El llenguatge diplomàtic i contingut, estudiat fins l'última coma, és característic d'una Unió Europea acostumada als equilibrismes, però Jean-Claude Juncker ja se'n va i l'eterna i rocambolesca negociació del Brexit li ha facilitat deixar clar que n'ha acabat tip. "La discussió de la marxa del Regne Unit ha ocupat molts debats. Hem hagut de perdre molt de temps parlant del Brexit. Ha estat una pèrdua de temps i una pèrdua d'energia", ha etzibat l'encara president de la Comissió Europea.

No és cap dels candidats que defensava una àmplia majoria del Parlament Europeu, però avui els eurodiputats han de decidir si accepten Ursula Von der Leyen com a presidenta de la Comissió Europea. L’encara ministra de Defensa alemanya és la persona que els líders de la Unió Europea van proposar a dit ara fa dues setmanes després d’una llarga cimera de negociacions i equilibris de poder. Von der Leyen necessita, com a mínim, el suport de 374 dels 747 europarlamentaris amb dret a ocupar l’escó que votaran aquesta tarda en secret després d’escoltar les reflexions de la conservadora.

Va voler ser un missatge de compromís democràtic cap a la ciutadania europea, però la realitat és que el sistema dels candidats oficials de les famílies polítiques a presidir la Comissió Europea queda descartat per a aquest mandat. Després d'una cimera de discussions tenses i complicades, els líders dels Vint-i-vuit no han aconseguit pactar els noms per presidir les principals institucions comunitàries i s'han emplaçat a tornar-se a trobar el diumenge 30 de juny en una cimera que es preveu llarga i que estan disposats a estirar fins al matí de l'endemà per poder tenir un paquet de quatre noms abans del 2 de juliol, el dia en què se celebra la sessió inaugural del ple de l'Eurocambra.

Jean-Claude Juncker ja està a punt de deixar de ser president de la Comissió Europea, un càrrec que abandonarà definitivament al novembre si després de les eleccions europees del 26 de maig es compleixen els terminis. Per això el president de la Comissió ha ofert aquest dimarts una roda de premsa en què ha fet balanç d'un mandat que quedarà inevitablement marcat pel Brexit. A la pregunta de quin ha sigut un dels seus principals errors en el càrrec, Juncker s'ha mostrat clarament penedit d'haver escoltat "massa" l'aleshores primer ministre britànic, David Cameron, i no interferir en la campanya del Brexit.

La xinesa Huawei ha trobat una altra porta d'entrada a Europa a través de Londres. La companyia subministrarà part de l'equipament tecnològic per a la nova xarxa de 5G de les illes britàniques. Les sospites sobre Huawei com un braç d'espionatge xinès van començar amb un cas de la Unió Africana, però els EUA han arribat a presentar càrrecs contra la companyia i l'escepticisme s'ha estès arreu. La UE també ha elevat els mecanismes de control sobre les inversions xineses i, sobretot, en l'àmbit de la ciberseguretat pel que fa als projectes de 5G. "Cal estar espantats amb Huawei", admetia fa uns mesos un comissari europeu. Però Brussel·les i la Xina acaben de pactar un compromís conjunt que estreny les seves relacions i busca precisament compromisos del gegant asiàtic en aquesta direcció, i per això aquest dijous el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker ha reiterat que la UE no tancarà el seu mercat a cap empresa "només perquè vingui de lluny o perquè sigui de la Xina".

Els líders de la Unió Europea estan reunits aquest dimecres al vespre per decidir fins quan s'allarga (un altre cop) l'embolicada sortida del Regne Unit de la UE. Abans d'entrar a la reunió amb la resta dels seus homòlegs, poc abans de les 19 hores, la primera ministra britànica, Theresa May, s'ha reunit amb el president del Consell Europeu, Donald Tusk. La demanda de May és una segona pròrroga del Brexit fins al 30 de juny. Però ja d'entrada la proposta de Tusk als Vint-i-set és d'una pròrroga més llarga (d'un any) i flexible, que permeti al Regne Unit marxar quan aconsegueixi aprovar l'acord de retirada al seu Parlament i al mateix temps alliberi la UE de les contínues reunions límit per evitar la sortida sense acord. Que la reunió s'acabarà amb una segona pròrroga està gairebé garantit, la qüestió és definir a canvi de què.

La deriva autoritària del primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán, ja fa temps que genera malestar al Partit Popular Europeu. A finals de l'any passat, el mateix president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, anticipava que el Fidesz (partit d'Orbán) "ja no té un lloc al PPE". Però havia resistit fins ara, fins i tot després de veure com l'Eurocambra votava a favor de castigar-lo per la deriva antidemocràtica. Però Orbán ha traspassat la línia vermella, com ha dit en una entrevista aquest dimarts al 'Die Welt' el president del PPE, Joseph Daul. A més, el mateix Daul va avançar que ja són una dotzena de partits de nou països diferents els que han sol·licitat formalment que es debati l'expulsió del Fidesz el 20 de març.

Ja feia temps que guanyava pes l'escenari d'una pròrroga del Brexit en vista del bloqueig a la Cambra dels Comuns per tirar endavant el text acordat entre Theresa May i els líders de la UE a finals del 2017. Així ho han reconegut aquest dilluns els màxims representants de la Unió Europea, Jean-Claude Juncker i Donald Tusk, a la cimera que se celebra a Egipte amb els membres de la Lliga Àrab. El president del Consell Europeu, Tusk, ha assegurat que prorrogar més enllà del 29 de març la data de sortida del Regne Unit de la UE era una "opció racional", i el president de la Comissió, Juncker, ha admès que en les últimes converses havia ofert aquesta possibilitat a May, però també ha apuntat que era la mateixa 'premier' britànica la que volia evitar aquest escenari.

Aquest no és un dijous més per als milers d'estudiants que surten aquest dia de cada setmana als carrers de Brussel·les per demanar acció contra el canvi climàtic. Aquest dijous la jove que va inspirar aquestes protestes és a la capital europea per unir-se a la manifestació. Abans, però, ha mirat els ulls dels màxims dirigents europeus per traslladar-los les seves queixes. La sueca Greta Thunberg, ho ha dit directament al president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker: "Esteu escombrant amagant el vostre desastre sota l'estora perquè nosalters l'haguem de netejar després".

Queden menys de 40 dies per al Brexit i la història no deixa de repetir-se. La primera ministra britànica, Theresa May, arriba a la Comissió Europea per negociar sobre les condicions de la sortida del Regne Unit de la UE, es fa una fotografia amb el seu president, Jean-Claude Juncker, es tanquen en una reunió d'unes dues hores i en surten amb paraules constructives però sense solucions. Aquest dimecres s'ha repetit l'escena, aquesta vegada sense encaixada de mans i amb Juncker lluint una tireta a la galta que ha assegurat que no era fruit de les tensions de les negociacions amb el Brexit, sinó que s'havia tallat afaitant-se per primera vegada en 15 anys. De la reunió, però, també n'han sortit sense acord i el rellotge continua corrent. Juncker ja avisava abans d'entrar-hi que no esperava grans avanços. L'esperança la té posada en la reunió d'aquest dijous amb el laborista Jeremy Corbyn.

La Unió Europea ja no sap de quina altra manera repetir-ho: l'acord de retirada del Regne Unit no es pot reobrir. Aquest dimecres el Parlament Europeu ha escenificat la resposta a la votació que dimarts va tenir lloc a la Cambra dels Comuns i que va donar el mandat de renegociar-lo a la primera ministra britànica, Theresa May. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, s'hi ha pronunciat de manera contundent: "La votació d'ahir a la Cambra dels Comuns no canvia la posició de la UE. L'acord de retirada és el millor i l'únic possible". Els diferents líders europeus repeteixen aquesta última frase com si fos un mantra, conscients però que cada vegada estan més a prop del temut Brexit caòtic, és a dir, d'un divorci complet entre la UE i el Regne Unit sense cap acord. I, malgrat mantenir l'elegància diplomàtica que caracteritza els negociadors europeus, no poden evitar retreure a la part britànica que posi damunt la taula solucions "operatives" en comptes de tombar els acords i propostes que ella mateixa ha ratificat.

El 2019 no ha aconseguit deixar enrere la guerra comercial entre els Estats Units de Donald Trump i la Unió Europea. L'any va començar amb l'anunci de la Comissió Europea de convertir en permanents els aranzels del 25% sobre 26 productes derivats de l'acer. Després d'una de freda, doncs, una de calenta. Aquest divendres, la comissària de comerç, Cecilia Malmström, ha anunciat l'aprovació d'una proposta per eliminar els aranzels als béns industrials, incloent els cotxes, que ara ha de ser discutida pels països de la UE. Però ja d'entrada ha reconegut que és una proposta "limitada" perquè no pretén tornar a impulsar un gran acord comercial amb els Estats Units.

Unitat de discurs a la Unió Europea davant el desacord i desconcert al Regne Unit. Menys de 12 hores després de la votació a la Cambra dels Comuns que ha rebutjat 600 pàgines d'acord, el Parlament Europeu ha reprès el debat des d'Estrasburg preparat per passar la pressió a Londres. La UE té tota la por a les conseqüències d'un Brexit caòtic i per això està disposada a donar més temps al Regne Unit i a fer tot el que calgui per arribar al final de manera ordenada. Però no té més propostes. Ja ha sigut prou "flexible i creativa" –en paraules de la Comissió Europea– i per això ara demana claredat a Westminster, a qui retreu la incapacitat de trobar consens "positius".

El deute públic de Grècia va tancar el 2018 per sobre del 180% del seu PIB, un producte interior brut que ha perdut gairebé un terç del que acumulava el 2008. Però, malgrat tot, encara és dins l’euro, i fins i tot torna a créixer. Aquest és el consol que institucions com la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional -units aleshores en l’anomenada 'troica'- han fet servir per vendre la història del rescat (múltiple i caríssim) de Grècia com un èxit. Però ara que ja pensa en retirar-se i que l’euroescepticisme no para de créixer, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, entona el 'mea culpa'. En un discurs per commemorar el 20è aniversari de l’euro, qui era mister euro quan va esclatar la crisi va reconèixer que Europa no va ser “prou solidària” amb Grècia. I que, de fet, va “insultar i injuriar” el bressol de la democràcia occidental.

Els caps d'estat i de govern van desfilant pel Parlament Europeu per debatre sobre el futur de la Unió Europea des de fa mesos. Aquesta setmana és el torn del president espanyol, Pedro Sánchez, que compareixerà dimecres a l'Eurocambra. Però, contràriament al que passa en la majoria dels casos (encara que no serà la primera vegada), no serà el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, qui farà la rèplica a la seva intervenció, sinó que serà el vicepresident de la Comissió, Jans Timmermans.

Brussel·les ha dit diverses vegades que fins a l'últim moment faria el possible per "ajudar" Theresa May a aprovar el text de l'acord del Brexit que es vota aquest dimarts a Westminster. Després de les últimes reunions i dels intents fallits de la 'premier' britànica d'aconseguir garanties legals perquè no s'eternitzi el pla de contingència previst per evitar el mur a la frontera amb Irlanda del Nord, aquest dilluns, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i el del Consell Europeu, Donald Tusk, han firmat una carta conjunta que reforça tots aquests compromisos adquirits ja a la cimera extraordinària de finals d'any.

Falten tan sols tres mesos perquè el Big Ben marqui l'hora del Brexit i el Regne Unit encara té pendent aprovar el divorci si no vol marxar de la UE sense acord. Amb la pilota a Londres des que els Vint-i-set van donar llum verda al pacte, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, insisteix que els altres països que es queden al club comunitari s'haurien estimat més que els britànics s'hi haguessin mantingut, però que amb franquesa no vol que sigui una continuïtat "a qualsevol preu".

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, pronuncia aquest dimecres al matí el seu últim discurs de l'estat de la Unió, a Estrasburg.