Batxillerat és una de les opcions per accedir a la universitat, dos cursos en què sovint l’alumnat sent la pressió d’aconseguir la nota necessària per estudiar la carrera que vol. La nota d’accés la determina la mitjana de la nota de batxillerat, que representa el 60%, i la de la selectivitat, el 40% restant.

La foto impacta. És el pati de l'institut on ara hi ha diversos alumnes jugant a pilota i xerrant. A la imatge, però, la pista de futbol és plena d'homes uniformats i quadrats amb la mà alçada. "Em costa molt imaginar que el nostre insti era així", diu el Roc. "És xocant", admet la Blanca. Tots dos són alumnes de l'institut Jaume Balmes, el centre de secundària més antic de Barcelona. La imatge que comenten els alumnes és de la inauguració de la nova –i actual– seu de l'institut l'any 1942, en plena dictadura franquista. Aquest període històric no és desconegut per a ells, a diferència del que diuen moltes estadístiques.

El govern espanyol ha aprovat aquest dimarts, en primera volta, l'avantprojecte que redueix les ràtios —és a dir, el nombre màxim d'alumnes per aula— a escoles i instituts. En concret, l'executiu de Pedro Sánchez té previst fixar que no hi pugui haver més de 22 alumnes a les classes de primària, davant dels 25 actuals, i que a l'ESO no se superin els 25 estudiants, cinc menys que ara (30).

El percentatge d'alumnes que deixen els estudis abans d'hora a Catalunya és quatre punts més alt que la mitjana europea. Són alumnes que no han acabat l'ESO o, sobretot, que després d'acabar-la no continuen amb cap mena de formació postobligatòria com pot ser el batxillerat o la formació professional (FP). La proporció d'alumnes catalans que abandona les aules prematurament és del 13,7%, mentre que la mitjana europea es troba al 9,3%. Tot i que des del 2017 Catalunya ha rebaixat l'abandonament més de tres punts, continua lluny de l'objectiu del 9% fixat per Europa.

Una bona amiga, professora, m’envia una de les preguntes de matemàtiques de les proves de competències bàsiques. Són unes proves que es fan a quart d’ESO per avaluar si els estudiants han “assolit” els mínims coneixements que se’ls hauria d’exigir per edat. Una de les preguntes comença amb aquest enunciat: “En Mario té 7 anys. Dissabte a les 21.00 h els seus pares han detectat que té febre. Des d’aleshores, li han pres la temperatura diverses vegades. El gràfic següent mostra en quines hores ho han fet i la temperatura obtinguda”.

La baixada de la natalitat es continua fent notar dintre el sistema educatiu català. L'exemple més evident és que el curs vinent al conjunt de les escoles i instituts catalans hi haurà 30.956 alumnes menys, tal com ha explicat aquest divendres la consellera d'Educació, Esther Niubó. El descens d'alumnat, sumat a la necessitat de reduir la sobreoferta educativa per lluitar contra la segregació escolar, farà que el curs vinent Educació planifiqui tancar 83 grups d'I3 i de 1r d'ESO entre els centres públics i concertats. Tot i això, Niubó ha assegurat que es mantindran el 98% dels grups que estan oberts actualment en aquests dos cursos.

Aquest serà el segon curs escolar en què l’alumnat amb discapacitat intel·lectual tindrà un títol d’ESO que els reconeixerà haver assolit el nivell fixat segons les seves capacitats. Fins ara, han estat pocs els que han acabat amb una titulació tant de la secundària obligatòria com del nivell C de català, i tenir-lo gairebé depenia “del centre, direcció o professor” que tocava en sort, apunta Montse Tarridas, membre de la junta de LADD (L’Associació en Defensa dels Drets de les persones amb discapacitat intel·lectual). Però després d’anys de presentar batalla, l’entitat pot apuntar-se un triomf, tot i que encara els resulta “insuficient”: fins al divendres 14 de febrer està oberta la inscripció perquè l’alumnat que va acabar l’ESO després del 2017 obtingui la titulació superant un examen que faran els centres el mes de març.

"Va ser molt mala gent", "el final de la guerra va ser el 45, però no sé quan va morir" o "era el noi de la Guàrdia Civil". Aquestes són només algunes de les respostes que han donat adolescents catalans quan els preguntaven per Francisco Franco i per la seva dictadura en un vídeo de 3Cat que s'ha fet viral a les xarxes.

Quan comencen el curs, els infants de primer de primària de l’escola Turó del Cargol de Barcelona s’han de familiaritzar amb una novetat, l’agenda escolar, que va i torna cada dia del centre a casa a les seves motxilles. És, a més, una agenda especial, que elaboren conjuntament vuit escoles del districte de Gràcia. Cada any, entre totes escullen un tema que cadascuna treballa internament. D’aquesta feina n’acaben sortint uns textos i dibuixos, fets per alumnes, que es reparteixen pels diferents mesos i setmanes de l’agenda i que, per tant, després poden veure els infants de tots els centres implicats.

El món educatiu segueix desorientat. Els resultats no acompanyen i les administracions no se'n surten. Canvien els governs, segueix el malestar. La bona notícia és que hi ha símptomes de reacció, no en el sentit d'involució, sinó de moviment dels protagonistes. Si més no això és el que ara ha passat amb els docents de ciències, que han agafat el bou per les banyes per denunciar el retrocés en hores de docència i en coneixements científics entre els alumnes d'ESO. És important que els col·lectius directament implicats es reivindiquin i marquin línies d'actuació. El mateix es pot dir amb les experiències d'alguns centres, tant públics com concertats, d'autoavaluació entre mestres i professors. Dintre de l'Estat, Catalunya és de les comunitats amb més mestres que mai han estat avaluats (34%). De nou, la resposta dels afectats en alguns casos ha estat fer ells la feina. Prendre la iniciativa té riscos, però sempre és millor que restar immòbil. És important fer-se preguntes i posar-se en marxa per buscar i reclamar solucions.

Els alumnes d'ESO de Catalunya són els que menys hores dediquen a l'estudi de ciències de tot l'Estat, segons constata un informe elaborat per la plataforma Ciències en Perill. Aquest col·lectiu, format per un miler de docents de matèries científiques, ha analitzat el temps setmanal per curs que els centres catalans dediquen a aquestes assignatures, així com les competències assolides per l'alumnat, i conclou que hi ha grans diferències respecte a altres comunitats autònomes.

El desgavell del procés de matriculació a la formació professional (FP) deixa noves seqüeles: més de la meitat dels alumnes que no van aconseguir plaça per fer un grau mitjà han deixat de constar al registre d'alumnes del sistema educatiu català (RALC), cosa que implica que Educació no sap què estan fent. Així es desprèn de l'anàlisi que el departament d'Educació ha fet públic aquest dilluns i que constata que, dels 15.000 estudiants que no van aconseguir plaça a un grau mitjà, fins a 8.294 han deixat de constar a aquest registre que permet saber com evoluciona la trajectòria d'un alumne durant la seva vida acadèmica.

Un de cada quatre alumnes que comença FP la deixa el primer any. Aquesta dada és del 2022 i darrere hi ha diversos motius, però un d'ells es repeteix sovint: "No és el que esperava". Per evitar– o si més no reduir– aquests casos, el Consorci d'Educació de Barcelona va engegar un pla per millorar l'orientació que els tutors donen als alumnes de 4t d'ESO per decidir el seu futur i, tres anys més tard, es comencen a veure els primers brots verds.

Espanya és el quart país de l'OCDE on més alumnes repeteixen algun curs de l'ESO. Així ho mostra l'informe Education At Glance 2024 que aquest dimarts ha fet públic l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). L'estudi, que es fa anualment, mostra com l'any 2022 fins a un 7,8% dels alumnes espanyols que feien entre primer i tercer d'ESO van repetir curs, un percentatge que, tant al conjunt de països de l'OCDE com als de la Unió Europea no supera el 2,2%.

Subratllar els apunts amb fluorescent diverses vegades o explicar-se els continguts a un mateix, en veu alta i autoavaluant-se: què funciona millor a l'hora d'estudiar i treure bones notes? Els resultats de la primera investigació a l'Estat –i la més gran feta fins ara al món, amb més de 3.400 alumnes de secundària de Catalunya– sobre mètodes d'aprenentatge són clars: només els mètodes que permeten entendre el que s'estudia (i no només replicar-ho) es relacionen amb un nivell més alt d'aprenentatge i unes millors notes a l'ESO perquè són "cognitivament més exigents” que els mètodes més estesos entre els infants i els joves, com ara rellegir un text o memoritzar-lo.

A partir d'aquest dimecres es comencen a enviar als domicilis per correu convencional els coneguts com a vals escolars, l'ajut econòmic que el Govern impulsa per segon any consecutiu per a la compra de material escolar. En aquesta segona edició l'executiu català ha introduït algunes novetats que tot seguit detallem.

L'oportuna coincidència, el mateix dia, de dues notícies prou diferents entre elles referides a la realitat escolar ens ajuda a entendre la necessitat de canvi del sistema educatiu. Un canvi que ha d'estar fonamentat, basat en dades i reflexionat. D'una banda, el departament d'Educació ha presentat una guia, elaborada per un grup d'experts, amb recomanacions per introduir l'ús de la intel·ligència artificial (IA) a les aules. De l'altra, la Fundació Bofill ha fet públic un estudi en què remarca que hi ha milers d'alumnes en risc de pobresa –en concret, més de 75.000– que al post ESO no reben beques d'estudi i que, per tant, són molt més proclius a l'abandonament, sobretot al final del cicle obligatori de l'ESO. No segueixen cap al batxillerat o la FP.

"Els hem de repetir les coses massa vegades", "Els costa moltíssim seguir la lliçó", "És gairebé impossible que estiguin atents durant una hora"... Aquests comentaris són el pa de cada dia quan preguntes com van les classes a docents de secundària i, la major part de les vegades, la conversa acostuma a acabar amb un "Els costa molt més concentrar-se que abans". Tot i que aquesta és una sensació generalitzada entre els professors d'institut, el neurobiòleg i director de la International Science Teaching Foundation, Hèctor Ruiz, adverteix que aquesta és una veritat a mitges. "No podem dir que la capacitat de concentrar-se dels adolescents ha minvat, perquè biològicament no és cert", argumenta Ruiz, que explica que la capacitat de parar atenció és una funció cognitiva que forma part de l'estructura bàsica del cervell i que evolutivament no pot haver canviat. "El que ha canviat és l'entorn perquè en poc temps han sorgit moltes distraccions, i això desafia la nostra capacitat d'atenció, que continua sent la mateixa".

El departament d'Educació farà més proves per avaluar el nivell acadèmic dels alumnes. Si fins ara les proves de competències bàsiques es feien al final de cada etapa educativa (a 6è de primària i a 4t d'ESO), aquest curs també s'avaluarà el nivell als estudiants de 4t de primària i de 2n d'ESO. La novetat, que ha avançat El Periódico i han confirmat fonts del departament d'Educació a l'ARA, arriba poc després que s'hagi sabut que el nivell de català i castellà dels alumnes que acaben l'ESO és el més baix de l'última dècada.

Els problemes de recursos del departament d'Educació continuen. Si la setmana passada es comunicava als centres escolars que no s'havia previst una dotació econòmica per als nous coordinadors antibullying, ara escoles i instituts denuncien que falten ordinadors per als alumnes i que no s'estan reparant els que s'espatllen per falta d'estoc. La situació l'han confirmat a l'ARA una vintena de centres de diferents punts de Catalunya (sobretot instituts). "Ens han insistit per seguir un pla d'Educació digital i incorporar les tecnologies a les aules i ara ens trobem que no tenim el material per fer classe", critica Sandra Vallès, professora i coordinadora digital de l'Institut Investigador Blanxart. Segons explica Vallès, al seu centre cap dels alumnes de 1r i 2n d'ESO tenen ordinador i ja acumulen fins a 40 dispositius pendents de reparar, alguns des del mes de maig.