Quan només portava unes setmanes en el càrrec, l'ambaixador nord-americà a París, Charles Kushner, va enviar una carta al president de la República Francesa, Emmanuel Macron, per retreure-li que no feia prou per frenar els actes antisemites al país. "No passa ni un dia al país sense que els jueus siguin agredits als carrers, que sinagogues i escoles siguin degradades, i que empreses propietat de jueus siguin vandalitzades", afirmava Kushner a la carta, poc diplomàtica, enviada a finals d'agost de l'any passat. Feia pocs dies que Macron havia anunciat que França reconeixeria Palestina.

Les xarxes socials s'han omplert de mems, de remix musicals i de vídeos de paròdia. Fins i tot se n'han fet samarretes. El discurs en anglès del president de França, Emmanuel Macron, al Fòrum Econòmic Mundial de Davos va causar sensació, però no per les seves crítiques a Donald Trump o la defensa de l'autonomia estratègica d'Europa, sinó per l'ús reiterat de l'expressió "for sure" (en català, sens dubte), pronunciat de forma exagerada, amb èmfasi. "Amb un accent, cal dir-ho, una mica ridícul", sosté el diari Le Monde.

Els diccionaris defineixen la diplomàcia com la branca de la política que s’ocupa de les relacions internacionals, especialment entre estats.

Mentre els líders de les dues superpotències mundials, els EUA i la Xina, es reuneixen en una cimera a San Francisco, molts observadors tornen a la gran simplicitat bipolar del passat. Una nova Guerra Freda! Occident contra tots els altres! Democràcia contra autocràcia! Guanyem-nos el favor del Sud Global! Però el gran historiador suís Jacob Burckhardt ja ens va advertir que ens guardéssim dels “terribles simplificadors”. Per començar a ser savis hem d’entendre que ara vivim en un món fragmentat entre moltes potències grans i mitjanes que no s’arrengleren només en dos bàndols.

¿Els Estats Units s'han de responsabilitzar de tots els seus ciutadans retinguts per la força en països estrangers? ¿Han de pagar qualsevol preu per alliberar els nord-americans segrestats? ¿Fins i tot quan el segrestador no és un grup terrorista, sinó un estat amb qui no es mantenen relacions diplomàtiques? Aquest és el debat que s'ha reobert arran del polèmic intercanvi de presoners estatunidencs amb l'Iran, i l'alliberament del soldat nord-americà Travis King, que el juliol havia entrat il·legalment a Corea del Nord.

Si els diplomàtics estiguessin a TikTok, la reducció del risc seria tendència. La paraula s'ha popularitzat sobtadament entre els governs que intenten reduir el control de la Xina sobre les cadenes de subministrament mundials, però sense tallar els llaços del tot. El comunicat conjunt de la cimera del G-7 d'aquest cap de setmana deixa clar que les economies democràtiques més grans del món se centraran ara en "eliminar els riscos, no desacoblar-se" de la Xina [de-risking, not decoupling].

El president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, ha plantejat aquest dimecres fer "una pausa" en les relacions amb el govern espanyol i amb les empreses espanyoles, argumentant que ara "no són bones". "Volem tenir bones relacions, però no volem que ens robin", ha dit a la seva roda de premsa diària, i ha acusat Espanya de veure Mèxic com una "terra de conquesta i de saqueig". El mandatari mexicà no ha concretat en què es tradueix aquesta "pausa", i l'executiu espanyol no ha fet cap comentari.

L'expulsió de diplomàtics russos de països occidentals (o de diplomàtics occidentals de Rússia) s'ha convertit en una constant des de fa unes setmanes. Moscou va fer fora un representant alemany, un de suec i un de polonès el 5 de febrer, i aquests tres països s'hi van tornar tres dies més tard. Itàlia va expulsar dos diplomàtics russos el 31 de març i aquesta setmana el Kremlin ha fet tornar a casa un membre de l'ambaixada italiana. Joe Biden va reduir en deu persones la representació russa als Estats Units el 15 d'abril, i acte seguit Vladímir Putin li va pagar amb la mateixa moneda. El 17 d'abril va ser la República Txeca qui va anunciar l'expulsió de 18 diplomàtics russos, i quan el Kremlin hi va respondre amb 20 expulsions, Praga va apujar l'aposta i va ordenar que marxessin 63 persones més de l'ambaixada russa, de manera que les representacions de tots dos països quedessin equilibrades. Aquest cop de puny sobre la taula del govern txec ha rebut el suport durant els últims dies, en forma de noves expulsions, d'altres antics estats de l'òrbita soviètica, com Eslovàquia, Polònia, Bulgària, els països bàltics i Romania. En tots els casos, Rússia s'hi ha tornat o ha anunciat que ho farà. També aquesta setmana, un diplomàtic rus i un d'ucraïnès han hagut de fer les maletes: ha sigut el segon intercanvi d'expulsions entre aquests dos països en només deu dies.

Marxar de Corea del Nord, i a més en l’era del coronavirus, no és bufar i fer ampolles, ni tan sols si ets un diplomàtic rus. Després de 32 hores en tren i dues en autobús, et pot tocar fer el tram final a peu i empenyent una rudimentària vagoneta sobre les remotes vies de ferrocarril que fan frontera amb Rússia. La imatge recorda la d’un mosso d’equipatge transportant les pertinences d’uns hostes que abandonen l’hotel. Però quan l’hotel és Corea del Nord a l’hivern, amb una temperatura mitjana de 2 graus al febrer, i quan els hostes són diplomàtics russos amb les seves famílies, la imatge passa a adquirir un fort surrealisme i fa la volta al món.

Mentre les cancelleries de la majoria de països sospiraven el 3 de novembre per una victòria de Joe Biden, als palaus de Riad ho feien per la reelecció de Donald Trump. El príncep hereu Mohamed bin Salman, home fort del règim saudita per la delicada salut del seu pare, tenia motius per fer-ho: la tèbia reacció de Washington després de l’assassinat de l’opositor saudita Jamal Khashoggi, molt probablement ordenat pel mateix Bin Salman, li va ser de gran ajuda per capejar el temporal. En canvi, el llavors aspirant Biden va demanar un canvi profund en la relació amb un aliat tradicional, i poc després d’instal·lar-se a la Casa Blanca ja n’havia deixat alguns senyals.

Canvi de rumb. De l’aïllacionisme de Donald Trump a la recuperació de la influència mundial dels Estats Units. Aquest és, com a mínim, el propòsit de la Casa Blanca de Joe Biden, que ahir a la nit va oferir el seu primer discurs en matèria de política internacional des que va assumir el càrrec. Al contrari que el seu antecessor, que va explotar el lema “America first ” com a estendard contra l’intervencionisme de Washington, el demòcrata va anunciar ahir els primers passos de la seva administració per intentar restaurar el “poder global” nord-americà mitjançant la reconstrucció de les “aliances democràtiques” que, en paraules de Biden, “s’han atrofiat durant quatre anys d’abandonament i abús”.

El nou president dels Estats Units, Joe Biden, va anunciar ahir el retorn del seu país a la "diplomàcia", un nou pas per desfer l'herència del trumpisme en l'àmbit internacional, marcada per una barreja d'aïllacionisme nacionalista i unilateralisme. De fet, el mateix Biden ja va anticipar el retorn de Washington al multilateralisme en signar el retorn a l'Acord de París contra la crisi climàtica i a organismes com l'Organització Mundial de la Salut. Ara, però, arriba l'hora de la veritat, i és quan la nova administració ha de redefinir la seva posició per exemple en el vesper del Pròxim Orient i les relacions que vulgui establir amb la Unió Europea (amb qui Trump ha mantingut una relació distant i problemàtica), Rússia i la Xina.

La Xina ha ordenat aquest divendres als Estats Units el tancament del seu consolat a la ciutat xinesa de Chengdu com a resposta a la recent ordre de clausura de l'oficina diplomàtica xinesa a la ciutat texana de Houston. Les autoritats xineses han clonat també les acusacions i, per justificar la revocació de l'autorització, atribueixen als diplomàtics estrangers la ingerència en els afers interns a través d'activitats, segons denuncien, que no tenen res a veure amb el que s'espera de la seva feina.

Augmenta la tensió diplomàtica entre la Unió Europea i el règim de Nicolás Maduro a Veneçuela. La UE va anunciar dilluns noves sancions contra una desena d'alts funcionaris veneçolans, inclòs el president electe de l'Assemblea Nacional, Luis Eduardo Parra, i tot seguit Maduro va anunciar l'expulsió de l'ambaixadora europea a Caracas, Brilhante Pedrosa, com a represàlia. La resposta des de Brussel·les tampoc s'ha fet esperar. L'alt representant de la UE, Josep Borrell, ha cridat l'ambaixadora veneçolana a la UE, Claudia Salerno Caldera, aquesta mateixa tarda i ha assegurat que "prendran les mesures necessàries de reciprocitat".

Serguei Magnitski va ser un advocat rus que va morir el 2009 quan estava en presó preventiva, on va ser torturat per les autoritats russes després de destapar una complexa trama de corrupció per la qual una xarxa de policies, jutges i autoritats del govern van robar 180 milions d'euros de les arques públiques. El seu cas va donar origen a l'anomenada llei Magnitski del 2012, aprovada als Estats Units per l'aleshores president, Barack Obama, que tenia l'objectiu de sancionar els oficials russos considerats responsables de la mort de Magnitski, però s'entén ja de manera més àmplia com una eina per sancionar de manera directa responsables de vulneracions dels drets humans a través de mesures com ara congelació de béns o actius. El Parlament Europeu ja ha fet una crida als estats membres de la UE perquè es creï un mecanisme com aquest a nivell comunitari de la Unió, cosa que haurien de decidir els ministres d'Exteriors al Consell. Però malgrat que forma part de les funcions i competències de l'Alt Representant de la Unió Europea, l'actual responsable d'aquest càrrec, Josep Borrell, desconeix aquesta iniciativa i també el cas de Magnitski.

La princesa Haia de Jordània, immersa en una batalla legal al Regne Unit contra el seu marit, el primer ministre dels Emirats Àrabs i xeic de Dubai, Mohammad bin Raixid al-Maktum, per la custòdia dels seus dos fills, ha sigut nomenada diplomàtica a l’ambaixada jordana a Londres, segons The Times. La princesa, educada a la prestigiosa universitat d’Oxford, va fugir al maig dels Emirats Àrabs a Londres i va sol·licitar a la justícia britànica una ordre d’allunyament contra el seu marit, amb qui està en tràmits de divorci, per presumpta violència de gènere.