<![CDATA[Ara.cat - bosc]]> 10 <![CDATA[Al Ridaura]]> Emboscar-me per sota una pluja d’arbres, netejar-te de notícies i opinions interessades, jo que vaig créixer a la desembocadura del Ridaura vaig remuntar-lo a peu l’altre dia, sortint per Llagostera i trescant amunt, d’unes ruïnes de molí a les altres, la tardor és molt millor com més freda i més solitària, la meva consciència va ser la consciència ara d’un vern, ara d’un gaig, ara d’una arrel, la consciència d’un camaleó amunt pels camins que ressegueixen el Ridaura ensotat emmirallant-lo per sobre, jo trepitjava fulles que per als ulls eren pètals i per a l’orella i els peus eren crostes de pa, i el camí estava fet del meu propi fang, la terra al cul de les basses com carn macerada, i a sota de cada suro hi havia una congregació de glans amb les closques marrons i lluents d’escarabat jove, i vaig sentir caure una gla a darrere meu, un dit de fusta del bosc que s’havia desprès del didal i m’havia fet un toc sonor a l’esquena, el suro s’havia mogut a la seva manera, ells caminen així, un pas endavant cada gla que germina, els arbres volien seguir-me, s’estiraven, es vinclaven, es tensaven, els troncs treien múscul, les venes d’heura s'inflaven, els pollancres obrien els braços mirant de volar, eren mans i expressions, i hi havia fulles que s'arrencaven d’una alzina i travessaven el camí volant per davant meu i anaven a clavar-se entre les fulles d’una altra alzina, però no eren fulles, eren ocells, totes les fulles eren ocells, el bosc se’n volia anar volant i no podia, arbre per arbre s’arrapava al cel amb la mà, lligava amb les cordes dels troncs el cel a la terra, i vaig fixar-me en els mitjons, camals i genolleres de molsa que duien els arbres, fina com tel o gruixuda com de vellut, les pedres fetes coixins tous, verds del verd que els arbres havien perdut com peixos transparents que perden l’escata de fulla i només veus l’espina, i vaig arribar per un corriol a un salt d’aigua que regalimava per una gran roca negra de carbó moll que tenia la forma d’un crani i gotejava sobre la llera fina, i de cop el sol va omplir els arbres de monedes d’or, la vegetació va daurar-se, una mica borratxa, com si pel Ridaura baixés xampany, les fulles dels verns balderes i a punt de caure eren efervescents i els ocells mateixos, sent d'or, volaven, fins que les falgueres van tornar al seu color i l’aigua aturada va esquerdar-se altre cop amb el reflex de branques pelades entre clapes de confeti verd i vermell de fullaraca que hi flotava, i jo a dintre uns budells que em digerien, amb l’escriptura arrapada com l'heura a la columna d’un tronc.

]]> <![CDATA[Uns boscos per al futur]]>

Aquests dies estem tornant a viure de prop el drama dels incendis forestals. No només són un problema per al medi ambient i el paisatge, sinó que han passat a ser un problema de seguretat ciutadana. Cal prendre’s seriosament el que podria passar amb l’enorme extensió d’urbanitzacions al bosc que tenim a Catalunya. 

]]> <![CDATA[Tres dies de pluja]]> La pluja del cap de setmana va ser un parèntesi al·lucinogen en la sequera, però aquest parèntesi portava a dintre altres parèntesis. Les aigües van separar-se una estona i vaig poder passar. Va sortir el sol. El bosc s’havia tornat un bosc d’algues. Vaig entrar-hi i vaig nedar entre l’aigua solidificada, les plantes i els arbres, com un peix. Les branques feien onades. Els núvols navegaven per sobre meu amb el velam inflat, em passaven per sobre el timó, la quilla blanca. Les gotes lluminoses penjaven com fruites petites, salaven les fulles, feien bombolletes d’aire, com la piuladissa dels ocells.

]]> <![CDATA[Bruc i marfull florits]]> L’animal verd de pell tibada i brillant, l’arquitectura del bosc de l’Ardenya, no para de bellugar-se, tan quiet. Potser espera l’incendi. Aturats, els suros mouen la cintura i ballen amb els braços, protegits amb l’armadura grisa de roca tova. Els pins s’ho miren palplantats i les serps escatades dels troncs de cirerer obren els brolladors de fulles. Els lliris salvatges de color lila, el romaní i el marfull fan rams espontanis, el bruc s’estarrufa. Silenci amb pessics d’ocells que piulen. Camino cap a Tossa pel budellam del bosc, amagat en aquestes paraules com un maqui en plena dictadura.

]]> <![CDATA[La pega i el bosc]]>

Contràriament al corrent que defensa que els boscos són intocables, hi ha una realitat històrica obtusament ignorada: el seu aprofitament s'ha produït sempre. Es pot afirmar que al país no hi ha boscos madurs intactes, i això és objectivament demostrable. Les úniques masses forestals que poden mostrar un nivell baix d'activitat extractiva són algunes de l’alta muntanya més inaccessible; tot i així se n'ha fet carbó.

]]> <![CDATA[La gestió forestal, la clau per evitar incendis com el del Bages]]>

El foc del Bages va arrasar més de 1.700 hectàrees i una cinquantena d’immobles, amb veïns que, d’un dia per l’altre, van perdre casa seva, amb totes les pertinences i records que hi guardaven. La majoria dels afectats són de River Park, una dels milers d’urbanitzacions que hi ha a Catalunya que es van construir entre els anys 60 i 70, a tocar del bosc, amb una normativa precària que no tenia en compte la prevenció d’incendis. En el marc de l’emergència climàtica actual, els experts adverteixen que cada vegada hi haurà més incendis i seran més virulents, i que cal fomentar activitats que tornin a donar vida als boscos, per crear un mosaic de paisatges que actuïn com a tallafocs naturals. "Sigui provocat o fortuït, no es pot evitar que comenci un incendi, però sí que es pot actuar per evitar que les conseqüències siguin tan dramàtiques. Els boscos no són un problema, sinó que són la solució", recalca l'investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Eduard Plana.

]]> <![CDATA[Dues grans muralles verdes per aturar la desertificació del planeta]]>

La muralla verda de la Xina

Three-North Shelter Forest Program

La desertificació és un procés de degradació de la terra –que es torna infèrtil– que fa anys que creix arreu del món per causes climàtiques i per efecte directe de l’acció humana, com la desforestació, la pastura i altres pràctiques que esgoten els recursos hídrics. En llocs com la Xina, però, la desertificació implica també literalment l’avenç del desert, que es menja terreny any rere any. El desert del Gobi s’acosta cada cop més a Pequín i contribueix a generar tempestes de sorra cada cop més intenses sobre la capital xinesa, que deixen imatges apocalíptiques com les del 15 de març, amb cels taronges i una pol·lució que supera fins a 160 vegades els límits recomanats per a la salut.

]]> <![CDATA[L'Escola Bosc de Cerdanya recapta fons per habilitar un nou "refugi" i poder créixer]]>

L'Escola Bosc Arrels, ubicada a Cerdanya, ha començat una campanya de micromecenatge per tal de poder construir un nou "refugi" on dur a terme bona part de les seves activitats. El projecte va néixer fa 3 anys i en aquest temps s'ha estat a les instal·lacions d'una casa de colònies de Cortariu i, darrerament, al costat de la Casa del Riu de Montellà i Martinet.

]]> <![CDATA[El Consorci Forestal també demana que es reguli l'accés al medi natural]]>

El Consorci Forestal de Catalunya demanarà als diferents partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya que adoptin mesures de regulació de l'accés al medi natural, i que es recuperi el full de ruta pels usos del bosc que fa anys que està aturat. La petició la farà per escrit, coincidint amb els efectes d'un cap de setmana en què espais com el Parc Natural del Montseny han tornat a registrar una sobredimensionada afluència de visitants, tot i la crida de les autoritats a limitar la mobilitat.

]]> <![CDATA[Bolets: l'agafo o no l'agafo, aquesta és la qüestió]]>

És una evidència que la cultura digital actual propicia canvis de manera generalitzada al llarg i ample de la societat. I el món de la natura no s’escapa d’aquesta realitat. Algunes variables de la natura es manifesten en certes formes de la relació que hi manté la societat, com seria el cas del bolets. Una nova via d’identificació dels bolets des de dins del bosc és enviant-ne una imatge en directe.

]]> <![CDATA[Els vigilants del bosc]]>

El diumenge 7 de juliol es va declarar un incendi en una zona boscosa prop de la urbanització Mas Vermell de Querol. Quan hi van arribar els primers efectius terrestres dels bombers, ja feia mitja hora que a la zona hi treballaven voluntaris de les agrupacions de defensa forestal (ADF) de Querol i també de la localitat veïna de Pontons i els mitjans aeris dels bombers. Aquesta situació es viu sovint en molts punts de Catalunya, ja que els bombers tenen unes limitacions evidents a causa de la distància entre els seus parcs i la zona afectada i són les ADF les que han de contenir el foc durant els primers minuts, que són claus per al desenvolupament posterior de l’incendi i perquè no es converteixi en un gran foc forestal.

]]> <![CDATA[Els fantasmes del Cantàbric que han seduït la Fira de Frankfurt]]>

La pluja s’enganxa als arbres com una amfitriona tossuda i implacable. Amb resignació estoica, els càntabres surten al carrer sense paraigües i arronsen les espatlles quan toca parlar del temps. Saben prou bé que l’exuberància dels boscos de la vall del Pas-Pisueña no es pot deslligar d’un sol esquívol i d’una boira omnipresent que pentina les muntanyes els capvespres. El seu territori és d’una naturalesa salvatge, rutines rurals i pobles escassos on les famílies fan vida de portes endins i la solitud és una presència inevitable.

]]> <![CDATA[Prohibit fer foc al bosc fins a l'octubre]]>

Des d'aquest dimecres 15 de març fins el proper 15 d'octubre no es podrà encendre cap foc al bosc, segons ha informat el departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Aquesta prohibició té com a objectiu establir una sèrie de mesures per prevenir els incendis forestals.

]]> <![CDATA[La meva escola és al bosc (literalment)]]>

Des de les 8 fins a les 9.30 del matí, les criatures de l’escola del bosc de Rubió (Anoia) juguen sota teulada, entre quatre parets. Cada nen ha portat a la motxilla l’esmorzar i el dinar, a part d’una ampolla d’aigua. Cap bata.

]]> <![CDATA[Detenen quatre dones per robar aliments i roba valorats en més de 1.000 euros en supermercats de Vic]]>

Els Mossos d'Esquadra van detenir el 22 de gener quatre dones, d'entre 24 i 51 anys, de nacionalitat espanyola i veïnes de Terrassa, com a presumptes autores d'un delicte de furt. Pels volts de les cinc de la tarda dos mossos, que estaven fora de servei, van veure en una pista forestal als afores de Manlleu (Osona) un grup de persones que amagava unes bosses entre unes herbes. Van treure les bosses del maleter d'un vehicle i van marxar. Els agents van acostar-se al lloc per comprovar què havien amagat i van trobar quatre bosses d'escombraries amb productes d'alimentació i roba. La investigació va revelar que els productes -valorats en més de 1.000 euros- havien estat sostrets de supermercats de Vic.

]]> <![CDATA[Una escola de Rubí versiona l'anunci de Nadal d'Ikea per demanar a Artur Mas un edifici nou]]> L'AMPA del col·legi El Bosc de Rubí ha gravat una versió del popular anunci nadalenc d'Ikea per demanar al president Artur Mas que compleixi la seva promesa de construir aquest col·legi a la ciutat. Segons han explicat fonts de l'AMPA, els alumnes es troben en mòduls prefabricats prop del parc de Ca n'Oriol, des que el col·legi va obrir les portes a l'espera que es construeixi un edifici principal.

]]> <![CDATA[24 comarques amb elevat risc d'incendi forestal]]> 24 comarques estan aquest dimecres en situació d'elevat risc d'incendi forestal, segons ha informat el servei de prevenció d'incendis forestals de la Generalitat.

]]> <![CDATA[El foc de l'Empordà reobre el debat: punts foscos de la gestió forestal]]>

El vent, la sequedat i l'orografia s'han conjurat d'una manera fatal en l'incendi de la Jonquera, i el Govern remarca que cap mesura de prevenció hauria pogut evitar la tragèdia. ¿Però s'inverteix prou en el manteniment de les zones forestals?

]]>