Donald Trump ha estrenat el segon mandat insistint en la seva intenció de recuperar el control del canal de Panamà, i ha amenaçat fins i tot amb una intervenció militar sobre el pas que uneix els oceans Atlàntic i Pacífic i pel qual circula el 5 % del comerç mundial (14.000 vaixells cada any). La justificació del mandatari és posar fre al seu gran rival econòmic: la Xina, el país a qui acusa sense proves de controlar el Canal. “No el vam donar a la Xina. El vam donar a Panamà”, va deixar anar el president. “Hem estat molt maltractats per aquest imprudent regal que mai no havíem d'haver lliurat i la promesa de Panamà s'ha trencat. Els vaixells nord-americans estan sobrecarregats amb tarifes i no els tracten de manera justa”, va denunciar Trump.

Va començar amb una crida a Twitter l'abril del 2021. Jorge Cárcamo i Cristofer Rodríguez van demanar quins eren "els discos essencials per a la història d'Amèrica Llatina". Una primera llista de 100 discos va anar creixent fins a arribar a una més àmplia de 600. A més d'un marc temporal (1920-2020), el grup impulsor de la llista, format per mitja dotzena de persones, va fixar un criteri geogràfic: "llatinoamericà entès des d'una perspectiva descolonial, sense considerar Europa". Per això no hi ha artistes espanyols ni portuguesos (no hi busquin ni Amália Rodrigues, ni Madredeus, ni Joaquín Sabina, ni Joan Manuel Serrat ni Rosalía). La geografia de la llista va des de Mèxic fins a Xile, incloent-hi el Brasil i les illes del Carib, però també "les zones hispanes dels Estats Units".

Nova jornada de ritmes llatins i afrocubans al Cruïlla després de l’èxit de l’any passat, i amb tres noms que atresoren més de cinquanta anys d’història. Cadascun, a més a més, protagonista principal de la història de la música: la cantant cubana Omara Portuondo, el grup cubà Los Van Van i el geni panameny Rubén Blades.

El Festival Cruïlla, que se celebra al Parc del Fòrum des del 2008, desplegarà des d’aquest dimecres fins dissabte una programació que manté les constants artístiques de l’any passat. Hi repeteix Rubén Blades, que comparteix les lletres grosses del cartell amb grups com Placebo, Sigur Rós, Antònia Font i The Offspring. Respecte a l’any passat, el preu de l’abonament per als quatre dies ha passat de 132,50 a 171,20 euros (tot i que hi havia ofertes més econòmiques), i també hi ha hagut un increment en les entrades diàries (per exemple, les de dissabte han pujat de 83,46 a 91,80 euros). Al marge de la música, la direcció del festival ha engegat una sèrie de mesures de sostenibilitat que tenen com a objectiu reduir les emissions i arribar a ser el primer gran festival amb el 100% del subministrament energètic procedent d’energies renovables.

“Gràcies, Catalunya. I gràcies al festival Cruïlla per deixar-nos fer les dues hores i setze minuts”, va dir Rubén Blades tocada la una de la matinada al final d’un concert històric al Parc del Fòrum. Les gràcies hem de donar-les els que hi vam tenir el privilegi de ser testimonis d’una actuació impecable i ben sonoritzada del cantant panameny i de la vintena de músics de l’orquestra que dirigeix Roberto Delgado. Magnífic de veu als 74 anys i amb molta intenció en cada matís de la interpretació, Blades va plantejar el concert com un recorregut antològic per la seva història de la salsa, tal com va fer el 2017 al Poble Espanyol, però amb un parell d’incursions en el swing de big band, com a l’actuació a Porta Ferrada del 2018; també aquí, en la faceta de crooner, va estar excel·lent entomant clàssics del repertori de Tony Bennett (Watch what happens) i Frank Sinatra (The way you look tonight). No hi era, però, Carlos Pérez-Bidó, el timbaler de l’orquestra mort l’any passat de covid i a qui Blades va dedicar Amor y control.

La cançó social de Residente (René Pérez Joglar) va ser la gran protagonista de la segona jornada del Cruïlla, un festival que ja havia visitat anteriorment, el 2014 amb Calle 13 i el 2017 ja com a Residente. Com dissabte passat al Festival Río Babel de Madrid, al Parc del Fòrum l’artista de Puerto Rico va donar un protagonisme central al repertori de Calle 13, sempre amb un fil rítmic que lligava les diferents cançons. Però abans va començar el concert projectant una gran R entre claudàtors i rapejant la BZRP Music Sessions #49 que va publicar al març amb el DJ argentí Bizarrap, i que bàsicament és un rap contra J Balvin, el cantant colombià que havia fet una crida al boicot als premis Grammy Llatins perquè, segons ell, les músiques urbanes tenien poca rellevància en les nominacions. En el seu moment, Residente ho va considerar la rebequeria d’un privilegiat, i després va passar comptes amb Balvin en un rap sense cap marge per a l’ambigüitat. “Pendejo mentiroso ” és el més suau que li etziba.

Girat el full de l’edició dels antígens de l’any passat, el Festival Cruïlla recupera la seva identitat completa. Des d’aquest dimecres i fins dissabte, el Parc del Fòrum acull una cinquantena de concerts. Artísticament, destaca el fil llatinoamericà, amb tres gegants de la magnitud de Rubén Blades, Juan Luis Guerra i Residente, i un cartell que no està tan abocat al turisme com el d’altres festivals. També hi ha el tradicional escenari dedicat als monòlegs, per on passaran comediants com Modgi, Manel Vidal, Tomàs Fuentes, Charlie Pee i Raquel Hervás. L’abonament per als quatre dies costa 132,50 euros i el de tres dies, 121,90. El preu de les entrades diàries és de 33 (dimecres), 48,50 (dijous), 81 (divendres) i 83,46 euros (dissabte).

Rubén Blades (Panamà, 1948), llegenda de la salsa i influència decisiva en el desenvolupament de les músiques llatines, actua el 9 de juliol al Festival Cruïlla de Barcelona. Hi arriba uns mesos després de rebre el Grammy a la personalitat de l'any i de publicar els discos Salswing!, amb l'Orquesta de Roberto Delgado, i Pasieros, adaptació de temes propis a la brasilera amb el grup Boca Livre. L'autor de Pedro Navaja i Buscando América, l'home que va revolucionar la salsa amb Willie Colón (amb qui després se les va tenir de tots els colors), el "cronista que canta", que deia Gabriel García Márquez, atén l'ARA en videoconferència.

Com diu el mateix Rubén Blades a 'El cantante', la gent paga per escoltar l’artista. I el públic mereix ser tractat amb respecte. Per exemple, començant puntual i oferint un concert de dues hores i mitja posant en joc talent i professionalitat, i sense baixar el nivell malgrat que les condicions ambientals no siguin les millors. “Aquesta brisa em feia parar boig. Era com cantar amb aire condicionat”, va dir Blades divendres al final del concert a l’Espai Port de Sant Feliu de Guíxols, dins del Festival de la Porta Ferrada. Efectivament, a tocar de mar l’element climàtic no bufava a favor del cantant panameny, que acaba de fer 70 anys, però aquest fet en cap cas va afectar la seva predisposició a oferir una nova lliçó musical. Això sí, amb un mocador al coll per prevenir problemes.

Els nord-americans Lucky Chops inauguren la setzena edició de festival d’agost de Barcelona per antonomàsia, per on també passaran noms com Incognito, Electro Deluxe, Andrea Motis Swing Tribute, Juan Perro Sexteto o Clarence Bekker Band.

]]>

El Festival de la Porta Ferrada va començar una nova etapa el 2014 quan la promotora The Project va guanyar el concurs per gestionar-lo. Els més de 30.000 espectadors de l’any passat van confirmar un èxit de públic que s’espera que creixi en l’edició que se celebrarà a Sant Feliu de Guíxols del 13 de juliol al 18 d’agost. De moment augmenta l’oferta, amb 42.000 entrades a la venda, i The Project afronta aquesta edició i la següent amb la intenció de completar un bon historial quan toqui presentar-se al concurs per tenir la gestió del festival a partir del 2020.

]]>

La música té la capacitat de projectar estats d’ànims i de legitimar morals. S’ha pogut comprovar en un mes d’octubre que va començar amb porres contra urnes i va acabar a les portes de la represàlia. En les manifestacions independentistes hi ha hagut dues cançons que expliquen l’esperit d’aquest temps convuls. D’una banda, L’estaca, de Lluís Llach, el cant que proposa la possibilitat d’un canvi col·lectiu fet des de la unitat d’acció. Quan el grup xilè Quilapayún cantava El pueblo unido jamás será vencido a favor del govern de Salvador Allende, estava compartint l’anhel de L’estaca. És l’èpica de la resistència contra la repressió.

]]>

Tres mil persones van viure dimecres un concert històric al Poble Espanyol. Ja ho era abans de començar, perquè es tractava d'una de les actuacions de la gira amb què Rubén Blades s'acomiada de la salsa en directe. També ho estava sent a mesura que avançava, i per diverses raons: pel repertori triat, amb composicions de totes les èpoques salseres; per la interpretació, tant la d'ell com la de la formidable orquestra de Roberto Delgado, tretze músics compromesos a l'hora d'honorar unes de les pàgines més rellevants de la música popular, i també per l'actitud de Blades, comunicatiu, divertit, sentimental quan calia, generós i emotiu recordant els companys que l'han acompanyat durant més de quaranta anys i en tot moment disposat a fer passar una estona inoblidable al públic.

]]>

Rubén Blades, el popular cantant i polític panameny, ha col·leccionat còmics des que era un marrec. Ara, però, diu que ha arribat l'hora de deixar de banda la seva passió i desfer-se de la col·lecció. "Vull vendre'ls a poc a poc, per concentrar-me en altres coses –va explicar Blades–. Tinc massa llibres, i un cop vaig completar les sèries que col·leccionava, vaig sentir que l'objectiu s'havia acomplert".

]]>