La notícia que la sonda Parker s'ha acostat al sol a una distància de sis milions de quilòmetres s'entén millor recordant que la Terra, nosaltres, estem a uns cent cinquanta milions de quilòmetres de l'estel que ens dona llum i calor, que fa possible la vida en aquest planeta i que és el centre i la raó de ser de la galàxia a la qual pertany, el Sistema Solar. Teniu els detalls de l'acostament de la sonda Parker al sol, i de l'avenç que representa per a la ciència, a la notícia publicada per aquest diari.

El 19 de febrer, un grup d’astrònoms van afirmar que havien descobert el que podria ser l’objecte més voraç i lluminós de l’Univers visible, un forat negre supermassiu que engolia una estrella al dia. Això implicaria que, fa 11.000 milions d’anys, a l’alba dels temps, una gola còsmica s'empassava una massa equivalent a 370 sols cada any. Sí, costa de pair.

Com se’n diu d’una galàxia sense estrelles? Un equip de radioastrònoms ha anunciat recentment la descoberta de la galàxia més fosca mai (no) vista, un núvol gasós d’hidrogen semblant a la nostra Via Làctia en molts sentits, com en la seva massa i rotació, però sense estrelles discernibles. “El que podríem tenir al davant –recalco: podríem– és la descoberta d’una galàxia primigènia, que és tan difusa que no ha estat capaç de formar estrelles”, ha declarat Karen O’Neil, de l’Observatori de Green Bank (Virgínia de l'Oest, EUA).

¿De quantes maneres es pot sortir d’aquest Univers?

Per sort o per desgràcia, som insignificants. Girem al voltant d’una estrella ni massa grossa ni massa petita en un racó d’una galàxia qualsevol. Vivim en un sospir massa curt per apreciar la formació i l'evolució d’una estrella, i massa llarg per percebre les col·lisions incessants entre els àtoms que formen el món i el bullici microscòpic en què descansa. La nostra escala limitada per dalt i per baix no ens permet observar amb els sentits com neix una estrella, com canvia i com acaba sumida en la foscor quan esgota el combustible que l’alimenta. Però el nostre enginy ja és una altra cosa.

Nanda Rea (Roma, 1978) és una reconeguda astrofísica i professora titular del CSIC, de l’Institut Científic i de l’Espai de Barcelona. Té diversos premis i ha escrit diferents articles a les prestigioses revistes Nature i Science. "A la feina faig càlculs i programació, dissenyo màquines d’enginyeria i faig moltes matemàtiques per descobrir com funciona l’Univers i, per tant, nosaltres", resumeix. Ara ha decidit que vol que els més petits entenguin a què es destinen els diners en investigació. Per això ha publicat el seu primer llibre infantil, El Universo (Shackleton Books), i aquest mes d’agost ha fet una conferència per a nens al CosmoCaixa.

Les estrelles del cel competeixen de nit amb milers de satèl·lits. El nombre d’intrusos no para de créixer a mesura que proliferen les constel·lacions de satèl·lits, amb empreses que projecten llançar milers d’orbitadors per transmetre a la Terra internet i altres senyals de comunicació. Entre aquestes empreses destaquen SpaceX, que ja ha llançat milers de satèl·lits Starlink, i Amazon, que té previst posar en marxa el seu Project Kuiper a finals d’any.

Mantenir i fer avançar el llegat del que probablement ha sigut el millor divulgador científic de la història, Carl Sagan, no és una tasca senzilla. Lisa Kaltenegger (Àustria, 1977), directora de l'Institut Carl Sagan de la Universitat Cornell, als Estats Units, ha assumit el repte amb una passió que recorda la del mestre. Tot i que no el va arribar a conèixer personalment, quan rememora la sèrie Cosmos li brillen els ulls. "La manera d’entendre la ciència de Carl Sagan era intemporal i també ho era com aconseguia que ressonés amb totes les nostres facetes com a éssers humans", diu.

L’astrofísica Mar Mezcua (Lleida, 1984) parla amb una convicció que, probablement, és necessària per estudiar un dels objectes astronòmics més elusius de tots: els forats negres de massa intermèdia. "Hi ha dos tipus principals de forats negres –explica–: els estel·lars, que provenen de la mort d’una estrella i solen tenir 10 cops la massa del sol, i els supermassius, que tenen més d’un milió de masses solars i són al centre de les galàxies". "Els que estudio jo –continua– se situen al mig i estan a les galàxies nanes. Amb el telescopi James Webb pensem que podrem detectar aquests forats negres de quan l’univers era molt jove, quan es van formar". Mezcua és investigadora de l’Institut de Ciències de l'Espai (ICE) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). L’entrevistem amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, que se celebra cada 11 de febrer.

A la més mínima oportunitat, el físic Eugenio Coccia (San Benedetto del Tronto, 1956) relaciona el Big Bang amb la Divina Comèdia de Dante. I no és gratuïtament —al llarg de l’entrevista ens en revela una relació preciosa—, sinó perquè pensa que la ciència i l’art són dues expressions necessàries que sovint conflueixen de maneres inesperades i fascinants.

Especialista en astrodinàmica i doctora en matemàtica aplicada a la Universitat de Barcelona, Ariadna Farrés Basiana treballa al NASA Goddard Space Flight Centre, un centre de vol de l'agència aeroespacial nord-americana. Farrés va inaugurar el 30 de novembre el curs de la Societat Catalana de Matemàtiques amb una lliçó sobre la geometria a l’espai. Juntament amb vuit científiques catalanes més, forma part de la tripulació d’Hypatia I, que realitzarà una missió simulada a l’estació anàloga Mars Desert Research Center situada a Utah (EUA).  

Quan Armstrong va posar el peu a la Lluna, Joan Anton Català tenia vuit anys. Va quedar fascinat per aquella proesa fins al punt que, pocs mesos després, va agafar el mirallet de maquillatge de la seva mare i, amb un tub de cartó, va construir el seu primer telescopi. Eren dies d’una infantesa tarragonina en què agafava a l’atzar un volum qualsevol de l’enciclopèdia de casa i passava pàgines i pàgines quan amb prou feines sabia llegir. Així que trobava un dibuix o un esquema científic, s’hi aturava i s’hi entretenia una bona estona. Aquest químic quàntic de formació, màster en astronomia i astrofísica, ha deixat el món de l’empresa on ha passat anys i panys i ha aconseguit fer de la seva passió la seva professió. Ara, com a divulgador científic, el trobem en llibres, conferències, a Instagram (@estelsiplanetes) i a Joanantoncatala.com.

Li han posat de nom HD1 i no se sap ben bé què és, més enllà d’un punt lluminós en una imatge de l’Univers profund a la banda de l’infraroig. L’aplicació de tècniques de radioastronomia i després del pas de les dades pel radiotelescopi Alma, situat a Xile, els investigadors han arribat a la conclusió que el punt de llum correspon a un objecte situat almenys a 13.500 milions d’anys llum. El que inicialment s’havia proposat com la galàxia més llunyana de l’Univers, a "només" 300 milions d’anys del Big Bang, podria ser també un forat negre supermassiu. La troballa és signada per l’astrofísic Yuichi Harikane, de la Universitat de Tòquio, tot i que en la recerca també hi han participat científics del Centre d’Astrofísica de Harvard-Smithsonian. El treball s’ha publicat a la revista Astrophysical Journal. 

És una bogeria, una raresa, un autèntic trencaclosques que fa anar de bòlit astrofísics de tot el món des que es va descobrir a finals dels anys noranta. ¿Com és que després del Big Bang, ocorregut fa 13.800 milions d’anys, la velocitat a la qual se separen les galàxies les unes de les altres no només no es redueix a causa de la gravetat sinó que s’accelera? La resposta de qualsevol científic expert en el camp seria: no en tenim ni la més remota idea. Hi ha alguna cosa que actua en contra de la gravetat i, d’alguna manera, empeny les galàxies perquè se separin cada vegada més ràpidament. Aquesta cosa s’ha batejat amb el nom d’energia fosca. Representa prop del 70% de l’energia de tot l’univers i és un dels grans misteris de la física contemporània.

Des que el 1915, a les trinxeres del front rus, Karl Schwarzschild va escriure la famosa carta a Einstein en què li anunciava que havia descobert una solució esfereïdora de les equacions de la relativitat general, els forats negres han captivat la imaginació humana. Com deu ser un objecte tan dens que ni la llum se'n pot escapar? Fins ara, la resposta a aquesta pregunta s'havia basat en simulacions a partir de les equacions d'Einstein i en la detecció d'ones gravitatòries. Aquest coneixement limitat canviarà, molt probablement, avui.

Stephen Hawking (Oxford, 1942 - Cambridge, 2018) va ocupar la mateixa càtedra que Newton a la Universitat de Cambridge, va néixer el mateix dia que va morir Galileu i ha mort el mateix dia que va néixer Einstein. El físic britànic, mort ahir a casa seva, serà recordat pels seus treballs sobre els misteris de l’Univers, que farcia amb el seu sentit de l’humor tirant a negre.

Les fotos que ningú veia

'Vivian Maier. In her own hands'

Fundació Foto Colectania (Barcelona). Fins al 10 de setembre

]]> Els forats negres són les restes d'estrelles que han mort i explotat. No són, en realitat, forats, sinó concentracions de matèria tan denses i amb tanta força de gravetat que res que hi hagi al seu interior pot escapar, ni tan sols la llum. Aquesta era, si més no, la teoria acceptada fins ara. Dilluns, en una conferència pronunciada al Reial Institut de Tecnologia de Suècia, el prestigiós científic britànic Stephen Hawking va donar a conèixer una nova teoria sobre els forats negres. Segons ell, sí que és possible sortir d'un, però no per tornar al nostre univers, sinó per accedir a altres d'alternatius".

]]>

Un equip internacional d'astrònoms ha descobert una nova 'superterra', que és com es denomina els planetes semblants al nostre però més grans, potencialment habitable a 'només' 42 anys llum de distància del nostre planeta, segons un estudi que es publicarà a 'Astronomy & Astrophysics'.

]]>

La tecnologia catalana ha trepitjat avui per primera vegada la superfície marciana a bord de l'explorador 'Curiosity'. Una estació mediambiental en què han participat experts catalans, dissenyada, desenvolupada i muntada completament a l'estat espanyol, és un dels deu instruments amb què compta aquest robot.

]]>