla en nom del comitè d'empresa. La unitat de semicrítics s'ha reconvertit ara en una UCI -i s'ha buscat un espai alternatiu per als semicrítics- on dimecres a la nit tenien 10 pacients amb intubació, un pacient més a urgències intubat i dos a punt d'intubar-se. "Estem actuant com a UCI però no ho som ni en nombre de personal, ni de dotació ni de recursos", alerta Mario Serrano, pneumòleg de l'Hospital de Mollet i membre del comitè d'empresa.

El jutjat de primera instància número 50 de Barcelona, creat expressament per aglutinar totes les demandes sobre clàusules terra a la demarcació, ha deixat d'assenyalar judicis després de veure que havia de buscar data al calendari a més d'un any vista, segons ha denunciat el Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB), que fa temps que insisteix que caldria descentralitzar les demandes per aquesta matèria i tornar a repartir-les als jutjats ordinaris per evitar el col·lapse que actualment pateix el jutjat de primera instància 50 de la capital catalana.

"M'he passat entre 7 i 8 hores dins del cotxe per fer un trajecte que acostumo a fer en 10 o 15 minuts", explica l'Oriol Ribas, veí de Montcada, que va sortir de casa ahir a la tarda amb el seu fill de 7 anys per anar a recollir la seva dona a Barcelona a les 18.00 h.

Llums d'alarma a la Generalitat després de la intervenció de les finances per part del govern espanyol. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha alertat que el govern espanyol està "intentant aplicar de forma encoberta l'article 155 de la Constitució", que estableix la suspensió de l'autonomia. Mas-Colell, ha advertit del risc de "col·lapse" de l'administració de la Generalitat amb la intervenció de les finances per part de l'Estat: "No sé què més pretenen. Si volen el col·lapse de l'administració ho aconseguiran".

Renfe només tornarà els diners als viatgers de l'AVE afectats per trens suprimits, o que no hagin fet el seu viatge. A tots aquells que ja viatjaven amb l'AVE quan es va aturar la circulació no se'ls oferirà cap tipus de compensació per les prop de quatre hores que van trigar a fer el recorregut, en la majoria de casos enmig d'una gran desinformació.

El secretari d'estat per a Infraestructures, Julio Gómez-Pomar, ha subratllat que l'incident d'ahir en la línia de l'AVE va ser un "acte premeditat". D'altra banda, tal com també ha fet el ministre de Justícia, Rafael Català, ha demanat més atenció per part dels Mossos d'Esquadra a la vigilància a la xarxa ferroviària de l'AVE.

El ministre de Justícia, Rafael Català, considera que els Mossos no han protegit prou les línies de l’AVE. Català afirma que Foment va demanar col·laboració a la Generalitat en dues ocasions per protegir les línies i que, vist l’incident d’ahir, que va fer col·lapsar tota la xarxa dels trens d’alta velocitat, “sembla que no hi hagi hagut suficient atenció”.

“Havia de ser a Barcelona a les 09.30 h per a una reunió amb clients. He matinat molt per estalviar-me la nit d’hotel, però ara em trobo que, amb sort, arribaré al voltant de les 13.00 h, i encara no se si em podran rebre. Ja no se per què hi vaig...”. Ho deia Javier a dos quarts de deu del matí, un dels centenars de passatgers provinents de Madrid que aquest matí s’han quedat atrapats a l’estació de Camp de Tarragona arran de la interrupció de la circulació dels trens d’alta velocitat.