Estats Units - Rússia
Internacional 15/04/2021

Biden tensa la corda i anuncia noves sancions contra Rússia

Washington respon als ciberatacs i a la interferència electoral de Moscou

4 min
El president dels Estats Units, Joe Biden

WashingtonDimarts el va posar sobre avís i el va convidar a reunir-se en un tercer país; dijous ha fet públiques les sancions. 48 hores després de la conversa telefònica entre Joe Biden i Vladímir Putin –que el primer va descriure com "sincera i respectuosa"–, els Estats Units han anunciat una nova ronda de sancions contra Moscou, les segones de la nova administració (després de les emeses en resposta a l’enverinament i la detenció de l’opositor Aleksei Navalni) i les primeres com a reacció als suposats esforços russos per interferir en les eleccions del 2020 i per estar al darrere, segons Washington, del hackeig de l’empresa SolarWinds. Igualment, se cita la sospita que Moscou va pagar recompenses per atacs contra tropes nord-americanes a l’Afganistan.

El ciberatac contra SolarWinds, descobert a finals del 2020 per una empresa privada de ciberseguretat després d’haver passat inadvertit durant mesos, hauria permès al Kremlin accedir a la xarxa informàtica de diverses agències del govern, inclòs el Pentàgon, i d’empreses nord-americanes, amb suposades finalitats d’espionatge. D’aquesta manera, la Casa Blanca de Biden oficialitza la seva acusació contra Putin d'estar al darrere d’un dels atacs cibernètics més grans que es coneixen i del qual Washington responsabilitza en concret el Servei d’Intel·ligència Exterior rus. Alts càrrecs de l’administració Biden han apuntat que podrien prendre accions no anunciades, la qual cosa suggereix algun tipus d’atac cibernètic.

Joe Biden ha fet públiques les sancions mitjançant una ordre executiva per la qual el govern federal prohibeix que les institucions financeres nord-americanes puguin comprar deute públic rus a partir del pròxim 14 de juny. Aquesta decisió podria dificultar a Moscou el finançament del seu deute al mercat internacional, tot i que les sancions no penalitzen tercers països ni entitats de fora dels Estats Units, de manera que podrien tenir un efecte limitat per a l’economia russa.

Diplomàtics expulsats

L’ordre recull també sancions contra 32 individus i entitats russes als quals s’acusa d'estar al darrere de campanyes de desinformació abans de les eleccions del 2020 amb les quals, segons la intel·ligència nord-americana, Moscou buscava afavorir la reelecció de Donald Trump. En general, les propietats de què puguin disposar als Estats Units quedarien congelades i es prohibeix als ciutadans nord-americans qualsevol tipus de transacció econòmica amb els afectats. Finalment, Joe Biden ha ordenat l’expulsió de deu diplomàtics de l’ambaixada russa a Washington, identificats com a operatius d’intel·ligència.

No és la primera vegada que els Estats Units expulsen diplomàtics russos els últims anys. El desembre del 2016 l’administració Obama va expulsar 35 operatius de la intel·ligència moscovita pels suposats intents d’interferir en les eleccions que van portar Donald Trump a la presidència. I la mateixa administració Trump va ordenar el 2018 l’expulsió de 60 funcionaris russos com a resposta a l’enverinament al Regne Unit de l’espia rus Serguei Skripal.

En una nota emesa per la Casa Blanca, el president Joe Biden descriu les suposades accions de Moscou com una “amenaça extraordinària a la seguretat nacional, a la política exterior i a l’economia dels Estats Units”. Entre les accions de què Biden acusa Rússia hi ha la violació del “respecte a la integritat territorial dels Estats”, una referència, sense citar-la, a l’ocupació de la península de Crimea i al conflicte a l’est d’Ucraïna, exacerbat en les últimes setmanes per l’extraordinari desplegament militar rus a la regió. De fet, juntament amb els seus socis europeus, Austràlia i el Regne Unit, els Estats Units han emès també sancions contra vuit individus i firmes associats amb l’ocupació de Crimea.

Més tard, i en un missatge des de la Casa Blanca, Biden va assegurar que durant la seva conversa telefònica de dimarts amb Putin va advertir-lo que les sancions podrien haver anat “més enllà”, però que havia preferit “ser proporcionat” donat que els Estats Units “no busquen escalar” les tensions. “Volem una relació estable i predictible”, va afegir, abans d’apuntar que buscarà formes de col·laborar quan hi hagi qüestions d’interès comú. Per això va insistir en la necessitat de reunir-se en persona. Seria, segons va anticipar, “aquest estiu a Europa”. Les converses per fer-ho possible ja estan en marxa, segons el mandatari nord-americà.

Moscou respon

La primera reacció de Moscou ha arribat a través de Maria Zakhàrova, portaveu del ministeri d’Exteriors, que ha anunciat com a “inevitable” una resposta russa a les sancions. “A Washington haurien de saber que la degradació de les relacions bilaterals tindrà un cost”, ha explicat Zakhàrova, per a qui tota la responsabilitat recau sobre els Estats Units. Ha apuntat que John Sullivan, l’ambaixador nord-americà a Moscou, havia sigut convocat a una reunió amb funcionaris del Kremlin.

Per a l’assessor de seguretat nacional de la Casa Blanca, Jake Sullivan, les sancions anunciades són “proporcionades i calculades”. Sullivan ha volgut subratllar que l’objectiu no és escalar les tensions entre els dos països i ha aclarit que Joe Biden confia que Rússia i els Estats Units puguin tenir “unes relacions estables i predictibles” i que creu que hi ha interessos comuns en què poden “treballar junts”. Sullivan ha insistit en la necessitat d’organitzar una reunió entre els dos mandataris.

stats