El Govern es va saltar l'Estatut amb el decret llei per duplicar la taxa turística pactat amb Esquerra i Comuns. És la conclusió a la qual ha arribat el Consell de Garanties Estatutàries, que ha analitzat la normativa que doblava aquest impost i habilitava els municipis a establir un recàrrec de quatre euros per destinar més recursos a polítiques d'habitatge. El dictamen, que no és vinculant, és fruit d'una queixa presentada per Junts, que va acusar el Govern de voler governar "a cop de decret", al marge del procediment legislatiu ordinari, i pretendre aprovar uns pressupostos "per la porta del darrere". El grup de Carles Puigdemont també va impugnar una sèrie de modificacions fiscals sobre les quals l'òrgan de garanties també crida l'atenció a l'executiu català: entre altres, la baixada de l'IRPF a les rendes inferiors a 33.000 euros, que no compleix el requisit "d'extraordinària i urgent necessitat" que justifica que el Govern legisli via decret llei, en lloc de presentar un projecte al Parlament.

Primer aval constitucional al decret del Govern per facilitar, a través de l'Institut Català de Finances (ICF), els avals per a les fiances milionàries (en total, 5,4 milions) que el Tribunal de Comptes ha imposat a 34 ex alts càrrecs de la Generalitat per l'acció Exterior entre els anys 2011 i 2017. L'aval en qüestió ha vingut del Consell de Garanties Estatutàries (CGE), que ha validat per unanimitat la via governamental tot i demanar dues modificacions que el Parlament, per majoria, ha incorporat a través d'una proposició de llei: que la implicació de l'ICF sigui "excepcional" i "limitada en el temps" i que quedi clar que els afectats han de retornar els diners a la Generalitat en cas de sentència ferma.

Ciutadans portarà els pressupostos de la Generalitat del 2020 al Consell de Garanties Estatutàries (CGE), cosa que podria retardar-ne l'aprovació un mes. El partit taronja considera que els comptes "han quedat antiquats a causa de l'impacte econòmic" de l'epidèmia de coronavirus, segons han anunciat en un comunicat aquest divendres. La crisi sanitària, assegura la nota de la formació, "tindrà greus conseqüències econòmiques en la vida dels ciutadans i les previsions han canviat de manera radical. D'aquesta manera, els pressupostos de la Generalitat no són útils per fer front a aquesta pandèmia, a més de no contribuir a millorar la vida de tots els catalans".

Arribem al final de la setmana amb una constatació: Junts pel Sí ja ha tocat os legal. Fins ara ha fet tot el que ha pogut dins la legalitat (una legalitat esbiaixada: mentre s’inhabilita l’expresident de la Generalitat o es persegueix la presidenta del Parlament, no es mou un dit contra l’exministre de l’Interior gravat al seu despatx fabricant proves contra els seus adversaris polítics). Esbiaixada, però legalitat. Com que els impulsors del referèndum se saben perseguits, acaben presentant les línies mestres de la llei en un teatre o en una sala annexa del Parlament.

Acord de CiU i ERC per reformular les esmenes a la llei de mesures fiscals i financeres d'acompanyament dels pressupostos que el Consell de Garanties Estatutàries va dictaminar que eren inconstitucionals a instància del PP. Ambdós partits han presentat aquest migdia les esmenes reformulades per tal que s'adaptin al dictamen de l'òrgan consultiu per deixar clar que no busquen trepitjar competències de l'Estat, sinó preparar-se davant un hipotètic escenari de sobirania política. Així, tot el que havien de ser projectes de llei que comportaven d'una manera o altra l'assumpció de competències que no li són pròpies a la Generalitat ni li han estat transferides, ara seran plans directors davant l'"eventualitat" que aquestes competències passessin a ser de la Generalitat.