La diplomàcia de Trump: ensarrona, que funciona
Com ha fet amb l'alto el foc a Gaza, el president estatunidenc ven una idea abans que estigui consolidada sobre el terreny
WashingtonDonald Trump sempre ha jugat amb les seves pròpies regles. Dins i fora de casa. El retorn del magnat immobiliari a la Casa Blanca prometia un gir en la manera de fer política exterior de Washington. Els primers 276 dies del republicà al Despatx Oval han estat un reguitzell d'amenaces escrites en majúscules a Truth Social, declaracions unilaterals, anuncis sorpresa, alguns bombardejos –sigui contra instal·lacions nuclears iranianes o bé suposades "narcollanxes"– i molts girs de guió dignes de telenovel·la.
La imprevisibilitat és la marca del president dels Estats Units, que ha instaurat unes maneres que haurien estat impensables –i molt reprovables– en qualsevol dels seus predecessors. "Malgrat que el que cridi més l'atenció siguin les formes, més important que això és com es dedica a plantar una realitat que encara no està formada al cap de la gent. És el que ha fet amb l'alto el foc a Gaza", explica a l'ARA l'exconsultor del departament de Defensa i vicepresident de l'American Foreign Policy Council, Ilan Berman.
Trump no ha parat de vendre la fràgil treva com una pau. La cimera d'Egipte la va batejar com la "cimera de la pau", amb lletres ben grans, amb una vintena de líders internacionals assistint al besamans del republicà. El president no fa més que repetir que ha aconseguit portar la pau a la regió després de cents d'anys de conflicte, però la realitat és que ni tan sols la seva administració és capaç d'explicar com serà el procés de desarmament de Hamàs o què passarà amb les reivindicacions del reconeixement de l'estat palestí.
El cap de setmana passat Israel tornava a bombardejar Gaza i Trump seguia parlant de pau. Com diuen els estatunidencs, és el "fake it until you make it" (fingeix fins a sortir-te'n) portat a la diplomàcia. "Ell crea el concepte i després actua com si les dues parts haguéssim acordat aquesta idea, amb l'expectativa que això sigui el que està passant. L'alto el foc no és el mateix que un acord de pau; no fa que automàticament la conversa passi al pla de vint punts, perquè el pla inclou coses com que Hamàs es desarmi i que deixi de ser la força de control a Gaza, i no estan donant cap indici que tinguin intenció de fer-ho –reflexiona Berman–. Com més temps passi sense que hi hagi una pressió real i significativa sobre Hamàs, més probable és que els Estats Units hagin d'implicar-s’hi directament d'alguna manera", conclou.
Maneres de fer d'empresari
"Definitivament, és l'estil d'un home de negocis. Fa els acords com ho faria un empresari: establint relacions personals amb els altres líders, parlant d'home a home", assenyala el professor de relacions internacionals de la Universitat de Delaware, Daniel Green. És una fixació que s'ha notat tant en la relació amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu –amb qui Trump té una gran sintonia–, com amb el president rus, Vladímir Putin. Trump s'ha obsessionat amb acostar-se a Putin en l'àmbit personal, però com assenyala Green, s'està adonant que no només negocia a títol personal, sinó com a representant d'un país.
"Ho està fent a poc a poc perquè gairebé tots els seus assessors li donen la raó, però comença a adonar-se que Putin no és un amic dels EUA. I crec que Rubio també treballa per fer-li veure", apunta Green. Trump reconeixia dimecres davant el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte: "Cada cop que parlo amb Putin tinc bones converses, però no van enlloc". El refredament amb Moscou es feia notar en el paquet de sancions a les petrolieres russes –les primeres des que va tornar al poder–, i en l'afirmació de Trump, que la darrera setmana no ha deixat de fer cops de volant: de prometre Tomahawks a Volodímir Zelenski per intimidar Putin, a escridassar l'ucraïnès en privat, per després castigar Rússia amb sancions.
"La imprevisibilitat no crec que sigui premeditada sinó que viu la diplomàcia d'una manera molt personal. Quan es frustra, com hem vist amb Putin o Netanyahu, ràpidament fa notar que està molest", apunta Green. Bona part dels anuncis i advertències són a còpia de publicacions rabioses a Truth Social, un fet gens convencional i que s'allunya de les formes diplomàtiques, però que Green creu "que realment li ha funcionat a vegades". Ara bé, es tracta de victòries a "curt termini", ja que la imprevisibilitat del comportament i l'agressivitat que el president ha mostrat amb alguns aliats –com és el cas d'Europa– pot fer que els EUA acabin "aïllats". "Altres països començaran a buscar maneres de funcionar al marge dels Estats Units, i això ja està passant. El Canadà ara està molt més a prop d’Europa, i nosaltres tenim molt males relacions amb el Canadà. Els EUA quedaran més aïllats, com a resultat d’aquesta imprevisibilitat de Trump", reflexiona el professor.
