L'alto el foc a Gaza, en risc? Netanyahu es debat entre Trump i l’extrema dreta israeliana

BeirutBenjamin Netanyahu passa un moment polític especialment delicat. Després de gairebé dues setmanes d'alto el foc amb Hamàs, la coalició de govern a Israel enfronta l'aprovació en primera lectura d'un projecte de llei que preveu l'annexió de part de Cisjordània. La iniciativa ha generat inquietud a Washington. El president Donald Trump va expressar el seu descontentament i el secretari d'Estat, Marco Rubio, va viatjar a Tel-Aviv per supervisar la situació i advertir sobre possibles repercussions diplomàtiques.

Netanyahu ha d'equilibrar ara les demandes de la seva dreta més radical, que considera l'annexió un objectiu prioritari, amb les expectatives del seu principal aliat internacional, el suport del qual continua sent decisiu per a l'estabilitat política i militar d'Israel, tant a Gaza com al nord del país. En aquest context, l'alto el foc amb Hamàs ha obert una etapa de relativa calma a la Franja de Gaza. Netanyahu va acceptar mantenir la treva, tot i que va subratllar que cada mesura s'adoptaria segons les “condicions de seguretat” definides pel seu govern, reflectint la tensió constant entre compromisos diplomàtics i prioritats internes.

Tot i això, la treva és fràgil. Segons el govern de Hamàs, Israel ha violat l'alto el foc moltes vegades, cosa que ha provocat la mort de desenes de palestins i centenars de ferits. A més, l'entrada d'ajuda humanitària continua bloquejada: aliments, subministraments mèdics i aigua no han pogut travessar els punts autoritzats i moltes organitzacions internacionals han denunciat l'escassetat crítica de recursos essencials. Aquesta situació manté la població de Gaza en condicions d'alta vulnerabilitat, malgrat la relativa calma al front militar.

A la coalició de Netanyahu, els socis ultradretans es mantenen vigilants, però ara per ara han moderat els seus advertiments, conscients que qualsevol desafiament frontal podria desestabilitzar el govern en un moment crític. Washington, mentrestant, exigeix avenços tangibles. Funcionaris dels Estats Units han viatjat a Jerusalem per verificar el compliment de l'acord. La Casa Blanca vol resultats visibles: alliberament de tots els ostatges, ajuda humanitària sostinguda i reducció de les hostilitats.

"El marge per a Netanyahu s'ha reduït. Washington vol resultats, no promeses", assenyala Michael Koplow, director de polítiques de l'Israel Policy Forum, amb seu a Nova York. El dilema de Netanyahu és com mantenir la seva narrativa de força dins d'un marc negociat pel seu aliat principal. En públic insisteix que l'alto el foc no marca el final de la guerra i que Israel conservarà llibertat d'acció militar. Amb això busca tranquil·litzar el seu electorat més dur i els seus socis de coalició.

A la pràctica, després de dues setmanes d'alto el foc, el govern ha moderat les operacions militars, ha facilitat el flux -encara que molt limitat- d'ajuda humanitària cap a Gaza, i les tropes continuen estant en punts estratègics, cosa que s'interpreta com una mesura de seguretat dins el marc de l'acord. Netanyahu juga amb el temps. "Davant de Washington, promet complir; davant de la dreta, assegura resistir", afirma Koplow, que afegeix que aquest doble discurs "li dona marge per sobreviure". "La seva estratègia no busca resoldre el conflicte, sinó administrar-lo de manera que no amenaci la seva permanència al poder. No es tracta de si vol la pau, sinó de quina mena de pau accepta i sota quines condicions polítiques", puntualitza.

El gran funambulista

L'alto el foc també posa a prova la relació amb els Estats Units. Tot i que Trump evita l'enfrontament directe, la seva administració ha deixat clar que el suport a Israel no serà incondicional. Washington vol estabilitzar la regió i promoure un horitzó polític a Gaza que inclogui l'Autoritat Palestina. Per a Netanyahu, aquesta possibilitat és una línia vermella. Cedir terreny significaria admetre que la seva estratègia militar no va aconseguir eliminar la influència de Hamàs.

A Israel, l'atenció se centra ara en la implementació efectiva de l'alto el foc. L'alliberament de la majoria dels ostatges israelians ha reduït la pressió pública i ha contribuït a calmar l'opinió pública. Cada gest polític o militar s'interpreta com a senyal. Un bombardeig selectiu pot ser un missatge intern a la dreta; una reunió discreta amb emissaris nord-americans, una concessió diplomàtica. Com explica el politòleg Gideon Rahat, "Netanyahu domina aquest llenguatge. És la seva manera de governar: resistir, ajornar, equilibrar. La seva carrera política ha estat una llarga demostració de supervivència". Però aquest cop el marge és menor. Si trenca amb l'extrema dreta, el govern cau. Si desafia Washington, s'arrisca a un aïllament diplomàtic que Israel no es pot permetre.

Les setmanes vinents seran decisives. El replegament israelià i la supervisió internacional de Gaza mesuraran la capacitat del primer ministre per sostenir la seva estratègia. Ara com ara, Netanyahu continua guanyant temps. Però cada dia que passa, la corda entre Jerusalem i Washington es tiba una mica més.