El futbol ja fa anys que és una peça més en la gran partida d'escacs de la geopolítica a l'Iran. Aquest dimecres, el ministre d'Esports iranià ha confirmat la retirada de la selecció iraniana del proper Mundial, que comença d'aquí menys de 100 dies als Estats Units, Mèxic i el Canadà. Un anunci que arriba 24 hores després que el president de la FIFA, Gianni Infantino, hagués parlat amb el president dels Estats Units, Donald Trump, per garantir la presència de la selecció iraniana tot i la guerra. "El president Trump va reiterar que l'equip iranià és, per descomptat, benvingut a competir al torneig als Estats Units", va dir Infantino. Però els iranians han fet públic a través del seu ministre d'Esports que seran la primera selecció classificada per a un Mundial que renuncia a la plaça per un boicot polític. La selecció iraniana havia de jugar a Los Angeles contra Nova Zelanda i Bèlgica, respectivament; i el 26 de juny davant d'Egipte a Seattle.

Quan falten 100 dies per al partit inaugural entre Mèxic i Sud-àfrica del Mundial de futbol d'aquest estiu, creix el nerviosisme dins de la Federació Internacional de Futbol (FIFA). Qui havia de ser el garant de l'èxit del trofeu, Donald Trump, ara posa en risc que el torneig es jugui amb normalitat. Coses de la vida, el dia del sorteig de la fase de grups del Mundial, el president de la FIFA, Gianni Infantino, va inventar-se el premi anual de la pau de la FIFA per oferir-lo a un Trump que seguia enfadat per no haver guanyat el Nobel de la pau. Aquell dia, Infantino va lloar Trump per "treballar per l'estabilitat i la pau mundial". Des de llavors, Trump ha ordenat accions militars i bombardejos a Veneçuela, l'Iran i Nigèria. I ha insinuat possibles operacions addicionals a Groenlàndia, Mèxic, Colòmbia o Cuba. Trump fins i tot va convidar Infantino a la seva Junta de Pau el passat febrer. Però enlloc de pau, hi ha més guerra. I el president que més gaudeix apareixent a la foto quan hi ha un gran esdeveniment esportiu, com va fer en el darrer Mundial de clubs, ara posa en risc la gran cita futbolística de l'any.

Després de guanyar la Lliga amb el Barça i l'Eurocopa amb Espanya, a Lamine Yamal encara li queden tres grans reptes que té entre cella i cella: guanyar una Pilota d'Or, la Champions i un Mundial. Per a això últim, ja coneix el camí que haurà de seguir aquest estiu amb la selecció espanyola, en què s'enfrontarà a les seleccions de l'Uruguai, Aràbia Saudita i Cap Verd a la fase de grups.

A vegades la vida ens regala moments absolutament sorprenents. Aquest divendres tothom esperava que Rubiales dimitís. Era el final desitjat per una gran part de la ciutadania: conseqüències després d'una agressió masclista i uns comportaments inacceptables (disculpa absurda inclosa).

Les televisions espanyoles van trigar a reaccionar a l’agressió i abús de poder de Luis Rubiales a Jennifer Hermoso durant l’entrega de medalles. El petó forçat, prement-li el cap entre les mans, va viralitzar-se molt de pressa a les xarxes però va ser ignorat en els informatius de diumenge al migdia. Tímidament, va començar a aparèixer en els informatius d’esports del vespre, però, lamentablement, d’una manera acrítica. Al Telediario de La 1, fins i tot en feien prosa poètica: “Cuando eres campeona del mundo te entran ganas de todo: de abrazar, de llorar, de gritar, de bailar, de cantar, de morder, y, por supuesto, de besar, da igual con quién”. I posaven la imatge del petó de Rubiales. A continuació afegien la reacció del “pero no me ha gustado” d’Hermoso. A Antena3 noticias es limitaven a subratllar que “el beso dará que hablar”. A Cuatro al día deien que el triomf “ha quedado empañado por un incómodo momento”. A Fiesta, l’esperpèntic magazín de Telecinco, el periodista esportiu Pipi Estrada justificava el petó com un gest d’agraïment i confort per la situació d’eufòria. El súmmum, el seu nivell flagrant de desinformació a l’hora de legitimar la conducta del president de la RFEF: “¡Es la capitana y es la que marca el gol!”, va dir Estrada. Hermoso no era ni la capitana ni la que va marcar el gol. A Informativos Telecinco es van limitar a recordar el petó com “un momento muy comentado”.

El Sudan és un dels països més pobres del món. La seva selecció ni tan sols s'ha acostat mai a la fase final d’un Mundial, tot i que sigui una terra boja per aquest esport, on estadis de més de 40.000 persones s’omplen per veure el derbi d’Omdurman, el districte més poblat de Khartum, la capital. Precisament a Khartum va néixer Almoez Ali (1996). Poc se sap de la infància d’un dels homes més famosos ara mateix a Qatar. Periodistes sudanesos parlen de l’origen modest d’aquest noi que s’ha convertit en una de les grans esperances de la selecció local gràcies a la seva facilitat golejadora. Quan el 2019 Qatar va proclamar-se per primer cop campiona de l'Àsia, ell va ser el màxim golejador de la cita amb nou gols. La seva imatge va omplir els carrers de Doha durant setmanes. Amb 26 anys, si marca un gol més passarà a ser el màxim golejador històric de la selecció. No l'ha pogut fer en el frustrant debut de la selecció al seu Mundial, on han estat derrotats clarament pels equatorians.

Era un 13 de juliol del 1930, poc abans de les tres del migdia. Unes 4.500 persones omplien el petit estadi de Pocitos, un dels més cèntrics de Montevideo. Amb barret elegant, el francès Jules Rimet semblava nerviós: el seu somni s’estava fent realitat, ja que al cap de pocs minuts començava el primer Mundial de la història. En honor a Rimet, el pare de la idea, la selecció francesa va ser l’escollida per participar en el partit inaugural contra els mexicans. La idea era jugar a l’estadi que l’Uruguai havia aixecat per a la cita, el Centenario, però van fer tard i es va acabar jugant a l’estadi del Peñarol, el camp de Pocitos. Un dels estadis més petits que ha acollit mai un partit d’una competició que ha crescut molt.

La pluja de crítiques al Mundial de Qatar ha caigut des del primer dia. El país no té cap tradició futbolística, ni cap necessitat econòmica d'acollir un esdeveniment d’aquesta magnitud, i, a més, el seu clima pot ser perniciós per a la pràctica del futbol. Però com que tenen petroli i gas natural, amb això n'hi ha prou per comprar influència. 

Estic valorant seriosament comprar un àlbum de cromos del pròxim Mundial. Tinc uns quants amics de la meva quinta que ja ho han fet. No tinc gaires arguments racionals per justificar-ho, ho admeto. És un sentiment irracional, una idea que neix en algun lloc amagat dins del meu cos, entre la panxa i el cor.

El 29 de juliol del 1970, la sala de concerts La Fusa de Buenos Aires va organitzar unes nits de concerts amb el brasiler Vinícius de Moraes, un dels pares de la bossa nova. Llicenciat en dret i literatura anglesa, Vinícius de Moraes era un intel·lectual que havia utilitzat la música per explicar com era la veritable ànima brasilera, aquella mestissa en què l’alegria i la tristesa van de bracet. Segurament per això vivia exiliat de la dictadura militar, que li havia anat tancant les portes. La Fusa, una sala cèntrica de Buenos Aires en un edifici que actualment és un banc, s’omplia cada nit per veure’l actuar acompanyat del guitarrista Toquinho i la cantant Maria Creuza. Eren uns concerts tan seductors que el productor Alfredo Radoszynski va proposar convertir-los en un disc.

El Mundial s’acaba. A mesura que avança el torneig, augmenta la sensació que el nivell de joc ha millorat. I també els ingressos, les audiències i l’interès en general per un Mundial que no deixa de fer-se gran. Per a l’edició del 2023, la seu de la qual se sabrà el març del 2020, deu estats han presentat un projecte per organitzar-la, una xifra rècord. La FIFA confia que quan arribi la fase de classificació per al Mundial del 2023 serà també la que tindrà més participació de seleccions. Gairebé totes les federacions tenen un equip femení, però els últims anys algunes no els han apuntat a les eliminatòries amb l’argument de la falta de diners o d’infraestructures. Per exemple, per classificar-se per al Mundial actual a l’Àsia calia arribar primer a la fase final de la Copa d’Àsia. I un total de 18 federacions van decidir no jugar les eliminatòries. D’altres, com Kuwait, tenien una sanció per ingerència política. A l’Àfrica va passar un cas semblant, amb 29 seleccions declinant participar-hi. És a dir, 25 seleccions africanes van lluitar per ser al Mundial, menys del 50%.

El cantant Robbie Williams ha sigut l'escollit per la FIFA per actuar en la inauguració del Mundial de Futbol de Rússia, cosa que no ha tingut lloc en plena calma, com era de preveure. L'exmembre de Take That, de 44 anys, que ha estat acompanyat a l'escenari per l'arpista rus Alexander Boldachev i per la soprano Aida Garifullina, ha sigut l'encarregat de donar el tret de sortida amb un dels temes més coneguts del seu repertori: 'Let me entertain you'.

A partir de dijous, el Mundial de futbol omplirà les graelles de Telecinco i Cuatro durant un mes. El grup Mediaset té l’exclusiva del campionat, que es disputarà a Rússia fins al 15 de juliol, i al llarg d’aquests 32 dies oferirà en obert i en directe els 64 partits del torneig. Emetre una competició d’aquestes característiques és sinònim de grans índexs d’audiència i de lideratge mensual, però amb això no n’hi ha prou: per fer rendible una inversió milionària com és la compra dels drets d’emissió d’un Mundial calen unes xifres d’audiència estratosfèriques que reverteixin en uns ingressos per publicitat molt elevats, i això és el que Mediaset espera que passi durant les pròximes setmanes.

L'expresident de la UEFA, el francès Michel Platini, ha explicat que el comitè d'organització del Mundial del 1998 va fer que la selecció amfitriona, França, i la candidata favorita, el Brasil, no es creuessin fins a la final. Platini ho ha definit com un "petit tripijoc". "Una final França-Brasil era el somni del tot el món", ha argumentat l'exmandatari de la UEFA, que el 2015 va ser inhabilitat del càrrec per cobraments deslleials i conflicte d'interessos.

El Consell de la FIFA ha decidit aquest dimarts ampliar de 32 a 48 els equips que participaran a la Copa del Món a partir de 2026.

"Explotació laboral incontrolada". Així defineix Amnistia Internacional (AI) la situació que es viu actualment a Qatar. Cinc anys després que aquest país aconseguís el dret a acollir el Mundial de Futbol de 2022, l'ONG assegura que les condicions precàries dels treballadors migrants no han millorat, i denuncia el silenci i complicitat de la FIFA amb el govern qatarià. En un comunicat en què es detallen les vulneracions de drets humans que continuen tenint lloc en el camp de la construcció (principalment), AI afirma: "La FIFA també ha tingut molt a veure en aquesta lamentable situació. Sabia que hi havia problemes de drets laborals a Qatar".