Demà és la Diada, i si l’Onze de Setembre sempre és un motiu per practicar aquest esport nacional que és preguntar-nos on som i cap on anem, la festa nacional cau aquest any just quan el govern espanyol acaba de suspendre la inversió de 1.700 milions d’euros a l’aeroport del Prat i la pregunta de cap on anem es fa més pertinent i anguniosa.

Comença la setmana de l’Onze de Setembre, dissabte és la Diada. I no hi ha aquella alegria a l’ambient, precisament. Per què? Breu recordatori: arribem a la festa nacional sense presos polítics gràcies a l’indult concedit pel govern espanyol, però amb exiliats i represaliats; amb un govern independentista a la Generalitat aconseguit al temps de descompte després de tres mesos horribles entre Esquerra i Junts; en pandèmia, és a dir, amb l'economia encara molt tocada pels efectes de tantes restriccions nacionals i internacionals, i amb disturbis contra les restriccions amb encaraments amb la policia, com hem vist aquest cap de setmana a Llinars del Vallès o fa uns dies a Barcelona. No s’oblidi, tampoc, que encara que avui, a les UCI, hi ha menys de 400 persones ingressades, és la xifra més baixa des del 19 de juliol; a Catalunya han mort per covid-19 més de 23.500 persones des que va començar, fa un any i mig, i això és molt dol per a moltes famílies. La pandèmia ha suposat un trencament de plans, de projectes, i és evident que està tenint un impacte en la salut mental i general de la població. A Catalunya, en aquests moments hi ha un milió i mig de dosis disponibles i la vacunació està caient. Per tot plegat, quan avui li han preguntat a l’alcaldessa de Barcelona si creu que el 2030 Catalunya ja s’haurà autodeterminat, com va dir el president Aragonès, Ada Colau ha fet una de les frases de la tornada al curs polític: “La gent ja no està per tonteries”.

El col·lectiu que organitza la manifestació alternativa de la Diada, que va avançar ahir l'ARA, ha fet avui un comunicat on explica que vol encerclar el Parlament l'Onze de Setembre per denunciar que les formacions polítiques "estan utilitzant els vots independentistes per fer partitocràcia i tornar al joc de l’autonomisme".

La plaça d’Espanya de Barcelona serà el centre neuràlgic de la manifestació independentista de l’Onze de Setembre. La mobilització, organitzada per l’ANC i amb el suport d’Òmnium Cultural i l’AMI, dibuixarà un estel ocupant els carrers Tarragona, Creu Coberta, Gran Via i les avingudes del Paral·lel i de Maria Cristina, i amb la plaça com a punt de confluència. “Volem representar que des de camins diferents hi ha punts de trobada on ens posem d’acord per un objectiu comú”, va assegurar ahir la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, en la presentació que es va fer als peus del Museu Nacional d’Art de Catalunya, darrere les fonts de Montjuïc.

Els últims anys la imatge del fet casteller s'ha associat, més enllà del catalanisme o el dret a decidir, a l'independentisme. La presència de la major part de colles castelleres del país a les manifestacions de l'Onze de Setembre ha fet, fins i tot, que la decisió de no prendre-hi part pugui ser malinterpretada, com va ser el cas de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau aquest any.

La nit 6 de desembre del 1978 vaig quedar per anar a prendre unes copes amb el Joan Maria Huguet. Ell era el cap de colla dels Nois de la Torre i jo era el secretari i vailet per a tot de la junta. Volíem celebrar –i ho vàrem fer– que, per primera i molt probablement última vegada, havíem coincidit en el nostre posicionament en un fet polític. Aquell dia s'havia votat la Constitució i tots dos, per separat, això sí, havíem fet campanya activa pel no. Ell, des del franquisme conscient, perquè considerava que anava massa enllà, i jo, militant del PSAN, perquè considerava que perpetuava l'esperit de la dictadura, no admetia el dret d'autodeterminació i totes aquestes coses.

Després que diversos diaris locals de la ciutat de Tarragona centressin la seva atenció en la decisió de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau de no prendre part en les mobilitzacions de l'Onze de Setembre, organitzades per Òmnium Cultural i l'ANC, la formació castellera s'ha vist obligada a emetre un comunicat de premsa per justificar aquesta decisió. La colla defensa la seva pluralitat com a col·lectiu i lamenta l'ús polític que s'ha fet d'aquesta decisió. També ha volgut deixar clar que no viu aliena a la situació actual del país i que respecta amb fermesa qualsevol pensament o ideologia que no atempti contra uns principis bàsics de moral.

L'esport català no ha volgut faltar a la cita i ha defensat la Via Lliure, ja sigui a través de publicacions amb fotografies des de l'avinguda Meridiana o amb missatges de suport des de l'estranger, en el cas d'aquells esportistes que són a centenars de quilòmetres de Catalunya.

Els serveis de Rodalies i Regionals de Renfe oferiran durant la Diada el servei habitual d'un dia festiu, ja que finalment aquest divendres de matinada s'ha desconvocat totalment la vaga. Renfe informa que el servei de trens de Rodalies de Catalunya s'anirà reajustant al llarg del dia a l'habitual d'un dia festiu i a la resta de l'Estat el servei serà l'habitual d'un dia feiner.