Hi ha medalles que es guanyen; d’altres es regalen. Les primeres premien el talent i l’esforç, en competició oberta; com les olímpiques (i paralímpiques!). Les altres, concedides sense disputa prèvia, lloen mèrits de mal apamar. La del mèrit del treball, que atorga el ministeri del ram, és la campiona del despropòsit. Retrata l’Espanya de charanga y pandereta (Lola Flores, la Pantoja, la Campos…) i de personatges com la Koplowitz, al timó de FCC, el gegant del totxo esquitxat de corrupció. O Díaz Ferran, expresident de la patronal CEOE, que va buidar viatges Marsans i va deixar els clients amb un pam de nas. De vegades, el paperot és tan gros que toca fer marxa enrere. A Franco li van retirar en aplicació de la llei de memòria històrica. La medalla del president Macià sembla igualment erràtica. Què tenen en comú un milionari com l’amo de Mango, l’heroi bomber de l’incendi d’Horta i Salvador Illa? Si ens fixem en les medalles honorífiques de la Generalitat no queda clar què volen enaltir. Entre els premiats hi ha entitats com La Caixa, el pal de paller de les finances de casa nostra, que es va afanyar a traslladar la seu a València quan anaven mal dades. 

Maria del Mar Bonet ha recollit aquest dijous la Medalla d'Or de la Generalitat amb un discurs combatiu a favor de la llengua. "Davant d'una de les preguntes que encara em fan, per què canto en català, tossudament responc: «Ho faig d'una manera normal. He nascut, penso i somio en català»", ha afirmat la cantautora mallorquina, que ha estat reconeguda pels seus més de 50 anys de trajectòria artística. "La llengua catalana és l'ànima dels Països Catalans, on he crescut i m'he format com a artista, en llibertat. Canto en català sense complexos d'inferioritat, com si en un futur no massa llunyà la nostra llengua fos el que fou en les hores de Ramon Llull i Ausiàs March", ha subratllat Bonet.

La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha anunciat que la Generalitat atorgarà la Medalla d'Or a l'empresari i mecenes Antoni Vila Casas i a la il·lustradora Roser Capdevila, creadora de les Tres Bessones. Els guardons s'atorguen des del 1978 i són la màxima distinció honorífica amb què l’executiu reconeix les persones que han prestat serveis rellevants a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic. La cerimònia d'entrega tindrà lloc al setembre en el marc dels actes de la Diada.

No és gens fàcil que els que van participar en la repressió del franquisme assumeixin responsabilitats. Jutjar-los a l'estat espanyol fins ara ha sigut impossible. Però també és una autèntica odissea que tornin les medalles que els han estat revocades en democràcia. Ho lamentava el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, des de la Zona Franca, on s'ha homenatjat aquest dilluns Antonio Ruiz Villalva, l'obrer de la Seat mort per la policia franquista. Des de fa més de quatre anys, l'Ajuntament de Barcelona ha pres diferents acords per retirar la Medalla d'Or de la Ciutat a diferents persones, la majoria relacionades amb la repressió de la dictadura i honorades per l'ajuntament franquista. Les medalles, però, continuen a casa seva perquè cap, tampoc els seus hereus, l'ha tornat. L'única excepció és Jordi Pujol, que la va tornar voluntàriament, tot i que no hi va haver acord al ple de l'Ajuntament perquè se li revoqués.

Ser pioner en qualsevol branca del coneixement, especialment en la Catalunya que s’anava construint durant la llarga nit del franquisme i els primers anys de la Transició, significava ser el primer i en moltes ocasions, gairebé l’únic. Arcadi Oliveres (1945-2021) ho va ser acadèmicament en el relliscós territori de l’economia social, en què va obtenir reconeixement internacional. Josefina Castellví (1935) –o Pepita, com la coneixien molts– ho va ser com a científica en l’àmbit de les ciències marines i els estudis antàrtics. Tots dos rebran la Medalla d’Or de la Generalitat per la seva trajectòria acadèmica i social. Oliveres, a títol pòstum.

El cantant Pau Donés i el dissenyador Andrés Sardà –tots dos a títol pòstum–, el també cantant Manolo García i els actors Álvaro de Luna i Carlos Hipólito són alguns dels 32 artistes i insitucions que aquest dimarts han rebut la Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts que concedeix el govern espanyol. Com informa l'ACN, també han rebut aquest reconeixement els intèrprets Adriana Ozores, Antonio Resines i Emma Suárez, els cineastes Montxo Armendáriz i Álex de la Iglesia i la presidenta de la Fundació Federico García Lorca, Laura García Lorca.

L'expresident Quim Torra ha tornat aquest dilluns al Palau de la Generalitat, tres mesos després de la seva inhabilitació, per condecorar el cantautor i exdiputat de JxSí Lluís Llach i la pedagoga Teresa Codina, fundadora de l'associació de mestres Rosa Sensat. L'excap de l'executiu, que ha compartit protagonisme amb el vicepresident, Pere Aragonès, i la consellera Meritxell Budó, els ha entregat la Medalla d'Or, la distinció més honorífica que dona la Generalitat, per l'aportació que han fet al país en els seus àmbits a través de la seva trajectòria personal.

El rei emèrit Joan Carles I es quedarà sense la Medalla d'Or de Barcelona. La comissió de Presidència de l'Ajuntament ha aprovat avui revocar-li aquest títol amb els vots a favor de BComú, ERC i JxCat, i els vots contraris de PSC, Cs, PP i Barcelona pel Canvi. La decisió quedarà ratificada en el ple de la setmana que ve. La retirada ja es va acordar al consistori a l'agost, quan va quedar aprovada una proposició d'ERC i Junts per Catalunya que instava a prendre-li aquest títol i a reprovar el govern espanyol en la crisi reial, especialment per la seva "col·laboració necessària en la sortida" del monarca. En aquella ocasió, els comuns es van abstenir i la proposta va tirar endavant amb els vots dels partits independentistes. Aquest dilluns el govern de Colau ja va informar que l'Ajuntament havia començat el tràmit per retirar els reconeixements al rei emèrit i va remarcar que les polèmiques acumulades per Joan Carles I els últims anys són arguments de pes per fer aquest pas.

La mestra pedagoga Teresa Codina i el cantautor Lluís Llach seran guardonats enguany amb la Medalla d'Or de la Generalitat per les seves destacades trajectòries en el camp de la pedagogia i la cultura. Així ho aprovarà dimarts vinent el consell executiu, a proposta del president de la Generalitat, Quim Torra, tal com recull l'ACN. La Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya és la màxima distinció honorífica que atorga l'executiu. Es va crear l'any 1978 per distingir aquelles persones que hagin prestat serveis eminents i extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic. L'any passat, la Generalitat va atorgar la Medalla d'Or a la demògrafa i geògrafa Anna Maria Cabré i a l'escriptor Josep Vallverdú.

Dimarts que ve, la vigília de la Diada, el Parlament lliurarà la Medalla d'Honor en la categoria d'or a Carola Rackete, capitana del vaixell ‘Sea Watch 3’, i a Oscar Camps, fundador i director de l'ONG Proactiva Open Arms. I ahir es va saber que Pep Guardiola, que va rebre la mateixa Medalla d’Honor el 2011, en farà la glossa i assistirà dimarts al Parlament.

Les pedagogues musicals Assumpció Malagarriga i Maria Dolors Bonal han rebut aquest dilluns la Medalla d’Or al Mèrit Cultural, que concedeix l’Ajuntament de Barcelona. Malagarriga ha estat distingida com una de les principals impulsores de la renovació dels programes educatius a Barcelona i arreu de Catalunya. I també per la seva trajectòria en l’ensenyament musical s’ha reconegut Maria Dolors Bonal, creadora d’entitats com la coral L'Esquitx i l’escola de música L'Arc. Aquestes distincions se sumen a les altres dues Medalles d’Or al Mèrit Cultural aprovades pel consistori al desembre, a l’editor Jorge Herralde i al productor i cineasta Pere Portabella, totes dues entregades setmanes enrere també al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona de mans de l’alcaldessa, Ada Colau.

El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha atorgat aquest divendres la Medalla d'Or de la ciutat, a títol pòstum, a la soprano Montserrat Caballé, morta el 6 d'octubre. El títol se li concedeix per la seva "destacada trajectòria com a soprano i intèrpret virtuosa de la música i de l'òpera, per la seva vinculació amb la ciutat de Barcelona i per la seva condició d'ambaixadora cultural internacional".

L'Ajuntament de Barcelona retirarà la Medalla commemorativa dels XXV anys de Pau que va atorgar el 1964 a Francisco Franco i sis medalles més concedides pel consistori franquista a personalitats militars o institucions com la Secció Femenina de Falange Española.

El candidat d'ERC a l'alcaldia de Barcelona, Alfred Bosch, ha anunciat aquest divendres que després de les eleccions proposaran al ple de l'Ajuntament la retirada de la Medalla d'Or a la infanta Cristina. Bosch ha instat els altres partits a "posicionar-se" davant d'aquesta iniciativa, que ja va ser rebutjada pel ple el febrer de 2014 amb els vots contraris de CiU i PP. "Volem saber si l'alcalde Trias vol mantenir aquesta medalla", ha dit, i ha cridat l'alcalde a ser "audaç" i retirar la distinció.

L'alcalde de la localitat alacantina d'Alcoi, Toni Francés, ha anunciat avui que l'Ajuntament atorgarà la Medalla d'Or de la Ciutat a l'escriptora Isabel-Clara Simó. Aquest no serà l'únic reconeixement que el consistori brindarà a l'escriptora nascuda a Alcoi, ja que la corporació municipal també ha acordat, amb el vot favorable de tots els regidors, nomenar-la filla predilecta.