A la vida tot té un final. Dues de les figures més importants de la història del Girona, protagonistes de l’actual bonança esportiva que travessa l'equip, que encadena quatre temporades consecutives a la Primera Divisió i disposa d’arguments reals per lligar-ne una cinquena, acaben contracte al juny, i la seva continuïtat a Montilivi no és clara. Míchel Sánchez i Cristhian Stuani tenen noranta dies per decidir el seu futur.

Just davant de l'església de Riudarenes, un municipi que amb prou feines supera els 2.500 habitants, destaca una masia de parets de pedra i sostre de bigues de fusta amb més de 300 anys d'història que oneja les banderes del Girona i de Catalunya. És el Restaurant Can Cordons. "Intentem fer plats respectant la cuina tradicional, però amb un toc una mica modern", diu Pau Turon (Riudarenes, 2000), el seu propietari des de fa vuit anys. "Ens vam conèixer a l'Escola d'Hostaleria de Girona", contesta Gerard Picard (Girona, 1995), el xef. "Encara que ara estigui a la sala, també soc cuiner", defensa Turon. No és l'única cosa que comparteixen, perquè també són uns grans aficionats del Girona, encara que Picard tingui un punt culer. "Ara ja soc una mica més del Girona que del Barça", reconeix. Els de Míchel visiten aquest dissabte l'Osasuna (18.30 hores, Movistar LaLiga).

Diferents esdeveniments van tenir lloc el 2005: l’huracà Katrina va provocar danys catastròfics als Estats Units; Londres va ser atacada amb els atemptats terroristes al metro i un autobús que van deixar 52 morts i més de 600 ferits; el Papa Joan Pau II va morir, sent Benet XVI el successor; Angela Merkel es va convertir en la primera dona canceller d’Alemanya; YouTube es va donar a conèixer al món; i a Espanya es va aprovar el matrimoni igualitari.

Era un dia assenyalat en vermell. No es podia fallar. I el Girona ho ha fet, tot i que ha fregat una remuntada màgica. Els de Míchel han malgastat gairebé una hora de partit, aprofitada per un rival directe per la permanència, l'Oviedo, per construir un avantatge que semblava definitiu. Amb el 0-2, però, un doblet de Stuani i un golàs d'Ounahi han col·locat el 3-2. Quan Montilivi ballava, en l'última jugada, en el minut 97, ha empatat David Carmo. És la segona jornada consecutiva en què els gironins perden punts en el temps afegit, cinc en total, després del gol d'Araujo en el derbi català de la setmana passada.

Després d’un curs molt convuls, el Girona afronta l’estiu amb molta feina als despatxos. Comptant entrades, sortides, els cedits que tornen i els que acaben el seu compromís, s’entreveuen fàcilment una vintena de moviments, una xifra habitual a Montilivi. El que pocs intuïen és que un d’ells tindrà com a protagonista Cristhian Stuani. L’uruguaià, que a l’octubre complirà 39 anys, té contracte fins al 2026. La lletra petita, però, té trampa, perquè existeix un “deute” del club amb el jugador. El mateix futbolista no va posar la mà al foc per la seva continuïtat, malgrat assegurar que la voluntat no és cap altra que quedar-se al club. Qui va reconèixer el problema va ser Quique Cárcel, el director esportiu, que també espera que Stuani no es mogui de Girona. Les dues parts ja negocien una ampliació que permeti al 7 gironí retirar-se a l’entitat.

Cristhian Stuani és un escollit. "No sé si em mereixo tant. Però això d'avui m'emociona", deia, minuts després de la gesta, amb la veu tallada. No podia ni continuar parlant. Havia d'aturar-se perquè plorava. "És molt emotiu, molt". A Pucela, en la situació més crítica del Girona en els últims temps, va separar les aigües perquè els gironins continuïn a Primera. La victòria a Valladolid (0-1) deixa la permanència a l'elit a tocar. Podria ser matemàtica en les pròximes hores, depenent del que facin els rivals directes.

“He vist un munt de jugadors passar pel Girona. Un munt. Ara bé, si parlem de jugadors amb un compromís de veritat, la xifra es redueix bastant. Tenir-los o no ho canvia tot, tot. Especialment quan s’ha d’estirar el carro. Amb ells les coses sempre són més fàcils”, explica Albert Mateos, que va ser responsable de l’àrea social blanc-i-vermella durant cinc anys, a banda de ser conseller dos anys i mig, i estar lligat als veterans i a l’equip Genuine, del qual també és el creador. 

Era la nit perfecta. No podia ser millor. Portu i Stuani, per fi titulars, estaven donant la xutada d'adrenalina que el Girona necessitava. Havien fabricat el 0-1, un gol que allunyava el descens a cinc punts. Era or, la victòria, que trencava la mala ratxa. Però una badada, l'enèsim acte d'egoisme de Danjuma –que en comptes de conservar la pilota en el minut 92 i tancar el partit, ha decidit deixar-lo obert fent la guerra pel seu compte–, ha donat ales al Leganés, que li ha pispat dos punts que ves a saber si els trobarà a faltar al final de la Lliga (1-1). Tot continua igual, amb la part baixa a tres punts. En joc, n'hi haurà quinze.

No cal ser un gran entès per saber que si el Girona vol tenir opcions de mantenir-se a Primera Divisió, ha de jugar les sis finals que li queden amb jugadors que sentin la samarreta com a pròpia. A aquestes altures, ja s'ha comprovat que cap dels fitxatges serà la solució i que la planificació de la plantilla no va ser la correcta. No cal insistir-hi més. Ja en el duel a Leganés, cal posar Portu, Stuani i nou més. Futbolistes que asseguren sentiment i rendiment, perquè només cal veure el que generen cada vegada que trepitgen el terreny de joc. Transmeten esperança. Al seu costat, es pot somiar.

"Mai no m'havia avorrit tant com ara", deien alguns aficionats del Girona després d'una primera meitat soporífera. Míchel s'ha enrocat, intentant fer funcionar un equip que no funciona. Contra el València, novament va utilitzar Bojan Miovski en la punta d'atac. Veure al macedoni fent moviments que no s'acaben de comprendre comença a desesperar. És cert que tampoc no hi ha gaire on triar, però és preocupant que el tècnic de Vallecas no interpreti correctament el que li està passant. La xiulada a Miovski va ser sonada. En un minut al camp, Stuani ja havia generat més perill. En cinc ja havia marcat. Per segon cop aquesta setmana, el 7 va salvar un punt, neutralitzant el gol inicial de Diego López (1-1). El descens continua a set punts.

El penal transformat per Cristhian Stuani en el duel de dilluns contra l’Espanyol va permetre al Girona sumar un punt molt important per no prendre mal en la classificació. L’any en què han hagut de compaginar tres competicions a la vegada és discret pel que fa a joc i resultats. Estan lluny no ja dels números de la temporada passada, totalment inassumibles, sinó d’una regularitat que s’adeqüi al pressupost més gran de la seva història.

"Girona m'ho ha donat tot i formar part d'un projecte així és com tornar tota l'estima que el territori m'ha donat al llarg d'aquests anys. Ser el padrí d'una iniciativa com aquesta em fa sentir un privilegiat i m'omple d'orgull, perquè hi ha gent que passa moments molt durs". Són paraules de Cristhian Stuani, la cara visible dels Relats solidaris de l'esport a Girona. El davanter uruguaià, que va donar els tres punts en la darrera victòria contra l'Athletic i es prepara per rebre la Reial Societat aquest dissabte (18.30 hores, Movistar), s'ha implicat en primera persona, de bracet del Girona, amb la Fundació d'Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia, la beneficiària del recapte que es faci en la dinovena edició del que va començar sent una aventura i un llibre d'un grup de 40 periodistes i que ja ha recollit més d'un milió d'euros.

"És molt difícil explicar què se sent, t'ha de passar per entendre-ho", assegurava Cristhian Stuani. Havia passat al voltant d'una hora i mitja del seu gol al Betis. D'aquella segona rematada amb la cama dreta -la primera l'hi havia pispat Rui Silva- que va acabar amb tot l'estadi de Montilivi cantant "Uruguasho, uruguasho" al minut 92. "El millor és marcar al darrer instant i celebrar-ho bojament amb la teva gent. És espectacular, una sensació única. Soc molt feliç, sí", reconeixia amb cara de trapella. No mentia.

Doneu-li un repte al Girona, que aquest any el farà realitat. Mai havia estat líder de la Lliga? Doncs aquest curs, sis vegades. Com a molt a la Copa havia arribat a quarts de final? Doncs ho repeteix, igualant un sostre històric. No s'ha hagut d'esforçar al màxim, per esclafar el Rayo Vallecano (3-1). I a més, ha fet bon joc i ha dosificat càrregues. No es pot demanar res més.

Ara que comença el 2024 amb un Girona-Atlètic de Madrid dimecres al vespre a Montilivi (21.30 hores, Movistar LaLiga) que podria fer campions d'hivern els homes de Míchel, cal fer un exercici de memòria. Perquè els anys passen i la vida evoluciona, però a Girona un fet es manté inamovible: Cristhian Stuani continua sent el màxim golejador de l'equip.

23 de setembre. El Girona guanya 5-3 el Mallorca i es col·loca líder provisional del campionat, gràcies a cinc victòries i un empat en les sis primeres jornades. L'entrenador rival, Javier Aguirre, és el primer a advertir que alguna cosa grossa està passant a Montilivi. "Felicito el Girona, perquè està jugant molt bé. Té un nivell de confiança brutal, els surt tot. L'han encertada amb la confecció de la plantilla i Míchel ha trobat una magnífica forma de joc. Tant de bo continuï així tot l'any. Seria bonic per al futbol que un equip modest donés la campanada. A la Lliga li dona vida, un fet com aquest".

L'Oriola, equip de la Segona RFEF, va estar a punt de donar una sorpresa, i de les grosses, al Girona. Sort en té l'equip blanc-i-vermell de Cristhian Stuani, que als seus 37 anys i després de ser el protagonista en la remuntada dissabte contra el València, amb un doblet, en va marcar un altre a la Copa del Rei per evitar l'eliminació dels gironins (2-5), que juntament amb el Barça i l'Espanyol seran al sorteig dels setzens de final de la competició que tindrà lloc dimarts.

Per sempre Cristhian Stuani a Girona, clau per entendre la seva presència a l'elit. L'uruguaià, que no entén d'edats ni de titularitats ni suplències, ha posat cap per avall Montilivi amb un doblet en els minuts finals per recuperar provisionalment el lideratge de la Lliga. El Girona, que perdia 0-1 contra el València, ha remuntat en un tram final de bogeria (2-1).

Cristhian Stuani continua al Girona. De moment. Perquè després de la incertesa durant els dies finals de mercat, en què va poder abandonar Montilivi, la seva situació, a mitjà termini, no està gens clara. El davanter uruguaià i l'entitat gironina han de resoldre temes econòmics que han desestabilitzat un pèl la seva relació. De fet, aquest és el primer cop en set temporades que les dues parts obren la porta a un possible comiat. Ni el club ni el jugador han estat clars al respecte, i això ha fet que l'afició, que idolatra el seu màxim golejador històric, visqui amb un neguit que podria reobrir-se en el mercat d'hivern si no solucionen les diferències.

Totes les mirades s'han centrat en Cristhian Stuani. També en Portu, esclar, protagonista al final amb un gol al límit que serveix per reprendre la seva història d'amor amb el Girona: en el seu últim partit com a blanc-i-vermell, fa més de quatre anys, va marcar, i també ho ha fet avui en el seu retorn. Però tothom ha volgut intentar desxifrar cada gest de l'uruguaià, per si significava alguna cosa. Protagonista al terreny de joc, ara també ho és fora del camp, on cada detall és analitzat al centímetre.