La ciutat de Mollerussa és el que ara tots coneixem (una capital de comarca amb més de 15.000 habitants) gràcies a dos esdeveniments històrics fonamentals: la construcció del canal d'Urgell, que va començar a regar a mitjans del segle XIX una terra que abans era un autèntic desert, i simultàniament la construcció de l'estació de tren i una la línia que connectaria el municipi amb Saragossa i Barcelona. El boom demogràfic estava assegurat. Centenars d'agricultors i comerciants van aprofitar-se d'aquell context econòmic tan favorable, i també els empresaris amb més vista.

Empresaris de restauració i hostaleria de Mallorca acomiaden treballadors en plena temporada turística. Intenten justificar-ho amb l'argument que enguany hi ha menys turistes, cosa que no es pot creure ningú perquè les dades d'Ibestat i de l'INE deixen clar que l'estiu del 2025 segueix la mateixa línia que el del 2024; és a dir, es fan miques tots els rècords turístics. De fet, enguany, justament, la despesa creix encara més que el nombre de turistes. En concret, i només a Mallorca, entre gener i juny han arribat a l'illa quasi sis milions de turistes (un 3,7% més que l'any passat), que han fet una despesa de 6.712 milions d'euros, una xifra que representa un augment del 6,7% respecte de l'any anterior. 

La història de l’Hostal Jaumet de Torà (Solsonès) és autènticament camaleònica. Els propietaris reivindiquen que, des que es va fundar com a posta de cavalls i carruatges el 1890 fins ara, ha tingut una gran capacitat d’adaptar-se a “tota mena de situacions i a tirar endavant”. Han passat per tota mena de vicissituds, d’accidents personals, malalties, morts, una guerra civil, incendis i inundacions. Però no han sofert una crisi tan dura com l’actual, en què una greu manca de personal està fent perillar el seu futur com mai.

Els hotels catalans van tancar el 2024 com el seu millor any de la sèrie històrica, segons les estadístiques de conjuntura hotelera publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Segons aquestes dades, el 2024 els establiments de Catalunya van allotjar 21,5 milions de persones. Aquesta xifra total suposa 350.930 hostes més que els registrats el 2023 (21,2 milions), que era el millor exercici fins al moment.

El registre obligatori de dades dels clients d'hotels, apartaments turístics i agències de lloguer de vehicles entra en vigor aquest dilluns a Espanya amb l'oposició frontal dels agents turístics. Empresaris del sector fa mesos que reclamen una nova moratòria per una mesura que veuen "desproporcionada" i que consideren que afegeix càrregues burocràtiques i desincentiva el turisme.

El congrés Alimentaria & Hostelco obrirà les portes dilluns vinent en la que espera que sigui la seva "edició més potent", segons ha assegurat el seu president, Antoni Llorens. El doble certamen agrupa, d'una banda, representants de la indústria agroalimentària i, de l'altra, de la restauració i l'hostaleria.

A Girona hi ha un gran planter gastronòmic poc conegut per al gran públic on es pot fer un menú degustació per 35 euros amb maridatge inclòs. I a 5 minuts a peu des de l’estació de tren i 10 del Barri Vell. No parlem d’un restaurant a l’ús, sinó de l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona. Un centre pioner que el 1965 va obrir les portes i es va convertir en la primera escola d’hostaleria de Catalunya i la tercera de l’Estat després de la de Madrid i Granada. D’allà n'han sortit almenys 20 estrelles Michelin. 10 si se sumen les que acumulen xefs, caps de sala i sommeliers de restaurants actuals a les comarques gironines. Però la xifra es duplica si se surt de la demarcació i es tenen en compte restaurants que ja han tancat.

Quan Dwight D. Eisenhower va arribar a la granja familiar dels Marriott i va baixar del cotxe, va constatar que en aquell raconet de Virgínia no només hi feia un dia gris i plujós: també s'hi havia instal·lat el fred. Definitivament, era una mala notícia per al president nord-americà, que havia quedat per caçar guatlles amb John Willard Marriott, l'amo de Hot Shoppe, una de les cadenes de menjar ràpid més important dels Estats Units. D'una gambada, va saltar al porxo, del porxo al rebedor i del rebedor a la sala d'estar. Amb una llar de foc centellejant al mig de l'estança, ell i l'amfitrió es van asseure per analitzar la situació. Valia la pena endinsar-se al bosc? O era millor quedar-se a casa? Mentre ho discutien, en Bill, el fill del magnat que aquell 1954 havia fet els 22 anys, va passar pel menjador. El president el va saludar, li va fer cinc cèntims de la situació i li va preguntar: "I tu, què en penses?". 

El president de la Confederació Empresarial d'Hostaleria d'Espanya, José Luis Yzuel, no entén per què els treballadors joves no accepten les condicions laborals que ofereix el sector a l'Estat ni tampoc per què està mal vista la "mitja jornada" de tota la vida d'aquesta indústria: un torn "de 12 a 12". "Que un cambrer digui que treballa 10 hores no sé si és greu. Tant és, no? Que després li compensin, li paguin o li donin més vacances", va defensar ahir durant la seva intervenció d'unes jornades titulades El repte de les vacants a Espanya organitzades per la patronal Cepyme, que aquest dimecres s'ha viralitzat a les xarxes socials.

"Durant els concerts de Bruce Springsteen, les poques habitacions que quedaven en hotels de cinc estrelles a Barcelona van arribar a vendre's per més de 1.000 euros", explica un directiu hoteler al diari ARA. És més del doble del seu preu habitual i també un símptoma de l'eufòria hotelera que viu la capital catalana en ple huracà d'esdeveniments massius.

El mes passat Stephanie Vanderschie tornava a la seva habitació d'hotel a Wausau, a Wisconsin, després d'un llarg dia d'esquí amb els seus tres fills petits, i va trobar la seva habitació desordenada. Els llits no estaven fets, la brossa es desbordava i les tovalloles continuaven amuntegades i xopes al terra del lavabo. Vanderschie, de 44 anys, és professora de secundària a River Forest, Illinois, i va suposar que pels 200 dòlars que pagava per nit almenys rebria tovalloles netes i una neteja ràpida diària de l'habitació, sense haver de fer una sol·licitud especial durant la seva estada. Però s'equivocava. "La sensació de vacances millora quan algú altre ens cuida una mica", diu.

El sector de l'hostaleria de Catalunya té conveni col·lectiu després de dos anys de bloqueig. L'han signat aquest dimarts UGT de Catalunya i la patronal Confecat, tot i el rebuig del sindicat CCOO, que considera que "té mancances". Tot i això, el conveni tira endavant i inclou un increment salarial del 4% aquest any, del 3% el 2023 i d'un 2% el 2024, i dona cobertura a noves activitats com ara la restauració moderna, els riders i les cuines industrials, segons ha explicat UGT en un comunicat.

"Costa trobar gent que vulgui treballar de cambrer i que, a més, en sàpiga", diu amb resignació l'Israel mentre recull les últimes taules del restaurant de tapes on treballa, al barri de Gràcia de Barcelona. Després de dos anys a mig gas i amb les restriccions pel covid pel mig, ha tornat a servir dinars i sopars amb total normalitat, però amb una persona menys a la sala perquè els propietaris no han aconseguit cobrir l'última vacant. "Aquesta feina no interessa ni pels sous baixos, ni pels horaris. Saps quan entres, però mai quan surts", afegeix.

L'estiu és l'època de l'any en què el sector de la restauració té més feina, tant per l'arribada de turistes com per les vacances i el bon temps, que afavoreixen el consum de les famílies en oci. La massificació en algunes zones del país, però, pot portar que alguns establiments no compleixin alguns dels requisits exigits per la llei sobre la informació i els serveis que proporcionen als clients, per la qual cosa cal tenir clars quins són els drets dels consumidors quan seuen a menjar en un bar o un restaurant.

Després de la manca de paper de vàter i farina durant la pandèmia, i de l'oli de gira-sol fa dos mesos, ara ens trobem amb una escassetat generalitzada de glaçons enmig d'un dels estius més calorosos dels últims temps. Si el lector encara no s'ha trobat en la situació que al seu refresc només hi posin un sol i trist glaçó i el cambrer li comenti que no n'hi pot posar més, probablement s'hi acabarà trobant. El motiu: una manca d'estoc generalitzada de glaçons i gel picat a escala nacional.

“Fa 18 anys que obrim el restaurant La Locanda di Nonna Flo, però trobar personal està sent una odissea. Per fi hem completat l’equip de cuina, però em falta gent vàlida per a la sala i sense cambrers no puc obrir”, exposa Anna Argerich, la propietària d’aquest establiment i de la pizzeria Amura, tots dos a Sant Feliu de Guíxols. La seva situació no és una excepció en el món de l’hostaleria: restaurants i hotels busquen in extremis personal per iniciar la temporada d’estiu, però enguany està costant més que mai cobrir les vacants de cuiners i cambrers. “Ja era un problema abans del covid, però aquest any s’ha accentuat moltíssim i està sent força dramàtic trobar gent”, certifica la gerent del Grup Costa Brava Centre, Judit Lloberol. “És molt difícil trobar personal qualificat i amb experiència, sobretot en els llocs més especialitzats com sommelier, pastisser o cocteler”, afegeix el cuiner i restaurador Albert Adrià.

El sector turístic tem la imposició d'un toc de queda a Catalunya, després que la Generalitat anunciés ahir noves restriccions per frenar la quarta onada de contagis de coronavirus, que està afectant sobretot la població més jove que encara no està vacunada. Les noves mesures del Govern afectaran directament l'oci nocturn, que haurà de tancar, i la restauració, que haurà de plegar mitja hora abans del que podia fins ara a les nits, tot i que en aquest últim cas l'impacte en l'activitat de bars i restaurants es preveu mínim.

L’aportació dels coneixements científics a les víctimes mortals de la pandèmia no sabem com calcular-la. No sabem què hauria passat si els xinesos no s’haguessin adonat que la pneumònia atípica bilateral que es repetia entre els pacients de Wuhan era diferent a les altres pneumònies considerades “atípiques”, i que la demanda d’aportació d’oxigen era superior i la mortalitat també.

L'empresariat català ha expressat aquest diumenge en bloc la seva condemna als saquejos que es van produir ahir al centre de Barcelona després de la cinquena nit de manifestacions contra l’empresonament del raper Pablo Hasél. Reunides a la seu de Foment del Treball, entitats del sector hoteler, la restauració i el comerç han presentat un manifest conjunt per exigir responsabilitats polítiques davant els fets dels últims cinc dies. “Ens veiem obligats a fer una crida a la responsabilitat de tots els irresponsables que justifiquen els aldarulls que, a més dels greus danys causats a la propietat pública i privada, comprometen el futur de la ciutadania de Catalunya”, ha afirmat Josep Sánchez Llibre, president de la patronal de la gran empresa catalana.