Després que el juliol de l'any passat anunciés que deixava la música i després de mesos sense concedir entrevistes, Josep Miquel Arenas, conegut musicalment com a Valtònyc, s'obre en canal en una llarga conversa a la nova revista cultural El Foment, presentada ahir dimarts a Girona. La publicació, trimestral i de 114 pàgines, s'ha "parit" en el "temps rècord" de només quatre mesos després que el president de la Fundació El Foment, Candi Granés, encomanés al periodista Andreu Mas la gestió del projecte.

Josep Miquel Arenas (sa Pobla, 1993), més conegut per Valtònyc, acusava dilluns l'eurodiputat electe de Junts, Toni Comín, d'haver-se transferit donacions del Consell de la República al compte personal. La setmana passada ja ho insinuava, però de manera molt més críptica: "Recomano allunyar-lo de qualsevol organització". "En Valtònyc té dues grans virtuts: no calla i sempre diu la veritat", subratlla Mateu Xurí, el popular cantant de gloses mallorquines que el va esperonar a cantar en català per convertir-se en el primer raper a cantar en la nostra llengua a les Illes. "No calla encara que sigui per denunciar els qui teòricament ens havien de dur al paradís", afegeix en relació amb el Procés.

La discussió pública entre Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, i l'eurodiputat electe de Junts, Toni Comín, va pujant de decibels. L'exraper va fer un tuit aquest dilluns a la nit en què acusava l'exconseller d'haver-se transferit diners del Consell de la República al seu compte bancari personal i Comín ha anunciat aquest migdia que emprendrà accions legals contra el cantant mallorquí. "Ateses la gravetat i la falsedat d’aquestes acusacions, he donat instruccions als meus advocats per tal que presentin la corresponent querella", diu el juntaire en un comunicat de premsa.

Després de passar cinc anys i mig a Bèlgica per evitar la presó, el cantant Josep Miquel Arenas, Valtònyc, va tornar a casa quan els delictes havien prescrit. Vuit mesos després del retorn a Palma, ara ha anunciat que es retira de la música. Ho ha fet al festival El Tingladu de Vilanova i la Geltrú, on ha cantat des del 2012, quan tenia 17 anys. "Aquest és el darrer concert de la meva carrera", ha dit, i l'ha fet en agraïment per mantenir-lo en cartell i pagar-li el caixet solidari durant els seus sis anys d'exili a Bèlgica. "No com altres festivals que ho van fer quan jo i en Pablo Hasél érem un recurs de màrqueting", ha dit.

La Corona espanyola passa per un moment baix des de fa anys, tant pel que fa al prestigi de la institució com per la seva influència política. Els múltiples escàndols que s'han anat fent públics (primer a la premsa estrangera; a l'espanyola molt de temps després), en què es mesclen les històries d'alcova amb les estafes fiscals i un ampli ventall de delictes econòmics, van dur primer a l'abdicació de Joan Carles en favor del seu fill Felip, i després a la peculiar situació actual. Una situació en què el rei emèrit fa tres anys que viu en un país sense democràcia ni drets humans, mentre la mateixa Corona i tot el seu entorn fan grans esforços per concentrar tota la mala imatge damunt l'antany idolatrat Joan Carles, a fi de preservar la figura de Felip VI. Aquest, però, va fracassar clamorosament el 3 d'octubre del 2017, quan va decidir convertir-se en un element de part i en un rei que només agrada a la dreta ultranacionalista (que mai havia estat amiga del seu pare). Per tot això, com se sol dir, el CIS va deixar de preguntar als ciutadans quina valoració fan de la Corona, perquè les puntuacions serien massa baixes.

Josep Miquel Arenas Beltran, més conegut com a Valtònyc, torna de l’exili. Aquest dissabte a primera hora del matí ha sorprès amb l'anunci al seu compte de X (antigament Twitter) després de passar cinc anys i mig a Bèlgica: condemnat per injúries a la Corona, enaltiment del terrorisme i amenaces per les lletres de les seves cançons, va marxar el 2018 a Brussel·les per evitar una condemna a presó de tres anys i mig. Va ser allà on es va trobar amb els exconsellers de la Generalitat també exiliats per l’1-O i amb qui aquests anys ha teixit un vincle important. Aquest dissabte s'ha fet evident: ha estat l’expresident Carles Puigdemont qui ha agafat el cotxe a la matinada per portar Valtònyc en direcció a l’estat espanyol.

Josep Miquel Arenas, Valtònyc, s'enfronta a una condemna de quatre anys de presó per un delicte d’atemptat i, alternativament, un possible delicte d’amenaces agreujades per haver animat a matar guàrdies civils durant un concert el 31 de març de 2018 a Marinaleda (Sevilla). Tal com avança Vilaweb, el judici serà el 21 de novembre i Valtònyc podrà declarar per videoconferència des de Brussel·les, on viu exiliat des de fa més de cinc anys.

La primavera va forta. Ha explotat als camps posant-hi una bellesa extrema, com si la natura encara tingués l’última paraula. Per contrarestar-la, la mà humana esgarrapa l’elegància d’aquest mes de maig i retorna un rei que va marxar una temporada per canviar d’aires. Com va dir Carmen Calvo quan era la vicepresidenta primera del govern espanyol, el rei emèrit no va fugir perquè no tenia cap causa pendent i costava el mateix mantenir-lo a Espanya que als Emirats Àrabs. Com si mantenir un rei no fos un problema en si mateix. Ara torna per participar en una regata, tot i estar “desentrenat”, i per retrobar-se amb el seu fill, la qual cosa tothom troba normal. El pare vol veure el fill. Normal. El fill vol veure el pare. Normal. Valtònyc, exiliat a Brussel·les per la lletra d’una cançó sobre la monarquia, no va poder veure la seva mare quan es va morir. És així de cru. Però no és per la lletra d’una cançó. És perquè la democràcia consolidada es despista amb la llibertat d’expressió. A l’altra banda canten el que els rota. I canten molt. Aquesta setmana Valtònyc ha pogut celebrar que la justícia belga definitivament no el pensa extradir a Espanya. Ara és un home lliure, a Bèlgica. El rei emèrit ho és a tot arreu. No és gens just. No té cap ni peus. Aquesta anomalia se sosté gràcies a un teixit de solidaritat interessada i retrògrada. Hi ha tot un sistema de complicitat amb la injustícia que fa que la injustícia prevalgui. Els avenços per trencar aquestes dinàmiques són victòries puntuals i imprescindibles que, tanmateix, no amaguen la desigualtat extrema entre uns i altres. Mentre el rei emèrit està a punt d’arribar, el rei no emèrit ret tots els honors a l’emir de Qatar i el condecora amb la Gran Cruz de la Orden de Isabel la Católica. He de reconèixer que els espanyols tenen sentit de l’humor. A l’arribada de l’emir i de la seva tercera dona, els homes se saluden primer i les dones esperen que comencin a caminar per anar-los al darrere. El feminisme no acaba de penetrar en la monarquia. I això que està molt de moda. Als palaus de Qatar tampoc no ha fet forat. Fora dels castells, el risc de ser feminista en un país on es vulneren els drets humans, segons diverses organitzacions, és considerable. Que un home pugui tenir tres dones i una dona no pugui tenir tres homes i tothom faci veure que li sembla tan bé, què vols que et digui. No seré jo qui s'ingereixi en la cultura aliena, i en la pròpia no conec cap dona que vulgui tenir tres homes, però és evident que no parem de veure com voleien les banderes arcaiques perfectament sostingudes en els seus pals i una multitud de braços disposats a fer-les onejar. Abans vivíem millor!, criden. Ho diuen els que ni tan sols van viure abans. Però si hem de ser sinceres, totes hem utilitzat en algun moment el plural per parlar de llocs on no hem estat. A casa i en català. En castellà, al Congrés. Que és la lengua en la que nos entendemos todos. Però si t’han d’espiar, la qüestió és que parlis en la llengua que sigui. Que si s’ha d’entendre, ja s’entendrà. Encara que el que ens falta entendre, no per entrendre-ho sinó per les explicacions pertinents i democràtiques, és que s’espiï. I que la monarquia sigui inviolable i es persegueixi quan se la critica. I que les dones vegin vulnerats els seus drets arreu del món. Tot té una explicació. O moltes, perquè cadascú hi aporta els seus arguments. Però jo el que vull que m’expliquin és el debat obert que s’ha generat sobre els dolors de la regla. Per no haver de desitjar-los a ningú.

Ironies de l’actualitat, avui coincideix que són notícia el rei Joan Carles de Borbó i el raper Valtònyc. Eren quarts de deu del matí quan l’advocat Gonzalo Boye ha penjat aquest tuit, molt del seu estil: "Ganamos"

El raper mallorquí Valtònyc ha sortit aquest dimarts content i també emocionat d'una rapidíssima vista davant el Tribunal d'Apel·lació de Gant. La justícia belga ha tornat a rebutjar la seva extradició a Espanya, com reclama l'Audiència Nacional des de fa quatre anys. El tribunal ha hagut d'examinar el seu cas per segon cop, després que el Tribunal de Cassació de Brussel·les estimés en part el recurs que la Fiscalia espanyola havia presentat davant la justícia belga. I per això Valtònyc ha tornat a ser jutjat a Gant, per una sala de jutges diferents de la que ja va rebutjar la seva extradició, i aquest cop tenint només present l'acusació per injúries a la Corona. Encara hi havia l'opció que la fiscalia belga en coordinació amb l'espanyola presentés un recurs, però aquesta mateixa tarda ha confirmat que no ho faria i, per tant, el rebuig a l'extradició de Valtònyc per aquest cas és definitiu.

Fa quatre anys que el raper balear Josep Miquel Arenas, conegut artísticament com a Valtònyc, està exiliat a Bèlgica després de ser condemnat per l'Audiència Nacional pels delictes d'enaltiment del terrorisme, injúries a la Corona i amenaces. Ara l'artista ha revelat com s'ho va fer per fugir de l'estat espanyol sense que la policia l'enxampés per poder-se exiliar a Bèlgica malgrat que ja s'havia dictat l'ordre de detenció. La Guàrdia Civil i la Policia Nacional havien enviat l'ordre a Mallorca perquè creien que Valtònyc era allà: "Això ho vaig aconseguir pujant a un avió. Vaig facturar-ho tot i vaig pujar a dins de l’avió. Quan vaig veure que tothom s’havia fermat, li vaig dir a l’assistent de vol que m’havia deixat la cartera a fora i que havia de sortir. I vaig sortir", explica el raper al podcast La sotana, que l'ha anat a visitar a Brussel·les. "Vaig sortir i me’n vaig anar, però va quedar registrat que jo era en aquell avió. Van enviar l’ordre a Mallorca i van escorcollar totes les meves cases a Mallorca", afegeix l'artista.

El Tribunal d’Apel·lació de Gant ha ajornat la vista per reexaminar el cas per l’extradició del raper Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, fins al 7 d’abril, a les 14 h. Després que el Tribunal de Cassació ordenés revisar el rebuig inicial d’Apel·lació a entregar el cantant a Espanya, una nova sala ha celebrat aquest dijous la primera audiència judicial per començar a estudiar l’euroordre contra el raper condemnat a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme, injúries a la Corona i amenaces. Els magistrats han donat temps a les parts per presentar les al·legacions per escrit i les han convocat a una segona vista més endavant. Cassació només va exigir que es repetís el judici pel delicte d’injúries a la Corona, la resta ja estan descartats.

El cas de l'extradició de Valtònyc a Bèlgica retrocedeix. El Tribunal de Cassació de Brussel·les ha estimat en part el recurs de la Fiscalia i ha decidit retornar el cas del raper mallorquí a la casella anterior i, per tant, el Tribunal d'Apel·lació de Gant, amb un jutge diferent, haurà de tornar a estudiar la petició d'extradició del jove balear Josep Miquel Arenas, exiliat a Bèlgica des del 2018 després de ser condemnat per l'Audiència Nacional pels delictes d'enaltiment del terrorisme, injúries a la Corona i amenaces. Concretament, segons un portaveu del Tribunal de Cassació de Brussel·les, el jutge ha anul·lat la decisió anterior pel que fa al delicte d'injúries a la Corona. Serà aquest punt el que haurà de ser jutjat de nou a Gant.

El cas del raper Valtònyc a Bèlgica encara no s'ha acabat. El Tribunal de Cassació de Brussel·les decidirà el dimarts 18 de gener sobre l'extradició del raper mallorquí Josep Miquel Arenas a Espanya, després d'una vista aquest dimarts en què ha escoltat les al·legacions de la Fiscalia belga i de la defensa del músic, a qui Espanya reclama per enaltiment del terrorisme, injúries a la Corona i amenaces. El Tribunal d'Apel·lació de Gant ja va tombar l'euroordre a finals de desembre, però la Fiscalia belga, en nom de l'espanyola, va decidir recórrer encara a l'última instància judicial, que és la que decidirà dimarts vinent.

La Fiscalia belga no es resigna a veure Valtònyc en llibertat. Després que el Tribunal d'Apel·lació de Gant considerés que els delictes d'enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona "no són punibles segons la llei belga" i rebutgés l'euroordre contra el raper, el ministeri públic belga insisteix en demanar l'extradició del raper i ja ha presentat les al·legacions del seu últim recurs al Tribunal de Cassació. La Fiscalia belga argumenta que el Tribunal de Gant no va justificar prou la seva sentència i demana l'aplicació de l'euroordre contra Valtonyc, àlies de Josep Miquel Arenas.

La de Josep Miquel Arenas (Sa Pobla, 1993) és la història d'un jove que tot a la vida ho ha hagut d'afrontar abans d'hora. Amb set anys va veure com es descomponia la seva família i la seva germana li feia de mare, amb 18 anys era arrestat i amb 25 s'exiliava a Bèlgica per les lletres de les seves cançons. La música va ser una sortida a la situació familiar, però també a unes inquietuds que als 16 anys ja cultivava llegint Marx. I les comentava amb els seus amics, molts més grans que ell, a vegades enmig de botellons. Així va néixer Valtònyc, en referència al daltonisme que pateix.

La Fiscalia belga ha decidit finalment presentar un últim recurs contra la decisió del Tribunal de Gant de rebutjar l'extradició del raper Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, a Espanya. Segons han confirmat fonts de la defensa de Valtònyc a l'ACN, ara la Fiscalia té cinc dies per presentar la seva memòria amb els arguments per recórrer la sentència, i després els advocats del raper dos més per contestar. En cassació, els recursos que s'admeten tenen més a veure amb la forma del procés i les seves regles (des dels terminis fins a la presentació de proves) que no pas amb el contingut de les qüestions legals. Es preveu que hi hagi una nova vista sobre el cas de l'extradició el dia 11 de gener al matí al Tribunal de Cassació de Brussel·les.