Els grups parlamentaris d'esquerres i independentistes del Congrés –ERC, Junts, Sumar, EH-Bildu, PNB, BNG, Compromís i Podem– reclamen crear una comissió a la cambra baixa per investigar els abusos, les vexacions i les morts durant el servei militar obligatori. Els partits que signen aquesta demanda, que no compta amb la firma del PSOE, recorden que en els últims mesos han emergit nombrosos testimonis que relaten "situacions sistemàtiques de vexacions, maltractaments, assetjaments i agressions físiques i psicològiques patides per reclutes, així com morts produïdes en circumstàncies no prou aclarides". Així ho detalla el documental Et faran un home, que va treure a la llum que "molts reclutes van patir vexacions, maltractaments i agressions en un entorn que hauria de garantir la seva seguretat i benestar".

Sota el lema “No volem ser carn de canó”, milers d'estudiants alemanys han protestat aquest divendres a diverses ciutats d'Alemanya contra la possible reintroducció del servei militar obligatori. La “vaga escolar" ha convocat manifestacions en noranta localitats del país contra els plans del govern del conservador Friedrich Merz de reintroduir el servei militar, de moment amb caràcter voluntari. La nova llei tindrà, no obstant això, una sèrie d'elements obligatoris per als joves de divuit anys, com el deure de contestar un qüestionari i presentar-se a un examen mèdic.

Gairebé quatre anys després de l'inici de la guerra a Ucraïna i davant "les amenaces creixents", és a dir, l'amenaça d'un atac de Rússia, França recupera el servei militar. No serà obligatori com fa 28 anys, quan es va posar fi a la mili i es va professionalitzar l'exèrcit al país gal, però tindrà moltes similituds. El president de la República, Emmanuel Macron, ha anunciat que es posarà en marxa a partir de l'estiu de l'any que ve. "Hi ha una generació disposada a aixecar-se per la pàtria", ha assegurat aquest dijous. El cap de l'estat francès ha triat una base militar situada als Alps per fer l'anunci i s'ha envoltat de soldats molt joves en una posada en escena molt estudiada.

El govern alemany ha aprovat aquest dimecres el projecte per recuperar el servei militar amb el propòsit d'augmentar en 80.000 els soldats actius actualment. Volen disposar de 260.000 soldats per poder fer front a les amenaces de seguretat que suposa Rússia després de la invasió d'Ucraïna. En principi el reclutament del personal es limitarà a voluntaris, però el text obre la porta al fet que es faci obligatori.

Davant del complicat context geopolític, França vol fer créixer el seu exèrcit. Després de descartar recuperar la mili obligatòria, el govern ha anunciat una altra iniciativa: una jornada obligatòria per a tots els joves d'entre 16 i 25 anys per conèixer com és la feina d'un soldat. A partir del mes de setembre, els nois i les noies amb nacionalitat francesa hauran de participar en el curs, que començarà amb un acte patriòtic: la hissada de la bandera mentre canten La Marsellesa. El ministeri de Defensa creu que l'activitat pot servir per a despertar vocacions i captar futurs soldats.

"Mentre no torni la mili...", es resigna una dona que llegeix el diari en una cafeteria. El rearmament a Europa copa ara el debat polític, i la seguretat és la principal preocupació dels governs. "No és que sigui el debat actual. És el debat més important de les generacions que avui estan vives", comentava un alt representant diplomàtic espanyol en una trobada recent, en la qual també apareixia el dubte sobre si el servei militar obligatori podria tornar a Espanya. No és una qüestió que estigui sobre la taula a la majoria de països del sud d'Europa, però la situació és molt diferent en els estats nòrdics, els bàltics i els de l'est d'Europa, que per motius geogràfics i històrics senten més a prop l’amenaça que suposa l’expansionisme del règim de Vladímir Putin. Sense anar més lluny, el primer ministre de Polònia, Donald Tusk, va anunciar la setmana passada que el seu govern planeja una formació militar a “gran escala” per a “tots els homes adults” del país. “Encara que no entrin a l’exèrcit, seran soldats fets i drets en cas de conflicte”, va dir el dirigent en un discurs al Parlament polonès.

L’any 1986, el dibuixant Ivà va crear, per a la revista El Jueves, les Historias de la puta mili, una sèrie còmica on es parodiava l’exèrcit espanyol i el servei militar. La sàtira va inspirar una pel·lícula i una sèrie de televisió. Aquest dimarts, el Sense ficció ens feia estremir amb un documental que ens mostrava unes altres històries molt bèsties sobre la mili que no feien esbossar ni mig somriure. Et faran un home és una altra mirada al servei militar, que s’allunya de les novatades i les batalletes per endinsar-se en la violència, les tortures i les vexacions contra nois que, per obligació, havien de formar part d’aquell sistema obsolet i primari. 

A Europa sonen tambors de guerra. Una guerra que, com s'està veient a Ucraïna, torna a assemblar-se tràgicament a les del segle XX, amb llargs combats de desgast. Les letals armes nuclears hi són, però per sort de moment no s'activen –tot i que el perill és ben latent–, de manera que el pes recau en les armes convencionals, les quals, tot i les noves tecnologies, no eviten posar en perill la vida dels soldats. Es torna a lluitar per cada pam de terra. Per això calen més soldats, més carn de canó. Aquest és el dilema que avui plana damunt la defensa europea davant una eventual escalada de l'atac de Rússia contra Ucraïna i en el marc d'una OTAN que corre el risc de perdre el suport actiu dels Estats Units si Trump guanya les eleccions del novembre.

El clima bèl·lic que s'ha imposat a Europa arran de la invasió russa d'Ucraïna ha fet revifar debats que fa poc més de dos anys haurien sonat anacrònics i, potser, fins i tot provocadors. Enmig dels missatges cada cop més freqüents d'alerta sobre les possibilitats d'una guerra més àmplia al continent, els estats disparen les inversions en defensa i en producció d'armament, repensen les seves estructures militars i cavil·len sobre com aconseguir més soldats, després de tres dècades de relaxament post-Guerra Freda. En aquest context, un dels debats que està agafant embranzida és el de la conveniència de recuperar el servei militar obligatori.

Suècia busca més reclutes per al rearmament de les seves forces armades. L'entrada del país escandinau a l'OTAN el mes de març passat ha anat acompanyada de l'augment en un 28% del pressupost en defensa per aquest any, i així es compleix amb les exigències de l'Aliança Atlàntica de destinar el 2% del PIB. Però, com en altres països europeus, el principal problema de les tropes sueques és que hi falten soldats.

Està a punt de començar una nova etapa en la vida de l'hereva al tron de la monarquia espanyola, la princesa Elionor de Borbó. Després d'acabar el batxillerat a l'exclusiu institut gal·lès on ha passat els darrers dos anys, Elionor començarà la seva formació militar aquest dijous. Seguint els passos del seu pare, el rei Felip VI, la princesa es prepararà els anys vinents per poder assumir el comandament suprem de les forces armades. La seva formació començarà a Saragossa, i consistirà en un any a cada una de les acadèmies de l'exèrcit de terra, l'armada i l'exèrcit de l'aire.

Aquesta setmana ha fet vint anys que un govern del Partit Popular va suprimir el servei militar obligatori. No fa tant, però sembla que quedi molt lluny. A l'estil Brainard o Perec, he provat de veure què recordo d'aquell any de mili. Era el 1988, i era Berga.

E l 5 d’abril, en ple confinament, Horacio Seguí va fer noranta anys. Va rebre un devessall de trucades. Setanta o vuitanta, no les va comptar. Tothom li volia transmetre confort i, de passada, assegurar-se que tot li anava bé, que tot era al seu lloc malgrat les condicions adverses de la conjectura mundial. L’Horacio viu sol però no se sent gens desvalgut. Els seus fills i els seus nets n’estan molt pendents, i de feina no n’hi falta. El Col·legi de Periodistes prepara una exposició sobre la seva vasta i fascinant obra fotogràfica i ell, amb el cop de mà de la Gemma, la seva incondicional ajudant, no para de classificar i documentar fotos i més fotos. No debades, Seguí és un dels fotoperiodistes catalans del segle XX d’obra més extensa i prolífica, tant en el terreny cultural com, sobretot, en l’esportiu.

Tres anys i dos mesos. Aquest és el temps que Pepe Beunza va passar a la presó per raons de consciència. Per no voler fer el servei militar en uns anys en què no hi havia més remei que fer-lo. I ningú s’ho qüestionava, o ningú ho feia tan seriosament com Beunza. Era l’any 1971, i ell va ser el primer objector de consciència espanyol. L’objecció de consciència, reprimida amb penes en presons militars, va començar els últims anys del franquisme i a finals dels 80 va evolucionar cap a la insubmissió, un moviment que va acabar calant en l’imaginari col·lectiu amb un lema tan senzill com efectiu: “Mili KK”. Van haver de passar 30 anys, i molts més objectors i insubmissos, perquè el govern espanyol suprimís el servei militar obligatori. La història de Beunza i la d’aquest sorollós clam pacifista alimenten la peça de teatre documental Mili KK, feta a quatre mans per Jumon Erra i Marc Angelet (que a més l’ha dirigit) amb producció de la Sala La Planeta de Girona, que es presenta al Festival Temporada Alta.

El govern suec planifica reintroduir el reclutament militar per tal de reforçar les forces armades del país. A partir de l'1 de gener, fins a 13.000 joves nascuts el 1999, o més tard, optaran a servir el país, tal com ha fet saber un portaveu del ministeri de Defensa. El país escandinau està preocupat per la presència i activitat militar de Rússia al Bàltic, així com pel "deteriorament de la seguretat" a la zona.

El partit del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha donat suport unànime a la reforma legal per posar fi a les exempcions al servei militar per als jueus ultraortodoxos i els àrabs israelians. El gest del Likud obre el camí perquè la coalició de govern impulsi ja l'esborrany de la nova llei.