Entre les ordres executives de més repercussió mundial que ha signat el president nord-americà Donald Trump, n'hi ha una que ha passat gairebé desapercebuda. A principis d'aquest any, Trump va atorgar unilateralment a les empreses que cotitzin en borsa als Estats Units el dret a violar els tractats internacionals sobre l'alta mar, soscavant així un sistema que els Estats Units van ajudar a crear, i augmentant la probabilitat d'un conflicte militar en els pròxims anys.

A Suècia, si vols trobar el centre d'una ciutat, el més efectiu sol ser buscar on és l'Espresso House, una cadena de cafeteries estil Starbucks omnipresent al país. A Kiruna, a l'extrem nord del país, la cerca de l'Espresso House et porta lluny del centre històric, a uns quatre quilòmetres de distància, on s'està traslladant aquesta petita ciutat. Aquí hi ha la mina de ferro subterrània més gran del món. Activa des del 1898, està obligant a traslladar la ciutat perquè s’enfonsa a poc a poc.

La companyia minera Poderosa ha confirmat aquest cap de setmana que 13 dels seus treballadors, que havien estat segrestats feia una setmana per bandes criminals, han estat assassinats. Aquest dilluns, familiars dels 13 miners morts han pogut finalment identificar els cadàvers, mentre creixen les protestes contra el govern peruà per haver perdut el control de la zona de Pataz, al nord-oest del país, en mans del crim organitzat. La mateixa empresa Poderosa, per a la qual treballava l'empresa R&R que havia contractat els homes, va confirmar que els seus treballadors segrestats havien estat "cruelment assassinats pels criminals aliats de la mineria il·legal".

Des de la seva oficina d'Antananarivo, Zo Randriamaro coordina una l'organització ecofeminista CRAAD-OI que lluita contra els projectes extractivistes que amenacen els ecosistemes i les comunitats a Madagascar. La investigadora i activista va ser a Barcelona convidada per l'Observatori del Deute en la Globalització per parlar dels projectes miners que s'estan instal·lant al seu país, un nou pol d'atracció d'empreses estrangeres immerses la recerca global dels minerals crítics per a la transició energètica i digital, i també per a una indústria armamentística en creixement.

Molins de vent per a la producció d'energia eòlica, bateries de cotxes elèctrics o dispositius electrònics compactes com els GPS. Són exemples de tecnologies que necessiten algun mineral crític per funcionar. Malgrat que fa anys que aquestes primeres matèries són molt preuades, recentment els focus s'han tornat a posar sobre seu.

Tot i que els Estats Units històricament han tingut una aproximació comercial a les relacions internacionals, poques vegades les compres de territori es fan sense controvèrsia. Quan Thomas Jefferson va comprar Louisiana el 1802, i va doblar així la mida del país, va haver de deixar de banda el seu entusiasme constitucional, que hauria prohibit una acció d'aquestes característiques per part del govern federal. 64 anys més tard, quan el secretari d'Estat William Seward va adquirir Alaska a Rússia per 7,2 milions de dòlars (uns 162 milions de dòlars actuals), l'operació va ser anomenada "la bogeria de Seward". Avui l'acord per Alaska es considera una jugada mestra i la compra de Louisiana és l'assoliment més gran d'un dels més grans presidents dels EUA. Vistes amb perspectiva, les dues operacions semblen extraordinàriament bones.

Dimarts el Sense ficció ens descobria una tragèdia que la majoria dels espectadors ignoràvem. Sorprèn per la dimensió del cas. Trenta treballadors van morir al Berguedà en l’accident més greu de la mineria espanyola dels últims 75 anys. Va passar dues setmanes abans que morís Franco, i les negligències en la seguretat de la mina van conduir a un silenci forçat.

La companyia minera canadenca Lucara Diamonds ha anunciat la troballa d'un diamant "excepcional" de 2.492 quirats a la seva mina de Karowe, a Botswana. Es tracta, doncs, del diamant més gran recuperat des de l'anomenat Cullinan, de 3.106 quirats, que es va descobrir en una mina de Sud-àfrica el 1905 i va ser tallat en diverses peces, algunes de les quals formen part de les joies de la corona britànica.

Siddharth Kara és escriptor i activista contra l'esclavitud. Els seus viatges a la República Democràtica del Congo, on ha estat mesos, li han servit per constatar, amb testimonis directes i esfereïdors, la cara fosca de la revolució tecnològica i la transició verda d'Occident. El seu llibre Cobalto rojo (Capitán Swing) posa llum i taquígrafs al negoci, violent, explotador i contaminant, dels minerals que fan funcionar els nostres telèfons mòbils o les bateries dels cotxes elèctrics.

Almenys 16 persones han mort en l'ensorrament d'una mina d'or il·legal a Veneçuela. Les imatges del moment de l'esllavissada s'han fet virals, captades per un mòbil just en el moment que la terra comença a caure sobre els miners.

Fa més d'una dècada que la megaminera Glencore extrau coure a la província peruana d'Espinar. En aquest període, la presència de metalls tòxics al medi ambient i a les persones del lloc ha quedat ben documentada. Però el govern peruà no va reconèixer fins fa poc el que per a molts era evident in situ: un vincle causal entre les operacions de Glencore a Antapaccay i la contaminació a Espinar. L'empresa encara no ha reparat el mal patit per les comunitats indígenes afectades.

Què va passar realment a la mina de Súria d'ICL el 9 de març del 2023? I, sobretot, per què no es va poder evitar la mort dels tres geòlegs sepultats en una de les galeries després d'un despreniment? Fins ara les dues explicacions que s'han fet públiques són les de la mateixa empresa israeliana, que va admetre un error de comunicació tot i assegurar que la tragèdia era imprevisible; i les derivades de les investigacions dels Mossos d'Esquadra, la Generalitat i els pèrits del cas, en què també s'apuntava a les excavacions extres que s'haurien autoritzat amb una mida més gran de la permesa.

Fa dues setmanes la Comissió Europea va presentar una proposta de llei de matèries primeres crítiques amb l’objectiu de garantir a la UE un subministrament segur, diversificat, assequible i sostenible d’aquestes matèries. La proposta respon a la preocupació per la dependència de la UE de les importacions de matèries primeres, amb els consegüents riscos de subministrament que això comporta. Un informe recent ha identificat com a “crítiques” trenta-quatre matèries primeres per la seva importància per a l’economia europea. Com va afirmar la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, en el seu discurs del 2022 sobre l’estat de la Unió: “El liti i les terres rares ja estan substituint el gas i el petroli al cor de la nostra economia”. A més, va advertir que, en aquest sentit, “no hem de caure en la mateixa dependència que tenim respecte del petroli i el gas”.

Submergir-me a les profunditats oceàniques forma part de la meva professió: soc biòloga marina. Anar d’una banda a l’altra cinc quilòmetres sota la superfície del mar no deixarà mai de fascinar-me. Hi he vist criatures estranyes i meravelloses, des d’anemones amb tentacles de més de dos metres giravoltant pel fons marí fins a taurons que brillen en la foscor, coralls de mil anys i uns crancs blancs i cecs que sobreviuen gràcies als bacteris que crien a les seves pinces.

La mina de Cabanasses, a Súria, és la gran aposta que Iberpotash, la filial de la multinacional israeliana ICL, ha fet a Catalunya. Aquesta instal·lació es va endur una part important del denominat pla Phoenix d'aquesta companyia, que per mantenir la viabilitat preveia diferents actuacions, amb el tancament de la mina de Sallent, les noves instal·lacions al port de Barcelona per exportar la potassa i la construcció d'una rampa d'accés a la mina de Súria.

Vaig treballar en una mina de lignit tot l'estiu del 1985. El lignit és un tipus de carbó que en aquell moment s'emprava en centrals tèrmiques. La mina a la qual faig referència estava situada entre el meu poble, la Granja d’Escarp, i Mequinensa, que és la vila veïna. Els llaüts descrits per Jesús Moncada a Camí de sirga davallaven l'Ebre carregats de lignit. De fet, els camins de sirga eren corriols per on s'arrossegaven les embarcacions riu amunt, de tornada, quan no bufava la garbinada. Explico tot això perquè tant la mina com altres activitats que hi són associades disposen d’una abundant mitologia pròpia i d'un llenguatge específic. El treball en una mina és dur i objectivament perillós: hi ha explosions, esfondraments, perill d’electrocució i una extensa gamma d’amenitats per l’estil. En aquell temps utilitzàvem Goma 2, convenientment custodiada en polvorins ubicats a l'interior de la mina. La Goma 2 fa un fum molt dens i groc, i inhalar-lo provoca un mal de cap terrible. Degut a les emissions de CO2 que genera la seva combustió, la mineria del carbó té els dies comptats arreu del món. Convé no oblidar, en tot cas, que sense aquestes pedrotes negres que van impulsar la Revolució Industrial, ara encara aniríem en somera.

Hi ha un acudit sobre El Bierzo que diu més o menys així: "Els de Lleó no suporten els de Castella, els del Bierzo no suporten els de Lleó, i els de Ponferrada no suporten els de Villafranca". Als confins de Lleó, tocant a Galícia, trobem una comarca que ha desenvolupat una identitat i una imatge de marca pròpia, molt lligada al món del vi i els productes de la terra. El Bierzo és zona de frontera, se senten molt pròxims a Galícia i fins i tot en alguns pobles es parla gallec, i després de veure com es desmantellava la indústria pesant que depenia de la mineria, s’ha reinventat cap al turisme enològic i sostenible.

Almenys 52 persones han mort en un accident en una mina de carbó a Sibèria aquest dijous, que també ha deixat desenes ferits per inhalació de fum. Entre les víctimes hi ha 46 miners i sis membres d'un equip de rescat que ha quedat atrapat sota terra, segons les últimes informacions. Les autoritats alerten que el balanç de morts pot augmentar. És el tràgic resultat d'un incendi produït per una explosió al sistema de ventilació de la mina Listvyazhnaya que ha provocat una densa fumera a 250 metres de profunditat, segons han informat fonts de l'administració de la instal·lació citades per l'agència russa Interfax.

Aquesta illa enorme, remota i poc habitada és coneguda pels seus paisatges congelats, els fiords allunyats i les glaceres que desprenen blocs de gel gegants al mar. Però Groenlàndia cada vegada és més coneguda per una altra qüestió: els seus minerals rars. Es deu tant al canvi climàtic com al frenesí actual per accelerar el desenvolupament de la tecnologia ambiental.

Han passat vuit anys des que l'empresa ICL Iberia –coneguda com a Iberpotash– va començar les obres per tenir enllestida la rampa de la mina de sal de Cabanasses, a Súria. El dia "històric", com l'ha batejat la companyia israeliana, ha arribat finalment aquest divendres, quan empresa, sindicats i Generalitat, en total unes dues-centes persones, han inaugurat de forma oficial la cinta transportadora que ha de consolidar l'increment de producció minera en aquesta localitat del Bages. L'objectiu, segons els càlculs de l'empresa, és passar de les 500.000 tones anuals a un milió.