Política 27/08/2020

Barcelona retirarà la Medalla d'Or a Joan Carles I i reprova el paper del govern espanyol en la fugida del rei emèrit

L'abstenció de Barcelona en Comú ha permès que el text tirés endavant, tot i oposar-se a la reprovació

Mireia Esteve
4 min
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en el ple extraordinari sobre la monarquia d'aquest dijous

BarcelonaEls efectes de la fugida de Joan Carles I i el debat sobre la monarquia a l'estat espanyol han arribat aquest dijous al ple municipal de l'Ajuntament de Barcelona. JxCat i ERC van demanar un ple extraordinari per debatre sobre aquesta qüestió i van proposar que el consistori aprovés una declaració que demanava, entre altres mesures, retirar la Medalla d'Or de la Ciutat al rei emèrit i reprovar la gestió del govern de l'Estat en la crisi reial, especialment, per la seva "col·laboració necessària en la sortida" del monarca. El text s'ha aprovat amb els vots a favor dels dos grups independentistes i amb l'abstenció de Barcelona en Comú. El PSC hi ha votat en contra, al costat de Ciutadans i PP. Els dos regidors de Barcelona pel Canvi, Manuel Valls i Eva Parera, no han assistit al ple.

Ara bé, tot i facilitar l'aprovació del text amb l'abstenció del seu grup, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha mostrat el seu malestar pel fet que JxCat i ERC no hagin volgut retirar de la declaració el punt que demanava la reprovació del govern espanyol. Colau ha explicat que si ho haguessin fet, Barcelona en Comú hi hauria votat a favor. "L'han volgut mantenir perquè era el seu objectiu. Fan una política trista, partidista i de curta volada", ha retret Colau als dos grups independentistes, a qui ha acusat d'intentar "escalfar" la precampanya de cara a les eleccions catalanes. Colau ha assegurat que el seu grup estava a favor de tota la resta de punts: "Hi estem d'acord, però no volien una majoria republicana, volien fer un ús partidista d'aquest ple per reprovar el govern central".

En aquest sentit, l'alcaldessa ha insistit en l'intent de "tensionar" la relació entre els dos socis de govern de coalició a l'Estat, i també al consistori barceloní. Una tesi que ja havia defensat també el regidor socialista Jaume Collboni, que en la seva intervenció prèvia havia considerat que l'objectiu de la proposta de JxCat i ERC era "desgastar el govern d'Espanya" i que, per això, hi han votat en contra. Collboni, a més, ha considerat que el text era un "poti-poti", perquè també s'hi incorporava la defensa del dret a l'autodeterminació.

El president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha mostrat "estranyat" perquè els comuns s'hagin abstingut. "Estranyat de què partits que s'autoanomenen republicans s'abstinguin. Cal ser coherents entre el que dius i el que votes", ha afirmat en una piulada a Twitter.

Exigir explicacions a Sánchez i Calvo

La proposta que JxCat i ERC han portat a debat i votació del ple també demanava exigir explicacions al president espanyol, Pedro Sánchez, i a la vicepresidenta, Carmen Calvo, per "aclarir el rol del govern de l'Estat en aquesta operació d'estat de blindatge de la monarquia". La regidora de JxCat Elsa Artadi, però, també ha apuntat als comuns i a Unides Podem, a qui ha demanat explicacions sobre aquesta qüestió. "¿Donaran la cara o se seguiran amagant?", ha preguntat Artadi, que considera que, com a membres del govern de coalició, les accions que faci l'executiu també els "comprometen". Precisament, aquest últim punt ha provocat divisió en el govern de coalició de l'Estat, perquè Unides Podem es va oposar a la posició dels lletrats de la cambra baixa de vetar que Sánchez i Calvo compareguessin al Congrés. Aquesta setmana, JxCat, ERC, la CUP, EH Bildu i el BNG n'han tornat a demanar la compareixença.

El text aprovat també insta el govern espanyol i el Congrés a investigar "la corrupció de la monarquia", així com també a retirar "els privilegis de què gaudeix Joan Carles I" i també el seu aforament. A més, exigeix derogar els delictes de calúmnies i injúries contra la Corona, i fiscalitzar els comptes de la Casa del Rei, a més d'exigir que la monarquia torni els diners que hagi "obtingut de manera il·lícita". "Que la justícia espanyola col·labori", ha demanat el regidor d'ERC Ernest Maragall.

Maragall també ha defensat el "dret democràtic a debatre i decidir sobre la forma d'estat" de tots els ciutadans espanyols a través d'un referèndum. Precisament, els dos grups independentistes també aprofitaven el text per "solidaritzar-se" amb qualsevol iniciativa "per exercir el dret democràtic de la ciutadania espanyola a decidir lliurement sobre el seu model d'estat". La declaració aprovada també demana a la Comissió Europea que actuï per defensar "l'estat de dret".

Ciutadans torna a qüestionar la constitucionalitat del ple

Només de començar el ple, la regidora de Cs María Luz Guilarte ha pres la paraula per queixar-se que els serveis jurídics no han contestat, a parer seu, a les seves preguntes sobre la constitucionalitat d'aquesta sessió. "Agraïm l'informe, però no dona resposta a les nostres preguntes i els hi tornem a formular aquí", ha dit Guilarte, que considera que el consistori barceloní no té competències per debatre sobre qüestions com el dret a l'autodeterminació. L'alcaldessa Ada Colau, però, ha considerat que les preguntes havien estat contestades i que havia quedat "claríssima la legalitat de les propostes".

Tant Ciutadans com Barcelona pel Canvi havien demanat que se n'anul·lés la convocatòria. Aquest dimecres, però, el secretari municipal del consistori barceloní va fer un informe en què avalava aquesta sessió plenària extraordinària perquè considerava que s'hi debatrien assumptes que tenen una "naturalesa política" i que no tindran uns "efectes jurídics vinculants". A més, considera que aquesta convocatòria "respon a l'exercici dels membres de la corporació proponents del seu dret fonamental a la participació política".

El regidor del PP Josep Bou s'ha oposat a tots els punts de la declaració, però ha posat en valor que s'hagi pogut celebrar aquest ple extraordinari "amb normalitat gràcies a la Constitució". Una carta magna que, ha recordat, "el rei va permetre". Bou ha negat que la monarquia hagi "fugit" perquè a hores d'ara qui és el rei és Felip VI, que continua a Espanya. "Qui va fugir va ser Puigdemont", ha comparat.

stats