Una papallona que va des del Canadà fins a Mèxic per hivernar i reproduir-se, una balena que té el rècord de la seva espècie amb 22.500 kilòmetres de viatge a través dels oceans o el xatrac àrtic, una au que -atenció, spoiler- ostenta la migració més llarga del món animal. Ara que comença la primavera i amb ella moltes espècies es posen en moviment, t'expliquem les principals rutes migratòries de la fauna planetària. Les autopistes de la vida salvatge.

Emigrar és sempre una experiència difícil, però encara es complica més si no coneixes ningú al país on vas, si l'idioma i els costums són diferents i si només tens quinze anys i el viatge és en pastera i no saps nedar. Però això no és tot: quan arribes a destí descobreixes que res era tan fàcil com semblava i que tornar els diners que t'han deixat per fer el viatge serà gairebé impossible.

Dues preguntes per marcar el debat. ¿El sobiranisme progressista defuig debatre sobre la gestió dels fluxos migratoris i el seu impacte en la cohesió social, la disponibilitat d'habitatge o la minorització del català? O, per contra, el nacionalisme conservador el que fa és sumar-se –intencionadament o no– a la criminalització de les persones estrangeres? Formacions com Aliança Catalana o Vox pugen a les enquestes amb un discurs excloent que prioritza els catalans o els espanyols i sovint criminalitza els immigrants. Es beneficien, a més, d'altaveus tan potents com el trumpisme i tot el seu eco mediàtic. Un creixement que té les seves repercussions als territoris veïns.

Suècia va guanyar-se durant anys la reputació de ser un dels països més generosos del món amb els refugiats. Primer van ser els xilens que fugien del règim d'Augusto Pinochet; després, els refugiats de la guerra dels Balcans, i fa deu anys, els sirians que escapaven de la guerra civil i la dictadura de Bashar al-Assad. Durant el 2015, el país escandinau va rebre uns 163.000 sol·licitants d'asil; només Alemanya en va acollir més. Ara, aquesta política de portes obertes ha quedat totalment enterrada, sobretot des que l'actual govern conservador va assolir el poder el 2022 amb la crossa necessària del partit d'extrema dreta Demòcrates de Suècia.

La mà dura contra la immigració que el govern de Dinamarca ha anat impulsant en els últims anys s’ha endut un significant revés per part de la justícia europea, ara que altres països europeus, amb el Regne Unit al capdavant, pretenen emular el model migratori danès.

Els Mossos d'Esquadra han detingut a Barcelona una dona de 42 anys presumptament relacionada amb una organització que cobrava fins a 10.000 euros a menors migrants a canvi d'ajudar-los a arribar fins al nord d'Europa. Els investigadors han conclòs que aquest grup criminal seguia un mètode "perfectament organitzat" per cobrar als menors a canvi de viatjar des de Somàlia fins a països nòrdics acompanyats d'un adult que els facilitava passaports, mòbils i targetes bancàries.

L’any 2023, Tunísia es va convertir en un maldecap per als polítics europeus, sobretot per al govern italià d'extrema dreta de Giorgia Meloni. Aquell any unes 140.000 persones van salpar de les platges tunisianes rumb a Europa, i un 70% hi van poder arribar. Les xifres contrastaven amb les del seu veí, Algèria. Amb una població quasi quatre vegades superior, el mateix 2023 es va registrar la sortida de poc més de 2.200 persones. Dos anys després, els papers s’han invertit, a l’anomenada ruta del Mediterrani central: Tunísia ha segellat gairebé del tot les seves platges, mentre que a Algèria s’ha disparat la sortida de pasteres.  

Tragèdia en la ruta migratòria. Les autoritats de Mauritània han recuperat una setantena de cadàvers després del naufragi d'una pastera que traslladava més d'un centenar de migrants cap a les Canàries. L'embarcació es va enfonsar aquest dijous a la zona de M’haijratt, a uns 60 quilòmetres al nord de Nouakchott, i transportava majoritàriament migrants de Zàmbia i el Senegal.

L'àvia Dolors ens obre la porta del seu apartament a peu de carrer, a Mataró. Després apareixen, des de l'apartament contigu, la Bintou Jarju i els seus fills, l'Arlet i el Sam, de 12 i 10 anys respectivament, amb cara d'haver anat a dormir tard. Són Santes i la ciutat està de festa. El Sam és a la colla de diables, i l'Arlet gaudeix més amb els concerts, m'expliquen. Durant la sessió de fotografies per al nostre reportatge, trets físics diversos componen les imatges: la Dolors és més aviat baixeta i blanca de pell, mentre que la seva filla Bintou i els nens —que són catalanosenegalesos— tenen la pell negra i són tirant a alts. ¿Com és que encara ara recauen tants prejudicis sobre unes diferències tan naturalitzades en aquesta família?

Les rutes migratòries cap a Europa s'estan reconfigurant i l'arribada de pasteres s'ha intensificat a les Balears. Aquest fenomen no és nou: es coneix com a "efecte globus", és a dir, quan es pressiona una via migratòria, el flux de persones no es redueix sinó que es redirigeix. L'últim informe del ministeri de l'Interior constata que les arribades irregulars a Espanya s'han reduït gairebé un 30% respecte a l'any passat, amb 22.000 migrants aquest any, uns 9.100 menys. Ara bé, mentre les Canàries, històricament epicentre del drama migratori, han experimentat una caiguda del 46,7%, les Balears han registrat un augment del 77%.

Si la situació no canvia, aviat la família de la Nadira [nom fictici, com el de la resta de testimonis] complirà un any a l’alberg privat Sant Màrius, derivada pels serveis socials. Hi viu amb les seves quatre filles —de 19, 16, 10 i 9 anys—, després que el seu marit arruïnés la família al casino. Després que els cops es fessin habituals a la relació. Després que la Nadira trobés la força per deixar-lo, per convertir-lo en el seu ex. Després dels judicis i les condemnes, van deixar les nenes indocumentades. Els serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona allotgen, en establiments turístics, unes tres mil persones vulnerables com elles, el 41% de les quals són famílies monoparentals, amb un 92% de dones com a referents adults.

La pompa britànica i la grandeur francesa s'han citat aquest dimarts a Windsor. Amb 41 salves d'honor i La marsellesa, el rei Carles III i la reina Camila han rebut poc després del migdia el president de la República Francesa, Emmanuel Macron, i la seva dona, Brigitte Macron, en la primera visita d'estat d'un mandatari francès des del 2008 i també la primera d'un cap d'estat de la Unió Europea des del Brexit. Una passejada en carrossa descoberta –Macron i el rei en una, i la reina i Brigitte Macron en una altra; seguida d'una tercera amb el príncep Guillem i Kate Middleton– pels carrers d'un poble de conte de fades plens de gent que no ha dubtat a sortir a veure l'espectacle, ha sigut el primer dels actes de tres dies d'intensa agenda diplomàtica i política, que culminarà dijous amb una cimera amb el primer ministre, Keir Starmer.

El Tribunal Suprem dels Estats Units ha autoritzat aquest divendres l’administració de Donald Trump a suspendre un programa de permisos temporals impulsat durant l’era Biden que permetia a 532.000 immigrants de Cuba, Haití, Nicaragua i Veneçuela viure i treballar temporalment als Estats Units. És la segona vegada aquest mes que el màxim tribunal dona suport als intents de Trump de revocar proteccions legals temporals a immigrants. Prèviament, el Tribunal Suprem ja havia obert la porta a posar fi a un altre programa que concedia permisos de treball a centenars de milers de veneçolans.

No és nostàlgia, ho prometo, però l’apagada general de l’altre dia em va portar al temps perdut de la primera infantesa, abans dels 8 anys. Hi ha una frontera precisa marcada en la biografia de qualsevol emigrant, el punt en què es produeix el trasllat i ja tota la memòria s’organitza en funció d’això, entre l’AE, abans de l’emigració i el que va venir després. Quan, com en el nostre cas, el que deixem enrere és una societat tradicional i rural, el contrast entre les dues realitats converteix aquest punt en una falla. Sento que puc viatjar en el temps perquè parlar de la vida abans dels vuit anys és parlar d’una societat preindustrial, precapitalista, pretot, de fet. El Vicenç Pasqual, un professor d’història amb una extraordinària capacitat expositiva, apassionat per la matèria que explicava, mirava de fer-nos entendre la importància del guaret i jo podia recordar que a casa feien això mateix encara que no sabia com dir-ne, d’aquest deixar descansar la terra en la llengua de la meva família. Tot aquell món, de fet, es va donar en amazic, l’idioma d’AE, i feines vaig tenir, quan vaig voler traslladar-lo a la pàgina escrita, a trobar les correspondències de cada cosa. Encara ara em venen paraules d’estris o elements d’aquella vida de pagès que no sé ben bé com es diuen ni en català ni en castellà. Tot aquell univers va quedar encapsulat en si mateix articulat per un llenguatge que els parlants han deixat de fer servir en una societat que no el necessita per a res. És una manera de veure exactament com es produeixen els grans canvis, com evolucionem amb les transformacions que provoquen els diferents sistemes econòmics. O sigui que si algú va néixer en un entorn rural i s'instal·la a Europa és pràcticament impossible que no s’hi adapti. 

Els treballadors migrants guanyen pes en sectors d'alt valor afegit, en concret en activitats professionals científiques i tècniques, així com en les vinculades a la informació i la comunicació. En el primer cas, la Seguretat Social ha registrat un increment dels afiliats estrangers d'un 7,8% al conjunt de l'Estat aquest mes de març en comparació amb el mes de març del 2024, mentre que en el segon cas l'augment és d'un 6,3%, segons ha donat a conèixer aquest dimecres el ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

Un grup de 40 migrants als quals Itàlia ha denegat l'asil han arribat aquest divendres a Albània, on seran reclosos a l'espera de ser repatriats als seus països d'origen, segons informa la premsa local. Es tracta del quart intent del govern de Giorgia Meloni, després que la justícia tombés els anteriors trasllats. Els migrants han desembarcat al port de Shëngjin i seran traslladats al centre de Gjadër, una de les instal·lacions d'internament construïdes per Itàlia al país balcànic en el marc d'un controvertit acord entre Roma i Tirana pensat per externalitzar l'acollida dels migrants rescatats al Mediterrani, amb la idea que ni tan sols trepitgessin territori italià.

La tendència de la Unió Europea d’externalitzar problemes socials complexos a tercers països no ha deixat de créixer els últims anys. Mentre l’acord entre Itàlia i Albània per tancar els migrants pendents d’asil en centres d’internament acaparava l’atenció internacional, un altre pacte entre Dinamarca i Kosovo passava més desapercebut.

Al final, totes les dones es reconeixen en les històries de les altres. “Som tan iguals, no ens han passat coses tan diferents!”, repeteixen. Són una vintena i tenen en comú que van haver de deixar la seva terra per emigrar a Catalunya i s’han instal·lat a Can Padró, un barri de Cornellà de Llobregat acostumat a acollir migrants. Com els que van arribar-hi als 60 procedents d’Extremadura o Andalusia i els que, a partir d’aquest nou segle, procedeixen de l’Amèrica Llatina. Avui aquest grup heterogeni –per procedència i també per generació– s’ha trobat en una sala de l’associació de veïns en una activitat que organitza Càritas per promocionar, precisament, la coneixença i la interacció entre veïnes que segurament si no fos per espais com aquest no coincidirien.

Girona ha viscut una metamorfosi gastronòmica de primer nivell al Barri Vell d'ençà de la pandèmia. Qui no hagi visitat la ciutat en cinc anys se sorprendrà de la quantitat de restaurants nous que hi ha a la part antiga. Però no és l'únic focus on han nascut nous projectes. Els barris amb més presència de migrants també viuen la seva pròpia transformació pel que fa a la restauració. Amb més d'un 40% de població d'origen estranger, Salt és un municipi que es caracteritza per la seva diversitat cultural. Però és que el barri de Girona que hi limita té un pes migratori superior, de gairebé el 45%. És Santa Eugènia de Ter, on els darrers anys ha fet eclosió l'oferta de restaurants amb cuines d'arreu del món. Mentre que fa uns mesos va obrir el primer local amb cuina de Gàmbia i el Senegal a Salt, just a la frontera entre els dos municipis es concentra bona part de l'oferta de gastronomia llatinoamericana.

Donald Trump ha tornat a la Casa Blanca amb unes quantes idees clares, sobretot expulsar tants migrants com pugui i aplicar una política econòmica proteccionista a través d'aranzels agressius. Totes dues línies d'actuació tenen una víctima col·lateral clara, Mèxic. Parlem de com es rep el segon mandat de Trump al país veí amb Martha Ramos, directora d'Organización Editorial Mexicana, la companyia mexicana més gran de mitjans impresos.