Els dies de cel clar, des de la costa de Xipre es poden veure les muntanyes del Líban a l'horitzó. Aquesta illa, que ostenta la presidència de torn del Consell de la Unió Europea, es troba geogràficament més a prop de les costes de Síria, de Gaza i de Turquia que no pas de la Grècia continental. La mateixa posició privilegiada que la converteix en un bastió estratègic per a la Unió Europea (és el punt més oriental de la Unió), la fa més susceptible d'atacs per la seva importància militar.

Pedro Sánchez s'ha refermat en el "No a la guerra" que el situa com l'antítesi de Donald Trump dins de la Unió Europea i ha redoblat el pols al president dels Estats Units amb la publicació d'un article a 'The Economist' aquest divendres. El president del govern espanyol hi exposa el posicionament que l'ha dut al xoc amb l'administració Trump i argumenta que no deu "obediència cega" als EUA en el "camí temerari" que ha emprès a l'Iran, per molt que sigui un país aliat. Sánchez hi ha insistit en la compareixença posterior a la cimera hispano-portuguesa celebrada a Huelva. "Entre països aliats és bo ajudar quan es té raó i també assenyalar quan s'està equivocat o s'està cometent un error", ha dit.

L'endemà del "No a la guerra" de Pedro Sánchez, el govern espanyol ha anunciat que enviarà suport militar a Xipre i s'involucra per primera vegada en la guerra de l'Iran. La participació d'Espanya serà absolutament en clau defensiva i per a protegir un estat membre de la Unió Europea. I, a més, hi col·laborarà de manera conjunta amb altres socis europeus, com Itàlia i els Països Baixos. Una ajuda que se sumarà a la que ja hi han enviat al llarg de la setmana França, Grècia i el Regne Unit.

Fa cinquanta anys que el temps es va aturar a Varosha. Com en una pel·lícula distòpica de l’endemà de l’apocalipsi, la vegetació ha reconquerit hotels, piscines i botigues de souvenirs en edificis que cauen a trossos. Caminant per l’avinguda de la Democràcia, el passeig principal, trobem bars desballestats amb anuncis de Marlboro, agències de viatges amb noms d’aerolínies que ja no existeixen i el que queda de moltes botigues de revelat de fotografies. “You may place your order here for handmade suits”, diu un rètol rovellat penjat sobre les restes d’una sastreria. Són els vestigis del que havia sigut una de les destinacions turístiques més populars del món, a l’est del Mediterrani, amb platges paradisíaques on passaven les seves vacances Elizabeth Taylor, Paul Newman o Brigitte Bardot, i tota la jet set de Hollywood.

Josie Christodoulou va entomar fa un any la responsabilitat de dirigir les polítiques d'igualtat de gènere del govern de Xipre, un país que ocupa el lloc 21 dels 27 de la UE en aquest àmbit. La seva recepta per canviar les coses: un abordatge global, transversal i amb implicació de la societat civil. Ha sigut l'amfitriona de l'última Cimera d'Alt Nivell sobre Dones a la Mediterrània de la Unió per la Mediterrània, el fòrum que agrupa els 43 estats de la regió.

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha visitat aquest dimarts la República Turca de Xipre del Nord, on ha anunciat que buscarà socis entre la comunitat internacional per assolir el reconeixement del país com a estat independent. En el marc del 47è aniversari de la intervenció militar turca a l'illa i l'ocupació del 1974, Ankara justifica la visita per protegir a la comunitat turcoxipriota. Erdogan, sempre reticent a abandonar la presència militar a Xipre del Nord, abraça d'aquesta manera els “germans turcoxipriotes” i donarà suport a Ginebra en un hipotètic debat sobre el reconeixement internacional del nou estat.

La Zainab ha tornat a néixer, però està morta en vida. La desesperació de no tenir un futur al Líban la va empènyer tant a ella com al seu marit, el Nazir, i els seus quatre fills a embarcar-se en un viatge suïcida per creuar el Mediterrani i arribar a les costes de Xipre. El pare venia cafè àrab al carrer però amb la crisi econòmica que martiritza el Líban i la pandèmia no arribava a guanyar ni dos euros al dia per alimentar la família.

Nova mostra de l'atzucac que implica que la Unió Europea hagi de decidir per unanimitat la seva política exterior. Aquest dilluns, les cares visibles de la Unió han mostrat el seu màxim suport a la líder opositora bielorussa, Svetlana Tikhanóvskaia, perseguida pel règim d'Aleksandr Lukaixenko. Tikhanóvskaia ha esmorzat amb els ministres d'Exteriors i l'alt representant, Josep Borrell. També s'ha reunit amb el president del Consell Europeu, Charles Michel, i amb el del Parlament Europeu, David Sassoli. Tots li han fet costat i ella els ha demanat fermesa i ajuda contra Lukaixenko. Però l'opositora bielorussa només s'ha pogut quedar amb les bones paraules. El govern de Xipre bloqueja la imposició de sancions contra el règim de Lukaixenko perquè exigeix fer el mateix amb Turquia, amb qui manté una disputa per l'explotació del gas al Mediterrani.

A la dècada dels 60 Varosha era un dels grans atractius del Mediterrani. Un barri marítim de la ciutat de Famagusta, al nord de l'illa de Xipre, que era l'enveja i el desig de la incipient classe mitjana europea àvida per fer vacances i un lloc on es deixaven caure estrelles cinematogràfiques de l'època. Hotels, apartaments, restaurants i botigues dibuixaven una estampa típica del boom turístic i urbanístic del segle XX.

Clinton Yebga va embarcar en un vol de Turkish Airlines des del Camerun, va fer escala a Istanbul i va aterrar sense problemes al nord de Xipre. Però en lloc de dirigir-se a la universitat de la zona nord, controlada pels turcs, se'n va anar a l'anomenada Línia Verda –la frontera nominal que divideix l'illa– i d'allà a la República de Xipre, que forma part de la Unió Europea.

Amb una població aproximadament com la de les Balears i amb una extensió una mica superior a la de Còrsega, l’illa de Xipre està estratègicament situada en una veritable cruïlla de civilitzacions que n’ha marcat la història, des del passat més llunyà fins als temps més recents. I també el futur més immediat.

Almenys quatre persones han mort i 21 més haurien resultat ferides aquest diumenge en un atac aeri que el règim sirià atribueix a Israel sobre les localitats de Homs i Damasc.

Un assassí en sèrie va poder actuar a Xipre amb total impunitat durant tres llargs anys, sense ser detectat. La raó? Totes les seves víctimes eren dones immigrants, la majoria treballadores domèstiques. La desaparició va passar inadvertida, o simplement les forces de seguretat no hi van donar prou importància perquè consideraven que potser se n’havien anat del país. L’escàndol que tot plegat ha generat a Xipre va fer que ahir el ministre de Justícia, Ionas Nicolaou, es veiés obligat a deixar el càrrec. Va aclarir que dimitia per “ètica política” i no pas per responsabilitat personal. Segons va assegurar, la policia no el va informar mai d’aquest truculent cas.

Un vaixell amb prop de 160 migrants a bord s'ha enfonsat aquest dimecres davant les costes de la part turca de Xipre i ha deixat almenys 19 morts, segons informa la cadena de televisió CNN Turk. Els guardacostes de la República Turca del Nord de Xipre han aconseguit rescatar 103 migrants davant de la localitat de Yeni Erenkoy, al nord de l'illa. Els supervivents han sigut traslladats a Turquia mentre continuen els treballs de rescat per part dels guardacostes turcs i xipriotes, així com de vaixells comercials que es troben a la zona del vaixell enfonsat a uns 30 km.

enfront de l'esquerrà Stavros Malàs

El capità i els tripulants del vaixell antirefugiats 'C-Star', que tenia per objectiu aturar l'arribada d'immigrants a les costes europees, seran expulsats del nord de Xipre després que fossin detinguts ahir a la tarda per les autoritats turcoxipriotes a la localitat de Famagusta, on van retenir la seva embarcació.

L’esforç diplomàtic més important en més d’una dècada perquè l’illa de Xipre torni a ser un estat únic va fracassar ahir per les discrepàncies entre els líders grecoxipriotes i els turcoxipriotes. El principal motiu de diferència va ser la insistència de Turquia de mantenir presència militar al país, un fet inacceptable per als residents grecoxipriotes. Aquest fracàs acaba amb dos anys de negociacions liderades per les Nacions Unides i pel seu secretari general, António Guterres, molt compromès amb la resolució del conflicte. Va ser ell mateix qui va assumir davant la premsa que no hi hauria acord -decebut després d’una marató de reunions que van acabar de matinada-. “Lamento molt informar que, tot i el gran compromís de les parts, la grecoxipriota i la turcoxipriota, així com de Turquia, Grècia i el Regne Unit, la conferència ha acabat sense una entesa”, va explicar Guterres en una breu compareixença. Turquia, Grècia i el Regne Unit, en la seva qualitat de països que van garantir la independència de l’illa el 1960, van ser presents a les reunions, amb una representació dels seus ministres d’Exteriors.

Turquia, després de la represa de les converses a Suïssa per trobar possibles solucions al conflicte de la divisió de Xipre, va presentar ahir nit una proposta per iniciar la retirada gradual de les seves tropes del nord, com un primer pas per aconseguir la reunificació de l'illa.

Mariano Rajoy ha expressat aquest dilluns a la tarda el suport unànime dels set líders del sud d'Europa a l'atac dels Estats Units a Síria. El president espanyol, després de reunir-se amb els seus homòlegs en el marc de la Cimera de Països del Sud d'Europa, ha assegurat que Espanya, Portugal, França, Itàlia, Grècia, Malta i Xipre consideren "comprensible" l'acció militar que va emprendre el president dels EUA, Donald Trump, la matinada del passat divendres contra el règim de Baixar al-Assad.

Recep Tayyip Erdogan, president de Turquia, s'ha pronunciat sobre les negociacions que s'han fet aquesta setmana a Xipre, amb altes expectatives, per la possible reunificació de l'illa, dividida entre els grecoxipriotes, d'influència grega, i els turcoxipriotes, d'influència turca. El president ha afirmat que el seu país mai abandonarà la zona nord de l'illa, ocupada l'any 1974, insistint en una presidència rotatòria on la comunitat grecoxipriota tingui dos torns de presidència per cada un dels turcoxipriotes.