Si a algú, a mitja projecció d'aquesta pel·lícula, li ve al cap el pensament intrusiu que si, en lloc d'Eddington, el poble que hi surt es digués Springfield i, en comptes d’un film, això fos un episodi d'Els Simpson tot plegat tindria més gràcia, poca cosa hi hauria a rebatre. Perquè com a comèdia negra sobre els comportaments dels ciutadans rasos nord-americans en situacions concretes, Eddington justeja. I, compte, perquè encara seria una analogia benèvola. Si en lloc de la perspectiva de la sàtira es vol valorar la nova pel·lícula d’Ari Aster com a al·legoria dels Estats Units a partir dels successos que tenen lloc al microcosmos d’un poble petit, tal com ha fet, per exemple, John Sayles en repetides ocasions (Lone star, La terra promesa, Silver City…), llavors la comparació seria sagnant.

Un dels grans temes del món actual és com la polarització ideològica de la política s’està traslladant cada vegada més a la vida quotidiana i posa en risc la convivència, sobretot en una societat armada fins a les dents com la nord-americana. En aquesta direcció apunta Ari Aster a Eddington, el debut en la competició oficial del Festival de Canes del director d’Hereditary (2018) i Midsommar (2019), que després de ser aclamat com a mestre del terror modern en els seus primers films sembla decidit a ampliar registres. Ja ho va fer en la dislocada comèdia existencial Beau té por (2023) i repeteix la jugada a Eddington imprimint un to obertament satíric i misantròpic a la història, que segueix un xèrif més aviat sapastre (Joaquin Phoenix) i amb un matrimoni disfuncional en el seu enfrontament amb l’alcalde de la seva ciutat durant els inicis de la pandèmia de coronavirus.

Fora dubtes. Joker: folie à deux és una de les aproximacions més insòlites i estimulants al musical dutes a terme des del cinema contemporani. Dos anys després dels esdeveniments de la primera entrega, retrobem Arthur Fleck (Joaquin Phoenix) tancat a la presó tot esperant el judici. Quan el protagonista coneix la Lee (Lady Gaga), una Harley Quinn molt allunyada, com a fan fatal, de les representacions més típiques del personatge, comença a evadir-se de la realitat que l'envolta a través de sobris números a partir de grans estàndards del repertori musical nord-americà. Com tants d'altres abans que ell, el Joker troba en el musical un espai on expressar els seus sentiments reprimits i alhora una forma d'entreteniment en què també se sent com a casa.

Cinc anys després d’endur-se un sorprenent Lleó d’Or amb la primera entrega de Joker, el nord-americà Todd Phillips ha desembarcat aquest dimecres a Venècia, acompanyat de Joaquin Phoenix i Lady Gaga, per presentar en la secció oficial del certamen italià Joker: folie à deux. “Guanyar el Lleó d’Or va ser increïble, i ara estrenar la segona part a la Mostra em semblava el més lògic –ha comentat Phillips davant la premsa acreditada–, tot i que he de reconèixer que aquesta vegada estic encara més nerviós que aleshores”.

La idea era dedicar una simfonia a l'"alliberador d’Europa", l’home que encarnava els ideals de la Revolució Francesa a principis de segle, però en coronar-se emperador el 1804 Beethoven va esborrar aquell títol de la seva partitura amb un ganivet, va deixar un forat en el paper i va acabar titulant la seva simfonia simplement Heroica. La decepció o la preocupació sobre els ideals europeus no és només cosa d’ara, doncs, sinó que es remunta a l’època on el debat també era entre els drets bàsics i la pulsió imperialista. El fenomen Napoleó va començar semblant una victòria contra els privilegis de l’aristocràcia i va acabar esdevenint un jacobinisme expansionista que ja no tenia res a veure amb la llibertat, la igualtat o la fraternitat. Una mena de premonició de Hitler: d’haver comprès les angoixes del poble a acabar lluitant contra fantasmes que ja no eren ben bé del poble.

L'últim pla del nou biopic al voltant de Napoleó Bonaparte és un cartell amb el nombre de morts en les batalles que va comandar, que contrasta amb les víctimes d'altres guerres. Aquesta informació obre l'interrogant sobre què mesuren aquestes dades, la grandesa del general o la seva ineptitud mortífera. Tota la pel·lícula que hem vist abans no aclareix la perspectiva. Perquè el retrat de Napoleó que ofereix Ridley Scott combina el que seria una inevitable fascinació per aquesta figura de poder absolut en l'Europa del tombant del segle XVIII al XIX amb una certa desmitificació de la seva aura a través de detalls de la vida íntima amb Josefina i dels errors en les últimes campanyes.

"França, exèrcit i Josefina". Són les tres obsessions de l'emperador Napoleó Bonaparte que relata la nova pel·lícula de Ridley Scott, que s'estrena aquest divendres 24 de novembre. El director britànic, de 86 anys, responsable de films com Alien (1979), Blade Runner (1982), Thelma & Louise (1991) i Gladiator (2000), entoma una empresa ambiciosa, el somni que Stanley Kubrick mai va poder complir: portar al cinema la biografia d'un personatge històric amb una bibliografia extensíssima i a qui el cineasta Abel Gance va dedicar una aclaparadora epopeia fílmica el 1927.

Tot i haver començat la seva trajectòria signant dues fites del terror contemporani, Hereditary i Midsommar, Ari Aster es va afanyar a declarar que no tenia intenció de viure en el calfred eternament. Beau tiene miedo ens arriba com l’inici de la fase postpor del cineasta, però tinc una mala notícia per a ell: tot i que és possible que Aster consideri que ha tancat una etapa, l’horror no sembla disposat a deixar-lo escapar tan fàcilment.

La cantant nord-americana Lady Gaga ha publicat al seu perfil d'Instagram la primera fotografia de la seqüela de la pel·lícula Joker, la que serà la seva nova pel·lícula i que protagonitzarà al costat de Joaquin Phoenix. El film tindrà com a títol Joker: folie à deux (Joker: bogeria a dos), que és la frase que l'artista polifacètica ha utilitzat per acompanyar aquesta primera publicació instantània a les xarxes. En aquesta fotografia apareix un primer pla de la intèrpret de Born this way al costat de Phoenix, caracteritzat com el personatge de Joker, tots dos de perfil i amb actitud dramàtica.

Els actors Joaquin Phoenix i Rooney Mara tornaran a treballar junts gràcies al film The island, un thriller del polonès Pawel Pawlikowski que començarà a rodar-se el 2023 i que està inspirat en una història real, indiquen alguns mitjans especialitzats. Phoenix, de 47 anys, i Mara, de 37, encarnaran una parella que a la dècada del 1930 dona l'esquena a la civilització per construir el seu propi paradís privat en una illa deserta. Però, com era previsible, aquest particular edèn es veurà amenaçat quan, després de ser descoberta per un iot, l'illa comença a aparèixer als diaris europeus i una comtessa es proposa erigir un hotel de luxe al costat dels seus dos únics ocupants, avança la revista Variety. L'arribada de la dona desencadenarà una guerra psicològica “a l'antiga”, en què la gelosia i la seducció acaben desembocant en un assassinat.

Després de mesos d'especulacions, Lady Gaga ha confirmat aquesta matinada que actuarà amb Joaquin Phoenix a l'esperada seqüela de la pel·lícula Joker, que s'estrenarà el 4 d'octubre del 2024, exactament cinc anys després de la primera cinta. A diferència del to greu de la pel·lícula original, aquesta seqüela serà un musical titulat Joker: Folie à deux, que estarà dirigit de nou per Todd Phillips i en què s'espera que Gaga doni vida a Harley Quinn, la companya del Joker. La cantant, que ja va estar nominada a l'Oscar el 2019 per Ha nacido una estrella, ha publicat un tuit amb només la data d'estrena del film, però no ha donat més detalls sobre el seu paper. S'espera que el guió de la seqüela aprofundeixi en la relació entre el Joker i Harley Quinn.

Els actors Joaquin Phoenix i Rooney Mara han estat pares d'un nen, a qui han posat River, com el difunt germà de l'actor. La notícia la va revelar a l'escenari de Festival de Cinema de Zuric pel director i amic de la parella Víktor Kossakovsky, que hi estava promocionant la pel·lícula Gunda, de la qual Phoenix és productor. En disculpar l'absència de l'actor, Kossakovsky va dir: "Acaba de tenir un nadó, per cert, un bonic fill que es diu River". Tot i això, els representants de Mara, de 35 anys, i Phoenix, de 45, no han confirmat la notícia.

La pel·lícula 1917 ha sigut la gran triomfadora de la 73a edició dels premis Bafta, que són l'avantsala dels Oscars. El film de Sam Mendes ha guanyat set guardons, entre els quals hi ha el de millor pel·lícula i el de millor director. Aquesta història de dos amics a les trinxeres durant la Primera Guerra Mundial estava nominada a nou categories i finalment ha aconseguit guanyar les de millor film britànic, millor so, millor fotografia, millor disseny de producció i millors efectes visuals.

Els actors Joaquin Phoenix i Rooney Mara s'han promès. Després de tres anys de relació, la parella hauria decidit oficialitzar la situació. La notícia, que la va avançar diumenge 'US Weekly', encara no ha tingut la confirmació de la parella ni dels seus representants, que tampoc l'han desmentit. Els primers rumors de compromís van començar el maig passat, quan els paparazzis van fer unes fotos d'ella en què se li veia un espectacular anell de diamants.

D’on deu venir la fama d’esquerpa i tímida que arrossega Lynne Ramsay? ¿Potser del seu cinema sec i introvertit, escàs en diàlegs i d’imatges poderoses? A Sant Sebastià, on la directora va presentar al setembre En realidad, nunca estuviste aquí, l’escocesa es va mostrar encantadora amb la premsa, sempre riallera i ocurrent, i fins i tot es va atrevir amb el castellà. “Vaig tenir un xicot mallorquí i sovint anàvem a Palma -recorda-. La seva àvia no parlava anglès, però ens vam acabar entenent”.

Sorpresa monumental al Festival de Canes. 'The square', del suec Ruben Östlund, que no sortia en cap de les travesses, s'ha endut finalment la Palma d'Or. El film, una comèdia enverinada que protagonitza el director d'un museu d'art modern, va dividir el públic en la projecció per la seva crítica efectista de la pedanteria i la impostació del món artístic. Östlund, un habitual del circuït de festivals europeu que l'any passat va estar a punt de ser nominat als Oscars per 'Força major', fa un salt de gegant guanyant la Palma d'Or en la seva primera participació a la secció oficial de Canes.

Després de films tan dramàtics com 'Pous d'ambició' i 'The master', el director Paul Thomas Anderson torna a la comèdia excèntrica que ja va posar en pràctica a 'Punch drunk love'. La nova pel·lícula del nord-americà, 'Inherent vice', adapta al cinema la novel·la homònima de Thomas Pynchon sobre un detectiu de Los Angeles, Larry Doc Sportello, que és contractat per una antiga nòvia per investigar la desaparició del seu actual marit milionari.