Trump presenta la seva Junta de Pau sense Europa i amb l'ambició de supervisar l'ONU

WashingtonUn mes després de la seva constitució als passadissos del Fòrum de Davos, la Junta de Pau s'ha reunit per primer cop a Washington. En principi Donald Trump va presentar la creació de l'organisme - del qual ell n'és pràcticament president vitalici- com una plataforma per gestionar la Gaza de postguerra, però ràpidament va ampliar el seu propòsit a ajudar a "resoldre" tots aquells països en conflicte. Després de menysprear les Nacions Unides al setembre de l'any passat des del cor de l'Assemblea General, ara Trump crea el seu propi organisme per disputar-li l'hegemonia. El magnat s'ha recreat a l'hora d'enumerar la llista d'assistents, de la qual ha presumit com una mostra més del seu poder. "En cas que a algú s'ho pregunti, avui tenim molta gent rica aquí", ha dit.

Un cop més, Trump ha convertit un acte suposadament institucional en un míting de campanya. Abans de començar la reunió, Trump s'ha fet la foto de família amb els assistents. "Us agrada la música?", els ha preguntat el president mentre arrancava November Rain de Guns N' Roses just després que sonés el Gloria de Laura Branigan. Mentre que bona part de la seva intervenció ha estat un reguitzell d'autocomplaences per la seva tasca per portar la pau al món i, un cop més, s'ha queixat de no haver rebut el Premi Nobel de la Pau.

Durant bona part de la seva intervenció, Trump no ha fet més que penjar-se medalles pels seus esforços per portar la pau. "Sempre he sentit que la pau a Pròxim Orient era impossible, però resulta que no era així", ha afirmat en referència a l'alto el foc a Gaza que Israel ha seguit trencant amb constants bombardejos a la Franja. "I hem de fer alguna cosa amb l'Iran: no poden tenir armes nuclears. És molt senzill. No pots tenir pau a Pròxim Orient si ells tenen armes nuclears",ha afegit el president, que ja ha desplegat una flota de la marina a l'estret d'Ormuz similar a la que va fer servir per assetjar Veneçuela abans d'intervenir-hi militarment. La majoria de naus, inclòs el portaavions USS Abraham Lincoln, ja estan en posició de poder llançar un atac contra el règim dels aiatol·làs tan prest com aquest cap de setmana. El Gerald Ford, un dels altres portaavions més grans que tenen els EUA, ja està de camí a la regió després d'abandonar les aigües del Carib, on va participar en el segrest de Nicolás Maduro.

Tot i estar parlant des del faristol de la seva Junta de Pau, Trump no s'ha pogut estar de tornar a amenaçar a l'Iran. "Ara és el moment perquè l’Iran se sumi a nosaltres en un camí que culminarà el que estem fent. [...] No poden continuar amenaçant l’estabilitat de tota la regió i han d’arribar a un acord [sobre el programa nuclear]. Si això no passa —potser puc entendre que no passi— si no passa, hi haurà conseqüències greus", ha advertit. I afegia: "Probablement ho descobrireu en els pròxims 10 dies".

Els dos temes centrals de la primera reunió de la Junta de Pau eren el desarmament de Hamàs exigit per Israel a l'acord de l'alto el foc i quin país estaria disposat a enviar tropes per conformar les Forces d'Estabilització Internacional (ISF). L'entrega de les armes per part de Hamàs és un dels aspectes més sensibles del pla de 20 punts de l'acord de Pau per posar fi al genocidi perpetrat per Israel contra els gazatís. Encara no han exposat quin és el pla per garantir que s'ha complert amb el desarmament. Tampoc queda clar quins incentius se li poden oferir al grup quan Tel-Aviv ha seguit bombardejant la Franja malgrat la treva.

Els caps d'estat que han assistit a la reunió són el president de l'Argentina, Javier Milei, el primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán, el primer ministre d'Egipte, Mostafa Madbouly, el primer ministre de Camboia, Hoon Monet, el rei de Bahrain, Hamad bin Isa Al Khalifa, entre d'altres. Durant la introducció de Al Khalifa Trump ha remarcat que "és tan ric que pot asseure's on vulgui". Un dels comentaris més repetits pel magnat durant la introducció dels convidats ha estat que el poder adquisitiu d'aquests. L’Autoritat Palestina amb seu a Ramal·lah no estava convidada, però el cap comissionat del Comitè Nacional per a l’Administració de Gaza (NCAG), Ali Shaath, sí, segons The Times of Israel.

Trump estava flanquejat pel vicepresident JD Vance, el secretari d'Estat, Marco Rubio, l'enviat especial Steve Witkoff i el seu gendre Jared Kushner. El duo Witkoff-Kushner s'ha convertit en el principal rostre de la diplomàcia estatunidenca. Van ser qui van negociar l'alto el foc a Gaza, i dimecres estaven a Ginebra parlant al matí amb els iranians sobre el programa nuclear i a la tarda amb els ucraïnesos sobre la guerra. Rubio sembla que ja no li molesta tant el fet ara que és virrei de les Amèriques i lidera tota la campanya al pati del darrere de Washington.

La llista de països que han enviat o bé representants o bé observadors, és la següent: Albània, l’Argentina, Armènia, Àustria, l’Azerbaidjan, Bahrain, Bulgària, Cambodja, Croàcia, Xipre, la República Txeca, Egipte, El Salvador, la Unió Europea, Finlàndia, Alemanya, Grècia, Hongria, l’Índia, Indonèsia, Israel, Itàlia, el Japó, Jordània, el Kazakhstan, Kosovo, Kuwait, Mèxic, Mongòlia, el Marroc, els Països Baixos, Noruega, Oman, el Pakistan, el Paraguai, Polònia, Qatar, Romania, l’Aràbia Saudita, Eslovàquia, Corea del Sud, Suïssa, Tailàndia, Turquia, els Emirats Àrabs Units, el Regne Unit, l’Uzbekistan i el Vietnam.