Aquest estiu farà cinc anys que la Generalitat viu sotmesa al fons de liquiditat autonòmic (FLA), un artefacte que el govern central va crear el 2012 per rescatar les comunitats que havien perdut l’accés als mercats en el moment més dur de la crisi europea del deute. Des de llavors, les finances del Govern català han estat sota l’escrutini de l’Estat, un control que posteriorment –el 2015– es va agreujar amb la imposició de mecanismes de control exclusivament per a Catalunya per assegurar-se que els diners del FLA no servien per finançar “vel·leïtats independentistes”, segons va explicar aleshores el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro.

El ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques ha assegurat aquest dimarts que l'avançament de diners a la Generalitat de Catalunya perquè pugui afrontar els seus pagaments és una operació "habitual" i "ordinària" que s'ha posat en marxa en més ocasions i territoris al llarg d'aquest any. El ministeri que dirigeix Cristóbal Montoro no ha volgut concretar la xifra i ha reiterat que no deixarà caure cap comunitat autònoma. Fonts del ministeri apunten d'aquesta manera que l'avançament dels diners no té caràcter extraordinari i mantenen que el fons de liquiditat autonòmic (FLA) que ha de permetre que el govern català tingui accés a 5.300 milions d'euros entrarà en vigor en els pròxims "dies o setmanes".

La consellera de la Presidència, Susana Díaz, ha anunciat aquest dilluns que el govern andalús ha demanat a l'executiu central una bestreta de mil milions d'euros a compte de la seva participació en els ingressos de l'Estat per impostos, mentre valora si s'acull o no al fons de liquiditat autonòmic (FLA).

El president del Govern Balear, José Ramón Bauzá, ha afirmat aquest dijous que les Illes Balears estan complint amb els objectius del dèficit i el seu full de ruta, de manera que "no es planteja" demanar ajuda al fons de liquiditat autonòmic, com ja han fet altres comunitats autònomes.

El portaveu del Govern, Francesc Homs, va afirmar aquest dimarts que la Generalitat no acceptarà "condicions polítiques" per al rescat autonòmic que ha sol·licitat, tot i que PSC, ICV i ERC en recelen i afirmen que comportarà noves retallades i una limitació de l'autogovern. Alguna força fins i tot hi veia una possible intervenció. Hores més tard, el secretari general de CDC, Oriol Pujol, puntualitzava que sí que hi hauria "condicions tècniques" i aquest dimecres el ministre d'Economia, Luis de Guindos, explicava que la condició "fonamental" seria complir amb l'objectiu de dèficit.

El Govern d'Artur Mas només feia un mes que estava en marxa quan el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va explicar als seus companys de gabinet quina seria la situació catalana per als anys 2011 i 2012. "Ens va dir que estaríem exactament com estem ara", rememora un alt càrrec de la Generalitat.

El conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, ha afirmat aquest dijous que la Generalitat "mai acceptarà cap tipus de condicionant polític" a canvi d'utilitzar els instruments de liquiditat disponibles que ofereixi el govern espanyol. A la presentació de la Memòria Econòmica de Catalunya el 2011, Mas-Colell ha assegurat que la Generalitat "és conscient" que qualsevol transacció de crèdit "implica condicions econòmiques no només de tipus d'interès sinó també d'auditoria i transmissió d'informació", però que "mai acceptaran condicionants polítics".