La batalla de la llengua ha tornat a la palestra al País Valencià amb el govern del PP amb el suport extern de Vox, però també al consistori del cap i casal, on l'alcaldessa María José Catalá ha emprès una guerra contra el català i el topònim de la seva ciutat. El primer any del seu mandat ja va anunciar que volia castellanitzar València i el seu topònim per incloure una denominació bilingüe amb Valencia en castellà i una versió valenciana secessionista, Valéncia, amb l'aval de Vox i els grupuscles anticatalanistes; i el juliol de l'any passat l'Ajuntament ho va aprovar i va enviar al govern valencià la proposta. Però aquest divendres l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha emès un dur informe en què rebutja el canvi, segons ha avançat Levante i ha confirmat l'ARA.

La presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Verònica Cantó, ha denunciat aquest divendres que el valencià i la mateixa institució viuen "un dels moments més crítics" de la seva "història recent" i que, per això, demana al conjunt de la societat "no interioritzar ni normalitzar el discurs de l’odi, sinó combatre’l amb determinació, fermesa i fortalesa". Així ho ha dit en un contundent discurs durant l’obertura del curs acadèmic 2025-2026.

El govern espanyol rescatarà l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i compensarà part de la reducció del 25% del finançament de la institució acordada pel Partit Popular i Vox. Així ho ha anunciat aquest dijous la ministra de Ciència, Innovació i Universitats i secretària general del PSPV, Diana Morant, en un acte organitzat a València pel Fòrum Europa Tribuna Mediterrània.

Més de 300 escriptors i escriptores, com ara Manel Baixauli, Martí Domínguez, Ferran Torrent, Mercè Climent i Rafa Lahuerta signen un manifest en rebuig a la politització de la llengua, com en el cas del canvi de nomenclatura de València per Valéncia/Valencia. El text expressa, alhora, el suport a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) com a única entitat reguladora.

En lloc de col·laborar amb 3.500 euros amb la històrica Fundació Sambori, que des de fa anys organitza un concurs literari escolar, millor subvencionar una entitat que nega la unitat del català com l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana. I en lloc d'ajudar la campanya per a la Promoció del Llibre Valencià, recompensar el treball de l'Escolania Nuestra Señora de los Desamparados amb 8.000 euros. Aquesta és la nova mesura del Partit Popular i Vox, que han decidit esmenar el pressupost a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per al 2024.

El ple de l'Ajuntament de València ha acordat aquest dimarts amb els vots del Partit Popular i Vox i l'oposició de Compromís i PSPV concedir la distinció d'alcaldessa honorària de la ciutat a Rita Barberá.

València tindrà una doble denominació bilingüe. En la versió suposadament en valencià optarà per la forma Valéncia –amb accent tancat en la e i no obert com estableix la normativa– i en la versió en castellà per Valencia. La mesura, aprovada amb els vots del Partit Popular i Vox en la comissió de Benestar Social, Educació, Cultura i Esports de l'Ajuntament de València, suposarà assumir les secessionistes Normes del Puig –alternatives a les oficials– i els criteris d'entitats contràries a la unitat del català com són Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana. El canvi es culminarà quan l'aprovi el ple de l'Ajuntament i el ratifiqui la Generalitat Valenciana. Ara bé, perquè això passi, caldrà que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua emeti un informe favorable, circumstància molt dubtosa.

Més d'hora i mitja de reunió i posicions molt allunyades, fins i tot contraposades. D'una banda, demanda de mantenir la promoció del coneixement del valencià; i, de l'altra, qüestionament dels òrgans científics i peticions de flexibilitzar la normativa i acostar la llengua a un registre més col·loquial. Així és com es pot resumir la reunió mantinguda aquest dilluns entre la presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Verònica Cantó, i el cap del Consell, Carlos Mazón, que havia sol·licitat la trobada.

"Conciliar la realitat filològica amb la realitat legal i sociològica valenciana". Aquest va ser l'objectiu amb el qual l'any 2005 l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va proposar l'ús de la denominació català-valencià que dilluns el PSPV va reivindicar per frenar l'estratègia secessionista de PP i Vox, que la setmana passada es van afanyar a reclamar que el valencià compti amb el mateix "estatus d'oficialitat" que el català, l'euskera i el gallec en les institucions espanyoles i europees.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha publicat un comunicat aquest divendres en què ha recordat al Consell "l'obligatorietat" que té la Generalitat Valenciana d'utilitzar la normativa oficial que fixa l'AVL, tal com estableix l'Estatut d'Autonomia. La institució ha respost així a les paraules d'ahir del conseller d'Educació, José Antonio Rovira, que va afirmar que l'AVL "no té la veritat absoluta sobre el valencià", en una asseveració que va completar assegurant que aquesta veritat "no la té ningú" i que per això considera lícit que "cadascú utilitzi el valencià que cregui convenient". Amb aquestes paraules, Rovira evitava censurar l'ús de normatives secessionistes que va dur a terme dimecres el compte de Twitter de la conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, que encapçala el dirigent de Vox José Luis Aguirre. 

No incomodar Vox tot i que això suposi qüestionar l'ens estatutari encarregat de normativitzar l'ús del valencià. Aquest ha estat l'objectiu de les declaracions del conseller d'Educació, Universitats i Ocupació del govern valencià, José Antonio Rovira, que aquest dijous ha defensat que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) "no té la veritat absoluta sobre el valencià", en una asseveració que ha completat afirmant que aquesta veritat "no la té ningú" i que per això considera lícit que "cadascú utilitzi el valencià que cregui convenient".

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha mostrat la seva preocupació per les possibles conseqüències de l'aplicació del decret del requisit lingüístic que ha de regular els nivells del coneixement de català que la Generalitat i els ajuntaments del País Valencià exigiran als treballadors públics.

Dos anys després de la seva publicació en la web, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha editat en format imprès el seu diccionari normatiu. Una obra que ha suposat 10 anys de treball i que ha donat com a resultat més de 3.300 pàgines on es recopilen més de 90.000 entrades que recullen la diversitat lingüística valenciana. Una obra que, segons han explicat els responsables de la seva edició, té l'objectiu de "fer un pas endavant" per aconseguir la definitiva pau lingüística, ja que el diccionari incorpora un llenguatge amb el que "tothom pot sentir-se còmode" parlant valencià.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha traslladat aquest dilluns a la mesa de les Corts Valencianes una declaració institucional en què es mostra contrària a la proposició no de llei presentada pel Partit Popular relativa a l'origen del valencià –moment que situava en el segle VI abans de Crist– i en la qual els populars reclamaven que la Real Academia de la Lengua Española canviés la definició de la llengua per deixar de considerar-la part de la llengua catalana.