El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha ordenat a la Comunitat de Madrid que comenci "immediatament" els tràmits per a la creació del registre d'objectors per a les interrupcions voluntàries de l'embaràs, un llistat obligatori per llei i aprovat pel Consell Interterritorial (amb presència de totes les comunitats autònomes). L'acta de la secció vuitena de la sala contenciosa administrativa del tribunal és un nou pas en el pols que el govern de la popular Isabel Díaz Ayuso manté amb el ministeri de Mónica García en resistir-se a tenir el registre de professionals que es neguen a practicar avortaments. De fet, els jutges avalen les mesures cautelars sol·licitades pel ministeri.

La ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, ha afirmat aquest dimecres que li "encantaria" intervenir la Comunitat de Madrid amb l'article 155. Ho ha dit en una entrevista a TVE després que li preguntessin pel fet que comunitats governades pel PP, entre les quals Madrid, no estiguin aplicant el topall als preus dels lloguers que recull la llei d'habitatge. "Què se m'acudeix a mi? Doncs a mi m'encantaria intervenir amb un 155 la Comunitat de Madrid", ha dit. I l'únic que li impediria fer-ho, ha afegit, és que els socialistes no tenen "majoria" al Senat, imprescindible per validar la intervenció d'un govern autonòmic i ara mateix controlat pels populars.

El pols que el govern de la popular Isabel Díaz Ayuso manté amb el ministeri de Sanitat per l'incompliment de la llei de l'avortament té un nou capítol al Tribunal Superior de Justícia de Madrid. El departament de la ministra Mónica García ha presentat un recurs contenciós administratiu que reclama que sigui l'alt tribunal el que forci la Comunitat de Madrid a crear el registre de facultatius objectors de consciència a l'avortament, una llista a la qual obliga la llei del 2023 i que serveix per ajudar a planificar els serveis de ginecologia als centres. "Resulta acreditat que l'administració autonòmica no ha complert amb l'obligació que l'imposa la llei. [...] Tampoc ofereix dubte que la mateixa no ha contestat, ni consta que hagi efectuat cap actuació, en relació amb el requeriment efectuat per la ministra de Sanitat a la consellera de Sanitat", esgrimeix el document, al qual ha tingut accés l'ARA.

L'escàndol a l'Hospital de Torrejón de Ardoz arran d'uns àudios destapats per El País provoca una profunda indignació. A les gravacions es pot sentir el conseller delegat del grup privat Ribera Salud –que gestiona el centre públic en règim de concessió– donant ordres explícites per augmentar les llistes d'espera rebutjant pacients i proves que no els són rendibles. El cas implica una presumpta mala praxi del centre hospitalari madrileny, que pot haver posat en risc pacients prioritzant el guany econòmic per sobre del dret fonamental a la salut.

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha aprofitat la sessió de control al govern espanyol d'aquest dimecres per buscar la manera de sortir de l'atzucac en què l'executiu de Pedro Sánchez fa dies que l'ha col·locat instant-lo a ell i el partit a parlar sense embuts d'un genocidi a Gaza. Tot i que els populars no s'han pronunciat sobre si consideren que a Gaza s'està cometent un genocidi, durant el cara a cara d'aquest dimecres amb el president espanyol Feijóo ha intentat sortir-se'n parlant per primer cop de "massacre a Gaza". "Estalviïs les lliçons d'humanitat", ha recriminat a Sánchez, a qui ha acusat de fer un ús partidista de la causa palestina. "Vostè pactaria fins i tot amb Netanyahu per mantenir el poder", ha etzibat Feijóo. Ara bé, no tothom a les files del PP camina en la mateixa direcció. De fet, fa dies que els equilibris dins els populars són constants.

Va ser en una data tan llunyana com el 2007 quan el llavors conseller d'Economia, Antoni Castells, va posar sobre la taula la necessitat d'harmonitzar a tot l'Estat alguns dels impostos cedits a les comunitats autònomes, especialment el de successions, perquè no hi hagués una cursa a la baixa entre tots els territoris. Castells va ser molt criticat llavors perquè incorria en una aparent contradicció: un federalista partidari de la màxima sobirania fiscal per a Catalunya reclamava a l'Estat que posés un límit a aquesta sobirania. El conseller, però, assenyalava que el que no tenia sentit és que un impost cedit perquè les autonomies poguessin finançar-se millor acabés convertint-se en una arma, a còpia de deixar-lo pràcticament a zero, per robar bases fiscals, és a dir, contribuents, a altres territoris. Això és el que es coneix com a dúmping fiscal, que a escala europea practiquen països com Irlanda i Luxemburg, però que dins de l'estat espanyol practica especialment la Comunitat de Madrid.

Isabel Díaz Ayuso va anar a passar dos dies en un xalet de la Comunitat de Madrid situat al poble de Rascafría, al nord del territori madrileny, amb la seva família fa dos caps de setmana, segons va avançar El País. La presidenta madrilenya havia criticat sempre que el cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, utilitzés "quatre palaus" que són de patrimoni nacional i que utilitzen habitualment els presidents espanyols. Aquest dilluns Ayuso ha sortit a defensar-se i ha assegurat que els seus dos dies a Rascafría no són comparables amb "el Falcon, els viatges a la República Dominicana i els quatre palaus" de Sánchez. De fet, ha assegurat que al xalet madrileny Ayuso hi va anar amb menjar de casa, va anar a comprar al supermercat Covirán del poble i també a menjar en un restaurant de Rascafría.

Conpymes, de la qual forma part la patronal catalana Pimec, ha interposat un recurs contenciós administratiu contra la Comunitat de Madrid per la concessió de subvencions "a dit". La denúncia ja ha estat admesa a tràmit pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid, segons aquesta organització, que presideix José María Torres.

Més de cinc anys després la justícia comença a passar comptes per les 7.291 persones que van morir a les residències de la Comunitat de Madrid durant la pandèmia. Per primer cop dos ex alts càrrecs del govern d'Isabel Díaz Ayuso hauran de declarar com a investigats en un procediment judicial, segons han informat en un comunicat dues associacions de víctimes i confirmen fonts jurídiques. Durant tot aquest temps la presidenta madrilenya ha evitat fer autocrítica per l'actuació del seu executiu durant la covid-19. Aquest moviment judicial dona empenta tant a l'oposició com als familiars de les víctimes, que han continuat pressionant la líder del PP madrileny, Isabel Díaz Ayuso, per demanar-li que assumeixi responsabilitats personalment.

Catalunya va recaptar 525 milions d'euros en impostos ambientals durant el 2022, un terç del total que van recaptar totes les comunitats. És una xifra desproporcionada: Catalunya representa el 19% del PIB estatal, no un 33%. La Comunitat de Madrid, d'altra banda, que també representa un altre 19% del PIB, no va recaptar ni un sol euro en impostos ambientals durant el mateix 2022. I això que, de mitjana, els impostos verds són un 59,9% dels que creen les comunitats. 

Fa tot just un any, Isabel Díaz Ayuso aconseguia imposar-se en les eleccions autonòmiques del 28-M per majoria absoluta. Els quatre anteriors, havia governat primer en coalició amb Cs –del 2019 al 2021– i, després de trencar amb el partit taronja i avançar eleccions, amb un executiu monocolor, tot i que es va quedar a quatre escons de no dependre de ningú a l'Assemblea de Madrid. En tots dos períodes la presidenta madrilenya va necessitar el suport extern de Vox. ¿Ha canviat alguna cosa en els últims dotze mesos? El fet és que malgrat no dependre dels vots de l'extrema dreta, algunes de les normes tenen el seu segell ideològic, com la reforma de la llei trans autonòmica (que va ser aprovada pel PP en l'època de Cristina Cifuentes), que el Defensor del Poble ha portat al Tribunal Constitucional per vulneració de drets dels menors.

Madrid lidera el creixement econòmic entre les comunitats autònomes, tant el 2022 com en la sortida de la pandèmia, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Mentre això passa, Catalunya es manté com la quarta economia de l'Estat, amb un ritme de creixement més moderat que el de la capital espanyola.

El nivell de confrontació entre la Moncloa i el PP va pujant de decibels a mesura que s'estreny el calendari electoral. Encara cueja el xoc d'aquest dimarts durant el Dia de la Comunitat de Madrid, en el qual Isabel Díaz Ayuso va negar al ministre de la Presidència, Félix Bolaños, l'accés a la tribuna d'autoritats durant la desfilada militar del 2 de Maig. El govern espanyol ha qualificat aquest comportament d'"inèdit", en paraules d'Isabel Rodríguez, i l'ha equiparat a les maneres de fer de Donald Trump o Jair Bolsonaro, que van incitar assalts a les institucions dels Estats Units i el Brasil després de perdre a les urnes.

La Fiscalia Europea ha arxivat la investigació sobre els contractes de compra de mascaretes vinculats al germà de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. L'organisme segueix els passos de la Fiscalia Anticorrupció espanyola, que l'any passat ja va arxivar també el cas per manca d'indicis. Era el contracte de subministrament de 250.000 mascaretes FFP2 i FFP3 per un import total d'1,5 milions d'euros que va adjudicar el govern madrileny i en el qual va participar el germà d'Ayuso, Tomás Díaz Ayuso. La Fiscalia Europea va començar a investigar el cas per una presumpta malversació de fons europeus.

Els mesos d'estiu han deixat un regust agredolç en el mercat laboral, per bé que l'arrencada de la tardor està dissipant els mals presagis. L'Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre (del juliol al setembre), publicada fa dues setmanes, mostrava que es continua creant ocupació, però a un ritme més moderat. El context de crisi internacional marcat per l'escalada dels preus no ha passat desapercebut. Si bé s'han creat llocs de treball (77.700 més que el trimestre anterior) i s'ha superat la barrera dels 20,5 milions d'ocupats a tot l'Estat, també ha crescut la taxa d'atur (60.800 desocupats més), fins al 12,67%. El motiu principal del que pot semblar una contradicció és l'increment de la població activa, és a dir, les persones disposades a treballar que el mercat laboral no està absorbint.

El torero retirat José Ortega Cano serà un dels nou vocals del Centre d'Afers Taurins de la Comunitat de Madrid, segons ha anunciat el conseller de Justícia, Interior i Presidència del govern madrileny, Enrique López. José Ortega Cano, de 68 anys, és una de les principals figures del toreig dels anys vuitanta i noranta, ha remarcat en un comunicat el govern madrileny. La nota afegeix que, al llarg de la seva carrera, va aconseguir sortir fins a quatre vegades de la plaça de toros de Las Ventas de Madrid a coll. Retirat de les places definitivament el 2017, el matador murcià sempre ha mantingut la seva vinculació amb el món de la tauromàquia, tant com a ramader des de l'àmbit de la cria del toro brau, com com a apoderat, llançant joves promeses del toreig, com en el cas del jove noveller Álvaro Burdiel, que apodera actualment.

L’altre dia, al portaveu del govern regional de Madrid –el govern d’Isabel Díaz Ayuso– li van preguntar per l’informe de Càritas que deia que a Madrid hi ha un milió i mig de persones en situació d'exclusió social, una xifra que és un 24% més que abans de la pandèmia. I el portaveu, que a més a més és conseller d’Educació, Enrique Ossorio, va contestar: “Si la població surt al carrer i veu que la Comunitat de Madrid és una regió rica, que quan a Espanya el PIB creix un 5,9% a Madrid creix un 6,5%, i que és la regió més rica d'Espanya, surt al carrer i veu que existeix pobresa i que s'ha de lluitar contra ella... Li diuen «a Madrid hi ha tres milions de pobres» i pensa... on deuen ser?”

És sabut que la competència a la baixa que exerceix la Comunitat de Madrid i de què es vanta la Sra. Ayuso té poc cost per al contribuent alt i mitjà. Sí, en canvi, per als grups més fràgils de madrilenys que depenen més de l’ajut públic, i que veuen ara com el seu pes electoral va a la baixa, diluïts per la deslocalització cap a Madrid de contribuents rics procedents d’altres indrets. Els que esperen només de la intervenció pública bones infraestructures, que ja paga l’Estat, i pocs impostos, ja que no necessiten serveis públics, estan avui pletòrics. Amb poca pressió fiscal ja fan. I si a més pispen així les bases fiscals dels veïns, l’operació esdevé d’un gratis total des de la vel·leïtat de la ideologia liberal. Contrasta la situació d’un Estat que no impedeix l'autonomia fiscal exercida a la baixa amb el que sí que impedeix a altres, per responsabilitat fiscal, el sistema de concert, ni que es plantegi com a solidari. És a dir, plena autonomia i pacte fiscal conveniat. L’argument aquí és que el concert foral no és extrapolable a altres comunitats perquè la generalització impediria l’anivellament, sense ni considerar la potencial contribució a la solidaritat abans al·ludida. La competència fiscal a la baixa no s'impedeix, tot i que és sabut que aquesta cursa portaria a la ruïna col·lectiva. La capacitat fiscal de Madrid és certament molt alta, fet que aparenta després una gran solidaritat en el finançament autonòmic. Tot això és fake en la situació actual i porta a confusió als analistes, als de The Economist inclosos, en un article recent.