A les portes del cementiri Boríssovskoie, al sud-est de Moscou, les dues Rússies del futur s’han citat en el segon aniversari de la mort d’Aleksei Navalni, el dissident el nom del qual Vladímir Putin no va pronunciar mai mentre era viu. Carregats amb rams de flors, desenes de joves fan cua per entrar al recinte, decidits a homenatjar el seu ídol polític, malgrat la tempesta de neu i les temperatures per sota dels deu graus negatius. Alhora, plantats a tocar de la reixa d’accés, mitja dotzena de nois i noies també molt joves, només amb els ulls al descobert, filmen i fotografien tots els assistents a la commemoració.

Tot i que és Donald Trump qui sol ser el focus d'atenció pública internacional els darrers temps, no podem oblidar-nos del president rus, Vladímir Putin, un personatge molt més fosc que el nord-americà, ja que governa un país sense els contrapesos democràtics dels Estats Units. Les presons russes són plenes de dissidents, cada dia s'informa del tancament d'ONGs o entitats que per algun motiu resulten molestes al règim, i tot això per no parlar dels milers de russos que moren diàriament al front ucraïnès només pels deliris imperials de l'inquilí del Kremlin.

Carmen Claudín, historiadora i especialista en espai postsoviètic del Cidob, és una de les veus de referència per entendre la Rússia d'avui. Analitzem amb ella els aspectes clau de les eleccions presidencials en què Vladímir Putin renovarà el seu mandat fins al 2030.

Dos esdeveniments tràgics marquen el segon aniversari de la invasió russa a Ucraïna, també de manera simbòlica: la mort d'Aleksei Navalni i l'avenç de les tropes russes en zones del sòl ucraïnès que el Kremlin considera estratègiques. Un despotisme inqüestionable i il·limitat i una tradició política que cultiva l'expansionisme territorial com a valor positiu són els missatges que Putin envia des de Rússia. Per molt anacrònic que sembli, no ha de resultar-nos aliè ni llunyà.

Era fins el 2011 un simple blogger i advocat, va passar a representar la oposició a Putin i va estar a punt de morir el 2020 d’un enverinament dalt d’un avió. Ha acabat perdent la vida quatre anys després a una presó russa. D’accident diuen les autoritats. Un assassinat denuncia la seva dona, que ja ha dit que arribarà fins al final. 

1. Un mapa. Si es volen treure conclusions de les eleccions gallegues, mirem a l’esquerra. A la dreta, el PP s’ha mantingut, com preveien les enquestes, amb el factor afegit que perdre la Xunta hauria estat probablement la fi de Feijóo i que ara se li allarga una mica la vida. La qüestió de fons està en el mapa autonòmic. Galícia se suma a Catalunya i a Euskadi (i en part al País Valencià) en donar un paper central als nacionalismes a l’hora de formar majories de govern alternatives a la dreta, i més en un moment en què l’esquerra podemita que va agitar el país i va fer caure el PP es troba en estat de malenconia. El govern espanyol surt sensiblement malparat de la primera prova d’un nou cicle electoral. Sánchez necessita recuperar iniciativa.

Durant la major part dels 12 anys aproximadament en què Aleksei Navalni ha lluitat contra el govern de Vladímir Putin, el president rus ha mirat d’evitar esmentar la persona que ha sigut el seu flagell, però ell i els seus sequaços han intentat silenciar-lo de totes les maneres possibles, incloent-hi l’assassinat. No obstant això, quan la notícia de la mort de Navalni en un remot camp de treballs forçats del nord va aparèixer als canals de notícies oficials russos, incloïa el detall que Putin, de visita a la ciutat de Txeliàbinsk, n’havia sigut “informat”.

La mort d'Aleksei Navalni aquest divendres a la colònia penal número tres de Kharp, a prop de l'Àrtic, ha generat molts interrogants, i de moment poques respostes. Igual que ha succeït amb tants altres dissidents polítics i periodistes russos assassinats durant els darrers anys, hi ha incògnites que probablement mai es resoldran. Les autoritats ja han canviat tres vegades de versió sobre el motiu de la seva mort, i la ubicació del cadàver continua sent un misteri. La principal qüestió és, però, per què ara? La tragèdia del dissident rus ha deixat en un segon pla la notícia del principal èxit militar rus a Ucraïna des de mitjan 2023, la presa de la ciutat d'Avdíivka, pocs dies abans del segon aniversari de l'inici de la guerra. A només un mes per a la celebració d'unes eleccions presidencials russes que el Kremlin volia tranquil·les, i per a les quals ja s'havia prohibit la participació dels dos únics candidats opositors independents, tampoc semblava el moment més propici.

Són moltes les morts que s'atribueixen al Kremlin des que Vladímir Putin està al poder. Molts dels seus opositors, però també gent afí o que formava part del seu entorn, han resultat morts en estranyes circumstàncies. Des de la invasió russa d'Ucraïna, fins i tot alts funcionaris de l'administració russa també han mort, sovint al caure misteriosament de balcons. Però la pràctica de silenciar les veus crítiques a trets, amb l'agent nerviós Novitxok o amb un te de poloni és un costum que ve de més enrere. Fem un recull dels noms més destacats d'aquesta llista de víctimes del Kremlin per ordre cronològic.

Tant si triava l’exili com tornar a Rússia, on seria empresonat, Aleksei Navalni sabia que estava més que mai en el punt de mira de Vladímir Putin; de la mateixa manera que Putin tenia molt clar que el retorn de Navalni des d’Alemanya, després de l’intent d’enverinament, no podia quedar amb una simple detenció o un empresonament d’unes quantes setmanes.

L'opositor rus Aleksei Navalni, de 47 anys, ha mort a la presó aquest divendres 16 de febrer, segons ha informat el servei de presons de la Federació Russa. Considerat com el crític més ferm de Vladímir Putin, Navalni complia diverses condemnes que sumaven tres dècades de privació de llibertat per delictes que, des d'Occident, es consideren de motivació política. Aquest dissabte, un portaveu de la família Navalni ha confirmat que la mort s'ha produït a les 14.17 de divendres, hora local, segons el certificat de defunció que s'ha lliurat a la mare de l'opositor, i que el cos està ara en mans d'investigadors.

On és el líder opositor rus Aleksei Navalni? A principis de desembre, els seus aliats van denunciar la seva desaparició. Es queixaven que l'havien tret de la colònia penal IK-6 de Melejovo, a l'est de Moscou, on estava empresonat, i l'havien traslladat a un altre lloc sense avisar els seus advocats. Aquest dilluns han sabut on és. Segons informen els seus col·laboradors, Navalni ha reaparegut en una presó prop de la serralada dels Urals, al cercle polar àrtic, després de gairebé tres setmanes en parador desconegut. "Hem trobat Aleksei Navalni! És a la presó IK-3 de la localitat de Jarp, al districte autònom de Iamalo-Nènets. Avui l'ha vist el seu advocat. L'Aleksei està bé", ha dit Kira Yarmish, portaveu de l'opositor. Els advocats de Navalni, condemnat a 30 anys de presó, no tenien contacte amb el seu client des del 5 de desembre.

Georgi Alburov (Ufà, Rússia, 1989) és un dels col·laboradors més estrets d'Aleksei Navalni, el principal opositor de Vladímir Putin, que compleix diverses condemnes en una presó de màxima seguretat a Rússia. Activista social i polític, és periodista i bloguer i encapçala l'equip d'investigació de la Fundació Anticorrupció de Navalni juntament amb Maria Pevtxikh.

El principal opositor rus, Aleksei Navalni, ha estat condemnat aquest divendres a 19 anys de presó, en la sentència més dura dictada fins ara contra ell i pels càrrecs més greus, des d'"extremisme" fins a "rehabilitació del nazisme" o "corrupció de menors". La nova pena se suma als 9 anys de presó que ja es van dictar l'any passat per delictes d'estafa i els tres anys i mig d'una primera condemna de presumpta malversació, que havia estat reduïda després. Per tots aquests càrrecs –i probablement d'altres que encara han d'arribar– Navalni ja porta més de dos anys empresonat i des de l'any passat està en règim d'aïllament dins d'una presó d'alta seguretat uns 250 quilòmetres a l'est de Moscou. Uns judicis que tant l'oposició al Kremlin com organitzacions de drets humans denuncien que només tenen motivacions polítiques.

Empresonat des de fa gairebé dos anys i mig, després d'un intent d'enverinar-lo i mentre compleix condemna aïllat i castigat en una presó de màxima seguretat, Aleksei Navalni, el principal opositor a Vladímir Putin, s'enfronta des d'aquest dimecres a un nou judici. I ara s'exposa a una condemna de per vida: acusat "d'extremisme" i "corrupció de la joventut", podrien condemnar-lo a 30 anys de presó. Els nous delictes els hauria comès quan ja estava entre reixes.

Vladímir Putin fa que els jutges dictin condemnes que siguin escarments a qui gosi oposar-se-li. Això acaba de passar-li al periodista Vladímir Karà-Murzà, que després de patir intents d’assassinat amb verins beneïts pel Kremlin ha estat condemnat a 25 anys de presó. La sentència contra Karà-Murzà és la més exemplaritzant a un opositor des que va començar l’atac contra Ucraïna, i expressa la vulnerabilitat que pateixen els qui gosen ser dissidents a Rússia. Gens estrany, sempre ha estat així. I diria més: en el perfil d’un candidat a fugir o a ser torturat, tancat o mort, es detecten els valors democràtics i liberals. I precisament per això un opositor que hagi arribat a ostentar poder durant una etapa és probable que acabi davant dels tribunals, torturat en un soterrani, fugit o abatut.

Llum de neó a l’entrada d’un soterrani. Un home ha vingut expressament perquè li han dit que és aquí on es reuneix l’oposició russa. A la dreta, un piano que han instal·lat no fa gaire, i a la barra, cervesa russa i entrepans de pa de motlle. És el bar Relocant d'Erevan, la capital d’Armènia, i avui projecten el documental guanyador d’un Oscar sobre l’opositor rus Aleksei Navalni, prohibit a Rússia. Els assistents són tots nouvinguts a Erevan, russos que han fugit de la guerra de Vladímir Putin en l'últim any, i que amb la seva presència han canviat els carrers de la ciutat rosa del Caucas.

“Aleksei Navalni demostra que Putin no és Rússia, i que Rússia no és Putin”, explica el cineasta canadenc Daniel Roher, director de Navalny, el documental sobre l’opositor rus que aquest dimecres inaugura el Festival DocsBarcelona al cinema Aribau (19.30 h). El film arrenca el 17 de gener del 2021, quan Navalni va ser detingut a l’aeroport de Moscou. Tornava a Rússia després d’uns mesos a Alemanya, on havia fugit arran d’un intent d’enverinament que havia patit l’agost del 2020. “Putin fa servir espies i assassins per solucionar els seus problemes, i després posa en marxa la maquinària propagandística perquè la població s’empassi el que diu”, sosté Roher. I Navalni havia esdevingut un problema per a un “règim corrupte”. Curiosament, va ser la justícia russa la que va condemnar Navalni per corrupció, primer a dos anys i mig de presó i després a nou anys més.

Ivan Jdànov (Moscou, 1998) dirigeix des del 2019 la Fundació Anticorrupció (FBK) de Rússia i és un dels més estrets col·laboradors d'Aleksei Navalni, el principal opositor al president Vladímir Putin, que va sobreviure a un intent d'enverinament l'any passat i va ser empresonat el febrer al tornar a Rússia. Amb l'organització il·legalitzada, acusat de tres delictes penals i amb una ordre de recerca i captura internacional, Jdànov ha hagut de marxar a l'exili. El principal càrrec contra ell és haver desobeït l'ordre judicial d'eliminar seqüències d'un vídeo en què denunciava la corrupció a les altes esferes del Kremlin. Ha visitat Barcelona per contactar amb la comunitat russa i amplificar la mobilització contra la vulneració de drets civils al seu país d'origen.