La cova de Santa Llúcia, a un quilòmetre de la Bisbal de Montsant (Priorat), guarda moltes històries. Veïna de les feréstegues muntanyes de Prades, és una balma poc profunda, però de grans dimensions, que va acollir un hospital improvisat durant la Batalla de l'Ebre. Ara sabem del cert que prop de mig centenar de soldats republicans malferits que hi van passar, la majoria molt joves, no van poder sobreviure. Tots ells van ser enterrats en una fossa comuna al cementiri de la població, que la direcció general de Memòria Democràtic ha estat exhumant els últims mesos. Es calcula que pràcticament tots devien morir durant la primera setmana de la Batalla de l'Ebre, entre la matinada del 25 de juliol del 1938, quan l’exèrcit de l’Ebre, comandat per Juan Modesto Guilloto, va desencadenar l’ofensiva republicana, i el 31 de juliol. "Quan l’exèrcit va travessar el riu es van crear altres hospitals d’urgència a l’altra banda de l’Ebre i els més malferits s'atenien en altres llocs", assegura l’historiador Jordi Martí.

La Batalla de l'Ebre va durar 115 dies, del 25 de juliol al 16 de novembre del 1938, i va deixar un rastre terrible. En alguns pobles no hi havia cap edifici sencer ni aigua corrent ni llum elèctrica. Als carrers i entre les runes hi havia cadàvers d’animals i de persones, i els camps estaven infestats d’obusos, projectils, bombes i armament. Es calcula que hi van morir més de 30.000 persones. Moltes han desaparegut per sempre, però, més de 86 anys després, encara hi ha l'esperança de recuperar-ne els noms i les històries.

La fossa de l’ermita del Remei, al municipi de Flix (Ribera d’Ebre), és la més gran exhumada el 2023 a Catalunya. El departament de Justícia, Drets i Memòria, a través de la direcció general de Memòria Democràtica, acaba de fer pública la recuperació de les restes òssies de 57 persones. Atès el gran nombre d’exhumacions, l’equip arqueològic ha trigat més de cinc mesos a executar els treballs d’excavació, els quals es van fer entre el setembre de l’any passat i el gener del 2024.

La Batalla de l'Ebre va ser una batalla de desgast, un infern per als gairebé 250.000 combatents que hi van lluitar. Els resultats de la batalla que va sentenciar el final de la Guerra Civil són esfereïdors: 30.000 morts, 75.000 ferits i 15.000 presoners. S'ha parlat molt de combats, però poc de com ho devien viure les dones. ¿N'hi va haver que van combatre a primera línia de front? ¿N'hi havia treballant com a infermeres o metgesses o conductores d'ambulàncies? Què van fer les dones que tenien la casa a pocs quilòmetres de la línia de foc? És una part de la història que explica l'exposició Invisibles però decisives. Dones a la Guerra Civil i la Batalla de l'Ebre, que es pot visitar gratuïtament fins al 31 de juliol del 2024 a la sala expositiva del Comebe (Corbera d'Ebre). Després recorrerà diferents localitats catalanes.

És un degoteig constant, fruit de la determinació de les entitats memorialístiques i de la direcció general de Memòria Democràtica. Aquest diumenge s’han afegit 68 noms més al Memorial de les Camposines, a la Fatarella (Terra Alta), que ara com ara ja té inscrits 1.819 noms de combatents morts o desapareguts a la Batalla de l’Ebre el 1938. A més, el memorial ha estrenat cinc plafons explicatius amb enllaços a una audioguia narrada pel periodista Eloi Vila que explica el context de la batalla i els combats que van tenir lloc a les Camposines. Aquests plafons, que substitueixen els que ja existien, incorporen la identitat visual de la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya.

El foc de Corbera d'Ebre (Terra Alta), que va cremar 400 hectàrees entre el 16 i el 18 de juny, va deixar a la vista restes òssies de soldats morts durant la Guerra Civil. En més de vint indrets es van retirar ossos de soldats que van ser a la primera línia del front durant la Batalla de l’Ebre i que van aflorar 85 anys després de la guerra. Després de les primeres intervencions d'urgència fetes l'estiu passat i d'unes 25 intervencions el primer semestre del 2023, fetes gràcies a avisos de troballes de restes òssies, ara la direcció general de Memòria Democràtica ha començat una prova pionera per a la detecció massiva de restes a la zona del Mas de la Pila.

Van venir a peu, en bicicleta, en tren i en vaixell, des de Sud-àfrica, Mongòlia, Cuba, Palestina, Algèria, l’Índia, França, la Gran Bretanya, els Estats Units... La majoria eren joves, idealistes i d’esquerres. Eren molt pocs els que havien agafat una arma i un terç van morir a les trinxeres de la Guerra Civil. Molts van desaparèixer sense deixar cap rastre. A poc a poc, però, es van identificant. El portal web Sidbrint, de la Universitat de Barcelona, que des del 2014 posa a l’abast de tothom les històries individuals dels brigadistes, en té documentats 42.648. D'aquests, 6.241 van morir a Espanya.

“Avui he tornat/ a la serra de Pàndols./ I a la cova he trobat/ les sabates d’en Jaume./ Un forat a les soles/ i una pinta de bales,/ dins d’un plat enfangat/ tres cascots de metralla./ Des de l’any trenta-vuit/ jo no havia tornat/ a la serra de Pàndols./ I a la cova han quedat/ les sabates d’en Jaume”.

"Totes les noies hi vam anar, jo m'hi vaig quedar una setmana. Allí venien a la nit ambulàncies, camions, tractors, plens de ferits. Uns gairebé morts, d'altres gemegant i cridant. Allò era esgarrifós i no s'explica si no es veu. Als ferits els deixaven per allí, per terra, els morts els apartaven i les ambulàncies tornaven a marxar a buscar-ne més", recordava Elvira Giné en una entrevista que recull la historiadora Anna Sospedra en el llibre Doblement oblidades. Les dones espanyoles i la seva col·laboració en l'esforç de guerra de les Brigades Internacionals (Arola). Giné era una veïna que va respondre a una crida que es va fer per ajudar quan va arribar un tren de ferits al poble dels Guiamets (Priorat).

El pròxim 25 de juliol se celebraran 85 anys de la Batalla de l'Ebre. Aquest diumenge, per recordar una de les batalles més sagnants de la Guerra Civil, s'ha volgut retre homenatge a tots aquells soldats que van lluitar a les trinxeres de l'Ebre durant 115 dies. Al pas de barca d'Ascó, la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ha afirmat que el Govern segueix treballant per desmuntar el monument franquista de Tortosa malgrat els entrebancs judicials.

"Quan em van trucar per dir-me que havien identificat el meu avi, em vaig emocionar molt. No em sortia la veu. A l'altra banda del telèfon es pensaven que s'havia tallat la comunicació, però d'alguna manera ja sabia, n'estava convençuda, que el meu avi era allà, al Mas de Santa Magdalena, en una fossa comuna", explica Anna Guil, que, finalment, aquest dissabte ha pogut enterrar el seu avi, Juan Guil, al cementiri de Terrassa, al costat de la seva dona i la seva filla. La família ha volgut recordar qui era i com era el Juan amb una fotografia ben gran d'ell. Amb les restes que els arqueòlegs han exhumat, les netes del soldat republicà han recuperat també els pocs objectes que hi havia a la fossa on descansava amb tres homes més: una sola de sabata i els botons de la camisa.

El foc de Corbera d'Ebre (Terra Alta), que va cremar 400 hectàrees entre el 16 i el 18 de juny, ha deixat a la vista restes òssies de soldats morts durant la Guerra Civil. Hi ha més de 20 punts en què els ossos dels soldats morts són visibles a la superfície. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha explicat aquest divendres que membres del cos de Bombers, agents rurals i també alguns historiadors van posar en coneixement de la direcció general de Memòria Democràtica el descobriment d’aquestes restes, que van aflorar arran de l’incendi forestal. "Aquesta zona va ser primera línia del front durant la Batalla de l’Ebre i aquestes restes ens parlen d’aquells fets tan tristos, d’aquells combatents –molts d’ells joves– que van perdre la vida en aquesta zona”, ha dit. De fet, en aquesta zona s'hi han localitzat des del 2009, gràcies al Pla de Fosses, 115 restes humanes d'aquell període.

Han hagut de passar més de vuit dècades, una vida, perquè Carmen Aubeso per fi sàpiga on descansa el seu pare. Des d'aquest diumenge és al cementiri de Montjuïc de Barcelona, on viu la família. Les restes del pare han estat vuitanta anys en parador desconegut, en algun dels punts on es va lliurar la Guerra Civil, que va acabar amb les esperances republicanes. Gràcies a les notes d'un doctor que treballava al front, el cirurgià i capità metge de l’exèrcit republicà Miquel Gras Artero, el seu nom estava en una llista de sospitosos de ser a la fossa comuna del Mas de Santa Magdalena, a Móra d'Ebre, que durant la guerra es va fer servir com a hospital de campanya del quinzè cos de l’exèrcit republicà.

"Tots sabíem qui era, però sempre estava a l’ombra perquè la família pràcticament mai en va parlar", diu Jèssica Flores, una de les netes d'Andreu Flores Flores, que va caure a la Batalla de l'Ebre l'agost de 1938. Fins fa ben pocs anys, els nets de Flores ni sabien que havia lluitat en el bàndol republicà i havia mort al front de l'Ebre. L'Andreu reposava, amb uns 177 joves soldats més, la majoria d'entre 20 i 35 anys, a la fossa del mas de Santa Magdalena, a Móra d'Ebre.

Batalla de la memòria: llegir per recordar és el projecte que impulsaran les biblioteques de les Terres de l'Ebre per fomentar la lectura i la memòria històrica, juntament amb el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (Comebe) i el departament de Cultura.

A simple vista, res feia pensar que sota aquell camp d'ametllers abandonats, on sovint hi pasturaven ovelles, s'hi amagaven 61 fosses comunes excavades l'estiu del 1938. És només una de les feixes del Mas de Santa Magdalena, situat a l'extrem de la serra de Cavalls i a uns 10 quilòmetres de Móra d'Ebre. Una investigació de la Universitat Rovira i Virgili el 2015, que tenia per objectiu ampliar el mapa de fosses, va assenyalar que en aquell punt, avui una masia ruïnosa, hi havia hagut un hospital de guerra de l'exèrcit republicà. Al desembre es va començar a treballar en una extensió que és un terç d'un camp de futbol. Els arqueòlegs de moment han localitzat 13 individus d'una única fossa, la més gran. Queden 60 fosses per obrir.

Part del patrimoni històric de la Batalla de l'Ebre i la Guerra Civil a la Terra Alta ha patit un acte vandàlic. Els monòlits de la IV divisió franquista de Navarra a la Fatarella, la creu del Terç i el monument a les víctimes republicanes a Quatre Camins de Vilalba dels Arcs i el monòlit del Terç a Punta Targa de Corbera d'Ebre han aparegut destrossats. Les entitats de memòria històrica han denunciat a les xarxes la destrossa d'un patrimoni històric extraordinari, i rebutgen les mostres "d'odi i d'ignorància" que representen aquests atacs vandàlics contra elements de commemoració a víctimes dels dos bàndols. Els monuments destrossats estan catalogats com a Béns Culturals d'Interès Local (Becil

El poble de Miravet ha donat el tret de sortida aquest dissabte als actes de commemoració dels 80 anys de l’inici de la Batalla de l’Ebre. La recreació històrica ha escenificat l’atac de les tropes republicanes per recuperar la població, ocupada pel bàndol nacional. “És important recuperar la memòria històrica, i malgrat que ho fem amb armes i trets no volem enaltir la violència sinó donar-ho a conèixer al públic per tal que no es produeixi mai més””, ha explicat el president de l’Associació Lo Riu, Àlex Sambró.

La fira del llibre ebrenc, lligada al Litterarum (la fira d'espectacles literaris de Catalunya), enguany celebra els seus 15 anys. Per això, la fira instal·larà una llibreria unificada amb 2.000 títols de temàtica ebrenca a la plaça de Dalt de Móra d'Ebre. Alhora s'amplia la seva durada a quatre dies, per poder encabir activitats escolars en la programació.