Acabes de ser pare del teu primer fill, l'inscrius al Registre Civil i, quan un mes després arriben els seus documents, descobreixes que li han castellanitzat el cognom, i en lloc de 'Garcia' com tu, el teu fill es diu 'García'. Aquest és el cas d'una família catalana que Plataforma per la Llengua ha denunciat després que el Registre Civil hagi ignorat les reiterades peticions de la família perquè esmenin l'error i l'inscriguin de nou amb el cognom del pare que apareix sense accent al seu DNI, passaport i certificats de naixement i matrimoni. Després de diverses reclamacions i d'esgotar la via administrativa, ara la família ha decidit recórrer a la via judicial per aconseguir que els documents del seu fill portin el seu cognom i no un d'imposat en castellà. L'entitat assegura que en els últims cinc anys ha rebut una vintena de queixes per vulneració de drets lingüístics al Registre Civil.

Que ningú de l’Institut Català Internacional per la Pau veiés cap pega a posar la frase “Que aprenguin català!” com una mostra de racisme o exclusió és un error que costa de pair. Segurament és un indici més, i no menor, de fins a quin punt hem perdut aquell gran consens polític i social que havíem tingut des del final de la dictadura franquista al voltant de fer del català la llengua de tothom, i de fer-ho com el mínim comú múltiple de la convivència en un país que no té el poder polític d’expedir carnets d’identitat ni de posar a les seves lleis que el coneixement de la llengua és obligatori.

Les declaracions davant la jutgessa de Jorge Suárez, subdirector general d’Emergències del País Valencià, han revelat un detall que va endarrerir encara més l’enviament del missatge d’alerta als mòbils de la ciutadania: la traducció al català va entretenir-los una bona estona perquè Salomé Pradas, més enllà de retocar el text perquè no fos massa imperatiu, va voler modificar accents i paraules perquè trobava que eren més pròpies del català estàndard que del valencià. En el debat per la traducció, va demanar treure l’accent de València i substituir tipus per tipo i aquest per este. Els mitjans de comunicació catalans s’han fet ressò d’aquesta circumstància, mentre que en els espanyols s’ha passat per alt. A Informativos Telecinco es limitaven a subratllar “el tiempo que invirtieron en materialitzar el mensaje” i en el Telediario de La 1 apuntaven que “El presidente de la Diputación sugirió hacer cambios ortográficos”, sense especificar quins.

El canvi és subtilíssim i substancialíssim. Jo abans demanava un tallat, un cafè amb llet, aquestes paraules habituals del món dels bars, i la cambrera jove em volia entendre. Li semblava que era la seva obligació i que no entendre’m era un defecte a reparar. Tenia raó. No entendre’m era un defecte a reparar. Algun cambrer, potser l’amo de l’establiment, potser feia mala cara, o potser repetia sorneguer: “Pues ale con el 'tayat', manda huevos”. Amb la proliferació de bars regentats per xinesos es va produir l’efecte contrari. Els fills dels amos, darrere la barra, contestaven amb un català perfecte, producte de la immersió.

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que deu notar al clatell l’alè sexi i masclíssim del seu col·lega Santiago Abascal, ha desembeinat un "visat per punts" per als immigrants, amb el qual es dona preferència als que tinguin "més capacitat d'integració" i "coneguin millor la cultura". Segons el president andalús, Juanma Moreno, això vol dir que el castellà hauria de ser “requisit” per obtenir la residència. En una entrevista a Onda Cero, però, ha dit que no, que no és el mateix que demana Junts per Catalunya amb la nostra llengua. Ha dit: "Són coses diferents. Allà hi ha dues llengües. Nosaltres en tenim una. Ells posen l'èmfasi en l'altra llengua cooficial. I nosaltres el que diem és que una llengua universal com el castellà és important conèixer-la".

El lateral esquerre José Manuel Calderón ha durat, com a jugador del Nàstic, menys que un paquet de sis cerveses a la porta d’un Airbnb. Quatre hores, que han servit perquè els aficionats, que tenen memòria, es queixessin per les seves “declaracions catalanòfobes”, després d'assolir l'ascens amb el Còrdova a Segona Divisió”. "Em cago en els morts de tots els catalans", va dir en un directe d’Instagram. I després, va penjar una història on demanava disculpes amb aquestes paraules: "Demano perdó a tota la gent de Barcelona i a tots els catalans pels meus actes en el directe d'aquesta tarda".

Dilluns a la tarda, al programa El diario de Jorge de Telecinco, el seu presentador, Jorge Javier Vázquez, intentava mediar entre dues amigues en conflicte. La Maria Dolors de Barcelona havia gestionat la trobada televisiva sorpresa perquè la seva amiga Ana María estava descontenta amb ella perquè no tenia temps per quedar. Jorge Javier va comprovar l’agenda de la Maria Dolors per assegurar-se que, efectivament, estava molt ocupada. Després va aparèixer l’Ana María, que –suposadament– no sabia qui li havia organitzat aquella ensarronada. Ella és de l'Argentina, està jubilada i fa catorze anys que viu a Barcelona. El presentador s’ho va fer venir bé en la conversa perquè aflorés el motiu de la falta d’entesa entre les dues dones. Després, va tornar a aparèixer la Maria Dolors al plató per aclarir el motiu de tensió entre totes dues. Com és habitual en aquest tipus de programa, van estimular la polèmica, van fer un estira-i-arronsa, fins que, al final –quina casualitat– la Maria Dolors va revelar un argument de pes. Algunes vegades ella convidava l’Ana María perquè s’afegís a activitats que feia amb les seves altres amigues, però l’argentina no hi volia anar perquè parlaven en català. “No me gusta el catalán”, va dir amb contundència. Jorge Javier li va preguntar els anys que feia que vivia a Catalunya: “Yo puedo estar cincuenta años más y no me gustaría”, va insistir taxativa. Aleshores Jorge Javier va fer escarafalls: “Pero qué te cuesta aprender el catalán, con lo bonito qué es, y que es cultura, y que es un idioma maravilloso!” La convidada va repetir: “No quiero”. Jorge Javier va treure una conclusió una mica elemental: “¿Sabes por qué no te gusta? Porque no quieres aprenderlo”. L’Ana María va assegurar que, en part, era perquè aprendre el català li esborraria el seu castellà. Jorge Javier va riure: “Es lo que tiene el catalán. ¡Que te entra por un oído y te borra el castellano!”, va concloure amb sarcasme. “Home, i tant!”, anava repetint el presentador per demostrar que ell també sabia parlar català.

Quan Trump va engegar la guerra comercial en curs (en el que ell va anomenar "Liberation Day", i que a The Economist van rebatejar com a "Ruination Day"), el Partit Popular espanyol va pensar que li havia arribat el moment de fer el paper de partit sistèmic, estructural, capaç d'actuar amb sentit d'estat quan l'ocasió ho requereix. De manera que Feijóo va declarar que, davant d'una agressió com la dels aranzels, el PP es posava al costat del govern espanyol. Encara més, va acusar de poc patriòtics (alerta) aquells que fessin una altra cosa, en referència a Vox.

1. La setmana de la condonació de part del deute de les comunitats autònomes ha acabat amb una propina després del teló final. La presidenta de Madrid, en una entrevista de portada a El Mundo d’aquest diumenge, deixava aquest titular: “Ahora hay que asumir la deuda catalana, nos tratan de idiotas”. Isabel Díaz Ayuso sap quin és el tema que indigna una part de la ciutadania, esparvera els seus fidels i, al capdavall, dona vots al Partit Popular. És la seva versió del “Catalunya ens roba”. Fa dècades que tenen comprovat que, quan les coses van mal dades, atiar la catalanofòbia dona rèdits electorals i titulars gloriosos. A Ayuso, amb una ambició inflada i un cinisme patològic, se li’n fot que sigui veritat allò que afirma, li importa un rave que generi mal rotllo entre persones del seu mateix estat i, si convé, amaga que a la resta d’autonomies també se’ls perdona la part proporcional d’un deute que no haurien pogut tornar mai i que, només en interessos, era una sangonera per a cada comunitat. L’objectiu del Partit Popular no és altre que fer caure Pedro Sánchez i, pel que hem vist novament aquesta setmana, el fi justifica els mitjans. Però sap greu que, en aquest sil·logisme pervers, sempre rebi Catalunya. Tant se val que el Procés estigui en via morta, que l’independentisme ja no sigui majoritari al Parlament i que el català sigui tan sols la llengua habitual d’un terç dels ciutadans. Ja han guanyat, però els agrada rabejar-s’hi. Canya a “los catalanes”. Contra Junqueras i Puigdemont ja no en tenen prou.

Des de diumenge, quan li vas etzibar a l'entrenador de l'Espanyol que no entenies el català "gràcies a Déu", que el teu nom és notícia. Comentem-la. Per començar, segur que ja saps que, en realitat, Déu no té res a veure amb el coneixement de llengües. La ignorància és cosa teva. Però tu vas anar molt més lluny, vas presumir de la ignorància, tot agraint al cel no entendre el català.

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha reclamat la dimissió del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, per les seves paraules contra el català. En concret, l'entitat ha retret al dirigent popular que en unes recents declaracions afirmés que el valencià és una llengua que ha estat "imposada massa temps". "Aquestes paraules són un atac inacceptable contra la llengua pròpia del poble valencià i demostren una incomprensió absoluta de la història i la realitat lingüística del nostre territori. Una persona que expressa aquest tipus de prejudicis no està capacitada per exercir la representació de tot el poble valencià," han defensat des d'ACPV.

Acabem la setmana amb la ressaca del vídeo de la infermera de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Avui, aquesta noia diu a El Mundo que sent la necessitat de “demanar disculpes a tots els que s’hagin pogut sentir ofesos pel seu vídeo”, del qual diu que està molt penedida. També diu que li fa por sortir al carrer perquè li poden clavar una pallissa i que ha demanat ajuda psicològica. Amb el pas de les hores, em sembla més clar que cal sortir del cas concret d’aquesta noia però que cal aprofitar-lo per reaccionar d’una manera tan ferma com natural.

Arcadi Espada conversa amb Manuel Valls a El Mundo. Un fundador de Ciutadans i un dels que ha contribuït amb més fermesa a l'actual decadència del partit. Interessant. Del text, em quedo amb una contradicció interessant. El regidor barceloní –que plegarà en breu, segons anuncia– es passa mitja entrevista dient que si hi ha francofòbia, que si no l'han acceptat per venir de fora, etcètera. (Això ja sorprèn, perquè per no ser acceptat relata entrevistes i dinars amb empresaris, directors de diaris, famílies poderoses...). Però, enmig d'aquest ploriqueig, emergeix una frase, que deixo en VO: "Esta última noticia del nombramiento de ese Jaume Giró como consejero de Economía. El símbolo espectacular de una sociedad contaminada. Giró: La Caixa, el Barça y el Procés. Este es el hombre. Lo tiene todo. ¡Y con toda la prensa encantada!". Aquest "ese". El menyspreu de qui mira per sobre l'espatlla. És un "ese" que fins i tot ha arribat a la frase de portada. Però no és un "ese" prou potent com per tapar la catalanofòbia que comporta parlar de societat contaminada. Tota la conversa supura tírria, per no dir odi. La pregunta, esclar, és si Espada l'ha volgut retratar d'aquesta faiçó així catalanofobiqueta o, senzillament, s'ha deixat endur banalment per l'entusiasme vallenc.

Una mestra del col·legi públic Mediterrani d'Alacant ha estat denunciada per “discriminació lingüística” pel pare d’una alumna per no haver traduït íntegrament al castellà una circular que informava sobre una excursió. Tal com ha avançat el diari La Veu, l'escrit estava redactat tant en valencià com en castellà, com és costum al centre per evitar aquests tipus de conflictes, a excepció de dues línies que, per error, la docent no va traduir al castellà.

La branca de la Fiscalia de Barcelona que s'encarrega dels delictes d'odi i discriminació planteja endurir el càstig en aquells casos vinculats a l'origen territorial i la llengua. En la memòria anual del 2018, Miguel Ángel Aguilar constata l'increment d'atestats policials relacionats amb agressions, insults i amenaces motivades per l'ús d'algun dels idiomes oficials de l'estat espanyol o bé per la comunitat autònoma d'origen, tal com han avançat 'El Periódico' i 'El Mundo'. La proposta que recull el fiscal és modificar el Codi Penal per especificar una pena més greu en aquest tipus de casos, com per exemple els que estan relacionats amb la catalonofòbia, però també amb la resta de territoris de l'Estat.

La Plataforma per la Llengua ha presentat avui la campanya 'Prou de catalanofòbia: no en passis ni una més' i ha denunciat la impunitat dels casos de discriminació lingüística a l'administració, l'empresa i la justícia. Així, l'ONG ha posat de manifest que ha rebut més de 155 queixes per "discriminacions lingüístiques greus" per part de l'administració pública, 23 de les quals des d'inicis d'any, unes xifres que són només "la punta de l'iceberg".