Philippe Lazzarini: "Hi ha una consciència creixent a Israel que la guerra no pot haver-se comès en nom de tothom"

BarcelonaPhilippe Lazzarini (Neuchâtel, 1964) és el comissari general de l'agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina (UNRWA), un organisme fundat el 1949 que opera a Gaza, Cisjordània, Jordània, el Líban i Síria. Des del 7 d'octubre del 2023, Tel-Aviv acusa l'agència de tenir vincles amb Hamàs i li ha vetat l'entrada a Israel en una decisió que, a la pràctica, limita les seves operacions a Gaza i a Cisjordània. Lazzarini visita Barcelona per participar en el fòrum World in Progress.

Quina és la seva opinió sobre el pla de pau de Trump?

— La bona notícia és que tenim un alto el foc i que es manté. Ha estat sota una pressió enorme pels incompliments, però encara es manté. Això vol dir que els palestins no han de preocupar-se cada segon per si els assassinen. Però, òbviament, la gent encara està en xoc pel que ha passat durant els últims dos anys: hi ha hagut un nivell de destrucció enorme i un nombre de víctimes molt elevat. Ara, tots esperem que la segona fase es consolidi i que s'abordin les necessitats crítiques per salvar vides. Però alhora, si volem consolidar l'alto el foc, cal abordar les altres fases del pla. Això té a veure amb la futura governança de Gaza, amb la futura configuració de seguretat. Hem de crear les condicions perquè hi hagi prou confiança per començar a invertir en la recuperació de Gaza. Queda molt camí per recórrer, i per això els països negociadors han de seguir totalment compromesos.

Com veu el futur de Gaza? L'UNRWA hauria d'estar involucrada en la governança?

— Sigui quin sigui el futur de Gaza, s'ha d'inserir dins del compromís de la solució dels dos estats. I Gaza ha d'estar vinculada amb Cisjordània i Jerusalem Est. Ara, per a la futura governança, no crec que l'UNRWA n’hagi de formar part. Però és important que les autoritats palestines sí que en formin part. Cal que els palestins s'apropiïn de la governança que s’establirà. El que és imprescindible per a l'UNRWA és que reprenguem els nostres serveis com més aviat millor, sobretot els serveis educatius. Tenim a Gaza més de 700.000 nenes i nens en edat escolar profundament traumatitzats. Ja han perdut més de dos anys i si volem evitar tenir una generació del tot perduda, hem de trobar maneres de tornar-los a l'educació i l'aprenentatge.

Vostè va definir la situació a Gaza com un “infern creat per l'home”. Com s’han de jutjar els crims comesos?

— Bé, he dit moltes vegades que estem tractant una fam creada i provocada per l'home, i que es pot abordar fàcilment. No cal res més que voluntat política. Ara que tenim un alto el foc, espero i confio que amb la comunitat humanitària, si se li permet portar assistència a gran escala i de manera ininterrompuda, podrem abordar la fam que s'agreuja encara. Però, pel que fa a totes les violacions del dret humanitari que hem vist els últims dos anys, el desplaçament forçat a gran escala, els civils com a objectius [d’atacs], espero que hi hagi la rendició de comptes necessària per qualsevol altre crim contra la humanitat comès a Gaza.

L’ha sorprès la manca de resposta de la societat civil israeliana respecte al que l'ONU ha anomenat un genocidi a Gaza?

— La Comissió d'Investigació de l’ONU va arribar a la conclusió que s'ha comès un genocidi. Però també hi ha entitats israelianes com B'Tselem, com Metges pels Drets Humans, i altres veus de la societat civil israeliana que han conclòs el mateix. Així doncs, hi ha consciència, però aquestes veus continuen sent minoritàries. No hem d'oblidar mai el que va passar. El 7 d’octubre també ha provocat un trauma nacional profund a Israel. La seva resposta ha causat un trauma igual de profund a Gaza i més enllà, així com una gran indignació, perquè, bàsicament, ha estat una resposta sense cap respecte per l’estat de dret. I aquesta és la raó per la qual hem vist el que hem vist a Gaza; és la raó per la qual la gent ha viscut l’infern en totes les seves possibles formes. Però continuo confiant que hi ha una consciència creixent —també dins la societat israeliana— que el que s’ha comès no pot haver-se comès en nom de tothom.

Almenys 320 dels seus treballadors han mort a Gaza. Quan sent veus que els acusen de terrorisme, què li ve al cap? 

— Qualificar l’UNWA de terrorista posa encara més en perill els seus treballadors. I aquesta acusació no s'ha de llançar a la lleugera. Els últims anys hi ha hagut diverses acusacions. Les que s’han fonamentat s’han investigat, però cap investigació ha acabat amb una conclusió definitiva. Moltes crec que formen part d’una campanya de desinformació destinada a desacreditar l’agència. Perquè sempre que demanem si poden, si us plau, fonamentar l’acusació, no rebem cap resposta, ni per part de les autoritats israelianes, ni de cap aliat d’Israel.

Vostè està vetat a Israel i també la seva agència. Què creu que hi ha realment darrere d'aquesta campanya?

— L’objectiu principal és polític. L'objectiu dels autors del projecte de llei de la Knesset [el Parlament israelià] que prohibeix la presència de l’UNRWA a Jerusalem Est i que va forçar la sortida del personal internacional és desmantellar l’agència per tal de privar els palestins de l’estatus de refugiats. Així esperen resoldre d’una vegada per totes la qüestió del dret al retorn dels refugiats palestins, quan s’arribi a una solució política duradora. Però també hi ha altres objectius: l'agència ha estat vehement a l'hora de denunciar les violacions comeses a la Franja. I hem vist que qualsevol persona que s'ha pronunciat sobre qüestions de drets humans o dret humanitari també ha estat silenciada. No és cap coincidència que cap periodista internacional hagi estat autoritzat a entrar a Gaza i informar de manera independent.

Hem vist un qüestionament creixent del dret internacional. En quina situació deixa això una agència com l'UNRWA?

— El sistema multilateral i organismes com les Nacions Unides estan sotmesos a molta pressió. El dret internacional ha estat qüestionat i menystingut; i el sistema judicial internacional és atacat. Bàsicament, el que està en joc és l’ordre basat en normes que la comunitat internacional va heretar després de la Segona Guerra Mundial. És això el que avui està qüestionat. Però espero que, malgrat tota aquesta pressió, prevalgui la raó i que cap país, sigui quina sigui la seva agenda, llanci a les escombraries el dret internacional humanitari. 

Recentment va dir que no podria pagar els sous dels seus empleats al setembre. Està preocupat pel futur de l'UNRWA?

— Per descomptat, estic molt preocupat. Tenim una lluita constant per mantenir els serveis de l'agència. Certament, això ho vaig dir a l'agost. Ara som a l’octubre i sé que podrem pagar els sous a finals de mes. Però no tinc cap certesa per al mes de novembre. Estem constantment al límit, i més enllà de 30 dies no podem fer previsions.

Què n’opina del paper de la comunitat internacional des de l’alto el foc i concretament de la UE que dilluns es va fer enrere amb la imposició de sancions a Netanyahu?

— No puc comentar la decisió, però crec que hem de mantenir una pressió constant tant sobre Israel com sobre Hamàs per garantir que respectin l’alto el foc. I crec que la Unió Europea no hauria d'evitar utilitzar les eines de què disposa per exercir el seu paper a l’hora de garantir que, en el futur, Israel respecti els drets humans.