Les polítiques antienergies verdes de Donald Trump als EUA comencen a impactar a escala global. L'Agència Internacional de l'Energia (AIE) ha actualitzat a la baixa les seves previsions de creixement de l'electricitat d'origen renovable. Aquest organisme ha retallat en un 5% les seves estimacions per a l'any 2030 respecte a la previsió anterior. Aquesta modificació té a veure essencialment amb les polítiques restrictives de l'administració dels EUA, segons l'informe anual d'aquesta organització. A l'anàlisi, aquest organisme destaca que les projeccions per a la primera potència mundial s'han retallat gairebé un 50% respecte a les que es van fer l'any passat.

Al cor de l’Alt Empordà, el municipi de Capmany acull una iniciativa que uneix sostenibilitat, inclusió i justícia social: Impacte Solar - Energia amb valor social. Aquest projecte, finançat pel PERTE, dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Ministeri de Treball i Economia Social, i impulsat per entitats del tercer sector i empreses d’inserció laboral, proposa una solució integral a dos reptes estructurals: l’accés a l’habitatge i a l’energia verda.

Tot i dedicar-se a produir energia solar, en el món dels petits inversors fotovoltaics plou sobre mullat. A les retallades retroactives de retribució –aprovades primer pels governs socialistes, el 2010, i posteriorment consolidades i agreujades pels del PP, a partir del 2012, amb canvis en les regles de joc i convertint el "BOE en paper mullat"–, s'hi sumen els efectes de la regulació, cosa que fa que actualment molts productors ingressin encara menys per la quantitat d'hores en què el preu és negatiu. Una situació positiva per als consumidors gràcies al pes de les renovables i a la qual aquests pioners van contribuir, però que ara els està penalitzant, mentre que els grans inversors no ho pateixen perquè tenen més fortalesa financera i aprofiten les economies d'escala. "Ens expulsen del mercat. Molts han hagut de malvendre", es queixen els petits inversors, que són unes 62.000 famílies, unes 8.500 a Catalunya, especialment en zones rurals, que reclamen solucions al ministeri de Transició Ecològica.

Nou desembarcament al negoci d'energies renovables espanyol Schroders Greencoat, un gegant britànic de la gestió d'infraestructures renovables que ha acordat entrar com a soci amb el 49% d'una cartera solar i eòlica de 400 megawatts (MW) de Repsol. És una operació valorada en uns 580 milions d'euros.

A Austràlia hi ha més de tres milions de sistemes de plaques solars als terrats de cases o edificis no residencials, cosa que –segons dades que el govern del país va difondre al març– indica que n'hi ha a més d'un de cada quatre immobles. Es tracta d'una circumstància a priori positiva en termes d'energia renovable, però en els últims dies ha encès les alarmes del país, segons recull ABC News (Australian Broadcasting Corp).

El primer trimestre del 2024, les emissions de gasos d'efecte hivernacle de l'economia de la Unió Europea es van estimar en 894 milions de tones equivalents de diòxid de carboni (CO₂), fet que suposa una disminució del 4,% en comparació amb el mateix trimestre del 2023, quan van ser 931 milions de tones equivalents de CO₂, segons dades publicades per l'Eurostat, l'oficina comunitària d'estadística.

La cleantech catalana amb seu a Barcelona SolarMente incorpora un nou inversor de categoria. Es tracta de l'actor Leonardo DiCaprio, que a més de la seva feina com a intèrpret fa anys que també inverteix en empreses del sector de la sostenibilitat i actua com a activista en aquest àmbit. Malgrat que l'import amb el qual DiCaprio ha entrat a SolarMente no és públic, segons l'empresa "aquesta relació reforça la posició de SolarMente com a referent en el sector de l'energia solar, impulsat pel seu innovador model de subscripció, que elimina les barreres cap a l'energia solar".

Superada la fase inicial de desconeixement i incertesa, la demanda d’instal·lacions fotovoltaiques per produir electricitat a partir de l’energia del sol s’ha disparat. Té tota la lògica en un territori, l’estat espanyol, que va acabar l’any 2022 amb 26 gigawats (GW) de potència solar instal·lada i arribarà al final de la dècada amb 39 GW, però té una capacitat potencial de 179 GW, només superada dins d’Europa per Alemanya.

La cobertura de la demanda elèctrica amb fonts renovables va caure l'any passat a Catalunya en més de dos punts percentuals i va arribar només al 13,1% del total. Malgrat l'increment de l'autoconsum, fruit en bona part de l'augment de la factura elèctrica a les llars, el problema és la lentitud en la instal·lació de grans parcs eòlics i fotovoltaics, a causa de la burocràcia administrativa i, com a problema de fons, de la incomprensió territorial. L'Observatori de les Energies Renovables, organisme pilotat pels productors, considera que "els retards en la tramitació, derivats de la insuficiència de mitjans i de solucions alternatives, llasten la consecució dels objectius i afavoreixen que desisteixin els promotors".

El consell executiu del Govern ha aprovat aquest dimarts la cessió a L'Energètica –l'energètica pública catalana– de la gestió de totes les plaques solars dels edificis de la Generalitat i els que s'impulsin a partir d'ara. La mesura té com a objectiu integrar tota la instal·lació dels sistemes fotovoltaics en la infraestructura pública de generació renovable. També ha autoritzat transferir 58,9 milions d’euros a L’Energètica, perquè inverteixi en noves instal·lacions fotovoltaiques en cobertes d’edificis del Govern durant els anys 2023 i 2024. A més, la Generalitat cobrirà de plaques solars els sostres de tots els seus edificis (un total de 1.452 immobles) ara i fins al 2030.

Dilluns, el Telenotícies de TV3 va emetre un vídeo firmat per la periodista Esther Ortega que estaria bé que se’l mirés el Govern abans de la reunió setmanal del consell executiu.

Només cal mirar les dades per comprovar que els últims deu anys molts territoris de l'Estat han fet un salt cap a les energies renovables mentre a Catalunya la majoria de projectes quedaven bloquejats o oblidats en un calaix per manca de lideratge polític. El resultat és que a hores d'ara el pes de les renovables a l'Estat triplica el de Catalunya. Això vol dir que mentre al conjunt d'Espanya les renovables van aportar el 2022 un 42% de la generació, a Catalunya va ser només el 14,2%.

No tothom es pot posar plaques fotovoltaiques a casa, i no només per la inversió econòmica que això comporta. Molts veïns que viuen en pobles o ciutats amb un conjunt històric protegit no poden fer-ho perquè la Generalitat o els ajuntaments els ho impedeixen. Són les zones declarades com a bé cultural d'interès nacional (BCIN). Això és el que denuncia l'Àlex Juvé, que viu al petit municipi de Vulpellac, al Baix Empordà. "Per viure on visc no puc accedir a un tipus d’energia sostenible; és una vulneració del dret a la igualtat", lamenta. 

La Comissió de Territori de Catalunya –l'organisme consultiu de la Generalitat sobre urbanisme– ha unificat els criteris urbanístics i paisatgístics per a la implantació de plantes fotovoltaiques. La Comissió ha publicat un document en el qual autoritza la instal·lació de parcs solars en zones no urbanitzables, com ara entorns industrials, infraestructures, dipòsits de residus i àrees degradades.

L’autoproducció d’electricitat a partir d’energia solar fotovoltaica ha estat i és una prioritat de la Generalitat, en la mesura que és un dels eixos bàsics per a la transició de Catalunya cap a un nou model energètic més net, democràtic, sostenible i inclusiu.

Quan Wouter Draijer va canviar Rotterdam per Barcelona per estudiar un màster a la Universitat Pompeu Fabra no parava de fixar-se en les teulades de les cases. Als Països Baixos, on va néixer ell, no era estrany veure terrats recoberts de plaques solars, gràcies a les quals els consumidors gaudien de les bondats de l'autoconsum energètic. "Sempre en veia, però a Espanya pràcticament no n'hi havia", explica. No entenia com podia ser que fos així, en un país amb tantes hores de sol.

Fer una aposta per l’energia del futur que, en pocs anys, s’ha convertit en l’energia emergent del present. Això és el que va passar a Solar Profit, l’empresa que van fundar l’any 2007 Roger Fernández i Óscar Gómez. Amb seu central a Llinars del Vallès, Solar Profit va començar a caminar com una enginyeria que oferia suport en la planificació i gestió de compres de projectes fotovoltaics. Pocs anys després, va començar a oferir tots els serveis necessaris perquè particulars i empreses gaudeixin d’autoconsum fotovoltaic i tinguin cura del medi ambient generant la seva pròpia energia.

Diumenge passat vaig anar a veure Alcarràs. Hi vaig anar amb un doble sentiment: per una banda, m’agrada el cinema, i tenia l’evident interès cinèfil de veure una pel·lícula catalana (i parlada en català) premiada internacionalment; i, per l'altra, tenia el neguit de veure com tractaria el tema de les plaques fotovoltaiques. Quan el febrer passat l’Ós d’Or de la Berlinale va recaure en una pel·lícula que parlava de l’abandonament de terres de cultiu per fer-hi una planta fotovoltaica les alarmes al sector solar es van disparar. De facto passàvem a ser els “dolents” de la pel·lícula. La preocupació al nostre sector era evident, però calia esperar a veure-la.

En un context global d’emergència climàtica i d’escassedat de combustibles fòssils, els imports de les factures de gas i electricitat han assolit màxims històrics, sense cap perspectiva de canvi de tendència immediata. Això fa que cada vegada més ciutadans apostin per un model de consum menys contaminant i més sostenible i econòmic. I l'opció que guanya adeptes de manera exponencial és l’energia fotovoltaica, que transforma, de manera directa i lliure d’emissions, la radiació solar en corrent elèctric. Ho confirmen les empreses del sector que, després d’anys amb poca feina, ara es troben sobrepassades davant l’allau de peticions per instal·lar panells solars, tant en habitatges particulars com en indústries i administracions públiques.

La companyia d'energies renovables SolarProfit ha tancat aquest divendres una última ampliació de capital de 20 milions d'euros, amb la qual també ha venut accions just abans de la seva sortida a borsa al BME Growth, l'antic mercat alternatiu borsari (MAB), com va avançar l'ARA. L'estrena de l'empresa catalana als mercats està prevista per dimarts vinent i se celebrarà amb un acte a la Borsa de Barcelona. Amb aquesta operació, SolarProfit assegura que ha aconseguit una demanda tres vegades superior a l'oferta de subscripció que havia llançat. En el fulletó previ a la sortida a borsa ha fixat un preu de referència de 9,37 euros per acció, fet que implica valorar els seus fons en més de 184 milions d'euros.