Luis Enrique Martínez, Ernesto Valverde i Joan Laporta han declarat aquest divendres com a testimonis en la instrucció del cas Negreira. Els dos exentrenadors del Barça han assegurat –per videotrucada– que desconeixien l'existència dels informes de l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) i del seu fill. Un servei que sí que li haurien ofert a Valverde a l'Athletic. En canvi, Joan Laporta –absolt del cas, ja que els actes del seu primer mandat (2003-2010) van prescriure– ha admès en seu judicial que van trobar aquests informes "de casualitat en unes caixes dins un fons d'armari", tal com ha revelat SER Catalunya. Tanmateix, només se'n van trobar alguns, perquè cada cinc o sis anys, segons ha dit el president culer, es destrueix part de la documentació que hi ha al club.

Empat del Barça (0-0) davant l'Athletic Club a San Mamés que no permet a l'equip blaugrana retallar la distància de vuit punts respecte al Reial Madrid, el líder de la Lliga, que va empatar amb el València, ni tampoc posar-se segon després de la derrota del Girona a Mallorca. A continuació, els apunts en calent.

No s’enlaira, el Barça. Avança massa lent, frustrant els seus seguidors i quedant frustrat, ell mateix. A Bilbao podia pujar al tren de la lliga, després dels resultats del Girona i el Madrid. Però no va passar de l’empat contra l’Athletic, un resultat que sense ser dolent, també és un dolorós bany de realitat. El Madrid segueix lluny a la classificació i el Barça té un joc massa pla, si vol aspirar a aixecar títols aquesta temporada. Un Barça massa humà, que pateix sobre la gespa en lloc d’inspirar la seva gent, il·lusionant-la. Un Barça massa gris, el de Bilbao. Sense idees en atac, sense llum. Ni Xavi, qui sol ser més optimista quan analitza els partits, va poder amagar-se. El dia que calia guanyar per engrescar-se, la realitat va fer massa mal.

Comença a haver-hi un rum-rum perillós al voltant de Xavi Hernández. No pel que puguem dir a la premsa, que hauríem de ser intranscendents, sinó perquè veus properes a la cúpula blaugrana van filtrant missatges molt crítics amb el tècnic.

L’Espanyol necessitarà molt més que un nou entrenador si vol seguir a Primera la temporada vinent. Els blanc-i-blaus han sumat la cinquena derrota consecutiva (1-2) contra l'Athletic Club, contra el qual no perdia en Lliga com a local des del 1998. Dos gols dels germans Williams han ensorrat l’estrena de Luis García a la banqueta espanyolista. L’asturià, que ha mostrat algunes pinzellades de quin Espanyol vol veure en aquest tram final, ha acabat veient com hi ha una sèrie de mancances estructurals que costarà molt de corregir. Els blanc-i-blaus segueixen sense joc ni la intensitat que se li demana a un equip que s'hi juga la vida. El nou tècnic té molta feina i poc temps per imprimir el seu caràcter i idea sobre la gespa i salvar un Espanyol que dormirà una jornada més en posicions de descens. 

El 2017 Ernesto Valverde es va fer càrrec del Barça després del comiat de Luis Enrique. L'extremeny, que va patir la marxa de Neymar i un inici de curs preocupant –el Reial Madrid el va golejar a la Supercopa d'Espanya–, va refer l'equip des del pragmatisme. Va forjar un bloc molt fiable defensivament i que, en atac, es fiava sovint a la inspiració de Messi. Les dues Lligues del Txingurri van ser impecables pel que fa als resultats: una única derrota el curs 2017-18 i només tres el 2018-19. Però el seu equip va ser criticat per tenir un joc poc atractiu. "Al Barça no en tens prou amb guanyar. Quan guanyes, a més, has de jugar bé. Però, si no guanyes, t'hi va el càrrec", explicaven a l'ARA fonts pròximes a Valverde durant la seva primera temporada. Les dues patacades consecutives a la Champions –Roma (quarts) i Liverpool (semifinals)– van enfosquir la seva etapa.

Ernesto Valverde torna al Camp Nou aquest diumenge. L'última imatge que recordem d’ell a Barcelona és aquella rialla sortint de la Ciutat Esportiva, el dia que va ser acomiadat. Mig rialla, mig ganyota. Amb ell, el Barça no aconseguia regnar a Europa. Cada eliminatòria europea perduda era una ganivetada que feia mal al barcelonisme, conscient que els millors anys de Messi seguien passant sense aixecar més orelludes. Valverde sempre serà el tècnic de Roma i Liverpool, però també va guanyar dues Lligues. I liderava la tercera quan el van fer fora.

Cap entrevista cap roda de premsa ni cap retret. Ernesto Valverde decidia mantenir-se en l'anonimat després de ser acomiadat del Barça, abruptament i de males maneres, el gener del 2020. Des de llavors que el tècnic extremeny havia preferit callar i gaudir d'un descans que molts van pensar que podia ser una retirada. Fins que han arribat les eleccions de l'Athletic Club. El conjunt de Bilbao, un dels quatre de la Lliga que no és societat anònima –com el Barça, el Reial Madrid i l'Osasuna–, triava president el dia de Sant Joan. Curiosament, dos dels candidats, Jon Uriarte i Ricardo Barkala, havien pensat en el Txingurri, que els havia donat el sí. El tercer aspirant, Iñaki Arechabaleta, s'havia decantat per Marcelo Bielsa. Uriarte va guanyar; per tant, Ernesto Valverde, un home de paraula, tornarà a la banqueta de San Mamés per iniciar la seva tercera etapa com a entrenador.

Aquest divendres 24 de juny els socis de l'Athletic Club estan cridats a les urnes per votar al seu nou president, que dirigirà l'entitat els pròxims anys. És la primera vegada en la història del club que els comicis són a l'estadi de l'equip basc, a San Mamés, ja que habitualment se celebraven al Palau d'Ibaigane. Aitor Elizegi deixarà la presidència després de tres anys i mig al càrrec. L'empresari basc va agafar l'equip en una situació delicada i, durant el seu mandat, ha arribat a dues finals de Copa del Rei i dues de Supercopa d'Espanya, i n'ha guanyat una contra el Barça.

La nit del 13 al 14 de gener del 2020, mentre la major part dels catalans ignoraven les notícies que arribaven de Wuhan, Josep Maria Bartomeu va perdre els nervis. "Cal tancar el tema com sigui", va cridar als seus ajudants. Gairebé de matinada el president del Barça vivia penjat del telèfon, anant amunt i avall per l’hotel on estava reunit amb el representant d’Ernesto Valverde, amb qui havia de signar la liquidació del contracte, i a pocs metres de l’habitació on s'esperava Quique Setién. "No es va saber gestionar aquell relleu", admet un directiu pròxim a les negociacions. Valverde havia estat acomiadat després de caure a les semifinals de la Supercopa d’Espanya a l’Aràbia Saudita. I com que no es va poder fitxar Xavi Hernández, va acabar arribant Setién al Barça. Era l’inici del final.

Jon Aspiazu, el segon entrenador del Barça en l'època d'Ernesto Valverde, ha passat revista a la seva etapa al club blaugrana just un any després de la seva destitució. "No va ser el moment més oportú, anàvem primers i havíem passat a la ronda següent de la Champions sense perdre cap partit de la fase de grups, però el club va decidir donar un cop de volant a la direcció tècnica de l'equip i vam haver de marxar", ha explicat en una entrevista al programa Què t'hi jugues! de SER Catalunya.

A finals de novembre de l’any 2019 Ernesto Valverde es va destapar en una roda de premsa prèvia a un partit de la fase de grups de la Champions contra el Borussia Dortmund i va afirmar: “Potser estic parlant més del compte, però crec que en un futur De Jong acabarà jugant més com a migcentre”. L’extècnic blaugrana va concloure així una elaborada exposició sobre el rol del futbolista holandès al Barça, que, juntament amb Griezmann, era la incorporació més destacada per al curs 2019-20.

Últimament és recurrent llegir a la premsa o sentir a les tertúlies esportives de ràdio o televisió una frase a la qual tots ens vam abonar amb il·lusió quan Quique Setién va firmar com a nou entrenador del Barça: “Només puc garantir una cosa, els meus equips juguen bé a futbol”. Això va ser al gener, poc després d’acomiadar Ernesto Valverde de males maneres i amb el tècnic extremeny deixant una imatge ja icònica quan va abandonar la Ciutat Esportiva amb un somriure des del seu cotxe.

En el fons, ja va fer bé el Barça d’oferir una roda de premsa ben curta per presentar Quique Setién. Com menys parli Bartomeu, menys incendis. El mateix Setién va admetre que diumenge no s’esperava ser l’escollit per dirigir un club caòtic en la seva àrea esportiva. En cinc anys Bartomeu ha fet fora Zubizarreta i Robert Fernández i ha apartat Pep Segura de l’àrea esportiva. Ha destituït un tècnic per primer cop en disset anys, i per substituir-lo ha rebut carbasses de Xavi, Koeman i Pochettino.

A Ernesto Valverde la destitució no el va agafar per sorpresa. Ja feia setmanes que l’advertien, tant des de la directiva com des de la direcció esportiva, que el seu càrrec corria perill. Almenys això va assegurar Josep Maria Bartomeu. “Sabíem que la dinàmica de l’equip era millorable, i n’havíem parlat amb Valverde moltes vegades. El canvi es fa ara perquè ens calia un impuls per al final de temporada”, comentava el president.

Quique Setién ja treballa com a tècnic del Barça. Acompanyat del seu ajudant Eder Sarabia, s'ha presentat als jugadors abans de dirigir un entrenament previ a la seva presentació. I tot plegat el mateix dia que Ernesto Valverde s'ha acomiadat del barcelonisme. Primer, visitant en persona les instal·lacions de la Ciutat Esportiva per parlar amb els jugadors. I després, amb una carta a la web del club en què explica: "En aquest temps he viscut moments molt alegres celebrant victòries i títols, i també moments durs i difícils. Però per sobre de tot vull destacar l'experiència viscuda i l'afecte que he sentit dels aficionats durant aquesta etapa".

Ernesto Valverde abandona el Barça i serà rellevat per Quique Setién després d’una jornada que passarà a formar part dels annals del club. La jornada, estrambòtica, va acabar amb una escena gairebé còmica al mateix hotel on Josep Maria Bartomeu no aconseguia signar la liquidació de contracte de Valverde, just a pocs metres de l’habitació on negociava el contracte del nou tècnic, Quique Setién. Els acords van arribar a les 23.15 h de la nit. La presentació del nou tècnic serà aquest migdia, amb una roda de premsa a dos quarts de tres. De fet, Setién ja dirigirà l’entrenament matinal, moment en què es presentarà als jugadors.

Bartomeu no necessita enemics. Ell mateix s’ha convertit en el pitjor enemic per a la seva pròpia obra de govern. L’actual president i la cúpula directiva i executiva del Barça han creat un problema on no hi era. Tots sols, fent les coses de la pitjor manera: actuant d'amagat, traïdors en les formes, a batzacades.

La decadència és perdre fins i tot el dia que Messi està desencadenat. No quan juga a mig gas -i així i tot encara et resol la papereta-, sinó en un d’aquells dies en què es percep que l’argentí vol guanyar com sigui i posa tota la carn a la graella.