Les Comunitats Cristianes Populars, el col·lectiu Herria 2000 Eliza i la Coordinadora de Sacerdots d'Euskal Herria han exigit aquest dimecres el final de la dispersió dels presos d'ETA i la llibertat dels que pateixen malalties greus. Prop de mig centenar de persones pertanyents a aquests tres col·lectius s'han concentrat davant de la catedral nova de Vitòria i posteriorment han anat en manifestació fins a la seu del Parlament basc, darrere una pancarta en què es llegia en castellà i euskera: "He estat enviat a alliberar els presos", un lema que ja s'han utilitzat en ocasions anteriors

El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha deixat clar aquest divendres que el comunicat del col·lectiu de presos d'ETA, l'EPPK, no canviarà la política antiterrorista del govern espanyol en general, ni la política penitenciària en particular ni la de dispersió.

Els presos d'ETA fan un pas endavant per acabar amb el conflicte basc. Els més de cinc-cents presos que s'agrupen a l'entorn del Col·lectiu de Preses i Presos Polítics Bascos (EPPK) ha difós, a través de Naiz.info, la plataforma digital del diari 'Gara', un comunicat a través d'un vídeo –en basc però subtitulat en castellà– en què accepten solucions individuals per sortir de la presó i s'acullen als beneficis penitenciaris que preveu la llei espanyola. Eviten, per tant, exigir una solució negociada políticament per tot el col·lectiu, tal com els va demanar el Fòrum Social pel procés de pau, on hi ha presents els principals partits bascos. Reconeixen, a més, el mal causat a les víctimes.

El col·lectiu de presos d'ETA (EPPK) afirma que en sap "molt" del "patiment" propi causat pel "conflicte" i també de l'"infligit a altres" i, perquè no hi hagi "més dolor", demana que s'afronti ja la "qüestió política". Així es manifesten els presos etarres en un comunicat que aquest dijous publica el diari 'Gara' i que ahir ja va avançar el portal Naiz.info, la web de notícies afí a l'esquerra abertzale.

En els últims cinquanta anys hi ha hagut una mitjana de deu mil presos a Euskal Herria, aproximadament un 4% de la població. Es tracta d'una xifra que no fa improbable estadísticament que a cada persona li pugui tocar un pres familiar, amic o conegut; i que l'accidentalitat entre els qui es desplacen quilòmetres per veure'ls tingui, doncs, una estimable freqüència.