Immigració
Internacional 21/02/2021

El camí de Dinamarca cap als "zero" refugiats

El govern socialdemòcrata continua la línia dura i només dona asil a 600 persones

3 min
La  primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen.
Disponible en:

Malmö (Suècia)“Zero demandants d’asil”. Aquesta és l’ambició de la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, que un any i mig després de guanyar les eleccions ha reafirmat que el govern socialdemòcrata manté la línia dura contra la immigració de l’anterior govern liberalconservador. “No podem prometre zero demandants d’asil, però sí que podem establir aquest objectiu”, va dir Frederiksen en un dels últims debats parlamentaris. “Ens hem d’assegurar que no arribi massa gent al nostre país, perquè si no no hi haurà cohesió social. Ara mateix ja suposa un desafiament”, va argumentar. 

L’any passat Dinamarca va concedir asil a unes 600 persones (de les 1.547 que ho havien sol·licitat), la xifra més baixa des que n'hi ha registres, que van començar el 1992. Segons el ministre d’Afers Exteriors i Integració, Mattias Tesfaye, això és “una molt bona notícia” i, tot i que admet que la crisi del coronavirus hi ha influït, considera que es deu “sobretot a l’estricta política d’immigració” del país escandinau.

Tesfaye, que és fill d’un refugiat etíop, insisteix que l’objectiu del govern és no rebre cap sol·licitant d’asil “espontani”, de manera que es pugui establir un sistema de “quotes controlades”. Per això el govern danès està treballant per establir centres de recepció de refugiats fora d’Europa, al nord d’Àfrica o l’Orient Mitjà. “Ningú hauria d’arriscar la vida en un vaixell inflable a través del Mediterrani”, s'excusa el ministre danès. 

Un rescat de l'ONG Open Arms en aigües internacionals del Mediterrani central.

Pocs mesos després de prendre possessió, el govern en minoria de Frederiksen va anunciar que Dinamarca està disposada a tornar a acollir la quota de refugiats acordats amb l’ONU per donar asil a les persones que no poden tornar als seus països per culpa de guerres, conflictes o persecucions continuades. Des que va signar aquest conveni el 1989, Dinamarca havia rebut 500 refugiats cada any. Fins al 2016, quan el govern va decidir aturar el programa després que el país rebés un pic de 21.000 sol·licituds d’asil el 2015. D’aquestes, se’n van concedir 10.900, el màxim de les últimes dues dècades, però cal remuntar-se fins al 1995 per trobar la xifra més elevada, ja que aquell any el país escandinau va concedir més de 20.000 asils. 

Tot i la importància del debat migratori dels últims anys a Dinamarca, les xifres no tenen res a veure amb les dels seus dos països veïns: Alemanya, el país que més refugiats va acollir el 2015, i Suècia, amb la xifra més alta en relació a la població. Amb 10 milions d’habitants, Suècia ha rebut més de 460.000 sol·licituds d’asil des del 2010 –n’ha concedit unes 235.000–, amb el rècord de més de 162.000 peticions només durant el 2015.  

La crisi migratòria a Europa va coincidir amb l’entrada del govern danès de dretes de Lars Løkke Rasmussen, que va implantar algunes de les lleis més restrictives d’Europa, com un Codi Penal més dur als barris majoritàriament habitats per immigrants (oficialment denominats guetos), la prohibició del burca als espais públics, l’ampliació dels temps d’espera per poder sol·licitar la reunificació familiar i la coneguda com a llei de joies, que permet a la policia requisar diners i objectes als refugiats perquè contribueixin a sufragar el cost dels serveis públics. 

La cara més visible d’aquestes mesures va ser la llavors ministra d’Immigració, Inger Støjberg. Justament aquesta setmana, el Parlament danès ha aprovat engegar un procés d’impeachment contra Støjberg per haver ordenat la separació de parelles de refugiats menors d’edat, una mesura que va justificar per evitar matrimonis forçats però que s’ha demostrat que era il·legal. 

En aquell moment el govern danès depenia del partit d’extrema dreta Partit Popular Danès (DF, per les sigles en danès), que ha tingut un paper principal durant les últimes dues dècades a l’hora d'implantar una política contra la immigració molt dura a Dinamarca. Malgrat que els socialdemòcrates eren a l’oposició van donar suport a totes aquestes mesures restrictives al Parlament, i a la campanya de les eleccions del juny del 2019 el partit de l’actual primera ministra va deixar clar que tenia intenció de mantenir-se en la mateixa línia. Això li ha reportat un traspàs de vots del DF, que ara mateix registra mínims històrics en intenció de vot, al voltant del 5%.

stats