L'alto el foc trontolla: Israel bombardeja Gaza però després reprèn la treva

BarcelonaIsrael ha dut a terme aquest diumenge una onada de bombardejos a la Franja de Gaza, després que al matí les seves forces i milicians palestins s'enfrontessin a Rafah, al sud de l'enclavament. El govern de Tel-Aviv també ha tornat a prohibir-hi l'entrada d'ajuda humanitària. Després de diversos bombardejos durant tot diumenge, al vespre tant Israel com Hamàs asseguraven que tornaven a recuperar l'alto el foc i el mateix president dels Estats Units, Donald Trump, treia ferro al trencament temporal de la treva. "L'alto el foc continua vigent", ha dit Trump, i ha apuntat que no creu que el lideratge de Hamàs estigui implicat en els fets que Israel havia denunciat com argument per reprendre els bombardejos.

El detonant hauria estat un enfrontament entre Hamàs i les milícies rivals finançades per Israel al sud de Gaza. L'exèrcit israelià hauria intervingut per protegir aquestes milícies i s'hauria iniciat un enfrontament amb Hamàs que Israel ha utilitzat com a argument per tornar a bombardejar diversos punts de la Franja de Gaza. Els bombardejos han matat almenys 36 persones, entre elles diverses criatures.

Les forces israelianes han atacat principalment Khan Yunis, al sud. Des de la llunyania es podien veure diumenge columnes de fum que s'elevaven des de la ciutat. També han bombardejat la ciutat de Jabalia, al nord, i diversos objectius del centre de la Franja: les portes d'un cafè a Deir al-Balah, un edifici que era usat per la policia gazatina a Nuseirat, diverses tendes de campanya de desplaçats a la zona costanera d'Al-Mawasi i una casa a la localitat de Zawaida on tenia la seu l'empresa Palestinian Media Production, que treballa per a la cadena de televisió Al-Jazeera fent retransmissions en directe.

"Després de la violació de l'alto el foc per part de Hamàs, el primer ministre Netanyahu ha consultat el ministre de Defensa i els caps del sistema de seguretat, i ha ordenat actuar enèrgicament contra objectius terroristes a la Franja de Gaza", han informat diumenge al matí fonts de l'oficina del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. L'amenaça s'ha fet realitat poques hores després. Amb tot, el portaveu del govern israelià, Shosh Bedrosian, ha assegurat que l'alto el foc continua vigent, però que han de permetre als seus soldats "protegir-se".

Israel acusa Hamàs d'haver atacat les seves tropes a Rafah, al sud de la Franja. I, com a resposta, aquest diumenge al matí ja ha bombardejat aquesta ciutat. Després, l'escalada bèl·lica ha anat in crescendo. "Avui mateix, terroristes han disparat un míssil antitanc i trets contra les tropes de les Forces de Defensa d'Israel que operaven per desmantellar infraestructures terroristes a la zona de Rafah, al sud de Gaza, segons l'acord d'alto el foc. Com a resposta, les Forces de Defensa d'Israel han començat a atacar la zona per eliminar l'amenaça i desmantellar els túnels i les estructures militars utilitzades per a l'activitat terrorista", ha argumentat l'exèrcit israelià en un comunicat aquest matí. També ha advertit que "aquestes accions terroristes constitueixen una violació flagrant de l'acord de l'alto el foc" i que Israel "contestarà amb fermesa". La resposta ha arribat a la tarda.

L'exèrcit israelià ha assegurat que ha atacat "dotzenes d'objectius terroristes". Per exemple, "instal·lacions d'emmagatzematge d'armes", "zones de tir", "cèl·lules terroristes" o "sis quilòmetres d'infraestructures subterrànies". Segons fonts locals, sis membres de les Brigades al-Qassam de Hamàs haurien mort a l'ofensiva, entre els quals Yahya al-Mabhouh, comandant de la unitat d'elit del Batalló Jabalia. Però també han mort els integrants de tota una família amb infants petits.

D'altra banda, Israel ha tornat a suspendre l'entrada d'ajuda humanitària a Gaza fins a nou avís, segons han informat diversos mitjans israelians. L'acord d'alto el foc establia que Israel havia de permetre l'entrada de 600 camions diaris a la Franja, però el govern de Netanyahu havia reduït aquesta xifra a la meitat argumentant que Hamàs també incomplia l'acord al no haver lliurat encara els cossos sense vida de tots els ostatges morts. Així mateix, fins ara Israel també s'ha negat a reobrir l'important pas fronterer de Rafah.

La resposta de Hamàs

Malgrat tot això, Hamàs ha assegurat aquest diumenge que manté el seu compromís amb l'alto el foc i ha acusat Israel de violar-lo. "L'ocupació sionista continua infringint l'acord i buscant pretextos infundats per justificar els seus crims", ha afirmat el líder de Hamàs, Izzat al-Rishq, en un comunicat publicat al canal oficial de Telegram immediatament després del primer bombardeig israelià.

Hores més tard Hamàs ha fet públic un altre escrit en què es desvincula totalment dels enfrontaments a Rafah: "No tenim constància de cap enfrontament que estigui tenint lloc a la zona de Rafah, ja que es tracta de zones vermelles sota el control de l'ocupació [israeliana]. El contacte amb els nostres grups allà va quedar tallat el passat març amb la represa de la guerra (...). Per tant, no tenim cap connexió amb cap esdeveniment que tingui lloc en aquestes zones i no podem comunicar-nos amb cap dels nostres combatents allà, si és que algun encara és viu".

En canvi, una font del braç armat de Hamàs ha informat a l'agència Efe que el grup havia iniciat una operació a Rafah per eliminar Yasser Abu Shabab, líder de la milícia rival coneguda com les Forces Populars. Però soldats israelians han intercedit per donar suport a Shabab, cosa que ha iniciat atacs creuats i ha causat l'explosió d'una excavadora israeliana.

Una altra font militar ha explicat que milicians de Hamàs han atacat les forces israelianes més enllà de l'anomenada línia groga, que és la línia imaginària darrere de la qual continuen desplegats els efectius israelians després de la seva retirada de les principals ciutats de la Franja. En l'atac, els milicians haurien fet servir llançagranades i un franctirador també hauria disparat, segons aquesta mateixa font.

Aquest dissabte, el govern dels Estats Units va advertir que tenia "informacions creïbles" que indicaven que Hamàs planejava "una violació imminent" de l'alto el foc. Aquest matí, el grup islamista ha rebutjat aquesta acusació i ha culpabilitzat Israel d'haver armat i finançat aquestes altres milícies que, segons ha assegurat, protagonitzen "assassinats, segrestos, robatoris de camions d'ajuda i robatoris contra civils".

Hamàs ha confirmat que els agents de policia de Gaza, "amb un ampli suport civil i popular", estan perseguint aquestes milícies perquè rendeixin comptes "d'acord amb mecanismes legals clars, amb l'objectiu de protegir els ciutadans i preservar la propietat pública i privada".

Tot just un dia després de l'alto el foc, milicians de Hamàs van començar a reprimir tots aquells clans i milícies que presumptament han col·laborat amb Israel al llarg dels dos anys d'ofensiva bèl·lica, fins i tot amb execucions públiques de suposats col·laboradors, les imatges de les quals es van fer virals.

Els colons i líders dels partits del sionisme religiós que formen part de la coalició de govern a Israel han exigit aquest diumenge que les tropes israelianes reprenguin l'ofensiva bèl·lica contra la Franja de Gaza, després de l'intercanvi de foc a Rafah. "Animo el primer ministre [Benjamin Netanyahu] que ordeni a les Forces de Defensa d'Israel que reprenguin completament els combats a la Franja de Gaza amb tota la seva força", ha escrit a la xarxa social X el ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben-Gvir, convicte en el passat per incitació a l'odi contra els palestins, per vandalisme i per suport al terrorisme. Per la seva banda, el ministre de Finances, Bezalel Smotrich, ha resumit amb una sola paraula què ha de fer el govern d'Israel a partir d'ara: "Guerra", ha escrit al seu compte d'X.