Seguir les propostes de reforma del Codi Penal recorda aquests dies el Carrusel Deportivo dels diumenges de la nostra infància. Cal estar atent al minut i resultat. I a vegades ni així n'estem assabentats. De cop, el govern vol eliminar el delicte de sedició, rebaixar parcialment les penes en el de malversació i arreglar el desgavell de la llei del només sí és sí. I cada dia ho fa de manera diferent.

1. Xerrameca. Sedició, malversació, poder judicial és la cançoneta que domina aquests dies l’escena política. El president Sánchez –reconegut pel seu sentit de l’oportunitat– ha vist la davallada de l’independentisme, en un moment en què bona part dels seus portaveus més sorollosos han passat de proclamar la imminència de l’embat a omplir-se la boca amb la paraula fracàs, com una ocasió per fer reformes legals pacificadores que evitin que la justícia tingui la darrera paraula sobre un conflicte que s’hauria de canalitzar políticament.

Estem en hores decisives per la reforma de delicte de malversació. Esquerra va presentar la seva proposta, però el PSOE es va sentir sota el foc creuat del PP i Vox i del foc amic, el dels socialistes que deien que, si càrrecs polítics de la Púnica, la Kitchen o els ERO es podrien aprofitar de la rebaixa de penes, el govern espanyol es podia trobar amb un “només sí és sí” segona part. A part del mal efecte que feia suavitzar la penalització de la malversació.

Estem en hores decisives per la reforma de delicte de malversació. Esquerra va presentar la seva proposta, però el PSOE es va sentir sota el foc creuat del PP i Vox i del foc amic, el dels socialistes que deien que, si càrrecs polítics de la Púnica, la Kitchen o els ERO es podrien aprofitar de la rebaixa de penes, el govern espanyol es podia trobar amb un “només sí és sí” segona part. A part del mal efecte que feia suavitzar la penalització de la malversació.

Finalment hi ha hagut acord. Esquerra havia de decidir si acceptava la proposta del PSOE sobre la malversació o s'arriscava que el delicte quedés com estava actualment –amb penes més altes– i aquest dilluns ha acabat optant pel mal menor. Els republicans assumeixen així l'esmena dels socialistes –que castigarà amb fins a quatre anys de presó i sis d'inhabilitació el desviament irregular de fons encara que no comporti enriquiment personal ni de tercers– i que des de la Moncloa apunten que penalitzaria casos com l'1-O. Esquerra, en canvi, interpreta que no. Seran, però, com sempre, els jutges els encarregats de determinar qui té raó quan apliquin el nou Codi Penal, que s'aprovarà aquest dimarts en comissió i dijous al ple del Congrés i que també conté un petit retoc en el delicte de desordres públics agreujats: requereix una alteració greu quan s'envaeixin instal·lacions o edificis i en l'exposició de motius es determina que s'aplicarà en casos "excepcionals", però es manté el concepte vague d'intimidació al tipus penal.

És possible que hagi sigut aquesta traducció del castellà de la frase se acabó lo que se daba el que ha tingut al cap Pedro Sánchez en impulsar des del seu grup parlamentari la reforma de la llei orgànica del poder judicial per evitar d’una vegada el vergonyós bloqueig d’aquest òrgan –de composició caducada fa quatre anys– a la designació dels nous magistrats del Tribunal Constitucional que li corresponen. Si surt aprovada la reforma, els vocals ja no ho podran retardar més. Hauran de votar una sola vegada els candidats proposats i sortiran escollits els que tinguin un major nombre de vots. Fins i tot es parla a la reforma de responsabilitats penals per als responsables d’un eventual bloqueig.

Aconseguida la supressió de la sedició, l’objectiu principal d’Esquerra durant la tramitació de la reforma del Codi Penal era aconseguir també retirar del viacrucis judicial de l’independentisme per l’1-O les acusacions per malversació. Aquest divendres ha mostrat la seva carta per fer-ho amb la presentació d’una esmena que estableix que només hi pot haver malversació si hi ha enriquiment propi o de tercers, però no és fàcil que aquest text acabi incorporant-se tal com està a l’articulat definitiu de la reforma. El PSOE no veu clara la proposta dels republicans i, segons ha pogut saber l’ARA, ja treballa en una proposta alternativa per negociar-la amb els d’Oriol Junqueras, que podrien haver d’acabar triant entre deixar el delicte com està ara mateix i votar a favor d’una proposta que permeti aplicar el delicte de malversació sobre els fets de l’1-O però amb penes més baixes. Aquest serà el dilema en les pròximes hores.

Quan aquest divendres Esquerra presenti les seves esmenes a la reforma del Codi Penal que ha de comportar la supressió del delicte de sedició, totes les mirades estaran posades en la redacció final de les propostes que facin els republicans per revisar el delicte de malversació. Resolt el debat sobre la sedició –a l'espera de si es fan retocs també als canvis en els desordres públics agreujats–, aquesta és ara la clau de volta de la negociació entre ERC i el PSOE. Una negociació que, tanmateix, podria no acabar-se encara. Fonts coneixedores dels contactes entre els partits subratllen que encara es podrien fer modificacions a l'esmena fins dilluns, quan està convocada la ponència per debatre els possibles canvis a la llei. Fins aleshores, doncs, hi ha partit.

El dia que el PSOE i Unides Podem registraven la reforma del Codi Penal que ha de servir per eliminar el delicte de sedició pel qual van ser condemnats els líders independentistes, Jaume Asens es convertia en la primera veu que obria la porta públicament a modificar també el delicte de malversació. El mateix president d'Unides Podem al Congrés, però, admetia en una entrevista a l'ARA que introduir canvis en un delicte pel qual s'han condemnat corruptes seria "difícil". Aquest és el temor que fa dies que plana en el si d'Unides Podem, que una reforma de la malversació acabi beneficiant persones que han estat condemnades per corrupció. Diverses fonts liles consultades per l'ARA apunten que aquesta qüestió ha generat incomoditat a l'espai i, per això, ha decidit no promoure aquest canvi i deixar-lo en mans d'ERC, que aquest dimecres ha confirmat que seran ells els que presentin les esmenes, consensuades amb el govern espanyol.

La possible modificació del delicte de malversació rebaixaria substancialment les penes –de fins a 12 anys de presó– a què s'enfronten els exiliats i una trentena de càrrecs del sottogoverno, però dirigents del PSOE i del PP, i també d'Unides Podem, s'han mostrat en contra d'introduir qualsevol canvi alertant que se'n podrien beneficiar els investigats i condemnats per corrupció.

L'acord per reformar la sedició continua marcant el moment informatiu, sobretot perquè tindrà importants efectes polítics i jurídics, però no se sap quins. Els efectes polítics els desconeixem perquè no tenim una bola de vidre i els jurídics perquè el text encara no és definitiu i perquè on hi ha dos jutges, hi ha tres opinions.

Aquest dilluns semblava que s'obria la via perquè a la reforma del delicte de sedició hi anés aparellada també la modificació de la malversació. Però l'estratègia l'han refredat aquest dimarts tant el mateix govern espanyol com els seus socis parlamentaris que l'haurien de validar. La porta que el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va deixar oberta aquest dilluns per reformar el delicte de malversació, l'ha tancat aquest dimarts la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, quan en la roda de premsa posterior al consell de ministres els periodistes li han preguntat sobre incorporar canvis en el delicte de malversació i ha assegurat que a hores d'ara l'executiu espanyol no està valorant "cap altra iniciativa". El govern de Pedro Sánchez sap que és una qüestió delicada perquè podria tenir implicacions en condemnes per corrupció i que el seu mateix soci de govern, Unides Podem, és reticent a modificar el delicte.

L'any 2015 el govern de Mariano Rajoy va portar a terme un canvi exprés del Codi Penal per combatre l'independentisme. En què consistia aquest canvi? Doncs bàsicament en incloure com un supòsit de malversació, no només l'apropiació indeguda per part d'un funcionari de cabals públics, sinó l'administració deslleial. En realitat, amb la nova doctrina, la malversació passava a ser una modalitat de l'administració deslleial, a la qual es donava una naturalesa jurídica autònoma que no havia tingut fins llavors. I, esclar, què és una administració deslleial? Per a Rajoy i per al PP, tota despesa que es pogués relacionar amb el Procés –des dels viatges oficials dels consellers o el president fins a la compra d'ordinadors o les campanyes del Diplocat– no només havia de ser retornada a les arques públiques (cosa que s'ha intentat a través del Tribunal de Comptes) sinó que mereixia la sanció penal de la presó.

Tres dies després que el PSOE i Unides Podem registressin al Congrés la proposta per derogar la sedició, la següent negociació que està en marxa és la de la reforma de la malversació, un delicte que també afecta condemnats, exiliats i processats en causes vinculades al Procés. Fins ara s'havia portat amb discreció, però aquest dilluns tots els actors implicats ho han reconegut obertament. El primer, el president de la Generalitat, Pere Aragonès: "Ara toca obrir aquesta batalla". El govern espanyol per ara s'hi posa bé, però no garanteix els vots del PSOE a l'espera de tancar un acord amb tota la seva lletra petita. La idea és que, mentre es tramiti al Congrés i al Senat la derogació de la sedició i els canvis en el delicte dels desordres públics agreujats, s'introdueixin esmenes per canviar també la malversació.

El 4 de setembre del 2013 el PSC va rebre una denúncia interna que alertava que l’aleshores alcalde de Santa Margarida de Montbui (Anoia), Teo Romero, s'inflava el sou amb remuneracions "fora de la legalitat". La denúncia la va fer l’aleshores tinent d’alcalde del mateix municipi, Sebas Leno, i anava adreçada als llavors secretaris de Política Municipal i d’Organització del partit, Josep Mayoral i Esteve Terrades. Un mes després Romero seguia al capdavant de l’Ajuntament –on continuaria fins al 2019– i el partit acomiadava Leno de manera improcedent del seu càrrec d’administratiu a la seu del partit a Igualada. Set anys després Romero està en el punt de mira d’Antifrau per aquest cas i el novembre passat acceptava una condemna de dos anys de presó i quatre d’inhabilitació a l'assumir un delicte de malversació per haver gastat uns 35.000 euros en viatges i despeses personals quan era president del Fons Català de Cooperació.

Tot i que el paper que ha de tenir el govern dins la societat és un tema de debat recurrent, pocs qüestionarien que l'aplicació de la llei és una tasca que pertany a l'òrbita de l'estat. No obstant, cada vegada més veiem com els governs fan els ulls grossos davant l'aplicació de les lleis contra els delictes més lucratius del món: el frau, la malversació de fons, l'evasió impositiva, els suborns i el blanqueig de diners, comesos per gent ben posicionada socialment.

Segueix el judici aquí, en directe

El processament de 30 persones més per l’1 d’Octubre és un senyal més que l’estat espanyol no deixarà que la política resolgui la reclamació catalana d’un referèndum ni doni cap marge per a una taula de negociació. I quan parlo de l’estat espanyol vull dir tots aquells, que són molts, que redueixen la Constitució a un sol article: el de la unitat d’Espanya. La resta és secundari.

La jutge d'instrucció 13 de Barcelona ha tancat la investigació de la macrocausa sobre l'organització de l'1-O, que comptava amb més d'una quarantena d'investigats i que és la base que ha servit per al processament per rebel·lió al Tribunal Suprem dels líders independentistes. Finalment, la magistrada veu indicis suficients per processar una trentena d'excàrrecs del Govern, però deixa fora de la causa 15 dels investigats, entre els quals l'exmagistrat i exsenador d'ERC Santiago Vidal, que va ser precisament l'origen de la causa.