La Fabra i Coats és l’epicentre de la primera edició del Book Music Festival de Barcelona, que se celebra aquest dissabte i diumenge, d’11 h a 19 h. Es tracta d’una iniciativa dedicada a la literatura musical en un senti ampli, tal com defensa el director, Jaume Massaguer, impulsor del projecte juntament amb Cristina de Fortuny. És a dir, hi haurà llibres biogràfics i assajos musicals, però també literatura de ficció, perquè hi ha novel·les com Trainspotting, d’Irvin Welsh, o Història d’un piano, de Ramon Gener, en què la música té un paper destacat. “L’objectiu és fer valer la feina d’escriptors, periodistes, traductors, fotògrafs, editors i llibreters musicals”, assegura Messeguer. “Els llibres musicals obren finestres al món de la música com a art, cultura i experiència personal”, defensa Ramon Moreno, comissari del Book Music Festival.

"Com es diu compàs en anglès?", pregunta Kike Bela, amb el baix penjat a l'esquena. "Measure", respon el trompetista Mark Cunningham. El percussionista Jang Do-hyuk tradueix la conversa al coreà perquè l'entengui Yun Eun-hwa, que està asseguda al fons de la sala d'assaig de la fàbrica de creació Fabra i Coats, a Barcelona. Completen l'estampa el baixista Ham Min-hwi, el bateria Pau Rodríguez (conegut pel grup Za!) i el guitarrista Lluís Rueda (que temps enrere va formar part d'El Petit de Cal Eril). Encara que costi de creure, el trio coreà Dongyang Gozupa i la banda barcelonina Blood Quartet es comuniquen a la perfecció, malgrat el xampurreig de llengües i la distància cultural que els separa. "Gairebé no ens coneixem, no sé pràcticament res de la seva vida personal, però la música és un llenguatge comú que ens uneix", explica Do-hyuk. "Tocar amb els Dongyang Gozupa ens ha tret de la zona de confort; ens ha fet venir ganes de viatjar i provar nous instruments", afegeix Bela.

“Picabaralla, picabaralla”, insisteix Markus FM a cada pausa abans de donar pas als rapers. Hi ha bon ambient a la Fabra i Coats, on des de quarts de sis de la tarda es desenvolupa la Catalunya freestyle, una competició de rap improvisat en català. Hi havia inscrits una seixantena de participants, i encara se n'han afegit uns quants més, la gran majoria homes (malgrat ser testimonial, la presència de dones ha sigut molt brillant). La sessió comença amb rondes de 160 segons, cadascuna amb quatre rapers que s’expressen damunt un patró musical molt de la vella escola del hip-hop: ritme i espai per a glosadors de paraula vertiginosa.

Cinema més enllà del cinema. Aquest serà el gran eix de la temporada de la Fabra i Coats: Centre d'Art Contemporani, que posa el focus en com els artistes exploren les fronteres que separen el cinema de l'art visual. La primera gran exposició recorre l'obra museística d'Apichatpong Weerasethakul, cineasta consagrat per la Palma d'Or de L'oncle Boonmee recorda les seves vides anteriors. La mostra, que es pot visitar fins al 22 de maig, és una producció de l’Institut d'Art Contemporain Villeurbanne/Rhôbe-Alpes adaptada a l'espai de la Fabra i Coats i curada per Joana Hurtado. "Volíem mostrar que en aquesta altra faceta seva, que aquí gairebé no es coneix, també és un gran artista –explica Hurtado–. L'Apichatpong no es va apuntar al carro de l'art amb la Palma d'Or, és una part integral de la seva obra i té peces de fa més de dues dècades".

Fabra i Coats: Centre d'Art Contemporani de Barcelona exposa fins al 22 de maig la primera gran retrospectiva a l'Estat sobre l'obra museística de cinema expandit del cineasta tailandès Apichatpong Weerasethakul (Bangkok, 1970). Ell és un dels herois de la cinefília moderna, guanyador de la Palma d'Or del Festival de Canes de 2010, però fins ara no havíem pogut conèixer aquesta faceta del seu treball, fonamental per comprendre la seva dimensió com a artista.

La tercera edició del Jazz I Am Barcelona International Meeting arriba del 8 al 10 de setembre a la Fabra i Coats de Barcelona. L’esdeveniment, un espai de trobada entre professionals de la música de l’escena jazzística, comprèn conferències, taules rodones, workshops, sessions de networking, presentació de projectes i dotze actuacions en directe. La novetat d’enguany és un nou format anomenat MeetThePro que consistirà en presentacions breus, a càrrec de 24 directors artístics del festival, davant d’un màxim de 30 assistents. El públic es podrà dirigir al director artístic o programador a càrrec de les presentacions per establir aliances. Tots els actes es transmetran a través de Ràdio Fabra.

L’artista Núria Güell s’ha donat de baixa d’autònoms i ha passat a cotitzar com a religiosa de la congregació de Sant Josep. Aquest dimecres li va arribar el document del SEPE on li confirmen el canvi. “Paguen molt menys i poden demanar atur i baixa de malaltia”, comenta l’artista. Aquesta és la victòria –potser temporal– de Güell sobre el sistema. Fidel a la seva metodologia radical i a la confrontació sistemàtica amb els poders fàctics, Núria Güell ha decidit fer-se religiosa després d’observar “una deriva moralista preocupant que recorda temps passats” i que inunda tots els àmbits de la societat, en què “el bé i el mal estan tan clars, i hi ha un enemic”.   

El sector de l’art contemporani barceloní viu un moment convuls, en paral·lel als estralls del covid en el món de la cultura. El conjunt de la situació, que sembla impensable en altres àmbits com els teatres i els auditoris, afecta fins a mitja dotzena d’equipaments d'entre els més importants del país, tant públics com privats. L'última novetat és la convocatòria del concurs per fitxar nova direcció per a l'Arts Santa Mònica, que s'ha anunciat aquesta setmana tres anys després de cessar l'anterior responsable. Fa tres setmanes va aixecar polseguera la divisió del centre d’art i la fàbrica de creació de la Fabra i Coats i la rebaixa de les condicions laborals de la directora, Joana Hurtado. Al Macba va cridar l’atenció al juliol que es renovés el director, Ferran Barenblit, només per un any en lloc de cinc. Tampoc té director la Fundació Antoni Tàpies, una institució que com la Fundació Joan Miró viu una situació econòmica delicada. Què passa en el sector de l'art contemporani de Barcelona?

Després de la confirmació de l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub) de la divisió de la Fabra i Coats en dos projectes separats –una fàbrica de creació i un centre d'art–, al contrari del que s'havia anunciat en l'últim concurs públic el 2019, el sector ha reaccionat. Les associacions Art Barcelona Associació de Galeries (Abe), l'Associació de Crítica d'Art de Catalunya (ACCA) i Plataforma Assembleària d'Artistes de Catalunya (PAAC) han mostrat el seu descontentament a través d'un comunicat conjunt.

El festival BAM Cultura Viva es pensa i s’organitza des de l’experimentació, a través d’una convocatòria oberta d’artistes, la gestió comunitària i l’economia social per produir una oferta cultural diferenciada dins les festes de la Mercè. Un festival sense directors ni comissaris, amb una gestió compartida entre l’Ajuntament de Barcelona i projectes comunitaris i que tenen el suport d'iniciatives vinculades a l'economia social. Un espai que articula cultura, explorant altres maneres de produir sense renunciar a la qualitat artística i a la transformació social.

Per segona primavera consecutiva, Barcelona tindrà unes jornades internacionals de jazz. Serà del 25 al 27 de març, dates del Jazz I Am, festival de gènere nascut amb l'objectiu d'impulsar aliances entre professionals del sector i reflexionar sobre present i futur d'aquesta música. "La ciutat necessitava una iniciativa així", explica Lluís Cabrera, fundador i president del Taller de Músics, l'entitat organitzadora de les sessions. Igual que el 2019, la majoria d'activitats se celebraran a la Fabra i Coats i els promotors esperen superar la primera edició, que amb 200 assistents i 80 professionals van ser considerades dades "molt satisfactòries" per Rosa Galbany, directora del Jazz I Am.

Els artistes Haris Epaminonda i Daniel Gustav Cramer es van conèixer el 2001 i des del 2007 comparteixen el projecte The infinite library [La biblioteca infinita], formada per llibres creats per ells mateixos a partir d’altres que compren en llibreries de vell i mercats de segona mà. La directora del Centre d’Art Contemporani de Barcelona i Fàbrica de Creació de la Fabra i Coats, Joana Hurtado, estava al cas que els artistes mostrarien el projecte al complet quan arribessin als 100 volums, i els ha convidat a fer una de les dues primeres exposicions al capdavant del centre. Precisament la nova etapa del centre s’inaugura aquest dissabte a partir de les 10.30 h amb una acció participativa amb estudiants dels centres educatius Martí Pous i La Sagrera.

La historiadora i crítica d'art Joana Hurtado ha estat escollida per concurs com a nova directora de la Fàbrica i Centre de les Arts Contemporànies de Barcelona Fabra i Coats. Una comissió assessora ha valorat 24 projectes i ha escollit el d'Hurtado perquè "està concebut per una professional procedent del sector de les arts visuals que té un profund coneixement del sector emergent a la ciutat, gràcies a la seva excel·lent tasca al capdavant del servei d'exposicions de ­Can Felipa".

NEU! FESTIVAL

Cinquena edició del Neu! Festival No Internacional de Música i Altres Arts a Girona, Salt i Bescanó. Amb les actuacions d’Ominira, Joan Colomo, Aliment, Xebi SF, Sara Fontán i Albert Pla, amb l’espectacle Miedo, entre d’altres.

]]> “Jo sense tu i tu sense mi no som nosaltres”. Aquesta és una de les reflexions que es van poder sentir aquesta setmana a la Fabra i Coats, a la presentació del programa 'En residència' en què un grup d’adolescents de diferents instituts de Barcelona ha treballat amb un creador de la ciutat al llarg d’un curs escolar. Concebut originàriament per l’associació A Bao A Qu sota l’impuls de l’Institut de Cultura i el Consorci d’Educació de Barcelona, 'En Residència' és un projecte exemplar que, amb el temps, ha anat ampliant la xarxa d’entitats culturals i educatives implicades.

]]>

Només tres edicions han fet falta per convertir el festival Cara B en un dels referents ineludibles de la música urbana a Barcelona. Un esdeveniment de tendències i aires intergeneracionals, on la vella escola -grups amb una dècada de trajectòria- comparteix espai amb la nova i on les guitarres de tota la vida conviuen amb ordinadors i giradiscos. ¿El seu gran èxit? Que no sembli forçat, que surti natural. Aquest cap de setmana serà la quarta ocasió en la qual propostes consolidades i emergents coincideixin a la fàbrica Fabra i Coats, amb Dellafuente i Los Ganglios com a caps de cartell.

]]>

¿Hi ha alguna cosa que ens engresqui més que una invitació a una paella popular? Mediterranis com som, amants de la festa, el menjar i el cost zero (entrada gratuïta, plat de paella 5 euros), si a tot això hi afegim una pila d’actuacions en directe, no pot haver-hi un pla millor per a demà dissabte. La Fabra i Coats de Barcelona acollirà una jornada non stop per donar visibilitat al festival Sâlmon, una mostra de l’escena local més inquieta en el terreny de les arts del moviment que s’allargarà durant tres setmanes. El festival (que enguany té un ull posat també en els artistes iberoamericans) es va inaugurar ahir al Mercat de les Flors amb Atlas, un espectacle amb un centenar d’intèrprets de diverses professions, participants del programa de creació artística comunitària de l’Ajuntament de Barcelona Art i Part. Atlas es repetirà avui, i és tota una declaració de principis sobre la filosofia del festival: diluir rols i jerarquies per democratitzar la producció cultural.

]]>

La divisió i, a vegades, l’abisme entre víctimes i administració és força freqüent. Quan s'hi afegeix la indiferència de la burocràcia, el divorci és dolorós. Jordi Morales, que tenia set anys aquell fatídic 19 de juny del 1987 en què un cotxe bomba va explotar al pàrquing de l'Hipercor, a l'avinguda Meridiana de Barcelona, sintetitza el desemparament de les víctimes en una imatge de l'acte institucional amb víctimes i diputats que es va fer per commemorar els 30 anys de l’atemptat terrorista: “Quan es va fer l’homenatge al Parlament ens van fer seure a la quarta fila. És una bona metàfora, perquè l’únic que han fet és donar-nos l'esquena”, assegura en una de les entrevistes que es pot veure a l’exposició 'La ferida d’Hipercor. Barcelona 1987', comissariada per l’historiador i periodista Francesc Valls. Els pares de Morales van morir en l'atemptat, però com que no estaven casats, ell no apareixia com a víctima a la sentència del 1989. La seva, com la de totes les víctimes, és una llarga lluita per obtenir el reconeixement.

]]> Fa unes setmanes vaig tenir el plaer d’entrevistar Nazario amb ocasió de la publicació del seu estripat llibre de memòries La vida cotidiana del dibujante underground. El ninotaire i il·lustrador va ser un dels símbols més coneguts d’allò que es va arribar a conèixer com l’underground barceloní de finals dels anys setanta. Entre el variat i sorprenent anecdotari va sortir un dels mites d’aquella època, les comunes. Una de les més mítiques va ser la del carrer Comerç, on Nazario vivia, entre d’altres, amb un jove Mariscal. Més endavant va sortir, esclar, el tema d’Ocaña i el seu pis a plaça Reial, on l’oci, el fornici i la creació anaven ben junts i barrejats. Aquella gent no entenia el procés artístic separat de l’expansió vital, que, en aquells anys libèrrims, passava obligatòriament pel llit i el bar.

]]>

El projecte Cohabitar entre- [emergències institucionals / pràctiques artístiques / processos col·lectius] és el projecte escollit per la programació del 2016 del Centre d’Art Contemporani de Barcelona Fabra i Coats. Els col·lectius Idensitat, LaFundició, Sinapsis i Transductores seran els autors d’un programa que es planteja com "un dispositiu per activar el Centre d’Art com a creador i catalitzador d’interaccions entre pràctiques artístiques i espais socials", ha anunciat avui l'Ajuntament.

]]>