Des del dia que Pablo Iglesias i Íñigo Errejón van partir peres estava clar: les inèrcies autodestructives de l'esquerranisme es posaven en marxa, començava el compte enrere cap a l’autodestrucció de Podem. Ja ha arribat l’hora. Tot fa pensar que assistirem ara a un cant del cigne, que el màxim que pot arribar a aconseguir seria tombar la majoria actual i regalar-la a la dreta.

“Aquest llibre va ser un fracàs. Es va saldar a El Corte Inglés a vint duros”. Amb aquesta eloqüència resumeix Gregorio Morán la vida i la personalitat del seu llibre Miseria y grandeza del Partido Comunista de España 1939-1985, editat l’any 1986 per Planeta i reeditat avui en una versió revisada per ell mateix: Miseria, grandeza y agonía del PCE 1939-1985 (Akal). Si bé va ser un fracàs en el seu moment, amb el pas dels anys va esdevenir un referent, descatalogat i pagat a preu d’or en pàgines web literàries i de col·leccionisme. Per què va passar? Morán ho té clar. A banda de la poca confiança que hi va dipositar l’editorial, l’autor assenyala que ningú dins el partit tenia ganes de recordar res.

El Partit Comunista de Madrid ha decidit trencar la seva relació amb Esquerra Unida de la Comunitat de Madrid (IUCM), en entendre que la direcció s'ha situat "al marge" de la política d'Esquerra Unida Federal, i ha mostrat la seva aposta per mantenir "sense embuts la participació en els espais de convergència com Guanyem Madrid i altres espais de confluència similars, en línia i coherència amb l'aprovat pels òrgans federals del PCE i Esquerra Unida".

El candidat d'ERC a les eleccions europees, Josep Maria Terricabras, ha desinflat les lloances que rep aquests dies l'expresident espanyol Adolfo Suárez en motiu del seu decés imminent. "Jo estava d'acord amb la ruptura, no amb la transició", ha apuntat, i ha recordat que "no va ser una època tan idíl·lica" i, a més, el líder d'UCD "va legalitzar el PCE però no ERC, que va considerar que era més perillosa". Així, per presentar-se a les eleccions estatals del 1977, els comunistes van poder-ho fer amb les seves sigles, però els republicans es van haver de coaligar amb els maoistes del Partit del Treball.

La capella ardent amb les restes mortals de Santiago Carrillo, mort aquest dimarts als 97 anys, ha obert les portes aquest matí de dimecres perquè familiars i amics poguessin fer el darrer comiat a l'històric dirigent del PCE.

Quan algú sentencia amb ganes que ja no queden federalistes més enllà del riu Sénia sempre penso en Santiago Carrillo. El gener del 2011, amb 96 anys acabats de fer, va venir a Barcelona per promocionar el seu darrer llibre, 'La difícil reconciliación de los españoles. De la dictadura a la democracia', i va tornar a reblar el clau amb la seva lucidesa habitual: "No hi ha futur per a Espanya sense que els catalans, els bascos i els gallecs se sentin còmodes". Ras i curt: sense un estat que defensi la seva identitat nacional i el seu autogovern. Encara més, el vell animal polític pronosticava que la castració física i química de l'estat autonòmic plantejada per José María Aznar podia esperonar el sentiment i la voluntat política independentista a Catalunya.

Santiago Carrillo, l'històric dirigent del PCE i figura clau de la transició espanyola, mort aquest dimarts, va mantenir-se lúcid fins al final, i va explicar les seves idees i vivències en nombroses entrevistes. En recollim cinc en format vídeo

Joan Carles I ha subratllat aquest dimarts que Santiago Carrillo ha estat "una persona fonamental en la transició" política a la democràcia, després de visitar, juntament amb la reina Sofia, el domicili de l'històric líder comunista per manifestar el seu condol a la vídua, Carmen Menéndez, i als seus tres fills. Els reis han estat amb la seva família prop d'un quart d'hora.

Si hi ha un personatge espanyol del segle XX que representa l'antítesi del dictador Francisco Franco aquest és Santiago Carrillo. Paradigma de l'esquerra espanyola a la Transició, va ser l'estendard del comunisme des de l'exili, juntament amb Dolores Ibárruri, 'La Pasionaria'. És autor de la frase "en la política el penediment no existeix. Un s'equivoca o l'encerta, però no hi ha lloc per al penediment".

L'històric dirigent del PCE Santiago Carrillo ha mort aquest dimarts al seu domicili de Madrid als 97 anys, segons ha informat la seva família.